Jordi Camins va parlar sobre LA FAUNA SALVATGE DE L'ALTA MUNTANYA. Dimarts dia 20 de febrer.

Només començar Jordi Camins ens parla de la seva gran passió: les geleres. N’és un expert observador i divulgador, i deixa anar una justificació simpàtica per fer de fil conductor del què veurem en uns instants: “En el pas per veure les geleres i sense adonar-te’n fas d’observador tot admirant la fauna i el seu comportament en les diferents estacions de l’any”. Només Pirineu ens diu, fent esment a la delicada Flor de Neu “Edelweiss”.

Aquí sí, comencem un viatge fotogràfic per la fauna que viu al Pirineu, a cada fotograma ens ofereix un acurat resum didàctic de les característiques antropomòrfiques, hàbitat, costums, característiques, depredadors habituals, la protecció legal d’ara i fa un esment a l’abús en altres èpoques de la caça furtiva o no reglada que va malmetre en alguns casos de manera irreversible el nombre d’individus de força espècies.

Ens captiva la seva sensibilitat de l’home que puja a la muntanya com un científic i és un enamorat que estima i respecta la natura amb convicció. Ens fa veure, transmetent en cada exemple, molt més dels aspectes enciclopèdics usuals, tot acostant-nos a l’Isard, les Marmotes, Erminis, al Tritó, peixos, Salamandres i Sargantanes. Abans d’entrar a l’apartat de les serps o dels aràcnids ens fa previsors d’ensurts per no ferir sensibilitats, i ens mostra una espècie desconeguda per la majoria d’assistents, la Puça de Glacera.

El to de veu s’emociona lleument, ara, ens parla dels rapinyaires, la reina de les aus l’Àliga Real, la Quadribarrada, l’Àliga Marcenca, els Voltors tot distingint les seves subespècies: el Trencalòs, el Milà reial, el Duc i el Mussol Pirinenc. Si dels altres espècimens n’havia fet una minuciosa exposició, ara amb els rapinyaires les descripcions individuals i de grups s’omplen de detalls fascinants. Per arrodonir l’exposició descriu unes espècies potser menys conegudes com el Gall Fer, la Perdiu de Neu, els Linx Boreal i l’Ibèric, el Gat Salvatge i com un regal fora de programa una breu filmació del Lleopard de les Neus, no pas resident de les nostres contrades pirinenques, sinó del llunyà massís d’Himàlaia, on podem gaudir de l’espècimen en el seu hàbitat natural empaitant una presa bo i desplegant la seva agilitat, ferocitat, bellesa i sobretot intel·ligència. Resum Esteve Garrell i Homs, fotografia Mercè Gasch.