Prakash acompanya les seves explicacions amb un documental fotogràfic i permet els assistents fer un recorregut per algun dels monuments i temples
més importants d'aquest país, en un viatge fins a Koilakuntla amb l'objectiu de
presentar la realitat dels dalits i la feina que es fa a la zona a través de
l'ONG Haribala (nens de Déu) que presideix ell mateix.
Índia té 1.200 milions d’habitants, 27 estats reconeguts amb cultura, llengua pròpia i la seva manera de vestir diferent. Espanya podria encabir-se onze vegades en Índia. La llengua més parlada és l’hindi i la segona el telugu, a més de l’anglès. Hi ha 19 idiomes reconeguts oficialment, més de tres mil dialectes i altres parlars no reconeguts.
La religió més practicada és l’hinduisme, seguida de l’islamisme i del cristianisme. El 99,9% són creients ja que no comprenen l’ateisme. El déu Xiva del hinduistes és el més adorat: és el déu destructor, necessari per poder recrear de nou, regenerar el món. La seva característica és el tercer ull, el de la saviesa. El Ganges és el riu sagrat de l’Índia, els hinduistes van allí a rentar-se, resar etc. Els vells hi van a morir a prop perquè així aniran al cel directament sense reencarnar-se. Els santons no demanen caritat. El puntet, o altres signes distintius, el porten al front alguns indis, però ni musulmans, ni protestants, ni vídues el porten. Els indis del nord són de pell més clara que els del sud. El puntet del front, els colors dels vestits o el cordat del sari són diferents i ens indiquen d’on són: Els del nord corden el sari a la dreta, els del sud a l’esquerra.
El 1947 l’Índia va aconseguir la seva independència política. Ho celebren cada 15 d’agost. Els reis van convertir els seus palaus en hotels. La conferència va anar acompanyada de fotografies de palaus, temples i paisatge del nord al sud. Síntesi i fotografia de Mercè Gasch
La religió més practicada és l’hinduisme, seguida de l’islamisme i del cristianisme. El 99,9% són creients ja que no comprenen l’ateisme. El déu Xiva del hinduistes és el més adorat: és el déu destructor, necessari per poder recrear de nou, regenerar el món. La seva característica és el tercer ull, el de la saviesa. El Ganges és el riu sagrat de l’Índia, els hinduistes van allí a rentar-se, resar etc. Els vells hi van a morir a prop perquè així aniran al cel directament sense reencarnar-se. Els santons no demanen caritat. El puntet, o altres signes distintius, el porten al front alguns indis, però ni musulmans, ni protestants, ni vídues el porten. Els indis del nord són de pell més clara que els del sud. El puntet del front, els colors dels vestits o el cordat del sari són diferents i ens indiquen d’on són: Els del nord corden el sari a la dreta, els del sud a l’esquerra.
El 1947 l’Índia va aconseguir la seva independència política. Ho celebren cada 15 d’agost. Els reis van convertir els seus palaus en hotels. La conferència va anar acompanyada de fotografies de palaus, temples i paisatge del nord al sud. Síntesi i fotografia de Mercè Gasch
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada