La
conferència s’inicia amb la primícia d’un documental sobre els ollaires de
Breda, de l’any 1937, a càrrec de la Cinemato-graphie Française, recuperada
després per la Filmoteca de Catalunya. Es pot establir un paral·lel amb els
terrissaires de Granollers on es percep la profunditat de l’ofici, la destresa
de l’artesania i el control sobre l’argila i les múltiples formes que donava el
torn i l’assecat i cuita al forn. Tenint present que el lloc determina la
producció segons la terra.
L’inici de la tradició és al 1880, amb
Josep Regàs fent olles i cassoles que és d’on ve el nom de Ca l’Oller. Així comença la trajectòria de
quatre generacions fent ceràmica al taller del carrer Girona. La continuació vindrà
amb Joaquim Regàs i Antoni Cumella. Ells crearan una obra personal fent el pas
de la terracuita al gres de gran foc:
peces úniques sense ornamentació, només forma i color. És la consecució
de l’obra d’un artista que s’exhibirà arreu el món. La seva trajectòria no va
estar exempta de dificultats pel tancament polític i les limitacions que li van
posar a la seva creació, vinculada als corrents artístics moderns
internacionals
La tercera generació amb Toni Cumella, va
néixer a Granollers l’any 1951, va estudiar enginyeria industrial i fotografia,
mentre que l’ofici l’ha après treballant tota la vida al costat del seu pare,
“un bon mestre”, afirma. Es va posar al capdavant i va fer evolucionar la
professió vers la ceràmica en l’arquitectura, la restauració i
rehabilitació del patrimoni arquitectònic entre el que s’hi compta l’obra de
Gaudí.
Ell mateix diu: vaig aprendre l’ofici per la pell i la visió més enllà de la
tradició, afegint la innovació.
Avui trobem Guillem Cumella al capdavant de
l’empresa familiar i la implementació de noves tecnologies com ho són els
robots, no per treure gent de la feina, sinó que l’ús d’una eina nova serveix
per fer a noves feines que facilitin també els treballs pesats del taller.
En la conferència d’avui hem pogut viure un
elogi a la bellesa, entre la tradició i la modernitat. Hem pogut percebre la
lleugeresa de la llum i de l’harmonia. Hem vist com és un arxiu de colors dels
pigments per a la combinació i creació d’una obra. A través d’un interessant fons
fotogràfic el ponent ha documentat l’obra artística del pare i també la nova
mirada sobre la ceràmica en la creació contemporània, consistent i lleugera com l’aire que es troba
a diferents països amb una repercussió internacional, en la majestuositat
d’obra per a congressos, o la teulada per a un mercat, o els poms de les
màquines expenedores de cervesa. Amb la ponderació dels blancs i l’esclat del
color. El conferenciant ha mostrat el do de fer fàcil allò difícil, i proper el
que és llunyà. Resum Rosa Serra i Sala, fotografia Martí Majoral.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada