1 d’abr. 2018

Jordi Riera va parlar sobre la HISTÒRIA DEL CÒMIC CATALÀ. Dimarts dia 3 d'abril.

Per comprendre el món del còmic i la seva evolució cal fer una acurada descripció de les eines utilitzades per entendre les accions que veurem dibuixades i, si s’escau, amb l’ajuda dels textos explicatius. El còmic és un mitjà de comunicació fet de vinyetes i/o narració, que ens arriba per diferents mitjans: paper, digital, cinema, tv, videojocs. L’ingredient principal és l’enginy de l’autor, que utilitza amb destresa el dibuix amb els complements necessaris per fer-se entendre: recursos narratius, globus,bafarades, onomatopeies, metàfores visuals, línies cinètiques que donen moviment al dibuix estàtic.
Cal tenir en compte el sentit de lectura, si és occidental llegim d’esquerra a dreta i de dalt a baix, ara, si ens cau un enginyós oriental (manga japonès) el sentit canvia de dreta a esquerra.
El còmic neix per la iniciativa de Rodolphe Töpffer el 1845 amb Histoire d’Albert,  dirigit a un públic adult. A casa nostra i en català va sorgir una mica més tard, el 1877 amb les historietes d’Apel·les Mestres. Degut a l’analfabetisme generalitzat era un medi d’arribar a un públic que no sabia llegir, per tant oferia molt dibuix i poca lletra.
Les auques, que venien de lluny, ara revifen de contingut divers: moralistes, religioses, satíriques. Aquí s’inicia un seguit de publicacions adreçades a públic adult i d’altres a infantil, amb èxit i continuïtat diversa.
A principis del segle XX en Joan Junceda publica Primer llibre de historietes, i el segueixen Patufet per a nens amb text, l’Esquella de la Torratxa més per a adults emprant l’humor simbòlic. Cap al anys 20 Jordi adreçat a nois de la burgesia, Sigronet on hi treballen llapis il·lustres com Vinaixa, Escobar. La Nuri primer còmic per a noies, Virolet per a adults i dibuixat per Junceda. El primer número del TBO havia sortit el 1916 i l’últim el 1937 anys que totes les iniciatives varen ser truncades per una guerra incivil. Durant la negra nit del franquisme més repressor no es publicava res en català, fins que el 1956 tímidament apareix Els Infants dibuixat per Opisso i Batllori molt innocu i pla pel règim.
Apareix Cavall Fort per iniciativa d’un grup impulsor i amb la inestimable ajuda dels bisbats de Vic Solsona i Girona que “garantien” que la revista no seria una amenaça pel règim, hi ha una revulsiu cultural important amb la introducció de personatges, de casa nostra i europeus francesos, belgues, i textos de plomes de prestigi, dirigit a noies i nois. En aquest anys neix L’Infantil de curta durada per l’impuls del bisbe de Solsona José Enrique y Tarancón, i TretzeVents.
Aquesta dècada dels 60 les publicacions per noies i nois de diferents edats troben una oferta variada, en Tintin d’Hergé, Bibi Tobi, La casa sota la sorra, Els Barrufets, Jan i Trencapins, Les Aventures d’Espiru, Charlie Brown entre d’altres.
A finals dels 60 i amb el maig francès en moviment, sorgeixen Oriflama, Lavínia, reneix Patufet i Tbo, Hippys d’Ivà per adults, Jordi, Drac-Català, Komic Drall, i entra en el mercat Astèrix d’Uderzo. Els anys 90 ens arriba una potent revolució oriental, el Manga, on bons artistes amb les noves tècniques digitals presenten unes 50 novetats per any.
Per gentilesa de Jordi Riera us oferim unes adreces que poden ser d’interès per completar una visió actual del panorama còmic. http://www.cpnl.cat www.comicat.cat  www.bcn.cat/digital/arca   humoristan.org Resum d’Esteve Garrell i Homs, fotografia de Mercè Gasch

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada