Núria Castellano Solé ha parlat sobre LES PIRÀMIDES D'EGIPTE. Dimarts dia 7 de maig.

 

L’única de les set meravelles de l’antiguitat que encara queda dempeus és la piràmide de Kheops a Guiza.   Aquestes construccions són un dels elements identificadors de la cultura faraònica.

La conferenciant ens explica com es van construir, quina finalitat tenien i si eren totes iguals. 

En un recorregut pel riu Nil s’analitzen les teories de la construcció i es descriuen algunes de les més de cent piràmides que hi havia a l’antic territori d’Egipte. 

Les piràmides són les tombes on s’enterraven els faraons d’Egipte entre les dinasties III i XII. La capital era Memfis, al nord del país, al mateix lloc on es troba l’actual capital d’Egipte. Hi ha hagut moltes hipòtesis sobre les tècniques de construcció. 

Se sap que enormes pedres van ser tallades amb cisells de coure de les pedreres. 

Aquests blocs foren arrossegats i aixecats al seu lloc. No foren esclaus, sinó artesans que vivien al voltant de la piràmide en construcció. 

Aquest treball es feia durant la temporada que el riu Nil cobria els camps i aportava abundant adob. 

La piràmide més antiga de la qual es té constància és atribuïda a Imhotep i data del 2700 aC. 

Les piràmides més importants són les de Guiza. Reben el nom de tres emperadors: Micerí, Khefren i Kheops. Aquesta última és la més gran de les tres.

De tots els vestigis que ens van deixar els egipcis de l’Antiguitat, les piràmides són els monuments més portentosos i emblemàtics d’aquesta civilització. 

Resum de Joan Gurt i Vilarrasa, fotografies de Mercè Gasch i Esteve Garrell, cartell de Montserrat Lluch.

Pep Garcia ha parlat de les LIBÈL·LULES: EL SEU POTENCIAL COM A BIOINDICADORS. Dimarts 31 d'abril.

En Pep Garcia-Moreno, membre de la Institució Catalana d’Història Natural- ICHN i president d’OXYGASTRA, Grup d’Estudi dels Odonats de Catalunya, ens ha fet una classe magistral sobre els Odonats, en la que ens ha apropat al món d’aquests insectes, el nom dels quals ve d’ODONATA que significa “de mandíbula dentada”. Insectes coneguts popularment com a LIBEL·LULES i ESPIADIMONIS.

Se n’han descrit més de 6000 espècies, de les quals 71 volen a Catalunya.  Les larves viuen a l’aigua i per passar a adultes passen una fase de metamorfosi. És a partir d’aquí que fan vida a l’aire. 

Es caracteritzen per tenir quatre ales grosses, membranoses, transparents amb nervació reticulada. Tenen uns ulls molt grossos i sortints, antenes curtes i filiformes, aparell bucal mastegador que els permet ser grans depredadors d’altres insectes i un abdomen molt allargat i estret. Són uns grans carnívors. Al dia poden arribar a menjar un terç del seu pes d’insectes.

Les libèl·lules són un grup d’insectes extraordinaris. En la fase adulta la seva màxima activitat és diürna, de grandària considerable i comportament fascinant, aspecte i coloració inconfusibles, això fa que siguin fàcilment observables a ull nu, tal com passa amb les papallones i els ocells. 

Els odonats són sensibles a canvis i alteracions subtils del medi on viuen, convertint-los en un agent útil per al monitoratge ambiental i, per tant, uns excel·lents bioindicadors.

La seva importància recau, però, en el fet que el seu cicle biològic es troba sempre lligat a les masses d’aigua continentals, la qual cosa es reflecteix evidenciant canvis en la salut d’aquests ecosistemes aquàtics molt més ràpid que no pas altres organismes.

La seva presència o absència en una determinada zona humida pot esdevenir un indicador robust de la qualitat de l’aigua a curt i llarg termini, mentre que els canvis d’abundància i distribució poblacional de les espècies estan associats majoritàriament als canvis climàtics i dels règims de pluges.

OXYGASTRA (Grup d’Estudi dels Odonats de Catalunya) està fent una gran labor de divulgació, catalogació, preservació i protecció dels odonats. Com a cloenda i per sensibilitzar i veure la importància que té l’ecosistema, vam escoltar la cançó “Pare” [cliqueu per sentir-la] d’en Joan Manuel Serrat que és un cant a la natura i al respecte que li devem.

Presentació i resum de Marta Peitivi, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.

Alícia Vall i Parera i Cristina Sanz han parlat de l'ABORDATGE DEL FINAL DE LA VIDA DES DEL PUNT DE VISTA DEL CUIDADOR. Dimarts 23 d'abril.

Parlar de com abordar el final de la vida d’un ésser estimat, no és fàcil, no ho és, precisament pels llaços afectius que hi tenim. 

La Cristina Sanz infermera oncològica, actualment treballadora activa a Pades, ens explica en un vídeo des de la seva visió professional, com es tracta al pacient en aquest camí sense retorn, la sensibilitat i actitud positiva acompanya totes les referències explicades. 

L’Alícia que va ser cuidadora del seu marit, ens parla en primera persona de la seva experiència, ho fa per ajudar, donant-nos les pautes a les persones que es troben davant d’aquesta situació, sempre en positiu, amb sensibilitat i empatia. 

Ens diu, “Aquesta conferència, neix de la percepció que tenim sobre la necessitat de parlar, i abordar tot allò que envolta la situació de malaltia terminal o imminent, d'un familiar proper o persona volguda. Partim de la base, que en la nostra societat, parlar de la mort és un autèntic inconvenient; una veritat incòmoda. Vivim al marge de la mort i, de sobte, un dia, irromp en les nostres vides, entre els nostres éssers estimats, sigui per llei de vida o per malaltia sobrevinguda.

Llavors... no sabem com fer-ho, perquè quan ens toca molt de prop; pares, cònjuge/parella, fills, germans.... no sabem com reaccionar. No estem ni mínimament preparats. (encara que, siguem realistes, mai s'està prou preparat per això)”.

"Per acompanyar bé, cal aprendre a domesticar la pròpia por, l'angoixa i la tristesa.

L'únic que cal fer és no interferir, no frenar, no lluitar. Qui està en el moment final de la seva vida necessita silenci, intimitat, informació honesta, tendresa, companyia, pau".

Per conèixer i apropar-nos més, ens facilita aquesta sèrie de títols publicats. 

       -El niño que se enfadó con la muerte d’Enric Benito. 

       -El silenci dels nens de Sònia Fuentes. 

      -Por una muerte apropiada Marc Antoni Broggi. 

      -Señales de Araceli Gutiérrez i Sílvia Díez. 

      -El mensaje de las làgrimas, i 

      -Un hombre de palabra de Imma Monsó. 

Finalment, va deixar la presentació complerta de la conferència, en format PowerPoint a disposició de qui ho demani.

Resum d'Esteve Garrell i Homs, fotografies de Mercè Gasch i Esteve Garrell, cartell de Montserrat Lluch

M. Victòria Clos Guillén ha parlat sobre com PODEM ESTIMULAR EL CERVELL PER MILLORAR LES NOSTRES FACULTATS I HABILITATS? Dimarts 16 d'abril.

Per saber com podem estimular el cervell per millorar les nostres facultats i habilitats, hem de conèixer les àrees funcionals i les funcions específiques. 

Una vista ràpida a l’increment de publicacions i estudis sobre la millora cognitiva demostra l’interès creixent per aquest tipus de patologies, buscant mètodes per millorar la capacitat cognitiva: augmentar la memòria, capacitats de treball i de relació, més activitats per augmentar el rendiment.

Per això entrem de ple a la lliçó de ciències, on se’ns explica de manera planera, com interactuen les cèl·lules, les neurones, els estímuls, les connexions i els canvis que s’hi produeixen, que els anomenem Neuroplasticitat.

Primer descriu com podem potenciar la cognició, mitjançant els fàrmacs nootròpics, com la cafeïna, la cocaïna, amfetamines, àcids grassos omega3, o ginko-biloba entre d’altres.

O podem fer l’estimulació NO farmacològica, bàsicament fent, Exercici, Educació, Dormir, Dieta/Nutrició, Meditació, Estimulació elèctrica, Estimulació Informàtica: Jocs.

Un cop feta la descripció entra punt per punt donant tot tipus de detalls , informes, proves de laboratori, amb dades contrastades i gràfics que indiquen els beneficis d’aquest tipus d’estimulació, millorant la Capacitat d’atenció i Memòria de treball.

Va quedar palès que els objectius d’aquests estudis eren com Eina de Diagnòstic i com Eina Terapèutica, per combatre les malalties cognitives, i millorar la Qualitat de Vida de la gent gran.

També una especial menció als jocs, i als jocs informàtics, facilitant-nos els enllaços de diferents jocs per internet que ens poden ajudar a mantenir el nostre cervell ben actiu.

Per saber com podem estimular el cervell per millorar les nostres facultats i habilitats, hem de conèixer les àrees funcionals i les funcions específiques.

Per això entrem de ple a la lliçó de ciències, on se’ns explica de manera planera, com interactuen les cèl·lules, les neurones, els estímuls, les connexions i els canvis que s’hi produeixen, que els anomenem Neuroplasticitat.  

El fet de repetir accions, crea Hàbit que serà un reforç important per agilitzar les respostes psicomotores. 

Primer descriu com podem potenciar la cognició, mitjançant els fàrmacs nootròpics, com la cafeïna, la cocaïna, amfetamines, àcids grassos omega-3, o Ginkgo biloba entre d’altres. 

O podem fer l’estimulació NO farmacològica, bàsicament fent, Exercici, Educació, Dormir, Dieta/Nutrició, Meditació, Estimulació elèctrica, Estimulació Informàtica: Jocs. 

Un cop feta la descripció entra punt per punt donant tota mena de detalls , informes, proves de laboratori, amb dades contrastades i gràfics que indiquen els beneficis d’aquest tipus d’estimulació, millorant la Capacitat d’atenció i Memòria de treball. 

Finalment, va remarcar la importància de no deixar de fer coses, com les descrites anteriorment, fent especial menció als jocs, i als jocs informàtics, facilitant-nos els enllaços de diferents jocs per internet que ens poden ajudar a mantenir el nostre cervell ben actiu.

       -Web per buscar articles científics: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/

       -Web de jocs de millora cognitiva: https://www.lumosity.com/es/

       -Web d'opció de jocs que va ser dissenyada per catalans: https://www.unobrain.com/

Presentació i resum d'Esteve Garrell i Homs, fotografies d'Esteve Garrell i de Mercè Gasch, i cartell de Montserrat Lluch.

Jaume Aulet Amela ha parlat sobre JOSEP M. ESPINÀS, UN HOME DE FER FEINES. Dimarts, dia 9 d'abril.

El febrer de 2023 va morir Josep M. Espinàs, un dels escriptors més importants i llegits de la literatura catalana dels últims anys. 

En aquesta conferència Jaume Aulet ens mostra el seu paper fonamental en àmbits molt diversos, sempre al servei de tothom (i del país), i de com això el va convertir en un autèntic home de fer feines. 

Així mateix, també, que en el fons Espinàs és, per damunt d’aquestes múltiples activitats, un gran escriptor que domina perfectament el seu ofici.

Tot i que ell es definia com a “soc un gandul forçat pel treball” i també “em sento còmode no fent res”, té un extens catàleg de “feines” que ha fet al llarg de la seva vida: 

-impulsor dels Setze Jutges i tres-cents concerts amb ells. 

-traductor de Brassens, 

-cançons per a nens i pares, 

-autor junt amb en Jaume Picas de l’himne del Barça, 

-guionista d’en Joan Capri, 

-articulista diari en periòdics, 

-els seus coneguts llibres de viatges…

El conferenciant, ens fa un acurat repàs d’una part important dels noranta llibres que va escriure, llegint frases d’alguns d’ells, molt interessants i entranyables.

En resum, la conferència ha estat un relat molt ben estructurat sobre un escriptor que sempre va escriure a màquina, mai amb ordinador, i que sempre sabia trobar la perspectiva adequada per fer-se entenedor.

Presentació i resum de Martí Majoral, fotografies de Mercè Gasch i Esteve Garrell, cartell de Montserrat Lluch.

Joan Vives ha parlat sobre PAU CASALS, l'HOME, el MÚSIC, la PAU: 50 aniversari de la mort. Dimarts 2 d'abril.

Un passeig per la vida del mestre Pau Casals i Defilló, el millor violoncel·lista del seu temps, així va definir en Joan Vives al mestre Casals. 

Una introducció als seus orígens familiars per contextualitzar al personatge, començant per descriure les peculiaritats, punts forts i febleses, que el defineixen des de la infantesa al seu Vendrell nadiu, fins a San Juan de Puerto Rico on traspassa noranta-set anys després. 

Una llarga trajectòria vital, marcada per la tenacitat, la innovació de tècniques en la interpretació del violoncel, i una voluntat ferma d’ajudar en les adversitats als més desvalguts. 

Home d’ideals portats amb fermesa fins a l’últim alè de la seva vida. Se’ns fa una descripció acurada dels períodes d’aprenentatge amb el seu únic mestre en Josep Garcia Jacot, les estades a Madrid, Bèlgica o París sempre acompanyat de la seva mare. 

Els primers concerts  van obrir el camí professional cap a èxits arreu on actuava: la formació del Trio Pau Casals format pel mestre al violoncel, pel violinista Jacques Thibaut, i pel pianista Alfred Cortot n’és un exemple; el va seguir la formació de l’Orquestra Pau Casals que va estar plenament en actiu durant disset anys, just fins uns dies abans que entressin les tropes franquistes a Barcelona. 

S’inicia aquí un exili forçós a Prada de Conflent, ajudant incansablement als exiliats, sent un altaveu inflexible de Llibertat i Democràcia, davant del món. 

En el període descrit fins ara, Casals va tenir diferents parelles afectives que el varen acompanyar en les seves gires de concerts arreu de sales i teatres tant d’Amèrica com d’Europa. Un cop es va establir a San Juan de Puerto Rico es va casar amb Marta Montánez Istomin. Ha estat la persona que el va acompanyar fins a la seva mort. 

I ha estat vital en la preservació del patrimoni i llegat musical del mestre, fins avui. Per motius d’edat ho està traspassant a la Fundació Pau Casals que són els dipositaris escollits, per donar continuïtat a la figura del Mestre i la immensa documentació personal i musical. No puc deixar en l’oblit unes paraules del mestre quan afirma amb vehemència: 

“Les úniques armes que sempre he tingut, han estat el violoncel i la batuta de director. I en el transcurs de la guerra civil, els vaig emprar tant bé com vaig saber en suport de la causa en la qual creia: la LLIBERTAT i la DEMOCRÀCIA.”

En clicar les dues fotografies darreres pot sentir-se la Suite n1 de J S Bach per Pau Casals gravada a Sant Miquel de Cuixà el 1954, i la Sardana Sant Martí del Canigó.

Presentació i resum d'Esteve Garrell i Homs, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.

Jordi Ribó ha parlat sobre TOCANT LA LAVA DEL VOLCÀ CUMBRE VIEJA, dimarts 19 de març.

En Jordi Ribó és un personatge que mai, mai et deixa indiferent, fotògraf de professió, provocador, humanista, sensible i treballador incansable, que sempre sap teixir complicitats per realitzar els seus projectes. 

Dimarts en va ser una mostra: un cop el vaig presentar va ser en Ribó autèntic qui es va explicar, introduint de mica en mica el seu pensament respecte al fenomen volcànic, bastint-lo dels seus pensaments més íntims per aproximar l’espectador a la natura i al seu documental. 

Va voler que l’acompanyessin els qui van ser claus en l’èxit de l’aventura per l'illa de La Palma. 

El primer en ser presentat l’Albert Barceló, realitzador televisiu, expert en reportatges de muntanya, acompanyant i càmera a les expedicions a l’Everest i al K2 amb en Sergi Mingote, que ara va fer possible les filmacions dinàmiques a peu de volcà. En Martí Nadal director de l’Editorial Alpina i expert muntanyenc que hi va aportar la logística i les guies imprescindibles amb el mapa detalladíssim de l'illa, llavors en plena tragèdia. I en David Bassa periodista, cap d’informatius de TV3, que hi va posar text i va gestionar les imatges que es varen poder veure als informatius, i que eren força diferents de les altres cadenes. Es va fer una menció especial a dos col·laboradors necessaris, que no ens van acompanyar en aquesta ocasió, en Carles Riobó com a guionista i l’Anna Ycobalzeta la magnífica veu en off. 

Seguidament, vàrem poder visionar el documental, les fotos i els clips de vídeo espectaculars, les presses s’havien fet on els altres mitjans no hi havien arribat, com diu el seu títol, Tocant la Lava. 

En Ribó va sortint en el documental explicant cronologies i com aquella o aquella altra pressa s’havia pogut fer. 

La seva humanitat i empatia el porta a fer parlar a les persones afectades, que aporten el seu testimoniatge personal i colpidor. 

En Ribó en pocs minuts ha copsat i explicat, molt bé, una tragèdia real des de l’origen, sense caure en tòpics ni morbositats, real, directe, sincer i amable.

Presentació i resum d'Esteve Garrell i Homs, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.

Maria Carreras Oliva ha parlat sobre DALÍ. Dimarts dia 12 de març.

Salvador Dalí va emprendre un viatge artístic que entrellaça els somnis amb la realitat, creant un llegat que transcendeix les fronteres convencionals.

Nascut a Figueres, passant els estius a Cadaqués, va establir les bases del seu estil inconfusible. 

La seva implicació amb el moviment Surrealista a París a finals dels anys 20 va marcar un gir fonamental, permetent-li explorar l'inconscient a través del seu "mètode paranoic-crític". 

I la seva relació amb Gala, la seva parella i musa, demostrant la influència que va tenir ella en la seva vida personal i artística.

L'obra de Dalí és un testimoni de la seva versatilitat, abastant la pintura, el cinema i el disseny, cadascun impregnat dels seus motius icònics. Les seves col·laboracions amb cineastes i dissenyadors de moda van ampliar encara més la seva influència, fusionant l'art i la vida quotidiana. 

Malgrat els interessos per l’avantguarda i els descobriments tecnològics del moment, l'art de Dalí va romandre arrelat en la tècnica i la tradició, recorrent a influències clàssiques i renaixentistes al llarg de tota la seva obra.

I tot això acabarà esclatant amb la creació del Teatre-Museu Dalí de Figueres, la seva darrera gran obra. 

Un espai que va molt més enllà d’un museu convencional, ja que és un espai que testimonia totes les vivències, creacions i influències que Dalí va tenir.

Aquest viatge, a través de la vida i obra de Dalí, des de les costes de Cadaqués fins a les alçades del surrealisme, revela una figura complexa i màgica ...

que la Maria Carreras ha tingut l’habilitat d’apropar-nos-hi. 

Presentació i resum de Marta Peitivi, fotografies de Mercè Gasch i Esteve Garrell, cartell de Montserrat Lluch.