Dimarts dia 7 de gener. ASSEMBLEA. Pere Alzina va parlar sobre LA INFLUÈNCIA DE LA LLENGUA CATALANA EN LA MALTESA..

El biòleg Sr. Pere Alzina, a partir d'un viatge turístic, i gràcies a la seva capacitat d'observació, de curiositat i del domini que té de diferents disciplines, ha trobat una correlació estreta entre la història, la llengua i l'ornitologia entre Malta i Catalunya. Ha dividit la conferència en tres parts:

1.Abans de l'estudi

Com a viatger el va cridar l'atenció la quantitat de noms catalans als comerços i als carrers com també el nom dels vents: tramuntana, ponent, llevant. En una llibreria va comprar un llibre d'ocells i sorprenentment va comprovar que el nom dels ocells era molt similar allà i aquí.

Seguint el fil històric confirma que el 1283 Pere II conquereix l’illa per a Catalunya rere el famós combat de Malta. El 1345 es crea el Consolat de Malta, i el 1530 Carles I la cedeix a l'orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem (Germans Hospitalers o Cavallers de Malta).

Entre el 1530 i 1798 els Germans Hospitalers o Cavallers de Malta administren l'illa. 

Al llarg d'aquests 515 anys d'història s’hi troben set períodes de grans mestres de parla catalana: Antoni de Fluvià (1421–1437) 16 anys, Pere Ramon Sacosta 6 anys, Joan d'Omedes (1536-1553) 17 anys, Rafael Cotoner (1660-1663) 3 anys, Nicolau Cotoner (1697-1720) 23 anys, Ramon Perellós (1697-1720) 23 anys i Ramon Despuig (1736-1741) 5 anys. Podriem resumir la relació de Malta i Catalunya així: 1283-1474 prop de 200 anys de sobirania catalana directa; 1474- 1530 56 anys de sobirania catalana indirecta a través de la monarquia hispànica; 1530-1798 268 anys d'influència catalana a través dels Cavallers de Malta, amb 65 anys de grans mestres catalans a Malta, un 24,2% del període. En remarca la història però, dels 10 grans mestres de la corona catalana 7 dels quals són de parla catalana.

El 1964 s'aconsegueix la independència de Malta. Les llengües oficials de Malta son ara l'anglès i el maltès; també es parla italià entre d'altres, evidentment fruit dels esdeveniments històrics.

2. recerca

L'estudi ornitològic es basat en els 167 ocells de la illa, de 11 especies diferents i entre ells alguns de nom ben catalans com estornell, gavina... N’hi ha 8,4% noms d'ocell maltesos que són d'origen català, 14 especies del total de les 167 inventariades. Hi ha 15 altres noms d'ocells maltesos, el 9% , amb un origen català probable, però difícilment verificable. La influència segura o probable assoleix el 17% del total dels ocells registrats al segle XXI.

Cal destacar que és el primer estudi que s'ha endegat mai sobre la influència del català en el maltès,i revela d'una forma ben palmària que els 500 anys de presència catalana a l'illa han deixat una empremta notòria, no només a la llengua sinó també en certes tradicions, menges i músiques.

3. després de l' estudi.

Calia fer difusió de tot el que havia investigat. Dels 200 mots trobats, el 95% del nom dels vents son d'origen català, en base al diccionari català-maltès, festes i músiques populars similars a les bandes valencianes, traques i castells de focs. També es troba una capella i carrer dedicats a la Mare de Déu de Montserrat. El plat nacional és el pa amb tomàquet, davant de la catedral del Refino n’hi ha canons catalans. Fan festes amb simbologia catalana i l'escut de Catalunya és als clubs de futbol.

El palau per als cavallers de la corona catalana, el més antic, era la seu del primer ministre, i ara seu del ministeri d'educació on s'hi guarda la taula de declaració d'independència.

És curiós que un treball tan rigorós de recerca l'hagi fet un biòleg. Ara historiadors i lingüistes haurien de continuar i ampliar la recerca. Per acabar s'ha obert un torn de paraules que el conferenciant ha respòs llargament. Resum Mª Carme Esplugas, fotografia Mercè Gasch, disseny dels cartells Montserrat Lluch Santacana.

Molt bones Festes!

Noemí Morral i Montse Morral han parlat de com RECUPERAR L'ESSÈNCIA DE L'ART I LA NATURA. Dimarts dia 17 de desembre.

Avui hem presentat Noemí i Montserrat Morral neboda i tieta respectivament. La Noemí és doctora en economia, poetessa i dibuixant. Fins el novembre de 2015 dedicada professionalment com economista. Feia un any que en Santi, el seu marit, havia mort i ella va decidir fer un any sabàtic a Essaouira, una ciutat de la costa marroquina. El resultat a dia d’avui, és que aquell viatge a Essaouira li va canviar la vida i, d’ençà d’aleshores, va decidir escriure i il·lustrar ella mateixa els seus llibres: Finestra poètica a Essaouira, Tornar i, recentment, Camí de Cavalls. La Montse és professora de piano i musicoterapeuta especialitzada, entre altres, en el trastorn autista, tot iniciant aquest curs uns tallers a la U.P.G de Música, Salut i Benestar.

En aquesta tertúlia-espectacle les dues s’han unit per mostrar com l’experiència artística pot ser motor de transformació, salut i benestar en les nostres vides. La tertúlia, s’ha centrat bàsicament en aprofondir els aspectes més íntims de la Noemí, de quan va decidir fer aquest canvi radical a la seva vida i, en l’explicació més acadèmica que ens ha fet la Montse, dins la seva faceta de terapeuta.

Ens han respost amb detall les següents preguntes: -Noemí, com és que vas voler fer un any sabàtic lluny de casa en aquell moment tan difícil de la teva vida?… Ens explica com va seguir el que li va recomanar la terapeuta. - Què et va portar a escollir Essaouira?… el mar, va ser l’element principal en totes les seves decisions. - Ser, no fer. Què ens en pots dir, Montse?… que t’has de reinventar quan decideixes fer un canvi en la teva vida tan radical. - Noemí, però bé devies fer alguna cosa a Essaouira, quines eren les teves activitats quan vas arribar? … passejar per la platja i que el mar m’acaronés els peus, i com organitzar el temps quan el tens tot per tu. - Has parlat de passejar per la platja i els teus poemes parlen molt del mar... “tot refrescant-me els peus, el mar m’ha fet saber que no estic sola... ” -Això vol dir que et senties acompanyada pel mar a Essaouira?… ens explica com va descobrir l’energia del mar i el vincle amb el seu interior més creatiu. I la Montse ens parla de la connexió amb la natura en el procés creatiu i en les emocions.- I tu, Noemí, un dia et vas posar a dibuixar. Què o qui t’hi va portar?… Tot seguint també el que la seva terapeuta li indicava va recuperar aquelles coses que va deixar apartades quan era petita, introduint la idea de recuperar la “nena petita”: recuperar el nostre infant en l’edat adulta. Molt important aquest apartat on la Montse ens indica la importància, també, de l’experiència artística i, sobretot, en la tercera edat. - Noemí, m’has explicat que la teva mare, en veure els primers dibuixos, et va suggerir que escrivissis poemes per canalitzar les emocions… s’introdueix la importància del benestar en la creativitat i la importància que això té per reconduir les emocions i, a l’inrevés, com les emocions impulsen el procés creatiu. Hem acabat la vetllada amb un espectacle d’una gran sensibilitat on s’han conjugat poemes, música, cançons i expressió artística.   Resum Àngels Caba. fotografia Esteve Garrell, disseny del cartell Montserrat Lluch Santacana.

Pere Diumaró va parlar del seu llibre PLACES, PARCS I JARDINS DE GRANOLLERS 2019. Dijous dia 12 de desembre.

En Pere Diumaró, documentalista local i soci de les Aules, ha estudiat la nostra ‘Vila Oberta’ amb diferents treballs sobre el paisatge urbà de Granollers, amb l’aportació de documents gràfics que la fan explícita i molt entenedora. Aquest dijous l’Enric Garcia-Pey, expert toponimista de reconeguda vàlua, ha estat el presentador del llibre Places parcs i jardins de Granollers, de l’autor en Pere Diumaró. Garcia-Pey ens porta per un exhaustiu passeig pel recorregut urbà, tot fent una aportació extraordinària d’antics noms i referències als llocs on fa esment cada fotografia del llibre, mostrant-nos els canvis que el temps i els homes han anat provocant. Seguidament es fa un passi, comentat pel propi autor, de les fotografies que il·lustren aquest llibre: un bon document de consulta i de record històric. Resum Esteve Garrell i Homs, disseny del cartell Monrserrat Lluch Santacana.

Jordi Surrallés va parlatr de GENÈTICA DEL SEGLE XXI. Dimarts dia 10 de desembre.

El conferenciant ha fet una introducció dels 46 cromosomes que l’espècie humana tenim al nucli de les cèl·lules, organitzats per parelles. En les cèl·lules sexuals a partir de la pubertat n'hi ha 23 d'aquesta manera: els 23 dels espermatozous i els 23 dels òvuls. Quan hi ha fecundació, fan que el nou nat mantingui els 46 cromosomes de l’espècie amb els seus corresponents gens. Ha comentat que pot variar per diferents errors o mutacions. També ha parlat de l'herència dominant o recessiva que fa possible que un fill de pares sans, però portadors, pugui partir una determinada malaltia.

Despès ha introduït algunes de les aplicacions mèdiques de la genètica en el context de la revolució tecnològica que hi ha hagut en aquest camp, des de la seqüenciació completa del genoma humà, i de la capacitat actual de poder fer l'anàlisi de grans volums de dades. Anys enrera calia analitzar gen per gen amb temps i costos molt elevats. Avui es poden analitzar 20.000 gens per 10 pacients al mateix temps.

Ha parlat de la gran tasca que fan els seus equips de diagnosi i de recerca de l' Hospital de Sant Pau en malalties concretes hereditàries com la ceguera, la sordesa, el càncer, el retard mental, la mort sobtada, l'hemofília, la distròfia muscular, la fibrosi quística, la distròfia miotònica entre d'altres. Ha confirmat que el 3% de la població pateix malaltia genètica. Ha destacat que l'edat materna influeix en les alteracions cromosòmiques, mentre que als 20 anys estadísticament correspon 1 de cada 1600, als 45 anys és 1 de cada 30.

Ha parlat de la importància de la medicina preventiva i del treball que porten a terme els seus equips: en diagnòstic prenatal, en predisposició genètica al càncer, en nens salvadors per curar malalties del germà, en tractaments específics per mutacions concretes, en teràpia enzimàtica, en teràpia gènica. Tot això aplicat no només al diagnòstic sinó també a la terapèutica en el marc de la medicina personalitzada de precisió.

Finalment ha plantejat els aspectes socials i bioètics en relació a les aplicacions mèdiques de la genètica. Ha parlat dels transgènics i la seva possibilitat de fer òrgans humans que no crein rebuig. També d'alguns animals i plantes en benefici social com la possible alimentació del 3er  món. Ha plantejat on és el límit d'aquesta gran revolució, donat que intervenen factors socials i ideològics. Ha definit la genètica com la única ciència que ens permet saber d'on venim, com som i on anem.

Ha acabat tot introduint una frase del seu pare Alexandre Surrallés, de 95 anys, que diu “Si vols que et facin bé una feina, busca't algú que estigui molt enfeinat”. S'ha obert un torn de paraules molt enriquidor  sobre els temes tractats.

Resum Mª Carme Esplugas, fotografia Esteve Garrell, disseny del cartell Montserrat Lluch Santacana

Dimarts 3 de desembre. Martí Oliveras va parlar deL TEMPS: LA METEREOLOGIA ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ.

En primer lloc en Martí Oliveres ens presenta els antecedents de la meteorologia a Catalunya. L’ Eduard Fontserè i Riba va ser el pare de la Meteorologia a Catalunya i l’Anna Rius la primera dona del temps.

Desprès, ens explica la importància de la geografia quan es parla del temps tot fent un repàs de les diferents zones geogràfiques de Catalunya des dels Pirineus a la Serralada Litoral, seguit de l’extensa divisió climàtica del territori fruit de la variació geogràfica que tenim.

Defineix temps i clima: temps són les condicions atmosfèriques en un lloc i moment determinat, i clima és el temps que de mitjana trobem en un lloc a través de la presa de dades durant un període (per exemple 30 anys).

A continuació el tema és “Com es fa la predicció meteorològica?” Quan el meteoròleg arriba a la feina de bon matí es pregunta “Què ha passat? i per esbrinar-ho consulta les pàgines web de la previsió meteorològica com Meteosat, meteoclimatic, aemet..Després ve la segona pregunta: “Què està passant?” I consulta les estacions meteorològiques, analitza els núvols que diuen moltes coses i també compta amb les xarxes socials de coneguts que l’informen. Finalment ve el tema clau que és “Què passarà? i aquí ve la part més tècnica d’anàlisi de les diferents pantalles amb els grans centres d’acció i mapes de fronts. S’analitzaran, anticiclons, depressions, masses estables o inestables, mapes de precipitació i pluges previstes o acumulades... Amb tot això es pot fer una previsió per un marge de temps. Més enllà de dos mesos és difícil “és una mica ciència ficció “.

Finalment ens comenta, fruit de la seva experiència a RAC1 i RAC105, com es presenta la previsió del temps a la ràdio on, saber-ho explicar bé i sintetitzat, és molt important. Ens explica que la proba de l’ascensor, que consisteix en sintetitzar la previsió atmosfèrica mentre l’ascensor  puja 15 plantes en un temps aproximat de 30 segons, dona molta idea pràctica de com definir el temps a la ràdio en poques paraules.

Com a eina final per consultar el temps ens aconsella que és més fiable el meteocat que les previsions que normalment mirem al mòbil. Resum Martí Majoral, fotografia Mercè Gasch, disseny del cartell Montserrat Lluch Santacana.

Xavier Pinyol va parlar d' "INTROIT" o MANUAL D'URGÈNCIA PER ENTENDRE LA COBLA I LA MÚSICA DE LA SARDANA. Dimarts 26 de novembre.

Introit, melodia de flabiol d’introducció. Quina bona manera d’entrar fent un bonic passeig pels instruments, els músics i, com no, la música per a Cobla i les pròpies Sardanes. Per despertar l’interès, deixa a l’aire preguntes com: “Per què un introit? Què és la sardana? Amb breus i concretes paraules ens dona les pautes per entendre la teoria, i a continuació una mostra sonora per esvair, si cal cap dubte, una sardana del mestre Francesc Cassú, La màgia de les torretes.  

Una afirmació, “La sardana és una forma musical que molt sovint és ballada però també pot ser escoltada sense la necessitat de ser ballada”. Ens porta directes a parlar de la Cobla, fent una al·lusió als orígens, quan diu: del llatí “copola” unió o conjunt, en aquest cas d’instruments i de músics, de manera gràfica veiem la seva disposició actual, 11 músics i 12 instruments, observem l’ordre en l’espai, on el flabiol és el so més agut, acompanyat del tamborí, resseguim per ordre fins al contrabaix, l’instrument amb la tonalitat més greu, com a curiositat ens fa adonar que els contrabaixos per cobla usen 3 cordes en lloc de les 4 dels utilitzats a les orquestres. La descripció acurada de la resta d’instruments, continua amb el tiple, en Xavier n’és intèrpret, primer la teoria i a continuació ens mostra les peces bàsiques del seu instrument i ens fa una demostració sonora on podem apreciar els matisos que el caracteritzen, ens parla àmpliament de la tenora, la trompeta, el fiscorn i finalment del contrabaix, amb les seves peculiaritats i riquesa cromàtica. Per arrodonir i entendre-ho gaudim de la sardana d’en Vicenç Bou Record de Calella. No podem oblidar l’origen humil de la cobla, anomenada dels tres quartans, inicialment formada per 3 músics i 4 instruments, Tambor i Flabiol Sec, la Tanota i el Sac de Gemecs. Com en tot, l’evolució també arriba a la cobla, el gran regenerador és sens dubte el mestre Pep Ventura, que a la meitat del segle XIX, comença afegint i treien instruments fins a donar-li la forma actual, emfatitzant el protagonisme de la Tenora i Tible, i segons les partitures a la resta d’instruments, per exemple, obligada de Fiscorn. Un nou pas en l’evolució arriba el 1974, 

quan  Joaquim Serra publica el seu Tractat d’Instrumentació per a Cobla. Que ensenya, entre d’altres qüestions, com combinar de manera òptima, aprofitant les sinergies harmòniques que existeixen entre els instruments. Darrera de cada sardana sempre hi ha un motiu, en aquest cas podem escoltar la magnífica sardana, Jana, la tercera gràcia, composada per Xavier Pinyol a petició de l’avi de la Jana per celebrar el seu naixement. Ens serveix per aprendre com el compositor ha utilitzat els recursos a l’abast per compondre, en la tirada de curs s’exposen els motius melòdics i rítmics que sentirem al llarg de tota la sardana, i en les tirades de llargs, la introducció del tible, la tenora evoca la cançó de bressol i com li respon la cobla, el cant final amb la tenora i el fiscorn, en el salt petit entrelluquem la lluna i la pruna, arribant al fort final amb la combinació dels dos motius. 

Ara entrem en el terreny de l’estructura musical de la sardana i la seva explicació . Des de l’Introit, els curts, els llargs, el contrapunt i el cop final. Una descripció detallada ens porta a comprendre els diferents Estils de Sardana, els objectius pels què s’ha escrit, els propòsits i finalment l’estructura pròpiament dita, del ball, com exemple de l’exposició, escoltem la brillant sardana del mestre Conrad Saló, Gallardia. L’evolució de la sardana des d’un origen incert, fins que trobem documentació al segle XV, i ja dins del XIX el contrapàs era una dansa solemne de caire religiós ballada només per gent influent, que acaba amb un fragment curt on hi deixen participar tot el poble, en aquest punt Pep Ventura és decisiu per fer la seva valuosa aportació en la modernització de la sardana tal com avui coneixem. Seguint el fil conductor, ens projecta una imatge que d’una manera entenedora veiem l’estat actual del món sardanista. Des de dalt de l’escenari: 60 cobles actives. Músics amb estudis musicals i més qualitat. Ensenyaments de Grau Superior. Perfecció i millora dels instruments. Millors condicions laborals. Joves compositors: 300-400 estrenes. Propostes artístiques que combinen la cobla amb altres estils musicals. Des de baix de l’escenari: Públic gran, Poc relleu generacional, Visió poc moderna, Una societat oposada a la tradició associativa i Moltes opcions culturals o d’oci. 

Com a colofó, i per arrodonir  podem sentir i sobretot  gaudir de la bonica i emotiva sardana cantada, del mestre Roger Mas, El dolor de la BellesaResum Esteve Garrell i Homs, fotografies Esteve Garrell i Mercè Gasch, composició del cartell Montserrat Lluch Santacana.

Miquel Pallarès va parlar sobre PENSAMENT POSITIU I ELS SECRETS PERQUÈ TINGUIN ÈXIT. Dimarts dia 19 de novembre.

El Dr. Pallarès va iniciar la xerrada afirmant que si pensem en negatiu encertarem en aquest sentit. Va insistir en que no ens han ensenyat a pensar i hem de lluitar per coneixents més.

Va parlar de la cultura Japonesa resumida en 7 paraules:

1.            Genki; Mantén la font (gen) de la teva energia (Ki). 

2.       Arigatou;  Agraeix les ajudes. 

3.          Jiyu; Respecta les llibertats, pròpies i alienes.

4.             Mitate; Visualitza i construeix.

5.             Shiken; Fes tot el que puguis sempre.

6.             Gambaru; Focalitza i no dispersis.

7.              Kawari; Aparca els teus dubtes.

Va parlar de Buda dient que volia dir l'il·luminat seguint 4 veritats nobles:

1.            Tota existència és patiment.

2.            L'origen del patiment és el desig  interns – externs (ego – possessions).

3.            El patiment desapareix si ho fa la causa.

4.            Seguir el camí òctuple.

El camí òctuple abraça 8 punts: saviesa/ignorància, pensaments correctes, paraules, fets, medi de vida, persistència/esforç, viu el moment i meditació. Va donar molta importància a la meditació.

El pensament no és l'encèfal sinó el que l'encèfal fa, en forma d'energia quàntica que es diferencia per la força que té i depèn de les freqüències de transmissió.

Per les ressonàncies magnètiques se sap que tenim uns 60.000 pensaments diaris, dels quals el 90% repeteixen i el 80% poden ser negatius (ones ràpides-ansietat). El pensament és lliure i com tota energia, es pot usar bé o malament. Consisteix en rebre estímuls energètics quàntics i donar respostes, El pensament representa el 6è sentit que dona vida a tots. Henry Ford deia que tant si creus que pots, com si no, tens raó.

El pensament negatiu; no puc, no faré, no aniré, no..., equivalen a vampirs emocionals que intenten fer-nos fracassar, si fracassem aprenem a no intentar-ho. Cal sortir de la zona de confort i pensar en positiu; puc, faré, aniré...  Aprendre coses noves, coneix-te i creu en tu, cal eliminar timidesa i vergonya...

Tenim milions de cèl·lules que és connecten entre elles per rebre estímuls i donar respostes, ho fan mitjançant la sinàpsid i l’alliberant neurotransmissor que donen resposta al que pensa el nostre cervell: si pensem amb por els neurotransmissors que és produeixen, ens fan baixar les defenses i no ens deixen eliminar les cèl·lules dolentes. Podem afirmar que pensament negatiu ens porta a salut negativa. El pensament negatiu ha de ser el primer i últim pas mentre que el pensament positiu és el primer pas

Pensament positiu, com a mínim crea felicitat i permet atreure allò que penses. Segons el Dr. Norman Vincent és la teràpia de les paraules: serenitat, tranquil·litat, paciència... La paraula té molt valor, ens fa millorar l'ajuda externa i les accions. Nosaltres tenim la clau del nostre cervell, el 95% del cervell és robot i el 5% és cognitiu. És del tot imprescindible coneixe’ns: va afirmar que no seràs feliç sinó saps que et fa infeliç.

Va defensar el Budisme dient que és compatible amb diferents pensaments i religions, i que els nostres desitjos son la font de la infelicitat. Va afirmar que els 10 primers anys de vida son essencials per a la nostra felicitat.

Va acabar recordant un pensament de Gandhi: “Cuida els teus pensaments perquè es tornaran actes; cuida els teus actes, perquè es faran costums; cuida les teves costums perquè formaran el teu caràcter; cuida el teu caràcter perquè formarà el teu destí i el teu destí serà la teva vida”  Un interessant i enriquidor col·loqui va posar el punt final de la trobada. Resum Mª Carme Esplugas, fotografia Mercè Gasch, composició del cartell Montserrat Lluch Santacana.

Pere Brunet va parlar sobre PER QUÈ GOOGLE ENS HO TROBA TOT? Dimarts dia 12 de novembre.

D’entrada, el conferenciant ens va dir: “Tal vegada Google no ens ho troba tot, però ens ajuda força”. Parlaré de quina informació s‘alimenta, de l’ús responsable, dels problemes de les “xarxes socials”, i dels reptes que de fet es resumeixen en una paraula sola: ètica. És lícit fer negoci amb les dades dels altres? Com garantir la nostre privacitat...

Google va ser fundada el 4 de setembre de 1998 per Larry Page i Sergey Brin, dos estudiants de doctorat de la Computació de la Universitat de Stanford.

Google és el motor de recerca actual de Internet més gran i usat: ofereix una forma ràpida i senzilla de trobar informació en el web, amb un accés a més de 8.168 milions de pàgines web, actualment respon a més de 200 milions de consultes al dia.

La funció de Google és cercar informació de totes les pàgines web del món i oferir-la com un diccionari. A part de cercador, que és el seu servei més conegut, compta amb d’altres serveis: un de correu electrònic anomenat “Gmail”, el seu propi mapamundi i un servei de missatgeria instantània, entre molts d’altres.

Actualment, no ens comuniquem amb cartes, sinó amb els escrits al correu electrònic, ràpid i que agilitza la comunicació.

L’any 2008 Google fou guardonat amb el premi  Príncep d’Astúries de Comunicació, en considerar que ha fet possible una revolució cultural decisiva pel progrés dels pobles.

Actualment les noves informacions que ens arriben són mitjançant les “xarxes socials”, que ens donen coneixements i eines que permeten als usuaris accedir i compartir coneixements. Com “Twitter”, “Facebook”, ”Instagram”, ”Youtube”, ”Telegram”, ”Whatsap”. 

Eines útils però perilloses ja que es difonen i arriben les anomenades FAKE NEWWS, (noticies falses), com també publicitat encoberta que ens poden manipular. Més de 2.500 científics  socials denuncien la manipulació de dades.

Hem d’estar molt atents a aquestes suposades veritats e informacions  que ens arriben, sempre les hem d’analitzar críticament, ja que envien ofertes i propostes per la informació que tenen de les nostres aficions e interessos, informacions extretes per les recerques que hem fet a Internet. Hem de vigilar quan el missatge és que serem ‘més feliços’, l’objectiu d’aquestes promeses és vendre més.

El conferenciant va posar molt d’èmfasi en que la tecnologia ens ha canviat la vida i, una mostra, és Google. Per totes les prestacions que ens ofereix ampliant coneixements i tot possibilitant la connexió a nivell internacional. Però Internet és una eina que cal saber utilitzar... Pel que fa les “xarxes socials” va aconsellar ocultar el nom real, el telèfon, l’adreça, evitar fotos personals, no penjar comentaris en llocs públics, inhabilitar qualsevol permís... La privacitat és important.

En cas d’incertesa davant d’una informació és millor seguir amb el dubte que resoldre’l. ELS DUBTES OBREN LA MENT, MENTRE QUE LES CERTESES LA TANQUEN.

Resum Mercè Barnils, fotografies de Mercè Gasch i Esteve Garrell, composició de cartell de Montserrat Lluch Santacana.

Salvador Cardús i Ros va parlar d'UN MÓN PLE (TAMBÉ) DE BONES NOTÍCIES. Dimarts dia 5 de novembre.

La introducció, es una breu referència a l’experiència personal amb les Aules  com a vertebradores, amb els usuaris actius de les xarxes i també amb la gran participació cívica, tots ajuden a la cohesió social.

Parlar de bones notícies, sembla contradictori, com si fos un OXIMORON. Tenim el pensament tant arrelat en general amb el “abans estàvem o vivíem millor” que, a partir d’aquí, les afirmacions vindran acompanyades, sempre, de dades estadístiques i estudis contrastats. 

És el DESCRÈDIT de l’OPTIMISME: les bones notícies no venen i, en canvi, parlar de les desgràcies dels altres i rebaixar-se fins a la morbositat periodísticament  parlant, ven i atrau més l’atenció.

Aquí tenim un ranking que sorprèn força, un estudi del ‘Mail Online’ sobre els nivells de salut mental que posa Catalunya molt per davant dels països escandinaus. Una dada curiosa: el 1970 hi van haver 5 morts per 1 milió d’habitants en accidents aeris, en el 2015 van baixar a 0,05 morts x milió, una reducció de 100 vegades menys, tots sorpresos. Això s’explica per què en la nostra vida quotidiana tenim integrades unes rutines que només ens fan reaccionar a la sorpresa. Resulta que les SORPRESES ens INCOMODEN.

PERQUÈ TRIOMFEN LES MALES NOTÍCIES? Perquè confonen la crítica amb el catastrofisme. Com MÉS SERVEIS TENIM, MENYS SATISFETS N’ESTEM. Ara exigim respostes immediates.

MANIPULACIÓ EMOCIONAL com els anuncis d’ONG amb imatges extremes. I així COM MÉS RICS MÉS PESSIMISTES, per por a perdre el que es té. 

OPTIMISME LOCAL versus PESSIMISME GLOBAL Ara entrem de ple a les Bones Notícies repassant les fonts de bones notícies, on estem en general en  una corba ascendent de progrés: qualitat de vida, hàbits de vida saludable ( alimentació, medecina, exercici, accés a la formació i cultura). Per estadística cada hora que passa incrementem en 10 minuts la nostra esperança de vida, que actualment  està en 82 anys els homes i 84 les dones. Reducció molt important de la MORTALITAT INFANTIL, el 1.800 un 40%, contrasta amb el 2015 un 5% abans dels 5 anys. POBRESA EXTREMA: el 1820 amb una població de 1.000 milions d’habitants, gairebé la majoria eren pobres extrems; el 2015 amb 7.000 milions habitants cau la pobresa a 0,5 mil milions, hi ha contribuït de manera decidida l’alimentació. DESNUTRICIÓ, una dada a tenir en compte, des de 1991 a 2015 s’experimenta una reducció significativa del 50%.

ALFABETITZACIÓ, el 1800 un 90% d’analfabets, en el 2015 estem per sota del 20%. Continuem exposant temes tant punyents com

EDUCACIÓ BÀSICA, DEMOCRÀCIA, ÍNDEX DE DESENVOLUPAMENT HUMÀ, DISTRIBUCIÓ DE LA RIQUESA, PROTECCIÓ DELS DRETS HUMANS, HOMICIDIS, ARMES NUCLEARS, i MORTS EN GUERRES, on també amb dades contrastades veiem una disminució progressiva dels conflictes i la tendència a millorar, portant “Bones Notícies”.

En la CONCLUSIÓ ens dóna unes pautes per ser més objectius, a l’hora de valorar els inputs que ens arriben. CAL UN CANVI de PATRONS en la NOSTRA INTUICIÓ. Les MALES NOTÍCIES són l’EXCEPCIÓ. La MAJORIA de la POBLACIÖ NO ÉS als EXTREMS. Els CANVIS SOCIALS PORTEN el BENESTAR ECONÒMIC. I, finalment, CAL PASSAR del “TOT EMPITJORA” al (quasi) “TOT MILLORA”.

Resum Esteve Garrell i Homs, fotografia d’Esteve Garrell i Mercè Gasch, i composició del cartell de Montserrat Lluch Santacana.