Amb aquesta idea inicial la conferenciant ens va mostrant, amb una naturalitat i franquesa gens habitual, els seus inicis, les ensopegades d’estudiant i com anirà avançant en el seu món de creació literària. Té claríssim que ha de llegir, molt i de tot, ho fa compulsivament, amb passió, cosa que forma part del seu caràcter. Integrada activament junt amb altres escriptors en el Club de Lectura “Lletracremats”, per contrastar opinions entre professionals.
En un moment vital ha de refer la seva biblioteca, en fer la tria, s’adona que la majoria d’autors de referència són homes, on són les dones? Comença la recerca d’escriptores que li aporten i s’hi sent identificada en petites característiques de cada una d’elles.
Proposa una cronologia fins a l’actualitat, amb 20-25 anys llegeix a la prolífica escriptora Patricia Highsmith, fent seus l’obsessió per la trama, beu del gènere negre, llegir per gaudir, escriure amb consciència de fer-ho i d’explicar una història, d’aquí en surt la seva primera novel·la “Xafogor”, encara inèdita. 
En el període de 25 a 30 anys resideix a Itàlia, llegint a fons Natalia Ginzburg, de l’estada i l’escriptora en treu, l’Auto ficció, Cap endins per anar cap enfora, escriu molta Crònica, molta Observació, Quaderns, aprendre Molt.
Anem avançant, dels 30 als 35 anys, Samanta Schweblin serà la seva escriptora de referència. Comença a publicar de manera continuada, cultivant El Relat, El Gènere, tenint molt present: El Límit, Les Constriccions, i els Obstacles com a detonant creatiu i potenciador de la literatura.
Amb 35-40 anys llegeix a fons a Jane Lazarre, li interessa especialment El nus matern. On Lazarre confronta el mite de “la bona mare” amb un autoretrat íntim i visceral de la seva maternitat. En aquesta etapa decideix ser mare amb tots els dubtes de com s’ho farà per escriure i fer de bona mare, els resultats no poden ser millors, és quan més publica. Els aspectes d’Identitat, Necessitat de referents, i la Necessitat d’escriure l’Experiència: relats que giren al voltant de la maternitat, en són l’incentiu.
Arribem a l’actualitat, Ara. Les dues escriptores de referència seran Redonnet, i Desautels. De Redonnet ens diu: exercici d’estil, la forma fa el text, la història s’explica per com està escrita, l’ansietat i la contenció, tot alhora mesclat. Desautels: un llenguatge nou alliberat i alliberador. Un llenguatge, un dir, el seu dir, que és aquest i no cap altre. Perquè el que ha escrit prové, directament, del seu interior, del més interior del seu interior. I hi prové d’una manera directa, immodificada, autèntica, immediata, sense admetre canvis. De la maduresa literària en sorgeix la creació de “AIOUA”, i el camp de l’experimentació, l’Univers propi: insòlit, poesia: llenguatge, paraula, prenen encara més força en la seva creativitat.
En una síntesi reflexa què ha après d’aquestes sis autores. Elles i jo: “L’amoralitat, la pertorbació i el joc” de Highsmith. La Intrahistòria de Ginzburg. Els límits del gènere de Schweblin. El fer les paus amb la maternitat creativa de Lazarre. L’estil, la forma i la poètica de Redonnet i Desautels.
Resum i fotografies d'Esteve Garrell i Homs, cartell de Montserrat Luch.
