23 de maig 2016

Genís Tura i Pou va parlar de TRES APUNTS HISTÒRICS FOTOGRÀFICS DEL MEU GRANOLLERS DELS ANYS 50. Dimarts 24 de maig.

Les primeres notícies de Granollers les trobem al cilindre anomenat ‘Vas Apol·linar’ ja que tot va començar al Turó de Sant Esteve on estaven les esglésies de Granollers. Allí van haver-hi successivament cinc esglésies . La primera un temple basilical romà no cristià, en segon lloc l’església visigòtica, després l’església romànica de la qual ens ha quedat el portal petit i de la qual tenim referències al “Cartulari de Sant Cugat” (any 900); del s. XV tenim l’església gòtica que era una autèntica joia i de la que destacava el portal gran i, per últim, tenim l’església actual construïda desprès de la guerra segons planiols de l’arquitecta Boada. Les esglésies estaven a tocar de les muralles, també molt a prop de Can Ginebreda on hi havia el barri jueu. 
En l’església gòtica hi havia també la capella del Roser i la de la Mercè. Aquesta església va tenir el retaule dels Vergòs, format per 18 taules de fusta, actualment només resten 14 i estan al MNAC. El retaule molt deteriorat es va guardar a la sagristia, posteriorment va ser traslladat a l’hospital de Sant Domènec (actual Sala Tarafa)i, abans de la guerra, va ser venut per pagar les reformes de la sagristia i l’actual hospital de Granollers. Aquest retaule va ser substituït per un de la Mercè de Barcelona, que també va ser venut . A principis del s. XX en van posar un de neogòtic, sense massa valor, que va ser cremat durant la guerra. El retaule del Roser que era més valuós també va ser destroit. D’aquesta església queden algunes peces com una trona, gàrgoles i mènsules al museu de Granollers. 
L’església actual va tardar molt en construir-se, ultra desmuntar-la pedra a pedra. Havia estat cremada per dins i les seves campanes llançades des del campanar. Mentre tant el cinema Mundial va fer les funcions d’església, i el cinema de doctrina, situat a la mateixa plaça, va fer les funcions de capella del Santíssim. L’església era molt fosca i a la dècada dels 50 el Sr. Adolfo Montañá, indià, va pagar els vitralls en els que es van representar les pintures del retaule dels Vergós i l’actual retaule de marbre va ser pagat per subscripció popular.
Tota l’explicació va anar acompanyada d’un gran número de fotografies des de diversos angles. A continuació ens ha passat fotos de l’estació del tren i els seus voltants. El carrer Girona, el parc, etc. La conferència tindrà una continuació. Resum i fotografia de Mercè Gasch.

Cap comentari:

Publica un comentari