Rosa Torra Bernaus parlarà de L'HERÈNCIA, EL TESTAMENT, ELS PACTES SUCCESSORIS, LA SUCCESSIÓ INTESTADA. Dimarts 2 de desembre.

Enric Contreras Barbeta ha parlat sobre EL BATEC DE LA VIDA. Dimarts 25 de novembre.

El Dr Contreras, va començar la conferència parlant del cos humà com una màquina quasi perfecta, afegint que funciona bàsicament per dos aspectes;

a) les cèl·lules, destacant que son les unitats de la vida. És l’element més petit que viu per si mateix.

El cos humà en té entre 30 i 40 bilions. Cada cèl·lula està adaptada segons la funció que ha de realitzar, encara que totes tenen tres parts; membrana, protectora i d’intercanvi, citoplasma executor i nucli que dicti les ordres.

 b) l'energia que s’obté de la nutrició, actua com una màquina de vapor, per combustió, transformant l’energia química dels aliments en energia mecànica, tèrmica i elèctrica. Per portar a terme aquesta combustió necessita l'oxigen i allibera anhídrid carbònic que cal expulsar.

Aquests gasos són transportats per l’aparell circulatori que forma una xarxa de 100.000Km per tot el cos humà, els hematies o globus vermells, són els responsables del transport, capten l’oxigen en els alvèols pulmonats en inspirar i alliberen l'anhídrid de carboni en expirar. El motor que fa possible aquesta tasca és el cor, que actua com dues bombes coordinades i simultàniament, les aurícules d’entrada i els ventricles de sortida. L’estímul elèctric el gènere el sistema nerviós central.

El cor el tenim situat al mig del tòrax amb la punta inclinada a l’esquerra. És un múscul format per tres capes; epicardi, miocardi i endocardi i envoltat d’artèries coronàries, aquestes han de circular en fluïdesa si no volem arribar a una angina de pit, pas previ a un possible infart. 

Cal destacar els dos circuits cardíacs separats per 4 vàlvules. La vena cava que arriba a l'aurícula dreta, portant sang pobre en oxigen i rica en anhídrid carbònic, aquesta passa al ventricle dret i en surt per l'artèria pulmonar cap al pulmó. Allà realitza intercanvi de gasos  i torna a l’aurícula esquerra per la vena pulmonar  portant sang rica amb oxigen que en passar al ventricle esquerre surt per l’artèria aorta per ser repartida per tot el cos.

El cercle cardíac és el període comprés entre el final d’una contracció i el final de la següent. Inclou una fase de relaxació del miocardi anomenada diàstole i dues fases de contracció anomenades sístoles. Cal mantenir la pressió sistòlica a menys de 130 i la diastòlica a menys de 85, abans 90

El cor batega per estímuls elèctrics que arriben des del cervell al nòdul sinusal i aquest es fa càrrec d’estimular la resta del cor.

Ha esmentat algunes aplicacions que s’utilitzen actualment per resoldre problemes cardíacs; stents, marcapassos, desfibril·ladors 

Per finalitzar la xerrada, el Dr. ha volgut constatar que el nostre organisme és aeròbic, 'que tenim una extensa xarxa de conductes que porten oxigen a cada una de les cèl·lules, 

També ha parlat de la importància que la sang circuli fluida i lliure d’entrebancs com el colesterol entre d’altres.

El torn de precs i preguntes ha estat reeixit incloent situacions personals de diferents socis

Resum de Carme Esplugas, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, i cartell de Montserrat Lluch.

Francesc Escarmís ha parlat de com VA DE CAIGUDES, dimarts 18 de novembre.

Una magnífica exposició de causes i efectes, amb imatges clares i entenedores. Si parlem de les causes en fa una descripció acurada.




Causes externes: Distracció (mòbil), Relliscada a la dutxa, Entrebancada per rajols aixecats, pedres al camí.

Causes internes: Dèficits de la Oïda interna, la Visió, la Propiocepció, endemés de les patologies cròniques.

Per anar entenent aquestes causes, posa exemples pràctics, en figures estàtiques,

Estabilitat, Desequilibri, Resistència, Rigidesa, Equilibri i Desequilibri. 

Ho fa amb fotografies d’edificis ben coneguts així com d’escultures de Clarà, Llimona o Tortras. On podem comprovar, els seus centres de gravetat que fixen precisament l’equilibri i el desequilibri.

Reculem en la història per descriure un fet fonamental en la nostra evolució, la Bipedestació, “La invenció del bipedisme és el canvi bàsic que ha desencadenat tota la història humana”. 

El fet de caminar amb dues cames i drets requereix, Resistència, Rigidesa i ara entra una nova variable, l’Equilibri. És necessària, la Força, Flexibilitat, Coordinació, Oïda Interna, Visió i Propiocepció. Elements imprescindibles per mantenir la línia central de gravetat dintre de la base de sustentació, i NO CAURE, ja som Dinàmics.

En moviment és necessari un sistema molt sofisticat per gestionar l’equilibri d’una estructura en moviment amb un centre de gravetat elevat i una base de sustentació molt reduïda i canviant. 

A continuació els exemples es centren en els esportistes d’elit, que demostren un domini extraordinari del seu cos, per fer excel·lir en les jugades mantenint l’equilibri amb precisió. Una lliçó molt pràctica de fisiologia per entendre la funcionalitat i resposta del nostre cos. 

El cervell respon amb les EFERÈNCIES motores, que representen les ordres necessàries del cervell als músculs perquè facin la funció adient, (contracció o relaxació) a fi que les diferents parts del cos adoptin la posició necessària per mantenir l’equilibri indistintament de l’activitat que estiguem fent.

Amb el curs dels anys anem perdem alguns d’aquests elements que ens han permès caminar amb seguretat. Les respostes físiques i sensorials minven.

Què hi podem fer per mantenir una bona qualitat de vida?. Com molt bé diu el nostre Fisioterapeuta-Osteòpata, Si teniu problemes consulteu primer a la vostra Metgessa. Ella us coneix bé i sap de les vostres patologies. 

Sabrà si els vostres problemes d’inestabilitat poden venir del vostre sistema d’equilibració o d’alguna patologia cardiovascular, neurològica, metabòlica o d’altra mena. Si cal, la fisioteràpia general o específica ens pot ajudar per corregir postures i facilitar la mobilitat, visita a l’oftalmòleg per assegurar la visió correcta, i

NO tinguem cap recança en utilitzar elements funcionals, com caminadors, bastons o crosses, tots ells utilíssims per ajudar-nos a mantenir l’equilibri i NO CAURE, si tenim PRESBIVESTIBÚLIA.

Més recomanacions, el Calçat ha de ser adequat a la morfologia dels nostres peus, amb aquestes indicacions a tenir en compte: Flexible, que s’adapti bé al peu que no estrenyi ni vagi balder, Sola Gruixuda, però que permeti notar el sòl, Taló Ample, esmorteïment moderat, Bambes per anar a caminar.

I per acabar, un vídeo on ell mateix, fa exercicis apropiats per la nostra franja d’edat, encaminats a guanyar Flexibilitat, amb torsions, reforç de braços, Elasticitat general, Equilibri, recuperant la Força Muscular.

Resum Esteve Garrell, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, Cartell de Montserrat Lluch.

Carles Paytubí ha parlat sobre la HISTÒRIA DE L'HOSPITAL DE LA SANTA CREU I SANT PAU. Dimarts 11 de novembre.

El Dr. Carles Paytubí, especialista en Medicina Interna, va estar a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau com a metge internista, als anys 90. Actualment, treballa a Sant Joan de Déu.

Enguany, no ens parlà de malalties ni de curacions, sinó dels moments més importants d’aquesta Institució, tan relacionada amb la vida a Catalunya. És, doncs, una conferència d’Història. 

Acte presentat per Germà Cequier.

Començà amb l’expressió de: “Sant Pau, més de sis segles d’història”, donant com a inici el 1401. 

Havent publicat un llibre sobre el tema, trobà documents fidedignes que donen una data gel segle X, any 970, quan existeix l’anomenat Hospital d’en Guitard, 5è vescomte de Barcelona. 

Ben bé, només era un reduït espai, com a casa d’acollida, amb pocs llits, per a pobres, malalts o no, situat pel darrere la catedral, C/ de la Freneria.

A partir d’aquí, va anar enumerant successives dates rellevants omplint el relat de la Història del Sant Pau, des de fa 10 segles.

Any 1047 – Per l’esposa d’en Guitard, Geriberga, ampliació i canvi de nom: Casa Hospital de la Santa Creu i Santa Eulàlia, al C/ Hospital.

El 1131 – Ingressà Ramon Berenguer III, vidu i sol, morint el 19 de juliol.

1229 – Joan Colom, canonge, catedral i tresorer d’en Jaume I, fundà el seu propi hospital, al Raval, prop de la Santa Creu …

1236 – Es fusionen. Es dirà Hospital del Canonge Colom.

1401 – Barcelona té 6 hospitals petits: 2 de l’església, 2 del Consell de Cent i 2 del Bisbe i Parròquia Sta. Anna. S’uneixen i es crea la M.I.A. (Muy Ilustre Administración), amb 2 canonges i 2 del Consell de Cent. Són els responsables del funcionament.

1631 – Epidèmia pesta bubònica. 60.000 morts.

17/09/1892 – Data essencial: Pau Gil i Serra, establert a París, fa testament, deixant 3 milions de pessetes, per a la fundació d’un Hospital Civil, amb el nom de Sant Pau, a Barcelona.

30/04/1896 – Mor Pau Gil a París.

19/04/1901 – La M.I.A. designa l’arquitecte Lluís Domènech Montaner per a la construcció. 

Tindrà l’edifici d’Administració i 48 pavellons. No es van construir tots. Acabament l’octubre 1912.

25/04/1913 - S’acorda el nom Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

Des de llavors, encara que la inauguració oficial fou el 1930, pel rei Alfons XIII, la seva activitat ha estat contínua i és capdavanter en molts avenços mèdics com 1r servei d’urgències, 1a unitat coronària, 1r trasplantament de cor (amb èxit), etc.

El 2009, s’han construït instal·lacions noves, deixant els edificis modernistes.

Donà més dates que, en aquest resum breu, no s’han recollit completament.

Acabà l’explicació amb un lema seu:

                                       EL MÉS GRAN ENTRE ELS GRANS !!

Resum Germà Cequier, fotografies Esteve Garrell i Mercè Gasch, Cartell de Montserrat Lluch.

Xesco Reverter ha parlat sobre TRUMP, LA SEVA POLÍTICA i LES CONSEQÜÈNCIES a NIVELL MUNDIAL. 4 de novembre 2025.

El conferenciant ens exposa en onze punts la política que porta a terme el president dels Estats Units. Fent una síntesi, aquestes serien les idees bàsiques.

El món que va sortir de la II G.M. ha entrat en una perillosa crisi sistèmica, liderat per Trump. S’inaugura una nova era que s’intueix més inestable i perillosa.

No és exagerat dir que s’està enfonsant l’ordre internacional que coneixíem fins ara i que ha garantit la pau, almenys a Occident els últims 80 anys.

El que trontolla és tant l’arquitectura internacional (ONU, OTAN, Oms, etc.), com també, els valors que la sostenen. La crisi de l’actual sistema no comença amb en Trump, sinó que és un procés històric que es va iniciar la primera dècada del segle XXI.

Si Trump i l’extrema dreta arriben al poder és, en gran part, per la incapacitat dels partits tradicionals de satisfer les demandes i les pors de la població. En aquest segon mandat Trump està fent una presidència més agressiva. Durant el primer mandat tenia les idees controvertides. Ara, en canvi, està rodejat de lleials convençuts o convertits.

Ha après com funciona un govern. Ha guanyat unes segones eleccions. 

Està fent el que va prometre que faria. Va dir que tancaria frontera i deportaria en massa, i ho està fent. Va dir que posaria aranzels, i, també, ho està fent, etc. Pel que fa a la política exterior hi ha una diferència respecte al primer mandat. Llavors, era un aïllacionista.

Ara, conserva part d’aquell aïllacionisme, però, s’ha convertit, també, en expansionista. Diu que vol convertir el Canadà en l’estat 51 dels EUA, que es quedarà amb Groenlàndia, vol acabar amb el règim de Maduro... 

Té una visió del món quasi feudal, en el sentit que veu el planeta com un territori dominat per grans senyors feudals amb àrees d’influència; a sota només vassalls. Considera els aliats tradicionals com estats inferiors. Un món en què tres països es reparteixen el planeta, on els petits no tenen res a dir. És un model molt inestable i conflictiu. L’evolució del conflicte d’Ucraïna, determinarà el futur de les relacions internacionals les pròximes dècades. Si Rússia se surt amb la seva i aconsegueix doblegar Kíiv, haurà establert un precedent per la resta de superpotències.

Es pot violar un principi clau del dret internacional i el respecte a la sobirania dels estats. Ucraïnesos i europeus van assimilant que tard o d’hora perdran el suport dels Estats Units i hauran de lluitar tots sols.

Trump vol entendre's amb Putin; Ucraïna és un obstacle. Rússia fa tres anys que està estancada al front i li està costant un esforç ingent per avançar. Europa se sent indefensa i està convençuda que, si abaixa la guàrdia, Putin continuarà expandint-se d’alguna forma cap a les repúbliques bàltiques.

Assistim a una cursa d’armament com no es veia des de la guerra freda.

Potser en temps de crisi molts electors es llançaran en braços dels populismes, l’extrema dreta, però, també, d’altres veuran que amb ells el món sense normes es torna més incert i perillós. Això pot provocar una reacció que pot evitar mals majors.

Resum de Joan Gurt Vilarrasa, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.

Sebastià Serrano Farrera ha parlat sobre LA COMUNICACIÓ NO VERBAL. Dimarts 28 d'octubre.

Després de fer unes pinzellades sobre alguna de les seves obres, una de les quals fa referència a l’esport de Granollers i diverses anècdotes universitàries, el ponent passà a parlar de la importància de la comunicació en general i concretament de la comunicació no verbal. Tot i que la reflexió és molt antiga, el terme és modern i no s’empra fins a finals de la dècada dels anys 50. 

És aquí on es comença a fer estudis sobre el tema. La semiòtica hi va jugar un paper molt important en el seu desenvolupament.

El llenguatge és un instrument eminentment poderós i ens porta a la comunicació no verbal. 

El llenguatge no verbal és complex i heterogeni; el tema el trobem en l’estudi de l'atractiu físic -la guapesa-, en la gestió de les emocions, en les habilitats cognitives, en el lideratge del món empresarial, en la comunicació intercultural, en el món de la infermeria –tenir cura d’algú-, també el podem trobar en l'engany, la mentida i empatia, entre d’altres.

Cap als anys 70, als Estats Units, es fa un estudi pel qual es determina, en un principi, que només un 7% és llenguatge convencional i la resta és llenguatge no verbal, tot i que es matisa el percentatge augmentant-lo més endavant. Això ens demostra la importància d’aquesta comunicació en el to de veu, la gesticulació, la rapidesa en parlar, el vestit, la manera de mirar als ulls, l’expressió de la cara, el somriure, llegir entre línies… 

I no només és pròpia dels humans, també la trobem en els animals, en el món vegetal. És curiós com en els virus, bacteris, fins i tot en els fongs hi ha una comunicació per contactes. Fins i tot s’han fet estudis amb caragols.

Les neurones reben l’impuls de diverses substàncies químiques com la serotonina, la dopamina, les endorfines que determinen l’estat d’ànim i en conseqüència l’expressió i comportament de l’individu.

La característica de la comunicació no verbal és l’antigor (data de 25.000-30.000 milions d’anys).

Tots els temes apuntats en aquesta conferència donarien per ser tractats a bastament en altres conferències futures. Tot un luxe haver pogut escoltar aquesta lliçó magistral del professor Sebastià Serrano, un gran comunicador i un erudit pel que fa al camp de la lingüística general, la semiòtica, la poètica, la filosofia i la teoria de la comunicació.

Resum Marta Peitivi, fotografies d'Esteve Garrell, cartell de Montserrat Lluch.

Xavier Roqué ha parlat sobre MEITNER OPPENHEIMER, dimarts 21 d'octubre.

Des de la seva estrena el juliol de 2023, milions de persones han vist la pel·lícula sobre un físic nuclear que va morir fa més de cinquanta anys. 

Oppenheimer s'estrenà simultàniament amb Barbie, i les xarxes socials van fusionar-ne els noms. 

A la xerrada d’avui, el conferenciant ens parla de la investigadora Lise Meitner, una dona invisibilitzada a la pel·lícula, i del Director Científic de Los Alamos, Oppenheimer. 

En aquest centre es va dissenyar les bombes atòmiques que van explotar al Japó al final de la Segona Guerra Mundial. Durant la xerrada s’aborden aspectes clau d'aquestes vides entrellaçades per la fissió, l'urani, Hiroshima ... I per mostrar devanir de la història, i la complexitat dels judicis i les interpretacions en l’era nuclear. 

Xavier Roqué inicia la xerrada, amb una biografia de Lise Meitner 

i el seu paper en la comprensió de la radioactivitat, principalment la fissió nuclear. Treballa en col·laboració amb Otto Hahn, 

La seva feina, tot i ser fonamental, mostra com el reconeixement científic (premis, història...) no sempre reflecteix la realitat de qui va ser pionera i decisiva en la investigació de la radioactivitat.

Oppenheimer va ser un físic americà, reconegut pel seu paper com a Director Científic del projecte Manhattan, que va desenvolupar les bombes atòmiques que van explotar al Japó en la Segona Guerra Mundial. 

Ell encarna el dilema d’aplicar la ciència a propòsits militars, i mostra com els científics a vegades, han de fer front a conseqüències inesperades i ètiques de la seva recerca. 

La fissió nuclear és un bon exemple de com la ciència pot evolucionar del laboratori a tenir impactes globals.

Finalment, el conferenciant proposa, que (actualment i en el futur); resulti de vital importància, que els científics tinguin consciència de l’impacte social, ètic i polític de la seva recerca. 

Resum de Martí Majoral, fotografies d'Esteve Garrell i cartell de Montserrat Lluch.

Carme Ruscalleda ha parlat sobre com AQUEST ANY 2025, CATALUNYA ÉS LA REGIÓ MUNDIAL DE LA GASTRONOMIA. Dimarts 14 d'octubre

En la seva intervenció, Carme Ruscalleda, reconeguda xef amb set estrelles Michelin i referent de la cuina catalana, va destacar la gran oportunitat que representa per a Catalunya haver estat designada Regió Mundial de la Gastronomia 2025. Va exposar com aquest reconeixement no només celebra la riquesa culinària del territori, sinó que també impulsa valors culturals i socials vinculats a l’alimentació sostenible, la tradició i la innovació.

La Carme va destacar la diversitat del paisatge català, que es tradueix en una gran varietat de productes de proximitat i de temporada. Aquesta realitat natural i agrícola permet una cuina arrelada al territori i oberta a la creativitat. Va fer èmfasi en la necessitat de preservar aquests valors, promoure una alimentació saludable i donar suport als petits productors i al món rural.

També va parlar del paper clau de l’educació gastronòmica i de com els centres formatius poden contribuir a formar una nova generació de professionals conscients del compromís amb el territori, la sostenibilitat i la qualitat. Les Conselleries d’Agricultura i Educació estan treballant perquè, una nova assignatura sobre cuina-nutrició, formi part dels currículums  d’ensenyament.

Va remarcar la importància de receptes tradicionals (com els guisats, els arrossos, els bullits...) i les gammes de components d’alimentació, des del producte de temporada, al liofilitzat, passant pels de conserva, congelats..., i remarcant la importància de l’etiquetatge per comprovar el que mengem.

Va transmetre que: La gastronomia catalana és un reflex de la nostra manera de viure, de compartir i d’estimar la terra. El 2025 ens dona l’oportunitat de mostrar-ho al món.

Va cloure amb un missatge molt positiu: Som el que mengem, ens movem i sentim i tot plegat amb molta il·lusió.

Resum Martí Majoral, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.