Cartell de Montserrat Lluch
14 de des. 2025
Jordi Masó Rahola ha parlat sobre JOSEP MARIA RUERA: UN COMPOSITOR A REIVINDICAR. Dimarts 16 de desembre.
Abans de fer la presentació del nostre conferenciant, les Aules hem rebut un regal molt bonic d'una de les nostres sòcies més antigues, la senyora Mercè Amorós.
La Mercè va escriure un poema, amb enginy, calidesa i sensibilitat, demanant de llegir i dedicar-lo a tota la gran família de les Aules.
Ho va fer molt i
molt bé, amb la naturalitat, tendresa i senzillesa que la caracteritzen.
Des de la Junta
li agraïm aquest bonic detall, que ha volgut compartir amb tots nosaltres.
En l'última conferència del primer
trimestre, el conferenciant ha estat Jordi Masó i Rahola, reconegut músic,
pianista i escriptor de la nostra ciutat, al mateix temps que professor del
Conservatori de Música Josep Mª Ruera de Granollers.
Ell ens ha fet una veritable
masterclass, adaptada al nostre nivell, per glossar i reivindicar la figura d’un
il·lustre granollerí, Josep Mª Ruera i Pinart.
Ruera va ser un home reconegut a Granollers, en tots els vessants que va cultivar:
Professor a l’Escola de Música, músic d’orquestres clàssiques i de ball, director de corals, organista de la Parròquia de Sant Esteve, etc.
Tot i això, en aquesta conferència, ens
ha reivindicat i defensat que el llegat més important que Ruera ens va deixar,
van ser les seves composicions.
Hem pogut escoltar-ne diverses
seqüències desgranant el seu esperit musical, unit de vegades a les anècdotes
de la seva vida. Tot això ens ha deixat entreveure que Ruera va ser un
compositor talentós i extraordinari.
Per desgràcia la Guerra Civil i la llarga postguerra, van estroncar una carrera compositiva, que als anys trenta era molt prometedora. I, per tant, mai sabrem on hauria arribat la seva progressió, de no haver estat per aquestes circumstàncies.
Així doncs, durant una hora de
conferència, hem pogut escoltar una acurada anàlisi d’algunes de les peces de
Ruera que demostren la seva vàlua com a compositor.
Tanmateix, també hem pogut sentir moltes anècdotes de la seva vida.
Resum de Joan Antoni Lledó, fotografia d'Esteve Garrell i cartell de Montserrat Lluch
8 de des. 2025
Mariano Fernández ha parlat sobre LA VERITAT COM A ADEQUACIÓ I COM A REFERENT MORAL. Dimarts 9 de desembre.
Llicenciat en
Filosofia i doctorat en Història Contemporània. Professor de l’IES Antoni
Cumella de Granollers durant 22 anys i Cofundador, director i professor de la
Universitat Popular de Granollers.
El tema de la
conferència ha estat “LA VERITAT COM ADEQUACIÓ I COM A REFERENT MORAL”.
Com correspon a un
tema filosòfic prou dens i profund, el
conferenciant ha fet un repàs, el més condensat possible donada la durada de
les conferències, passant per la majoria de les èpoques històriques i per un
petit grup de filòsofs que han tractat el tema.
Perquè parlar de la
veritat?
Vivim un moment en
què es té la impressió que el llenguatge
ha perdut el seu significat original: els fets que es manifesten davant nostre
són interpretats de manera contradictòria, que les paraules no diuen el mateix
que els gestos que els acompanyen, que a
una mateixa conducta s’atribueixen valoracions oposades, en definitiva, que el
concepte de veritat se’ns presenta desdibuixat o fins i tot corromput.
Al tema de la
veritat ens podem apropar des de dues perspectives. D’una banda, tenim la
veritat en tant que objecte del coneixement i d’una altra en tant que objecte de la moral. La filosofia s’ha ocupat
àmpliament de la veritat des de la perspectiva del coneixement, sense oblidar
la perspectiva ètica.
En un breu
recorregut històric veiem diversos factors a tenir en compte:
·
Les
nostres facultats cognoscitives, el seu abast i els seus límits.
·
Els
pal·les característics del llenguatge, imprescindible contenidor del
coneixement. El que no té nom no existeix. Els matisos dels idiomes modifiquen
la visió de la realitat.
·
El
raonament entre els humans no sempre condueix als mateixos resultats i s’ha de
recórrer a un criteri de veritat.
·
Correspondència.
·
La
veritat com a consens
· La veritat com a utilitat
La Veritat
objecte de la moral:
·
Oposada
a ignorància o a l’error (in)vencible
·
error
vencible és un error que una persona podria haver evitat si hagués actuat amb
la diligència deguda
·
Oposada
a la mentida o a l’engany
·
Parcial
o descontextualitzada
·
Postveritat
o la narrativa com a referent. Fake news
· La veritat tolerable.
Resum de Joan Antoni Lledó, fotografia d'Esteve Garrell i cartell de Montserrat Lluch.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)