8 de juny 2025
Roser Perera Moragues ha parlat sobre LA RÀDIO PER DINS. Dimarts 10 de juny.
Ens ha visitat la Roser Perera Moragues, periodista, comunicadora i curiosa, com ella es defineix. Amb més de trenta anys a la professió, treballa habitualment a Catalunya Ràdio, on ha participat en diversos programes de l’emissora.
Ens ha vingut a parlar de la Ràdio per dins. La ràdio ja té 100 anys d'història en aquest país; un bon motiu per conèixer com és la ràdio per dins, com és el dia a dia i qui fa aquesta ràdio que no es veu i que no calla mai.
A través de la seva experiència de trenta-quatre anys a Catalunya Ràdio, que l’ha vist créixer i on s’ho passa molt bé, va proposar fer un viatge al passat, al present i al futur de la ràdio.
Aquesta ha canviat molt des dels seus inicis sobretot per les noves tecnologies.
La ràdio és el resultat d'un treball en equip, es veu i és imaginació
La ràdio és més viva que mai perquè s'ha sabut adaptar. Per ella, i per tots o la majoria dels que la fem servir, el gran avantatge que té la ràdio és que ens acompanya mentre vivim.
De fet, ella mateixa ens va fer la pregunta als que érem a la sala, de qui escoltava la ràdio, i es va constatar que els de la nostra generació som majoria, tot i que ella mateixa va constatar que els preocupa el jovent perquè tenen altres mitjans de comunicació, i els costa d’atansar-se a la ràdio tradicional.
Tot i això, és l’únic mitjà que sempre hi és, com es va veure el dia de l’apagada general, que amb un transistor de piles vam poder seguir minut a minut l’angoixant actualitat.
També ens ha explicat com es preparen els programes i quin son les diferents persones que formen l’equip,
amb el treball de cadascú, que forma un tot perquè pugui arribar el programa fins a nosaltres.
Resum de Joan Antoni Lledó, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.
1 de juny 2025
Anna Vale ha parlat de COM CUIDAR I PROTEGIR EL CERVELL. PODEM PREVENIR ELS EFECTES DE L'ENVELLIMENT. Dimarts 3 de juny.
La Dra. Vale ha començat la
conferència interpel·lant els assistents amb una sèrie de preguntes: com protegir el cervell, perquè l’hem de
protegir, canvia el cervell amb l’envelliment?... amb bona participació per
part del públic.
Hipòcrates, va definir el cervell com
el responsable exclusiu de les emocions i gràcies a ell adquirim saviesa,
coneixements i controlem les nostres actituds.
L’envelliment
La Dra. ha afirmat que l’envelliment
és un procés natural que comporta canvis físics, emocionals i cognitius al
llarg del temps. Tot i ser inevitable, el seu impacte en el cervell pot variar
significativament entre individus. Sabem que l’edat és el principal factor de
risc per a moltes malalties neurodegeneratives, incloent-hi la demència.
Hi ha demències lleus, com lapsus de memòria, que no comporten interferències amb les activitats de la vida quotidiana.
Altres demències sí que poden alterar l’activitat del dia a dia, una de les més conegudes com la malaltia d’Alzheimer, que representa un deteriorament progressiu de les funcions mentals que redueix l’autonomia personal i la qualitat de vida. Actualment, podem afirmar que l’alzheimer es dona per una acumulació de proteïnes, la tau que envolta les neurones per fora i la beta amiloide que l’envolta per dins.
Durant bona part del segle XX es considerava que el declivi cognitiu i en particular, les demències eren conseqüència de fer-se gran. Tanmateix, les investigacions recents han transformat aquesta percepció. Ara sabem que certs factors ambientals també poden modificar l’activitat dels nostres gens, afavorint o retardant l’aparició de diverses formes de demència.
Aquest descobriment, juntament amb la capacitat de neuroplasticitat del cervell, fins i tot en edats avançades, obre noves vies per a la prevenció de les malalties neurodegeneratives i el declivi cognitiu associats a l’envelliment. Reduir els factors de risc i fomentar hàbits saludables s’ha revelat com una estratègia clau per protegir la salut cerebral i mantenir un funcionament cognitiu òptim durant més temps.
Hàbits saludables;
- Controlar l’estrès i les emocions negatives.
- Cal potenciar les relacions socials i afectives.
- Activitat cognitiva, cal mantenir la ment activa; llegir, escriure, jocs, aprendre, ensenyar...
- Descans i son adequat.
- Control cardiovascular; glucosa, pressió... El que és bo pel cor, és bo pel cervell.
- Controlar la ingesta,
Ha ressaltat molt la dieta mediterrània, com la més saludable per la prevenció del deteriorament, cal no oblidar-nos de les vitamines, minerals, antioxidants, àcids grassos omega 3. Suprimir greixos saturats i sucres al màxim possible.
La Dra. ens ha mostrat l’experimentació, en rates de laboratori, que fan a UAB, segons el control o no dels aliments ingerits, i les seves diferències significatives.
Ens ha deixat molt clar com hem d’incorporar les pràctiques saludables a la nostra vida diària, per cuidar la nostra salut cerebral i viure una vida més plena i activa.
La conferència ha acabat amb un
reeixit torn de preguntes.
Resum de Mª Carme Esplugas, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)