Albert Beorlegui va parlar de BEN HUR, L'ÚLTIMA EPOPEIA DE HOLLYWOOD. Dimarts dia 6 de març.

Ben-Hur o l'última epopeia de Hollywood. És una pel·lícula de gènere dramàtic i èpic, situada a l'antiga Roma tot fent esment dels valors de l'amistat, la religió i la venjança, basada en una novel·la dels anys 1880, escrita per Lew Vallace, (la novel·la històrica més venuda).

La història situa la repressió que sofria el poble hebreu dominat pels romans. El protagonista és un jove jueu, Ben-Hur, un príncep ric que comercia amb espècies de Orient a Roma, un home respectat i creient en la fe del seu déu. El seu amic de la infància Mesa-la, centurió romà, el traeix enviant-lo com esclau a les galeres. Anys més tard Ben-Hur és alliberat i torna a Roma en busca de venjança. Ben-Hur va ser considerada com la pel·lícula més coneguda de l'etapa del cine mut de la Metro-Goldwyn-Mayer. 

Les escenes més impactants: LA BATALLA NAVAL, filmada en el mar de Livorno, una part en platós amb una gran piscina (molts extres van morir ofegats per no saber nedar) És espectacular.

LA CURSA DE QUADRIGUES, es van utilitzar 42 càmeres, 56.000 metres de pel·lícula, 4.000 extres, molts ninots articulats per crear la il·lusió de representar el coliseu d’Antioquia. Es va trigar un any per fer la seqüència i es van entrenar 82 cavalls.

EL PERSONATGE DE JESÚS, la seva posició d'esquena en tots els plans, aconsegueix respecte i misteri, i en una escena que dona aigua a Ben-Hur provoca una emoció molt especial de tendresa.

L'ESCENA QUE BEN-HUR VISITA LA SEVA MARE, ella està reclosa en una cova on estan tots els leprosos, i no li pot dir res. És una seqüència de gran intensitat.

Es van fer diferents versions cinematogràfiques de la novel·la.

-Primera visió (1899)

-Pel·lícula muda (1907) "Sidney Olcoott"

-(1925), protagonista Ramon Navarro

-(1959), protagonitzada per Charlton Heston, dirigida per William Wyler , va guanyar 11 premis de l'Acadèmia.

-(2016), protagonitzada per Jak Huston.

Les diferents produccions van costar milions de dòlars. Era important tenir uns assessors professionals i amb un gran coneixement històric. Un bon càsting donava credibilitat i bons resultats. En la pel·lícula que va actuar Charlton Heston va ser acceptat desprès de rebutjar actors importants com Paul Neuman, Roc Huson i Marlon Brando.

Al llarg de tots aquests anys els productors i directors de pel·lícules van sofrir els canvis que la societat anava experimentant, -econòmics i socials- des del cine mut fins els anys 50 aquests van ser importants, amb les televisions, i costums diferents, va ocasionar el declivi del glamour dels primers anys, com també de l’imperi econòmic.

En la perspectiva d'avui, la història de Ben-Hur és la recerca d'un home per trobar la seva espiritualitat i el sentit de la seva vida. Una de les grans pel·lícules que han fet HISTÒRIA. Resum Mercè Barnils, fotografia Mercè Gasch.

Carles Paytubí va parlar sobre LA MEDICINA A LA PINTURA. Dimarts dia 27 de febrer.

El conferenciant ha dividit la xerrada en dues parts; en primer lloc ha parlat dels pintors i les seves malalties i en segon lloc ens ha fet observar les malalties que podem veure reflectides a les pintures.

1. Els pintors i les seves malalties;

El Greco Doménikos Theotokópaulos. Nascut a Creta el 1540 i traspassat a Toledo el 1614 a finals del Renaixement.

Pintor, escultor i arquitecte d'origen grec. Existeixen dos teories a) que els seus personatges tendeixen a elevar-se cap a Déu. b) també diuen que patia una malaltia oftalmològica concretament l'astigmatisme (curvatura de la còrnia) causa per les qual els seus personatges son representats de forma allargada.

Michelangelo Buonarroti. Nascut a Caprese 1475 traspassat a Roma 1564.

Pintor, escultor, poeta i arquitecte. Va patir de gota per una alimentació pobre en fruites i vegetals. En pintar la Capella Sixtina passà mesos agenollat menjant pa i per veure vi en un recipient de plom que probablement va produir reaccions químiques, formant cristalls d'àcid úric, i com a conseqüència va patir dolors de genolls, d'articulacions i còlics nefrítics.

Vicent Van Gogh. Nascut a Zundert 1853 i traspassat a Aubers el 1890.

Pintor que va patir la síndrome de Menière, trastorn auditiu i pèrdua d'audició. La seva passió pel groc és creu que venia per la seva addicció al licor d'asenjo o absenta i en la seva creença per la homeopatia de l'època, sembla que li provocaren alteracions a la retina que el feia plasmar els colors amb gran intensitat. També va patir depressió endògena.

Henri Marie de Toulouse-Lautrec. Nascut 1864 i traspassat el 1901.

Pintor del post impressionisme, va patir picnodisostosi malaltia dels ossós provocada per l'aparellament dels seus pares que eren cosins, fet que era freqüent el segle XIX per mantenir les herències.

2. Les malalties reflectides en les pintures

En aquesta segona part el conferenciant ens ha fet observar com en diferents pintures s'hi transmet alteracions segons les diverses patologies patides. Entre d'altres hem gaudit de quadres com; el de Santa Isabel curant als malalts d'Adam Alzheimer, d’El triomf de venus de Sandro Boticelli, El Miracle de Sant Cosme i Sant Damià de Pedro Berruguete, Les menines de Diego de Velàzquez, La crucifixió del Greco, La mort de Marat de Jacques-Luis David, La visita a l'hospital de Lluís Jiménez Aranda, La morfina de Santiago Rusiñol, L’anatomia del cor d'Enrique Simonet i El naixement de Marc Chagall. Resum Carme Esplugas, fotografia Mercè Gasch.

Jordi Camins va parlar sobre LA FAUNA SALVATGE DE L'ALTA MUNTANYA. Dimarts dia 20 de febrer.

Només començar Jordi Camins ens parla de la seva gran passió: les geleres. N’és un expert observador i divulgador, i deixa anar una justificació simpàtica per fer de fil conductor del què veurem en uns instants: “En el pas per veure les geleres i sense adonar-te’n fas d’observador tot admirant la fauna i el seu comportament en les diferents estacions de l’any”. Només Pirineu ens diu, fent esment a la delicada Flor de Neu “Edelweiss”.

Aquí sí, comencem un viatge fotogràfic per la fauna que viu al Pirineu, a cada fotograma ens ofereix un acurat resum didàctic de les característiques antropomòrfiques, hàbitat, costums, característiques, depredadors habituals, la protecció legal d’ara i fa un esment a l’abús en altres èpoques de la caça furtiva o no reglada que va malmetre en alguns casos de manera irreversible el nombre d’individus de força espècies.

Ens captiva la seva sensibilitat de l’home que puja a la muntanya com un científic i és un enamorat que estima i respecta la natura amb convicció. Ens fa veure, transmetent en cada exemple, molt més dels aspectes enciclopèdics usuals, tot acostant-nos a l’Isard, les Marmotes, Erminis, al Tritó, peixos, Salamandres i Sargantanes. Abans d’entrar a l’apartat de les serps o dels aràcnids ens fa previsors d’ensurts per no ferir sensibilitats, i ens mostra una espècie desconeguda per la majoria d’assistents, la Puça de Glacera.

El to de veu s’emociona lleument, ara, ens parla dels rapinyaires, la reina de les aus l’Àliga Real, la Quadribarrada, l’Àliga Marcenca, els Voltors tot distingint les seves subespècies: el Trencalòs, el Milà reial, el Duc i el Mussol Pirinenc. Si dels altres espècimens n’havia fet una minuciosa exposició, ara amb els rapinyaires les descripcions individuals i de grups s’omplen de detalls fascinants. Per arrodonir l’exposició descriu unes espècies potser menys conegudes com el Gall Fer, la Perdiu de Neu, els Linx Boreal i l’Ibèric, el Gat Salvatge i com un regal fora de programa una breu filmació del Lleopard de les Neus, no pas resident de les nostres contrades pirinenques, sinó del llunyà massís d’Himàlaia, on podem gaudir de l’espècimen en el seu hàbitat natural empaitant una presa bo i desplegant la seva agilitat, ferocitat, bellesa i sobretot intel·ligència. Resum Esteve Garrell i Homs, fotografia Mercè Gasch.

Alícia Casals va parlar de NEUROROBÒTICA, ELS REPTES DE LA ROBÒTICA ASSISTENCIAL. Dimarts dia 13 de febrer.

A la nostra societat la robòtica significa un pas més en l’evolució de la tecnologia. A hores d’ara està molt a prop de les nostres vides. Trobem, doncs, màquines a la indústria on cada robot té un espai molt controlat i adaptat a les seves feines.

Una altra de les seves aplicacions és l’assistència. S’investiga sobre models que tenen formes invasives i no invasives. La conferenciant planteja quatre tipus: ortesis, pròtesis, robot assistencial i robot de rehabilitació. Aplicant la robòtica a persones amb discapacitat, amb lesió i accidentats perquè aquests suports en neurobòtica compensen i augmenten la força mitjançant un exosquelet i per a la rehabilitació i recuperació de la marxa definits com a caminadors assistents: robots mòbils, motoritzats, adaptats també a persones amb problemes de visió que segueixen amb la veu. En aquesta aspecte es valora molt l’acció intel·ligent de la màquina ja que permet guardar informació perquè té sensors, acumula dades i pot preveure accions, sobretot quan ens referim a la rehabilitació i al control del tractament. 
Quan el robot actua en un espai obert s’ha de programar perquè controli els obstacles i la comunicació amb l’entorn. Trobem robots amb forma de mascota amb una suavitat expressiva que volen millorar la comunicació amb infants autistes. Així doncs, durant la conferència s’exposen els diferents tipus de sistemes d’assistència personal i rehabilitació i en aquest context es planteja la necessitat que aquests robots puguin ser controlats individualment perquè cada vegada la persona s’hi senti més unida i li resulti més agradable, se senti còmoda i estigui més segura. Per una altra part, s’han creat robots per ajudar als cuidadors perquè faciliten processos feixucs de càrregues o desplaçaments i es poden portar a terme amb ferma delicadesa. 

S’han construït robots amb forma hominoide amb una expressió amable, fins i tot somrient, per interactuar amb les persones ateses.
S’està treballant molt també per a individualitzar el robot, segons la necessitat de cada usuari, la seva contraprestació és el cost econòmic que això representa. 

També s’està estudiant cercar un lligam entre el sistema neurològic personal i l’enllaç amb el robot, per a facilitar-ne l’acceptació i millorar –ne la sensibilitat. La robòtica obre una porta pel seu gran potencial per a millorar la qualitat de la vida. Un altre aspecte és l’ètica perquè és necessari reflexionar sobre l’ús que n’hem de fer. Resum Rosa Serra i Sal, fotografia Mercè Gasch.

Marta Villanueva va parlar de LA VIDA QUOTIDIANA A L'ANTIC EGIPTE. Dimarts dia 6 de febrer.

En el segle XlV abans de Crist trobem pintada en una tomba tres joves tocant una arpa, una flauta doble i un llaüt. 

A Europa encara estàvem vivint en la Prehistòria. Les tombes són el relat gràfic d’una civilització allunyada en el temps, però al mateix temps molt moderna i propera a les nostres formes de viure. 

Nosaltres hem destruït els artesans, element bàsic de la societat, del treball, i de la riquesa de la classe mitja obrera. En canvi a Egipte els artesans eren apreciats per el seu treball i es dedicaven en primer lloc a les artístiques i descriptives pintures de les tombes. En elles podem reconèixer variats tipus de plantes, les garbes de blat, verdures, cereals, vinyes... escenes del camperol llaurant ells camps, recollint la collita o fent la verema. 

L’orfebreria era també un dels treballs mes reconeguts, alguns artesans eren nans, el seu defecte físic no era un inconvenient sinó una habilitat per les seves mans petites i delicades. 

Un escriba era una persona indispensable: escrivia les lleis, els acords, les compravendes, tota l’administració i decrets del país i, per últim, el llibre dels morts. Aquest llibre consistia en presentar-se com una persona complidora dels seus deures, amable i compassiu amb els seus acostats i servents. Consell d’un pare al seu fill: aprèn d’escriure, això et donarà més diners que tots els coneixements. 

Actualment estem treballant per l’acceptació de la dona. Per als egipcis la dona era el seu igual, podien tenir propietats i riqueses i les podien administrar segons el seu criteri. Algunes dones van ser faraons. 

L’aspiració més important de la família benestant i dels faraons era el d’aconseguir moltes riqueses per al seu traspàs a la vida eterna a fi de mantenir el seu estatus privilegiat. Pel que fa la religió, tenien una multitud de deus protectors o destructius als quals havien d’acontentar amb ofrenes aportades als temples administrats per sacerdots. 

Desprès de tants segles podem descobrir que la humanitat ha augmentat en descobertes tècniques, però no hem aconseguit eradicar ni la pobresa, la corrupció, la repressió, la manca de justícia ni el benestar social. Resum Aurora Mas, fotografia Martí Majoral

Josep M Antentas va parlar de com SEMPRE HI HA TEMPS PER L'ACTIVITAT FÍSICA. Dimarts dia 30 de gener.

Una activitat recomanada per la salut és la pràctica d’un esport. I és de gran actualitat, el córrer, es digui cursa, carrera, “footing”, “running”, etc. Josep Maria Antentas, atleta sénior i practicant experimentat, vicepresident de la Federació Catalana d’Atletisme, ens ha proporcionat un conjunt d’orientacions i consells que ens poden ser molt pràctics per la seva aplicació a la nostra situació particular. A Granollers l'actual Mitja Marató és la 32ª edició. Al llarg d’aquests anys, han inscrit el seu nom com a guanyadors: Wanjiru, Gebraselassie, Kapchumba, Castillejo, Javi Guerra, Kisorio, Marta Domínguez, etc. tots d’èlit mondial i olímpica. Córrer és una activitat molt freqüent, tant pel que fa la seva organització en moltes localitats com en l’augment de persones, de totes les edats, que s’entrenen i hi participen. 

Granollers fou pionera, 30 anys enrere, tot imitant el que es feia a New York. Va ser un empleat de la casa FORET, el Sr. Oliu, qui va portar la idea. La seva evolució i popularització ha estat enorme.

Sabem que moure’s és convenient per la salut i, per això, caminar, nedar, petanca, córrer… tot afavoreix i sobretot, remarcà, ES POT COMENÇAR A QUALSEVOL EDAT. Consells: s’inicia caminant, augmentant la durada durant unes setmanes. Es va incorporant un temps de córrer, progressivament es va passant de 2’ caminant i 1’ córrer a disminuir el temps de caminar i augmentant el de córrer. Sempre acomodant-se a les particularitats de cadascú. Imprescindible, cas d’entrar en nivel de participar en curses, una revisió mèdica, electrocardiograma, etc. 

Un aspecte que fa tan popular aquest esport és que es pot fer on vols i quan vols, i és a més a més, econòmicament, viable. La roba és ben simple. Hi ha de tot, molt barata i senzilla i més sofisticada i especialitzada. Especial atenció al calçat: sabatilles de taló tou i sola dura i gruixuda. No cal l’últim model especialitzat... Interessant també, que pots fer els entrenaments sol o en grup. En el primer cas el seu lema “ÉS QUAN CORRO QUE HI VEIG CLAR…” afirmen els que ho practiquen, que és cert. En grup, segur que afavoreix la vida social en la relació humana que s’estableix. Resum German Cequier, fotografia Mercè Gasch.

Amadeu Barbany va parlar de COMERÇ I CONSUM CONSCIENT. Dimarts 23 de gener

Una de les activitats humanes vinculades a la relació entre les persones, des de l’inici de la civilització, ha estat el comerç, com a intercanvi i també com a instint de propietat sobre un producte cultivat i, posteriorment, manufacturat. És un vincle de creixement d’Europa en la cruïlla de camins per on hi circulen els transports, les monedes i l’alfabet: entès com un intercanvi i difusió de cultures, impulsor d’invents i de creació i avenços tecnològics. Fou un intercanvi d’idees fins a la Revolució Industrial, en aquell moment hi entra el capital. Fins a 1990 el comerç es mou entre uns paradigmes, bàsicament iguals, amb un comerç diferenciat a cada poble que era un dels elements que contribuïa a definir-ne la seva identitat. 

A partir d’aquest moment i, amb la globalització al capdavant, canvia el to: ha posat el consum a l’abast per a molta part de la població i alhora ha modificat el comerç perquè s’ha unificat. Actuament, 20 empreses controlen el 80 % de la venda. I el 20 % recau a mans de 100.000 botiguers. Aleshores, cal replantejar els objectius del comerç, posant la persona en el centre de l’activitat. Fer més creatius els aparadors i entendre que la botiga és un espai de relació i comunicació. 

El ponent exposa quatre principis bàsics per al comerç conscient perquè no cal comprar tant sinó comprar bé: 1. Regular el comerç perquè sigui creatiu, amb botigues diferents. 2. Disposar d’un certificat de qualitat en el procés de fabricació i garantia a favor de les persones. 3. Ampliar els coneixements per al bon consum en els centres educatius. 4. Declarar el comerç com un bé. I finalitza tot recordant l’apreciat Carles Capdevila "Cal promocionar la revolució de l’amabilitat" Resum Rosa Serra i Sala, fotografia Mercè Gasch

Toni Fiol, de Proactiva Open Arms, va exposar DEFENSANT ELS DRETS HUMANS AL MAR. Dimarts dia 16 de gener.

En Toni Fiol ens ha vingut a explicar qui són ProActivaOpenArms i la seva pròpia experiència salvant vides al mar. És capità de la marina mercant i menorquí, i ja ha acumulat experiència en la mar Mediterrània amb els vaixells de l’organització.

Aquesta ONG de Badalona, sorgeix arrel de ProActiva, que era una empresa de socorrisme, regentada per Oscar Camps qui, en veient els desastre humà al mar Egeu, va veure la necessitat de fer alguna cosa. Donen a conèixer la seva funció a través dels mitjans de comunicació i així aconsegueixen la infraestructura necessària per començar la seva tasca.

 En Toni ens fa veure els motius pels quals la gent marxa dels seus països, bàsicament la guerra i la fam.

 El 2015, durant la guerra de Síria, la gent fuig atemorida a través de Turquia, cap a l’illa de Lesbos, donada la seva proximitat amb el continent, i és allà on comencen a treballar, quan el 28.10.2015, hi ha un gran naufragi que surt a tots els mitjans de comunicació, amb infants i adolescents morts a la sorra de les platges. A partir d’aquí és quan ProActiva té un reconeixement social i funden ProActiva Open Arms. Estaran un any treballant a l’illa de Lesbos, fins que Turquia tanca la porta als emigrants.

 La ONG es trasllada a Líbia, amb els donatius aconseguits. Allà es viu la desesperació dels qui volen fugir d’Àfrica (Eritrea, Txad, Somàlia…) cap a Europa. El primer destí dels emigrants és l’illa de Lampedusa a 250 Qms de la costa de Líbia. Molt lluny, per aconseguir arribar-hi amb garanties i amb la precarietat dels vaixells que fan servir, de fusta o de goma, amb pisos de persones amuntegades.

 A la ONG els hi cedeixen un vaixell, l’Astral, que no està prou preparat, i que utilitzen fins que aconsegueixen llogar-ne un altre millor, el “Golfo Azzurro”. Val a dir que ara en tenen un més ràpid l’“Open Arms”.

 En Toni ens ensenya com fan un rescat, proporcionant armilles “salvavides”, i organitzant el salvament, primer les mares, després els nens, els pares (intentant no separar famílies), i la resta. La imatge més impactant és veure la gent que no ha sobreviscut.

Sobretot ens fa entendre que aquestes persones fugen per trobar una vida millor, no venen a robar i que necessiten l’acolliment dels governs i de la societat, que costa tant d'aconseguir. Resum d'Àngels Caba i Alsina, fotografia de Mercè Gasch.

ASSEMBLEA GENERAL Jordi LLorens va parlar sobre NORD-EST del BRASIL: el COR NEGRE. Dimarts dia 9 de gener.

El conegut viatger i reporter granollerí Jordi Llorens i Estapé ha presentat la conferencia ‘Nord-est del Brasil: el cor negre’ Es tracta d’un projecte que va presentar al consolat de Brasil de Barcelona i que li van acceptar per donar a conèixer les àrees del Brasil no turístiques però amb un potencial turístic important de futur i així donar l’oportunitat a les persones que hi viuen perquè puguin desenvolupar un pla que els permeti viure dels beneficis d’aquest turisme, avui en diem d’això, turisme sostenible. 

De vegades quan viatgem no ens volem massa arriscar a conèixer indrets on la logística de viatjar-hi es complicada però pel nostre conferenciant és un repte. Segur que de Brasil tots coneixem: Rio de Janeiro, l’Amazonià, els carnavals i la samba però Brasil com un altre país te altres llocs a oferir al visitant també bonics i poc explotats que ara en Jordi amb aquesta conferencia ens ha donat l’oportunitat de conèixer i de la seva fotografia, relat visual i poètic hem pogut entrar a cinc estats: Maranhao, Ceara, Pernambuco, Alagoas i Bahia. 

Perquè el cor negre?. Doncs te a veure amb l’anima africana de Brasil on la cultura negra te més pes que la indígena. Per recordar una mica d’història, van ser els portuguesos i holandesos que van dur la cultura occidental del qual encara es conserva l’idioma i just l’estat de Bahia es on encara batega el cor africà de Brasil degut als milers d’africans duts com esclaus pels portuguesos per treballar en les plantacions de canya de sucre. Ens comenta en Jordi que va veure un Brasil despreocupat pel futur més immediat. Els brasilenys viuen el moment, del plaer de la vida per sobre de qualsevol altra cosa, sempre amb el somriure espontani dels seus habitants. Beuen la cachaza, una beguda alcohòlica feta amb canya de sucre fermentat, la música forma part de la seva vida quotidiana on sempre els veus movent el maluc i la pelvis amb una gastronomia molt variada, de sabors forts i molt condimentada a destacar els sucs de fruites coneguts amb el nom de "vitaminas". I tenen un entramat de dunes, platges extenses, barris, esglésies i convents que son patrimonis colonials. Brasil es un colós agitat que avui sap compartir el seu apreciat èxtasi.

I de la ma d’en Jordi amb una bona fotografia i un guió ens ha endinsat en un món que segur que molts de nosaltres no tindrem ocasió de conèixer a no ser que sigui a través dels seus ulls que segur encara ens guarda per futures conferencies moltes altres experiències viscudes. Resum Fina Pou, fotografia Mercè Gasch.

Molt bones festes i esperançador 2018