Pere Masjuan va parlar sobre On es troben la ciència i la fe, el dimarts dia 10 de maig

La ciència és el coneixement del saber conscient i capaç de ser comunicat i discutit, organitzat i en el sentit de fer factible les operacions que permetin l'aproximació a la realitat, i sempre aportant coneixements que puguin ser desmentits amb el criteri de validesa.

La raó és una facultat específicament humana que consisteix en aplicar normes i lògica al pensament per obtenir judicis, observacions comprobables o servir de base per a teories. En un sentit més reduït, vol dir capacitat per establir inferències.

La fe és la creença no fonamentada en la raó o identificació en un déu, religió, realitat o ideal que es pren com a veritat existencial basada en l'experiència vital de les realitats no materials. També es pot considerar fe el convenciment que una cosa o fet és veritat, sense necessitat de comprovar-ho o experimentar-ho. Està associada a la voluntat de creure i a la confiança.

Síntesi de la sessió

Començant el resum per la conclusió final, ens diu Pere Masjuan que l’espai de trobada de la Ciència i la Fe és la Transcendència. El procés explicatiu s’inicia amb l’afirmació d’una manca de diàleg entre ambdues fonts de coneixement, esdevenint aquest lògicament asimètric. I afegint-hi que no existeix aquest diàleg. Les concordances que es poden produir per conclusions semblants no són demostratives de res. El primer paral·lelisme que es planteja és entre la Bíblia i la Biologia. La raó es troba en que la primera explicació de la persona humana  en ambdues està en el fang, com element constitutiu. Però no va més enllà, encara que la racionalitat sembla establir un principi de concordança. Però la base de l’argumentació rau en el coneixement. El religiós parteix de la pregunta, per què? I el científic de la, com? què? En un recorregut per la Tècnica, la Física quàntica, el Bing Bang, la Biologia  sempre s’hi descobreix la presència d’una llum que és quelcom més perquè apunta un més enllà i per altra banda defineix les mancances que expliquen la presència de malalties, dolor i no expliquen prou bé el per què de la mort. I apareix el JO. Què és? Què explica?  Malgrat els canvis materials de la persona el Jo sempre és el mateix. Transcendeix. I aquesta conclusió de transcendència a que arriba la Ciència és el punt de trobada amb la Fe. Proclama l’existència de Déu? Per a moltes persones, sí. Joan Sala V.

Jaume Sobrequés va parlar sobre Conseqüències de la Guerra de Successió: el decret de Nova Planta i el cadastre, el dimarts dia 3 de maig

Els Decrets de Nova Planta (1707-1716) són el conjunt de lleis sancionadores i promulgades per Felip Vè a l’inici del seu regnat. Amb elles s’implantà l’absolutisme a la monarquia espanyola, s’instaurà un corpus jurisdiccional únic, uniforme i centralitzat en la real voluntat del monarca. Amb els Àustries regia un sistema de consells deliberatius i col·legiats, amb els Borbons s’instaura un règim de secretaries d’Estat executiu i jeràrquic.

Felip Vè va manifestar la seva voluntat de reduir tots els seus dominis a les lleis de Castella. Foren abolits els Furs i les Constitucions dels territoris de la Corona d’Aragó i les seves institucions. Van quedar al marge els territoris de Navarra, Vascongades i Aran per haver estat fidels a la Casa de Borbó.

Aquestes lleis prenen el nom de Reials Decrets, establiren una nova estructura -Nova Planta- per les institucions  a fi de reduir-les a l’absolutisme.

Derivat d’aquests Decrets de Nova Planta fou el cadastre que organitzava un nou sistema fiscal per a Catalunya. Tenia per finalitat contribuir a les arques de Castella. El seu artífexs va ser José Patiño.

Síntesi de la conferència

Jaume Sobrequés, historiador i polític,  amb un estil directe i proper i àgil, introduí el tema de la Guerra de Successió, per poder passar a les conseqüencies d’aquesta guerra.

Va sorprende’ns amb la cruel repressió a què es sotmeté la població vencuda. Un país que tenia una baixa demografia, de sobte va veure més reduïda encara la seva població per la quantitat de tortures, seguides d’execucions; d’exiliats austriacistes que hagueren de refugiar-se a països amics: Àustria, Alemanya, Anglaterra, etc. 

Ens parlà de la construcció de la fortalesa de la Ciutadella, l’única fortalesa que serví per vigilar els propis ciutadans, i que ells mateixos varen haver de pagar. Dels impostos, una novetat per als catalans, de la pèrdua de les institucions pròpies i de l’intent d’acabar amb la llengua pròpia dels país, sense que els ciutadans se n’adonessin.

Va causar una gran impressió a l’auditori, la narració de la terrible execució del general Moragues, que lluità contra el Borbó fins al darrer moment. Montserrat Medalla

Ferran Aisa ha parlat sobre El paral·lelisme entre la Primera i la Segona República Española, el dimarts dia 26 d'abril

La Primera República Espanyola -1873 a 1874- només va durar onze mesos. Va començar amb l’abdicació del rei Amadeu de Saboia, el 10 de febrer de 1873, i va finalitzar amb el pronunciament (mes de gener) del general Arsenio Martínez Campos i la proclamació, el 29 de desembre de 1874, del rei d’Alfons XII. El país es va dividir entre els que volien una república unitària i els que la volien federalista. En aquest període, per primera vegada, es van elegir democràticament tant el Cap d’Estat com el del Govern. El juny es va preparar una nova constitució que no va arribar a fer-se.

La Segona República va durar des del 14 d’abril de 1931 fins el 18 juliol de 1936.  Des de la sortida d’Espanya d’Alfons XIII fins l’esclat de la Guerra Civil. Amb la República, Espanya tenia l’oportunitat de convertir-se en un estat modern on triomfaria la justícia social. Al 1931 es va fer una Constitució, un himne i una bandera.

La Segona República es divideix en quatre fases: govern provisional (1931), bienni reformador (1931-1933), bienni negre (1933-1936), i govern del Front Popular (1936).

En cada fase hi va haver oposició i problemes. Un grup de militars no van pair el triomf de l’esquerra en les eleccions del febrer de 1936 i s’aixecaren contra la República. Amb la guerra va venir la derrota dels republicans i la fi del somni d’una Espanya democràtica, republicana i lliure.

Síntesi de la conferència

Ferran Aisa ens va fer una exhaustiva, però concisa exposició que va anar des dels  primers ideòlegs que varen inspirar el republicanisme: Rousseau, Voltaire, Montesquieu, Hobbes, etc, i dels principis que varen desembocar en la Revolució francesa i la dels Estats Units, fins als fets que varen provocar, a Espanya,  la fugida d'Isabel II cap a França i l'adveniment de la I República (1873-1874), avortada al cap d'un any pel general Pavía amb la seva entrada a cavall en el Parlament de Madrid -fet gairebé  paral·lel al del coronel Tejero, l'any 1981-. Tot seguit, va  explicar com la Internacional socialista i el creixement dels partit obrers i el sindicalisme a Espanya i a Catalunya, varen desembocar, l'any 1931, amb el triomf dels partits d' esquerres, la fugida i l'exili del rei  Alfons XIII i la seva família, i la proclamació de la II República, a Espanya, i de l'Estat Català a Catalunya, dins de la Federació Ibèrica, situació que el govern central va canviar l'any 32, en què es va restituir la Generalitat perduda amb el Decret de Nova Planta i amb un govern autònom depenent de Madrid. La segona República va durar des del 1931 fins al 1939. Dins d'aquest període, del 36 al 39,  Catalunya va sofrir la Guerra civil que acabaria amb la República i amb l'entrada a Barcelona de les tropes "nacionals" comandades pel general Franco.  Martina

Àngel Casals va parlar sobre El moment republicà de la Guerra de Successió (1701-1714), 2a part, el dimarts dia 12 d'abril.

L’Any 1701,  el Principat, a pesar de la simpatia per la casa dels Àustries, va acceptar el nou rei Borbó, Felip Vè, que va convocar les Corts catalanes,  cosa que mai no havia fet el darrer austríac, Carles II. A la reunió, el nou monarca va aprovar totes les reivindicacions dels catalans a canvi d’un sucós donatiu que les Corts van pagar en efectiu i un servei que s'hauria de pagar en sis anys. Així, els catalans van aconseguir uns privilegis que no havien aconseguit amb el rei anterior. És clar que, Felip V necessitava els diners dels catalans per consolidar-se en el poder a tot Espanya. Però va pasar el temps i la situació va canviar. A l'encara vigent simpatía general pel pretenent  Carles d’Àustria -que se suposava seria una garantia per a les institucions i les llibertats catalanes-, s’hi va sumar  la nefasta actuació  del virrei  Velasco, representant del Borbó. Així, Catalunya, l’any 1705, va jurar fidelitat a l’arxiduc Carles d'Àustria, proclamat rei com a Carles III. Una guerra amb avenços i retrocesos on varen jugar un paper important les potències europees que, en realitat, miraven pels seus interessos.  Anglaterra era aliada de Catalunya en la defensa de Carles  perquè temia França i Espanya unides sota els Borbons, però quan el pretendent austríac va pujar al tron d’Àustria, va trencar l’aliança, perquè tampoc volia Espanya i Àustria sota un mateix regnat. En resum, els únics que varen perdre  en aquesta guerra van ser els catalans que van perdre una nova oportunitat de decidir el seu destí. J. Baker, escriptor anglès, va imprimir a Londres una obra, La deplorable història dels catalans, en què assegura que l'actitud dels catalans durant la guerra de Successió va commoure tot Europa: "L'heroisme i la tenacitat d'aquest poble en defensa de les seves llibertats van ser elogiats fins i tot pels seus enemics".



un moment de la sessió

Síntesi de la conferència 

El professor Àngel Casals  va fer una argumentada exposició de quin va ser el camí que propicià, encara que per un temps breu, l’actuació de Catalunya com a estat. La Guerra de Succesió no fou només un enfrontament espanyol sinò de proporcions internacionals pels interessos polítics i econòmics d’Anglaterra i França. I una posada en escena de dues formes força diferents de fer política. Espanya, cansada dels austries que la portaren a la ruina, decidiren lliurar el poder als borbons, que actuaven d’una manera abosolutista. Catalunya, que tenia una tarannà democràtic, es decantà pels austries. Però esdevinguè la víctima per les dues bandes. Per a més INRI l’Arxiduc d’Austria actuava d’amagat, en ser anomenat emperador i Catalunya se sentia enganyada. Per altra banda Holanda i Anglaterra retiraren les tropes deixant enfrontat el Principat a 40.000 soldats de Felip V amb una força tan minoritària com eren els 2.500 soldats catalans. Davant l’abandonament els tres braços catalans decidiren ressistir abans de lliurar-se, i cal fer notar l’actuació del Baró de La Roca i Senyor de Montbui, Pere de Torrella i Sentmenat. Jordi I d’Anglaterra, successor de la reina Anna, acceptà ajudar Catalunya però les tropes angleses arribaren una setmana tard. Aquesta acceptació reconeixia que Catalunya era un estat. La república catalana va viure uns mesos. Joan Sala

Àngel Casals va parlar sobre La República de Pau Claris (1641) a la Guerra dels Segadors, 1ª part, el dimarts dia 5 d'abril.

Pau Claris i Casademunt (Barcelona, 1586-1641) fou un polític i eclesiàstic català, i el president de la Generalitat de Catalunya a l’inici de la Guerra dels Segadors. El 16 de gener de 1641 proclamà la República Catalana sota la protecció de França. Espanya estava immersa en la Guerra dels Trenta Anys.

Al maig de 1640, es va fer una aliança catalanofrancesa en contra de la corona espanyola. Va desembocar en la Guerra dels Segadors. Al setembre de 1640  van signar el pacte de Ceret, pel que Catalunya havia de rebre suport militar de França.

Davant la pressió militar castellana i la francesa, Pau Claris va acceptar separar-se de la monarquia espanyola i constituir-se com a república lliure, sota la protecció de França.

El 16 i 17 de gener de 1641 la Junta de Braços i el Consell de Cent acceptaven la proposta de convertir-se en república.

Les tropes castellanes estaven apropant-se a Barcelona, les pretensions franceses portaren a Claris a liquidar el projecte republicà i proclamar Lluís XIII comte de Barcelona (23 de gener de 1641 ). La república va durar set dies. 

                                    Síntesi de la conferència

Àngel Casals va explicar els fets, tan complexos, que varen portar Catalunya a una República que va durar pràcticament tot un any (1740-41) –oficialment, només una setmana-. Durant el segle XVII, però, la paraula República  no tenia el mateix sentit que té avui. Prové del llatí Res-publica, és a dir, cosa pública. Qüestió que a Catalunya sempre ha estat cabdal: ocupar-se de la cosa pública. Amb un territori, una cultura i una manera pròpia de governar-se pròpia - la Generalitat- formada pels representants dels tres braços: clergat, noblesa i ciutadans honrats (homes i propietaris)  - i sempre a partir de pactes amb els diversos reis-,  Catalunya, amb només mig milió d’habitants fruit del seguit de pestes que havien assolat, amb intermitències, el país durant tres segles, es troba el país ocupat  per les tropes del rei de Castella, en guerra contra els francesos, veïns de Catalunya. El comportament totalment inadequat d’aquestes tropes, provoquen l’aixecament de la pagesia (Guerra dels Segadors) i dels diversos pobles. La Generalitat demana la protecció de França, i la té durant un temps- aquell en què s’instaurà la “República”-. Però, de manera sibil·lina,  França actua de tal manera que pot acabar mestressa de  Catalunya. Al cap d’un any, doncs, la Generalitat, molt a pesar seu, torna a demanar ajut al rei de Castella. “La República” s’acaba i, pel Pacte dels Pirineus, els espanyols entreguen una part de Catalunya a França.                                                                          Montserrat    

Montserrat Medalla va parlar sobre El Québec: un poble que lluita per la seva identitat, el dimarts dia 29 de març

El Québec és la més gran de les províncies del Canadà. Té una població de 7,6 milions d’habitants. Té un idioma, el francès, una cultura i unes institucions pròpies, el que li confereixen ser considerada com una nació dins del Canadà. El dia 27 de novembre del 2006 així ho va reconèixer el parlament canadenc. La capital és ciutat de Québec.  És l'única regió francòfona de Nord-Amèrica, on el francès té protecció oficial.

Els quebequesos han fet varis referèndums d’independència. L’últim de 1995 van obtenir un 49,6 de vots favorables. És un país preciós digne de ser visitat.

Síntesi de l'acte

La conferència sobre el Québec ha estat molt interessant. Primer s’han passat diapositives i al mateix temps la conferenciant ha anat explicant-les.

Eren sobre l'economia, la política, paisatges d’allà, els símbols, l’escut, els riu Sant Llorenç etc.

Després ha fet una llarga dissertació sobre la  seva història a partir de l’any mil fins els nostres dies. Ha parlat de la població, de la seva procedència, sobretot la provinent d’Irlanda, de la llengua, de l’enfrontament entre Anglaterra i França, de la multiculturalitat, del país d’arrels franceses, de l'obligatorietat de parlar el francès. També ha insistit en la importància que donen els quebequesos a la protecció del medi ambient i sobretot als rius. Així mateix del respecte que es tenen mútuament. Ha parlat de la seva cultura, escriptors, cineastes, compositors etc.

Per acabar s’ha passat un vídeo on s’ha vist el país i els seus paisatges, algunes festes, els seus carrers i monuments,  tot amb música de fons d’autors quebequesos.                                                                                                                  Mercè Gasch

El vitraller Jordi Bonet va parlar d'Els vitralls catalans: de Santes Creus a la Sagrada Família, el dimarts dia 22 de març

En Jordi Bonet des del 1985 és l’Arquitecte Director i Coordinador de les obres del Temple de la Sagrada Família. Comença a treballar durant les vacances d’estiu l'any 1991 a Santa Maria del Mar. És l'autor dels vitralls del Santíssim de l'església de Sant Esteve de Granollers.

               Síntesi de la conferència

En Jordi Bonet comença a treballar durant les vacances d’estiu en el any 1991 a Santa Maria del Mar, per al taller del seu pare.

Per ell va ser una descoberta interessant, però no pensava dedicar-s’hi. El acabar la carrera de química va trobar que la relació entre la química i la degradació dels materials li era molt útil..

“Vaig començar a treballar els Juliols, quan acabava les classes de l'institut. El meu primer dia de treball va ser el 1991 i vaig treballar a Santa Maria del Mar.  La feina és molt bonica perquè treballes en llocs i vitralls diferents”  L’expansió a la resta d’Europa li exigeix el domini d’un altre idioma que s’ha fet universal: l’anglès.
                                                                    Casals

Joan Pi ha parlat sobre Implants dentals i qualitat de vida el dimarts dia 15 de març

Un implant dental és una petita fixació de titani que s’utilitza com a substitut de la part de l’arrel d’una dent natural que s’ha perdut. L’implant dental es col·loca en el maxil·lar superior o inferior i amb el temps s’adhereix a l’os, i serveix com un anclatge per a la substitució dental. Els implants es poden utilitzar per substituir des d’una fins a diferents dents que s’hagin perdut, inclús podem reemplaçar totes les dents de la boca.

El doctor Joan Pi tot atenent consultes durant la conferència

                           Síntesi de la conferència
El doctor Joan Pi i Urgell inicià la sessió tot remarcant la incidència que tenen les dents en la qualitat de vida de les persones, basant-se en a) salut física, b) estat psicològic i c) relacions socials.

Com hi col·laboren les dents: a) millorant la nutrició i b) la imatge.

La necessitat d’una bona assistència dental ve donada pel fet natural de que amb els anys la dentadura es deteriora i fins i tot es perd. La implantologia té per objectiu aportar solucions a aquest problema. De fet aquesta tècnica és centenària. La novetat de la tècnica descoberta casualment rau en el fet que el titani, material de l’implant, s’integra en la part òssia regenerant-la i convertint l’implant en part integrada. El doctor Branemark, de la Universitat de Lundt (Suècia) fou el descobridor i el promotor. És molt important remarcar la llarga durada d’aquesta tècnica, com a  mínim de vint anys. Però necessita un seguiment. La clínica del doctor Pi cada sis mesos controla els implants realitzats. Aquests implants poden ser per a una sola dent, per a més d’una i fins i tot per a tota la dentadura. Una condició indispensable és l’existència d’os. La seva mancança també es pot solucionar amb un  'injert' o amb un implant que cerca la base en  l’os pomular.

Per acabar va fer un incís sobre l’ajut que suposa la informàtica, que permet tenir a punt tots els implants i dents abans de començar l’operació, que possibilita que el pacient surti de la clínica amb una dentadura nova.

En resum: la ciència al servei de la qualitat de vida i de possibilitar una bona imatge facial a totes les edats.                             Joan Sala

Mercè Riera va parlar sobre Què és el que ens dóna sentit al viure? el dimarts dia 8 de març

El Xiprer, la casa d’acollida que funciona des fa 10 anys a Granollers, és la casa de tots. S’ha convertit en un centre de donar i de rebre.

Donar escalfor, aliments, caliu familiar, i rebre tendresa, somriures, cares agraïdes.

Fins ara els més desvalguts i marginats de la nostra societat eren els seus usuaris, ara amb la crisi, hi ha gent que ha perdut la feina, o tenen problemes amb la vivenda i les ajudes estatals no els arriben.

Els voluntaris són jubilats de totes les escales socials, mestresses de casa, viudes que troben alegria i consol en posar el seu temps a disposició de les persones que no han tingut tanta sort com ells.

El fet d’ajudar els altres dona sentit a les nostres vides, compartir la taula amb aquestes persones que moltes vegades viuen al carrer, és una manera de compartir la vida.          Síntesi de la conferència

Mercè Riera va venir a parlar a l’Aula d’AGEVO. No és senzill reflectir amb paraules el que un/a sent escoltant la Mercè. Ella s’adreça al cor de casdascun/a i segur que ens està dient coses molt diferents, depenent de l’estat d’ànim amb què l’escoltem.

La Mercè va sentir la crida a Estimar -l’Explosió d’Amor, diu ella-, d’ençà del naixement de la  primera filla, discapacitada. La varen seguir dos fills més, i encara un altre, que també sofria una discapacitat. El negoci tampoc els va anar bé; varen tenir problemes econòmics. En aquestes condicions, és molt probable que qualsevol altre parella hagués sofert tant que, fins i tot, podria haver caigut en estats depressius d’aquells que impulsen a la negativitat..

Però hi havia aquella Força interior, aquella Explosió d’Amor que la impulsava. El Xavier, el marit, va entendre el que ella volia,  i també el grup de companys que compartien la seva idea, i que l’han ajudada a tirar endavant.  Es tractava d’un lliurament total i absolut als més necessitats.

I a partir d’aquí, i gairebé miraculosament, cada dia han pogut donat de menjar a qui tenia fam, de beure a qui tenia set i fins i tot sostre a qui no en tenia.

La Mercè  i les seves paraules varen provocar, no només l’atenció sinó també l’emoció de les nombroses persones que la varen escoltar.

Martina

Rosa Pruna va parlar sobre Formació de pagesos: la dona empresària i la situació actual de la pagesia catalana, el dimarts dia 1 de març.

Rosa Pruna, presidenta d'ASAJA, que ha tornat a guanyar les eleccions a Cambres Agràries al Vallès Oriental, vindrà a parlar-nos de la situació de la dona empresària ramadera, avui dia, però no només. Ens parlarà, també, de com es preparen, actualment, els homes i dones que es volen dedicar al sector Primari, és a dir, a la pagesia i a la ramaderia, uns sectors tan poc apreciat per molts i tan bàsic per a tots. I, encara, ens exposarà la situació de l'agricultura al nostre país, ara mateix.

De vegades un es desanima en pensar que l'any 2002, al Vallès Oriental hi havia 900 pagesos i que actualment n'hi ha 60. L'activitat agrària, doncs, ha caigut un 60%. Cal tenir en compte que, pel que fa a les explotacions ramaderes, han fet la reconversió que Europa els demanava i l'han feta bé, encara que això, malauradament, no s'ha traduït en més rendibilitat.

                                                                         Síntesi de la conferència

Avui ha vingut a l’Aula d’extensió universitària del Vallès Oriental (AGEVO) la Rosa Pruna, presidenta d’ASAJA. Ens ha fet una exposició molt propera del que va estar la seva pertinença com a presidenta de les agricultores d’Europa, a Brussel·les des del 1996 al 2002.

Del lloc que ocupa Espanya a Europa. De com defensa Sarkozy els pagesos francesos. De la situació privilegiada del Marroc. Dels pactes amb Mercasur (Sud-Amèrica), que en certa manera perjudiquen els pagesos espanyols.

De com la globalització pot perjudicar, fent cada vedada els països rics, més rics, i els pobres, més pobres. En tots aquestos pactes hi ha un intercanvi de cromos.

Dins d’Europa hi ha països com França, Holanda, Àustria que defensen els productes nacionals en front dels altres països, estan en el que es diu Km.0. Ara Catalunya també vol implantar aquesta manera de fer (protegir els propis productes). N’hi ha restaurants i certes botigues que ho indiquen (Km. 0).

Calen lleis més protectores dels interessos de cada país, i que considerin l’agricultura i la ramaderia al mateix nivell que el petroli o cert productes bàsics. Aviat es farà una nova llei sobre aquest sector a nivell de la Unió Europea i caldria que els representants espanyols anessin més ben preparats que la vegada anterior.

Mercè Gasch