Mª Reis Fontanals va parlar sobre ELS ARXIUS HOSPITALARIS COM A FONS PER LA HISTÒRIA. Dimarts dia 5 de març.

Els arxius d’entitats històriques són importants perquè acostumen a acumular informes i detalls tot explicant costums, hàbits, fets, formes d’actuar…d’èpoques passades. De fet serveixen per conèixer la vida d’aquells moments. La conferència va tractar sobre l’HOSPITAL DE LA SANTA CREU de Barcelona, sobre el fruit de les investigacions dels seus arxius. És una institució prou coneguda i que segueix viva, encara, en l’actual HOSPITAL DE LA SANTA CREU I SANT PAU. Dels abundants detalls i informacions extrets de l’arxiu remarcaria els següents: 

Els seus orígens són de finals dels segle XIII. Fou una necesssitat per la situació produïda per les guerres amb Castella-Lleó i pels estralls de la peste negra. El Consell de Cent decideix la construcció per fer front a situacions catastròfiques. És una època d’evolució social i política remarcables. Es creen la TAULA GENERAL DE CANVI (banca), L’ESTUDI GENERAL UNIVERSITARI i L’HOSPITAL que donaria nom i renom a la ciutat i assegurava l’assistència sanitària indiscriminada, per a tota la ciutadania, fins i tot, als NENS ABANDONATS.

L’any 1400 es fusionen els 6 hospitals petits que hi havia a Barcelona, que no eren suficients per a les necessitats assistencials, (Santa Marta, Santa Anna, Santa Eulàlia del Camp…) i es crea L'Hospital de la Santa Creu, que fou dels primers d’Europa. Fet que es va repetir en altres països. Va rebre el suport de la Família Reial i del Papa amb benediccions i privilegis.  Del 1401 al 1490 es configura la primera etapa. Es construí la primera ala d’un edifici monumental, amb pedra de Montjuic, fora muralles. Fins el segle XVI no es va completar la segona fase. Del 1655 al 1680 es va fer La Casa de Convalescència, d'estil renaixentista-barroc en espais adosats al que era l’hospital. Durant el segle XIX es va seguir ampliant instal.lacions, tornant a l’estil gòtic del inicis, tot completant els espais disponibles. 

Alguns detalls de funcionament. Segons les Ordinacions de 1417 el dirigia la M.I.A. (Molt Il·lustre Administració) amb 4 administradors. Avui dia encara existeix. 

Finançament (1430) 100.000 sous per ingressos del patrimoni, almoines, donacions, ajuntament…; despeses, provisions, salaris…Alimentació, brou de gallina, pa, oli, sal, pomes, col, cebes, carn de xai, ous… 

Treballadors: administradors al comprador i rebedor: advocats, notari, apotecari, metges, infermers, cirurgians, barbers, cuidadors… 

Malalts, sense distinció ni segregació: hi cabia tothom. En el llibre d’ingressos constava l’edat, treball, procedència, simptomes, com anava vestit …. 

Metges famosos, Moisès Broggi, Josep Trueta, Manuel Corachan, Agustí Prió, Josep Anton Barraquer … 

Ja a començaments del segle XX s’inicia la construcción de l'HOSPITAL de SANT PAU, on es va anar traslladant els serveis hospitalaris. (Hi ha constància que Gaudí va morir el 1926, encara a la Sta Creu) El 1931 l’Ajuntament va comprar tot el complex antic, cedint-lo a la Diputació, que el va destinar a acollir centres de diverses activitats culturals, principalmente la BIBLIOTECA DE CATALUNYA. Resum German Cequier, fotografia Martí Najoral, composició del cartell Montserrat Lluch Santacana.

Albert Beorlegui va parlar de SHAKESPEARE AL CINEMA, GUIA BÀSICA I. Dimarts dia 26 de febrer.

En un llenguatge planer, l’Albert Beorlegui ens apropa a un dels més grans de la literatura mundial que postulava que “tota la vida és un teatre”. La conferència comença amb una aproximació a la figura de William Shakespeare. Cal considerar que la poca presència de l’escriptor en els plans d’estudis ha impossibilitat un acostament més popular de la seva figura, més enllà de les seves obres més conegudes.

Va néixer a Stratford-upon-Avon el 1564. Era el tercer de vuit fills d’una família de classe mitjana baixa. Va casar-se als 18 anys i va tenir tres fills. L’any 1590 marxa a viure a Londres on haver de treballar com a actor, dramaturg i empresari. Poc abans de morir retorna al seu poble natal on va morir al 1616, als 52 anys.

Les seves obres ens han arribat gràcies a dos amics seus que, 100 anys després de la seva mort, van publicar un volum que recollia totes les obres de Shakespeare. D’aquest llibre es van fer 750 exemplars dels quals 250 han arribat als lectors.
El total d’obres escrites són 36: de les quals 11 són tragèdies, 10 drames històrics i 15 comèdies. La lectura de Shakespeare és difícil d’entendre perquè utilitza moltes metàfores i símbols.
Neix a l'Anglaterra Isabelina quan ja s’ha mort Enric VIII. Entre 1567 i 1642 Londres viu l'època daurada del teatre isabelí ja que el teatre era el major divertiment; tothom anava al teatre, les classes nobles, les que no ho eren, les prostitutes.... En aquells temps els teatres eren molt grans, alguns amb una cabuda de 3000 espectadors. Havien de fer unes 200 funcions a l’any per tal que fossin rendibles. Com a anècdota: si els nobles feien tard a la funció la representació s’interrompia i l’obra es tornava a començar.
El cinema ens ha donat l'oportunitat d’acostar-nos a com era el món fa 400 anys. El 1997 va estrenar-se Shakespeare in Love del director John Madden, una pel·lícula molt guardonada que mostrava com Shakespeare s’enamorava de la seva Julieta i on es pot contemplar com eren les funcions de teatre d’aquella època.
Al segle XVIII varen començar a sortir veus que qüestionaven l’existència de Shakespeare. Deien: com pot ser que un personatge que no té estudis acadèmics tingui tants coneixements sobre medicina, filosofia, dret, la mort, la condició humana.... Han sortit 5000 llibres tot qüestionant que fos l’autor de les seves obres. Van sortir 150 candidats com a possibles escriptors de les obres de Shakespeare. Entre ells els tres més coneguts són Francis Bacon, Chistopher Marlowe i Edward de Vere. Cap dels tres, per diverses causes, van oferir fonaments per ser considerats els autors dels llibres. L’any 2011 es va estrenar la pel·lícula Anonymus centrada en aquest tema referent al dubte que alguns tenien sobre qui va escriure les seves obres.
Al llarg dels segles les modes han anat canviant i amb elles la reinterpretació al cinema de les obres de Shakespeare que van anar incloent les tendències dels anys en què es varen rodar les pel·lícules.
La part de la conferència dedicada a les comèdies va centrar-se en un breu anàlisis de cinc de les seves grans comèdies, El somni d’una nit d’estiu, La doma de la fera, Nit de reis, El mercader de Venècia i Molt soroll per no res. completat amb fragments molt ben escollits de les seves versions cinematogràfiques. Resum Martí Majoral, fotografia Mercè Gasch,  composició del cartell Montserrat Lluch Santacana.

Paqui Orellana va parlar de LA MITJA MARATÓ. Dimarts dia 19 de febrer.

Camino perquè tinc salut? o tinc salut perquè camino? Amb aquestes preguntes, aparentment innocents, comencem a descobrir unes característiques de l’esport poc conegudes potser en detall. Beneficis de l’exercici: fisiològics, psicològics i socials.

Dins dels fisiològics podem destacar una millora del sistema cardiovascular, ajuda a controlar la tensió arterial, la diabetis i el pes corporal, com també millora la osteoporosi. 

Ara repassem quins beneficis psico-socials aporta als practicants d’esport: una millora de l’autoestima i confiança personal, més autonomia personal i equilibri emocional, tot augmentant l’ànim i el benestar en general: a més redueix l’ansietat i la depressió, facilitant la integració social fomentant la sociabilitat. En fer exercici, sobretot si hi ha esforç i una certa resistència, l’organisme allibera “irisina”, una proteïna fonamental que actua de manera important sobre diferents teixits, entre ells el cervell, i com a preventiu de l’Alzheimer. Amb l’edat i una vida sedentària, és ben fàcil tenir una afecció anomenada “sarcopènia” nom que va directament relacionat amb la pèrdua de massa i potència muscular. 

Amb unes fotografies d’uns tacs i un gràfic explicatiu veiem com aquesta massa muscular perd volum i consistència. A partir de 50 anys la pèrdua es situa entre l’1 i el 2%, si observem la mateixa prova en més grans de 60 anys, aquesta pèrdua estarà entre un 1,5 i un 3%. Observem que la pèrdua en homes es més progressiva, en canvi en dones i degut als canvis hormonals per menopausa, provoquen un descens més brusc. 

Tot això ens porta a reflexionar sobre els efectes negatius de no fer esport, la fragilitat i risc de caigudes, la pèrdua progressiva de vida independent, inactivitat física i més que possible augmentar les possibilitats de malalties cròniques. Desmitifiquem falsos conceptes amb aquesta afirmació, “les persones grans podem fer qualsevol pràctica esportiva”. Ara, cal matisar-la, “sempre i quan s’adapti a les seves condicions i capacitats”.

Com que una imatge val més que mil paraules, tot seguit ens mostra una piràmide de l’activitat física desitjable, on en una base àmplia hi ha mostres de les activitats bàsiques que fem diàriament en el nostre entorn domèstic, en el segon estadi hi veiem una mostra de diferents activitats físiques, bicicleta, natació, ballar, tenis o senderisme, amb la recomanació de dedicar-hi un mínim de 30 minuts diaris. Pugem un graó i el nivell d’exigència ens indica com millorar la flexibilitat, l’equilibri, la força i la musculació, donant les indicacions de la freqüència ideal diària i setmanal de l’activitat. A la punxa de dalt de tot hi trobem la clau que ho resumeix, d’inactivitat poca. Per posar un exemple de voluntat i afany de superació, veiem amb una certa enveja un clip, on una senyora de 88 anys salta a corda, avui dia es prova a ella mateixa a cada sessió d’entrenament . 

Com a compendi ens ofereix una guia bàsica d’entrenament, on ens diu “Estil de vida actiu”: mínim de tres dies d’activitat física entre mitja hora i una hora, cada cop. Indicant vàries tècniques, AERÒBIC: caminar, córrer, natació, bicicleta. MOBILITAT i FLEXIBILITAT: propi cos i material addicional, piques etc. COORDINACIÓ: habilitat motriu i motora. EQUILIBRI: control del propi cos en l’espai. FORÇA: propi cos i ajudat per manuelles, gomes, etc. Sense oblidar una nutrició variada i saludable, i sobretot tenir una actitud positiva davant la vida. Resum Esteve Garrell i Homs, fotografia Mercè Gasch, composició del cartell Montserrat Lluch Santacana.

Vicenç Lozano ha parlat de PERIODISME ENGANYÓS O COMPROMÈS. Dimarts dia 12 de febrer.

El conferenciant va començar tot dient: “Avui és un dia especial per al periodisme i mitjans de comunicació per la situació política actual del nostre país”. De primer va fer un petit resum de la seva trajectòria periodística. Els seus inicis van ser El 9 nou de Vic, seguint una extensa trajectòria professional com a periodista i corresponsal en diferents països amb conflictes bèl·lics: Pròxim Orient, Japó, guerra dels Balcans, Cuba, Sri Lanka, i especialista de tots els esdeveniments del Vaticà des de l’any 1984. “L’oportunitat de viatjar m’ha donat un bagatge de coneixements i experiències com observador i m’ha permès fer un periodisme rigorós de qualitat i compromès”. 

Hi ha dues classes de periodisme, ”PERIODISME BANAL I ENGANYÓS” i “PERIODISME COMPROMÈS, SERIÓS, RIGORÓS I ÈTIC”. A la universitat vam aprendre el que era el periodisme de qualitat, actualment alguns mitjans fan un periodisme manipulat. Aquests mitjans de comunicació actualment son considerats el quart poder, ja que controlen els tres poders bàsics: EL LEGISLATIU, L’EXECUTIU I EL JUDICIAL.

Actualment la premsa escrita sobre “paper” no passa per bons moments, la competència d’altres mitjans, com les “xarxes socials”, els ha obligat a finançar-se amb diferents bancs tot condicionant la seva llibertat informativa. Va esmentar diferents diaris, (La Vanguardia, El Periódico, El País, El Mundo, La Razón) Anys enrere hi havia un nivell cultural important en programes televisius com la “Clave”, el ”teatre clàssic”, malauradament el llistó ha baixat en programacions de diferents mitjans i cadenes, tot val per pujar l’audiència.

Va posar exemples actuals de ”PERIODISME ENGANYÓS”: guerra d’Irak (manipulació i engany); cas de les nenes de Alcàsser (informació morbosa ); el cas Julen (magnificant reiteradament la notícia). MITJANS TELEVISIUS DE BAIX NIVELL, REALITIS: ‘Gran hermano’ (fama a qualsevol preu); ‘Cròniques Marcianes’ (exhibicionisme); ‘Primera plana’ (competència entre diaris) ESTRATEGIES per desviar realitats que no interessa que el poble sàpiga. Crear problemes (desprès oferir solucions); Fomentar delinqüència amb menys policia; Organitzar atemptats, (per retallar drets socials); crear crisis econòmiques (per fer retallades com a mal menor ); Publicitat enganyosa dirigida al públic com si fóssim criatures; Utilitzar emocions en lloc de reflexió: Mantenir al públic en la ignorància i mediocritat. FAKE NEWS, (manipulació tot informant deliberadament de falses noticies en molts mitjans de comunicació, i xarxes socials) Exemples: fotos manipulades de cremes de banderes, foto de la mort d’Hugo Xavez en primera plana quan no era ell.

PERIODISME COMPROMÈS. Cas watergate (1972/1974) va originar la dimissió del president NIXON. Cas wkileaks (2006) informació de corrupcions de personatges importants de diferents països. Cas VATILEAKS (renúncia papa Benet XVI). Papers de Panamà (2016/2017) TV3 televisió pública (model objectiu i rigorós); Programa ‘Polònia’ (irònic i autocrític); Programa ‘Super 3’ (infantil, valors); Futbol (informatius plurals)

DAVANT LES INFORMACIONS QUE REBEM DE TOTS ELS MITJANS, QUÈ HEM DE FER?: -DEFENSAR ELS MITJANS COMPROMESOS, SER CRÍTICS AMB TOTS ELS MITJANS I APRENDRE A VALORAR-LOS. “LA LLIBERTAT D’INFORMACIÓ I UN CIUTADÀ CRíTIC I INFORMAT, SÓN ELS PILARS FONAMENTALS PER DEFENSAR LA DEMOCRÀCIA.” Resum Mercè Barnils, fotografia Mercè Gasch, composició del cartell Montserrat Lluch Santacana.

Joan Garriga i Andreu va parlar de L'EXILI CATALÀ: EL CAS DE Mª LLUÏSA ALGARRA. Dimarts dia 5 de febrer.

L’historiador i advocat Joan Garriga ens explica la trajectòria vital d’aquesta persona tot partint de la documentació que ha trobat i estudiat sobre Mª Lluïsa Algarra i Coma, una dona oblidada per la repressió franquista. Fou advocada, periodista i autora d’obres de teatre. 

La seva història mereix una recuperació per la feina que va fer. Fou la primera jutgessa de Catalunya i de tot l’Estat Espanyol. En ser nomenada jutgessa de primera instància i d’instrucció a Granollers la ciutat li va dedicat un carrer.

Neix a Barcelona el 24 de gener del 1916. Realitzà els seus estudis secundaris a l’institut de batxillerat Jaume Balmes. Acabà aquests estudis els setze anys i demostrà ser una noia amb inquietuds. Després, va matricular-se a la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona. Obté la llicenciatura en Dret als vint anys. No era comú per les dones d’ aquella època. Esclata la guerra. A través dels seus escrits en diaris, veiem, que és una dona observadora i sensible. Fa un metre i noranta centímetres d’alçada; una alçada excepcional per aquella època. El 1935 rep un premi per la seva obra de teatre, Judit, escrita en català. Premi del Concurs Teatral Universitari de l’ Autònoma. Estrenada el 16 d’octubre de 1936 al Teatre Poliorama.Com advocada va treballar a l’Oficina Jurídica. Després, el Conseller de Justícia de la Generalitat, Andreu Nin, l’anomena jutgessa de Granollers el 2 de desembre de 1936. Exerceix aquest càrrec poc temps. Havia fet una feina correcta, segons es desprèn de la documentació. Què va passat?. Possiblement pugnes entre els diferents partits. Més endavant demanarà incorporar-se al Col·legi d’Advocats i exercirà d’advocada. El 1937 participa activament en el Primer Congrés Nacional de la Dona celebrat a Barcelona. Presenta l’informe, ”Les reivindicacions conquerides per la dona en la lluita antifeixista”.

Quan va acabar la guerra, l’abril del 1939, va començar una depuració al Col·legi d’Advocats i, també, en altres estaments. Es va exiliar a França. Durant el seu exili a França, alguns afirmen que va estar en algun camp de concentració, però no està documentat. Ara bé, col·labora amb la resistència francesa, durant un temps de la IIª G.M. Marxà a Mèxic el 1942. Als primers temps passà penúries, després millorà la seva situació econòmica i personal. S’involucrarà en el teatre. Va fer de traductora, periodista, guionista de cinema i, també, a la ràdio. Es va casar amb el pintor José Reyes Mesa i va tenir dues filles. Es va incorporar tot participant activament en el moviment teatral de Mèxic. El 1954 va obtenir el Premi Juan Ruiz de Alarcón per la seva obra Los años de prueba. Va escriure unes quantes obres, però la seva mort prematura l’impedeix escriure més. Ara bé, el que va fer fou admirat i acollit amb entusiasme en el seu temps. Va morir el setembre de 1957 a l’edat de 41 anys. Resum Joan Gurt, fotografia Mercè Gasch, composició del cartell Montserrat Lluch Santacana.

Lluís Prat Viñas va parlar sobre EL LÀSER I LES SEVES APLICACIONS. Dimarts dia 29 de gener.

El conferenciant ha dividit la seva exposició en dues parts:

A) En primer lloc ha parlat del que és el làser.

B) En segon lloc ha parlat de les seves aplicacions.

A) La paraula làser equival a les inicials de Light Amplification by Stimulated Emission of Radiation, que vol dir ‘amplificació de la llum per emissió estimulada’.

Ha definit el làser com una nova font de llum que surt de gasos, sòlids i líquids, i que trobem a tot arreu. Einstein al 1917 va parlar de la teoria de l'emissió estimulada, encara que el primer làser és  d’en Mainman al 1960, després, Alferov al 1970 va treure el primer díode làser semiconductor.

L'origen de la formació de llum es troba en els electrons dels àtoms que tenen diferents nivells d'energia segons els orbitals on es troben i que els seus fotons (paquets d'energia) poden alliberar-la o captar-la tot transformant-la en llum. Aquesta absorció i emissió d'energia transformada en llum pot ser espontània i estimulada. 

B) Pel que fa les aplicacions les podem trobar en múltiples aspectes de la vida diària: ha mostrat diferents imatges molt il·lustratives i entenedores de cada un dels apartats possibles:

-A la Industria: tallar entre moltes altres aplicacions.

-En Medicina: per fer talls de precisió, esterilitzacions, penetracions. Les principals aplicacions es fan en oftalmologia (miopia, còrnia, retina), odontologia (tractament de càries i genives), cirurgia i dermatologia (depilació, eliminació de tatuatges i cicatrius, rejoveniment facial).

-A la Construcció: mesuradors de distàncies, emissors de línies d'anivellació horitzontal i vertical.

-En Biologia permet atrapar cèl·lules, àtoms o molècules per analitzar.

-Al Comerç tots els lectors de codi de barres, lectors de dics compactes des de CD, DVD al Blu-Ray. Lidar mesura de la distancia a un objecte pel temps de vol d'un impuls de llum làser. Cal no oblidar que la llum viatge a 300.000Km/seg.

-En Fibres òptiques el raig de llum porta el senyal i viatge per la fibra a alta velocitat i amb poques pèrdues.

Per acabar va projectar una imatge amb 3D d'una ballarina sobre pantalles d'aigua per demostrar que per entreteniment té moltes possibilitats. De ben segur el làser continuarà evolucionant.

Resum Carme Esplugas, fotografies Mercè Gasch, composició del cartell Montserrat Lluch Santacana.

Francesc Bailón va parlar sobre ELS NENETS, PASTORS NÒMADES DE IAMÀLIA (Sibèria) Dimarts dia 22 de gener.

Francesc Bailón, antropòleg, ens va donar àmplia informació, adquirida en els seus viatges i investigacions, de la forma de vida de pobles i cultures establertes més al nord del Cercle Polar Àrtic.

En un dels llocs més inhòspits i freds del planeta, al bell mig de la tundra, hi viu un poble, els Nenets, que continua mantenint les seves tradicions ancestrals. Ni el procés de globalització mundial, ni les polítiques del Govern rus encaminades a l’explotació dels jaciments de recursos d’energia, en hidrocarburs i gas que es troben a la península de Iamàlia, han aconseguit que aquest poble, canviï la seva manera de viure. Avui dia, els Nenets continuen amb el seu nomadisme, la pastura de rens i lluitant per la seva supervivència.

Ha dividit la seva conferència en dues parts:

1.- Qui són ? On estan ? Com han evolucionat ?

2.- La seva experiència personal.

1.- Els seu origen fou a la part sud dels Urals i van anar movent-se cap al nord. El territori és la península de Iamània, situada al vessant oriental de la cordillera dels Urals Polars. Durant segles s’havia cregut que eren caníbals en veure’ls amb restes de sang a la cara.. Se’ls havia anomenat SAMOIEDOS; en algun moment es va comprovar que menjaven ….. RENS.

Al començament del segle XX, amb la ”russificació”, es van anar adaptant a una vida de costums més clàssica, fins a l’etapa soviètica. La seva religió es basava en dos déus antagònics i, en 1924, s’inicien en el cristianisme ortodox (celebren el Nadal el 6 de gener).

Al 1930, la vida els canvia, pel reconeixement de Rússia, YAMAL NENETS, i la creació d’escoles. 

Al 1950, canvis brutals, els obliguen a deixar la vida nòmada i a treballar en granges col·lectives. Al 1960, es descobreixen els importants jaciments de petroli i gas. Anys 90, amb la desmembració de la URSS, els Nenets fugen d’aquesta forma de vida i fan un retrocés de 2.000 anys, tornant a la vida nòmada i basant els seus recursos vitals en els rens..

2.- La segona part va estar dedicada a visionar interessants fotografies viscudes pel conferenciant, acompanyades de les seves encertades i humorístiques, explicacions, que aportaven la comprensió de les imatges  projectades. Algunes d’elles de la capital, SLEKHARD (50.000 hab.) i KHARP (7.000 hab.) amb monuments i llocs destacables. Moltes altres, de la vida diària, del dia a dia en els seus “chum”, en les condicions climàtiques extremes que tots coneixem, si més no, de les nostres lectures. Viure entre -35º i -50º gran part de l’any, ha de ser molt i molt dur. Resum German Cequier, fotografia Mercè Gasch, composició del cartell Montserrat Lluch Santacana.

Pere Andreu Jariod va parlar del CENTENARI DE LEONARD BERNSTEIN. Dimarts dia 15 de gener

Celebrar el centenari del naixement de Leonard Bernstein és una excusa com una altra per acostar-nos a una figura fascinant, un dels músics més complets del segle XX. 

Tot i néixer als EEUU, fill d’immigrants europeus foragitats per la diàspora de la primera guerra mundial, com els grans mestres Mitropoulos, Reiner, o Kusevitski, van influir-lo de manera decidida en la seva formació des de jove. Encara que els seus inicis no li van ser fàcils per la pressió familiar, el primer contacte amb la música va ser la ràdio, ho escoltava tot. Amb una sèrie de vídeos se’ns mostra la personalitat i el seu mestratge. Un humanista, apassionat, bon comunicador, directe, senzill, proper i alhora extremadament exigent i meticulós, compositor, músic total. 

La seva gran oportunitat: quan té 25 anys per demostrar la seva vàlua com a director li arriba per una baixa del director Bruno Walter al Carnegie Hall de N.Y. L’endemà portada als diaris de més tirada. En la dècada dels 40 escriu, dirigeix, interpreta, fa tv, cinema, tot a l’hora. Un gran comunicador, que va voler compartir la seva passió per la música amb el màxim de públic possible. A Bernstein, el gran públic el coneix per ser l’autor de la música de West Side Story, de bandes sonores en va compondre d’altres, com també obres per a les sales de concerts, òperes, ballets, misses i simfonies. Pianista, director d’orquestra, pedagog, escriptor, compositor de musicals, presentador de programes de televisió… 

Un personatge complet, amb una gran capacitat per tocar diverses tecles i fer-les sonar sempre molt bé. En el seu llarg i fecund camí el trobem dirigint produccions operístiques al Teatro alla Scala de Milà, amb la soprano Maria Callas, interpretant a Bellini en La Sonambula o Cherubinni a Medea o un Verdi potent com ho és Falstaff, i orquestres d’indiscutible vàlua, quan és convidat per les Filarmòniques de Nova York o de Viena, les orquestres d’Israel, de Palestina, de l’òpera de Viena. La seva gran humanitat i respecte per la música i les persones ho palesa amb el tacte que dispensa als músics de diverses formacions i per les seves interpretacions de Mozart, quan els hi diu als components de la F. de Viena, “la vostra música és la meva música i vinc a aprendre”. Provoca un canvi en aquesta formació quan aconsegueix una extraordinària interpretació de la integral de Mahler. 

Paral·lelament, treballa intensament per acostar la música als joves tot escollint partitures que entrin fàcilment i organitzant concerts. Personatge criticat per la gesticulació a l’hora de dirigir, torna la burla amb ironia tot dirigint la Simfonia nº 88 de J. Haynd només amb mirades i ganyotes. La seva filla Jamie ens fa arribar un testimoni prou clar de la personalitat del seu pare quan diu: “a casa nostra no s’avorria ningú, sempre era plena de gent interessant de teatre, músics, pintors, intel·lectuals”. Tota una filosofia de vida. 
Com a cirereta el conferenciant ens fa aquesta aportació, plena d’humanitat: poc després de la caiguda del Mur li van demanar que dirigís la Novena de Beethoven a Berlín, es va prendre la petita llicència de fer cantar al cor 'Freiheit' (llibertat), en comptes de 'Freude' (alegria). Resum Esteve Garrell i Homs, fotografia Mercè Gasch, composició del cartell de Montserrat Santacana.

Jaume Sarramona va parlar DELS AVIS COM a EDUCADORS. "Assemblea general" dimarts dia 8 de gener.

El conferenciant va començar amb un to col·loquial: “Sóc educador: ‘Pedagog’ i avi, per tant em sé la teoria i la pràctica”. En l'actualitat el perfil dels avis en dos o tres generacions ha canviat considerablement respecte el seu rol dins de la dinàmica familiar, és molt important i necessari. Últimament, les estadístiques mostren que les expectatives de vida s'allarguen. Això enriqueix la convivència i les possibilitats de poder compartir l'educació dels nets amb els pares. 

Va mostrar unes gràfiques de diferents països, tot incloent unes dades demogràfiques de Granollers, que mostraven l'evolució al llarg dels anys i les expectatives de vida. Va presentar quadres amb unes pautes que marcaven l'actuació més oportuna a l’hora d'educar.

CARACTERÍSTIQUES ACTUALS DELS AVIS.

-Estat físic millor que generacions passades.

-Tenen expectatives de futur, participen força temps en el desenvolupament de les futures generacions.

-Molts avis gaudeixen d'unes possibilitats econòmiques superior a les dels seus fills.

-La figura dels avis ha reeixit i s’ha reforçat .

-Arriben a la jubilació amb una formació que els permet seguir aprenent i gaudint de la cultura i de l’esbarjo. 

-Com més se sap, més capacitat es té per aprendre.

-N’hi ha un equilibri progressiu en les expectatives de vida. (Estadístiques recents: esperança de vida homes 80 anys, dones 85 anys).

-Actualment han d'afrontar responsabilitats que no existien en anteriors generacions.

PRINCIPIS GENERALS DE L'EDUCACIÓ QUE CORRESPON ALS AVIS.

-L'educació dels nens s'ha de contemplar en tota la seva amplitud.

-Cal mantenir els principis de relació tradicionals: atenció i afecte.

-Acordar amb els pares els criteris generals de l'educació dels nets.

-Mantenir l'autoritat que dona el coneixement i el exemple.

-Mantenir el principi de respecte, afrontant les situacions menys agradables que pugin sorgir.

-Mantenir una constància en el foment dels criteris generals d'educació.

ALGUNES RECOMANACIONS PRÀCTIQUES.

-Pensar que sempre estem observats.

-Incorporar-los a la vida de la llar.

-Compartir coneixements: llegir, buscar informació a internet, gustos, etc.

-Mostra interès per la vida escolar dels nets, les seves amistats, gusts.

-No donar tot el que demanen.

-Ajudar-los a superar dificultats, però que els nets afrontin les seves pròpies responsabilitats.

-Mostrar sintonia i acord amb els pares i l'escola.

La conferència ha sigut celebrada i oportuna, ja que en aquestes dades nadalenques els avis han estat protagonistes, tot tenint l’oportunitat de ser "AVIS EDUCADORS".
Tota la informació sobre Jaume Sarramona a www.sarramona.net. Resum Mercè Barnils, fotografia Mercè Gasch, composició del cartell de Montserrat Santacana. 

Molt Bones Festes!

Composició del cartell de Montserrat Lluch Santacana.