Maria José Alonso ha parlat de NUTRICIÓ I FITOTERÀPIA EN SALUT OSTEOARTICULAR. Dimarts 24 de febrer.

 

El nostre cos té un sistema osteo-articular que li proporciona suport i mobilitat mitjançant: els ossos, músculs i articulacions.

Aquest sistema es comença a deteriorar a partir dels 30 anys, per això és tant important cuidar-lo tota la vida.

L’estat dels ossos poden ser: normal, osteogènia, osteoporosi, i osteoporosi severa, en funció de la pèrdua de calç que hagi patit al llarg dels anys. 

La pèrdua de calç comporta una disminució de l’altura corporal i molta més probabilitat de fractures òssies. A la vegada també es perd massa muscular. 

Quan es perd el sistema connectiu de les articulacions, els ossos freguen els uns amb els altres, fent soroll i molt dolor. Aquest deteriorament passa a totes les articulacions del cos. I finalment, tot aquest procés fa que notem encara més la fatiga al fer qualsevol moviment, per això és molt important no deixar de moure’s que provocaria un empitjorament.

Que hem de fer per mantenir en bones condicions tot el nostre cos: Fer exercici i portar una dieta mediterrània. 

Aquesta dieta consisteix en la ingesta de fruites de tot tipus (els cítrics ajuden a la síntesi del col·lagen ), pebrots vermells, cols de Brussel·les, cereals, carn (150grms de vaca, porta 30grms de proteïna), peix blau, preferiblement petits (poc mercuri) i que no sigui de piscifactoria, els peixos porten menys olis omega 3, sardines en llauna i ous, beure 1,5 litres d’aigua al dia.

Vitamina D3: es troba al rovell de l’ou, crestes de pollastre que porten àcid hialurònic. Vitamina K2, fa que el calci no es depositi a les artèries i venes. El seu dèficit contribueix a fer plaques d’ateroma. Els cigrons porten vitamina K2.

Els lladres de calç: la Sal, la Cafeïna i l’Alcohol. L’excés de sal (sodi) en la dieta fa eliminar molta calç per la orina.

Suplementació per mantenir els equilibris desitjables: Col·lagen, Àcid Hialurònic, Vitamines B1, B6, B12, Magnesi, Zinc i Coure.

Fitoteràpia. Harpagòfit arrels, és molt amarga, alleuja els dolors articulars. Cúrcuma, és el safrà dels pobres. La cúrcuma biodisponible es compara amb l’efecte Ibuprofè. Gingebre rizoma, antinauseosa (embaràs). Precursors de la aspirina (Salze del gènere salix). Infusions: Valeriana, Passiflora, Melisa, Canyella (coadjuvant antidiabètic). Olis per massatges, preparats amb olis essencials de romaní, canyella i gingebre. Es recomana conservar en pots de vidre de color topazi per evitar els rajos del sol.

Aromateràpia: Lavanda i Canyella. Per més informació consulteu: fitoteràpia.net

Resum Rosa Ochoa, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.

Antoni Trilla ha parlat de LA PESTA NEGRA: TOTS CREIEM QUE ERA LA FI DEL MÓN. El dia 17 de febrer.

 

Una de les epidèmies més importants i amb més impacte social, cultural i històric va ser la pesta (The Black Death) del segle XIV a Europa. Com va dir Agnolo di Tura, un cronista de l'època: "Moria tanta gent que tots creiem que era la fi del món". 

Tot i que podem veure que al segle V ja hi va haver una primera pandèmia. 

Hem fet un viatge històric en el temps per tractar d'entendre on i com es va originar i extendre la malaltia i quines consequencies va tenir a Europa i a Catalunya. 

Segles després va haver-hi una altre epidèmia de pesta a finals del segle XIX, que va permetre identificar el bacil. I hem acabat recordant que avui encara hi ha pesta bubònica i pesta pneumònica al món.

Concretant una mica, direm que la PESTA BUBÒNICA és la més contagiosa de les tres variants conegudes i la més comú en un 80-90% dels casos i amb una taxa de mortalitat del 30% a mitjans del segle XIV.

La PESTA PNEUMÒNICA no era tan frequent però la mortalitat a l’edat mitjana era del 90-100%. La paraula pesta era sinònim de “mortalitas” (mort segura).L’impacte de la pesta va ser terrorífic.

El bacteri o bacil que provoca la malaltia s’anomena Yersinia pestis, nom que prové del seu descobridor Alexander Yersin, un suís deixeble de Louis Pasteur. Ho va descobrir a través de restes del bacil trobades en dents de cadàvers. 

Es transmet per la puça; pot passar també a les rates infectant posteriorment als humans. La tan mítica ruta de la seda va ser la via de contagi des de l’orient cap a l’occident al segle XIV. A Europa el bacil va trovar un camp de cultiu molt clar donada la fam, desnutrició, pobresa i manca d’higiene entre d’altres en aquella época. 

Donat el desconeixement de la malaltia, es va creure que la propagaven els jueus, per la qual cosa van ser perseguits i cremats a la foguera. 

El Dr. Trilla va acabar la seva presentació situant en el mapa els diferents llocs d’entrada de la pesta a la península i en concret a Catalunya, de com s’havia localitzat a casa nostra i també, dels beneficis econòmics generats per l’epidèmia.

No hem d’oblidar però, que el bacteri ni mort ni desapareix mai i es pot desenvolupar novament la malaltia en qualsevol moment, tot i que avui en dia disposem, afortunadament, de prou medicació efectiva per fer-hi front i guarir-la.

  

         Resum Marta Peitivi, fotografies de Mercè Gasch, Cartell de Montserrat Lluch.

Judith Juanhuix Gibert ha parlat de LA LLUM DE SINCROTRÓ, UNA LLUM PER VEURE LA VIDA. Dimarts 10 de febrer.

 

Aquesta setmana ens ha parlat sobre el Sincrotró de Cerdanyola del Vallès Judith Juanhuix Gibert , doctora en Física per la Universitat de Barcelona. Va néixer a Girona el 1971. Ara és el cap de Ciències de la Vida del Laboratori de Llum de Sincrotró ALBA. 

També és la responsable de la construcció de la nova estació experimental XAIRA. La Vida és fàcilment visible, està molt ben organitzada en grans molècules d'ADN en contrast amb la NO VIDA.

L'ADN està plegat en hèlix per estalviar energia formant part de les proteïnes, lípids, glúcids ... La llum té una longitud d'ona de 15 cm per això els forns de microones tenen aquesta mida. Les ones surten per dues petites finestretes que hi ha a banda i banda. 

La ràdio també són ones que van viatjant fins a trobar el receptor. Els raigs X són el motiu d'existir del Sincrotró. 

La llum de sincrotró és l'emesa per electrons carregats elèctricament que es mouen amb trajectòria corba a una velocitat popera a la llum. De tant els electrons surten disparats tangencialment en forma de RX. 

El sincrotró ALBA té una circumferència d'uns 270 metres i treballen 280 persones parant tres cops a l'any per fer manteniment de les instal·lacions. En canvi, el de Suïssa mesura 27 km I treballen unes 15.000 persones. Per estudiar les ciències de la vida es fan servir RX, microscopi electrònic i espectrometria. 

Una de les principals investigacions que utilitza el sincrotró són per trobar medicaments anticancerígens. Quan ens anem fent vells, les mitocòndries van morint, i per això cada vegada ens cansem més. 

També l'utiliza les indústries tèxtils, cosmètiques, etc. El manteniment es fa al 50 % entre Generalitat i Estat. Actualment és deficitari.

Resum Rosa Ochoa, fotografies Mercè Gasch i Esteve Garrell i cartell de Montserrat Lluch. 

Alba Vendrell i Torres ha parlat de JOSEP LLIMONA, l'ESCULTOR DEL MODERNISME. Dimarts dia 3 de febrer.

Aquesta setmana hem tingut l’Alba Vendrell Torres, jove Historiadora de l’Art de Barcelona i Gestora i Divulgadora Cultural Diplomada. Ens ha fet una exhaustiva i ben documentada conferència, sobre l’escultor Josep Llimona i Bruguera (1863-1934), que ens ha ajudat a descobrir molts detalls de la seva vida i obra.

Importador de les influències franceses a l’escultura catalana, Josep Llimona és un dels pares de l’Art català del s. XX, i també un dels símbols polítics del moment. Gràcies a ell, l’Art català desenvoluparà en l'àmbit escultòric moviments com el simbolisme, abandonant aquell realisme anecdòtic de temps enrere, i culminarà el seu procés d’emancipació de l’escultura com a disciplina artística, més enllà de ser només un element decoratiu en els monuments de la ciutat.

D’aquesta manera, Josep Llimona marcarà un abans i un després a Catalunya, alhora que esdevindrà mestre d’escultors posteriors, sent, inclús, un personatge molt estimat entre els noucentistes, en principi contraris al modernisme que desenvoluparà Josep Llimona.

Com escultor, passarà per diverses etapes, començant per aquells estils premodernistes que desenvoluparà durant l’Exposició Universal de 1888, passant pel simbolisme de l’avantguarda europea d’entre segles i finalitzant amb el noucentisme de l’Exposició Internacional de 1929.

Desenvoluparà també algunes de les seves grans obsessions artístiques. Leitmotivs dins de la seva trajectòria, com el cavall, el personatge de Sant Jordi en totes les seves facetes. 

O l’expressió dels sentiments a partir de les seves dones d’aigua, quelcom influït per artistes com Rodin, però també per la seva situació familiar, la pèrdua d’esposa i fills.

Serà així com el trobarem al carrer, en els monuments i cementiris, però també en els interiors de les cases burgeses catalanes o de les grans institucions polítiques i museístiques, alhora que esdevé un personatge estimat i respectat per totes les generacions, contemporànies i futures, de Catalunya.

Resum de Joan Antoni Lledó, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.