Montse Lorente va parlar de "CIEN AÑOS DE SOLEDAD": una relectura en el 50è aniversari de la seva publicació. Dimarts dia 14 de novembre.

La publicació de Cien años de soledad, el 30 de maig de 1967 a Buenos Aires, va ser un dels grans fenòmens literaris del segle XX. Cinquanta anys després, el llibre ha esdevingut un clàssic de la literatura en llengua castellana. 

L'obra és la cinquena de l'autor i la que el va fer famós. Abans d'aquest moment, hi ha un recorregut vital i literari de lectures, influències i experiències diverses que acabaran reflectint-se en el llibre que comentem. 

Alguns crítics han qualificat Cien años de soledad com "la novel·la total", tant pel que fa al contingut com a la forma. La narració dels cent anys de la vida d'una família en un poble mític anomenat Macondo mostra, d'una banda, alguns aspectes de la realitat històrica i social llatinoamericana; de l'altra, les diverses facetes de la condició humana, mitjançant un seguit de personatges insòlits i sorprenents, units per un denominador comú: el sentiment de solitud. 

Els procediments narratius emmarcats en el que es va qualificar de "realisme màgic", la llibertat creativa, el llenguatge ric però planer, la originalitat i el sentit de l'humor que traspua aquesta novel·la la fan enlluernadora inoblidable. Resum Carme Esplugas, fotografia Mercè Gasch.

Rosa Pavón va parlar sobre COM GESTIONEM LES EMOCIONS. Dimarts dia 7 de novembre.

"Som més emocionals que racionals": frase que va iniciar la conferència. El cervell crea pensaments el 5% conscients i el 95% inconscients, tot generant uns processos químics que repercuteixen en el nostre cos. La Neurologia estudia aquests processos i, en la actualitat, és possible saber les carències que provoquen en el nostre cervell.

L'emoció és un estat mental que es manifesta en el sistema nerviós de manera espontània, en diferents situacions, tot provocant respostes negatives o positives. Les emocions es divideixen en sis categories bàsiques. POR, “anticipació de perill"; SORPRESA, “desconcert, sobresalt"; AVERSIÓ, "disgust, fàstic"; IRA, “ràbia, quan les coses no surten com volem"; ALEGRIA, “sensació de benestar i seguretat" i TRISTESA, “pena, solitud, pessimisme"

Les emocions no les podem evitar, són el resultat de les nostres vivències, però sí que podem aprendre a gestionar-les. Hi ha diferents tècniques per aconseguir-ho: exercicis de respiració, exercici físic i, molt important, la "meditació”, entre d’altres’ ja que n’hi han altres possibilitats. Va esmentar les més importants segons el seu criteri, totes, exercitades, condicionem el nostre benestar personal i social.

Les emocions es classifiquen en positives o negatives, segons com les processi el nostre cervell, "com un ordinador", i contribueixen al benestar o malestar, tot complint comportaments diferents importants d’equilibri i qualitat, o situacions d'estrès, malestar que poden desenvolupar problemes de difícil solució.

Segons molts estudis el cos somatitza les emocions negatives no resoltes: DOLOR EXTREMITATS INFERIORS "desvaloració en la funció materna"; DOLOR EXTREMITATS SUPERIORS. "desvaloració en la funció paternal"; COLUMNA VERTEBRAL "desvaloració de les meves ideals, pensaments, creences"; VERTEBRAS LUMBARS "desvaloració en relació als altres"; HUMER "és l’extensió del cor, desvaloració afectiva si algú marxa del nostre costat; és la responsabilitat com adult, com a mare, pare o com a ésser humà en la societat”; ESPATLLA. "és similar a l'húmer però amb el concepte de protecció”; FÈMUR. "no accepta el pas del temps. l'edat; desvaloració de no poder aconseguir alguna cosa per la nostra edat”; MALUC. "desvaloració per no poder mantenir la nostra posició, els nostres ideals”.

Va acabar la conferència fent esment de la complexitat del tema. Dient que es requerien més xarrades perquè la temàtica era molt amplia. Cal tenir clar que no podem canviar les emocions produïdes pels esdeveniments que ens envolten ni per les situacions que al llarg de la vida viurem, però sí que tenim la possibilitat d'aprendre a gestionar la nostra ment PER ARRIBAR A L’EQUILIBRI COR/CERVELL. Resum Mercè Barnils, fotografia Mercè Gasch.

Josep-Lluís Carod Rovira va parlar de CINC-CENTS ANYS DE PROTESTANTISME. Dimarts dia 24 d'octubre.

S’inicia la conferència amb el plantejament dels precedents de dissidència cristiana anteriors a la Reforma. Carod-Rovira assenyala a grans trets la personalitat de Luter i els motius i les bases de les queixes i dels canvis que aporta a la societat alemanya i que s’expandeix per diversos països europeus: Suïssa, el Regne Unit, Anglaterra, Escòcia i País de Gal·les en són alguns, i els principals impulsors d’aquests canvis que van incidir en les bases del pensament i del comportament europeu.

Les diverses denominacions corresponen sovint a l’impulsor del grup, a la visió i estructura de creació. S’han exposat les primeres manifestacions del protestantisme als Països Catalans i les dificultats per al seu arrelament i expansió. Les accions de la Inquisició i la represa protestant. 

La presència de les esglésies van portar la instal·lació del lloc de culte i de les escoles: destaca a Barcelona l’hospital al carrer de les Camèlies a Gràcia. Així, doncs, els equipaments aportaven millores en educació i sanitat que foren els dos eixos de modernitat que van estructurar la promoció social al segle XIX. Cal tenir en compte la feina feta per la premsa com a divulgació. S’ha fet un repàs dels països del món que, en l’actualitat, hi ha arrelada la visió protestant del cristianisme, amb el nombre de seguidors i les aportacions a la cultura, la ciència, la tecnologia i la societat.

Resum de Rosa Serra i Sala, fotografia Mercè Gasch

AVÍS IMPORTANT: cancel·lat l'acte d'avui sobre Alícia de Larrocha i la seva música. Dimarts dia 17 d'octubre.

Claudi Mans va parlar de la QUÍMICA DE LA CUINA. Dimarts dia 10 d'octubre.

En Claudi Mans és un gran divulgador de la química en els aspectes més relacionats amb la vida quotidiana. Durant la conferència, ens va enfocar la cuina com un laboratori químic on fem barreges i reaccions utilitzant la calor o el fred. Això ens permet veure els fenòmens que tenen lloc mentre cuinem.

Utilitzem substàncies pures com la sal i l’aigua; barreges simples com l’oli i el vinagre; barreges complexes com salses i la llet; i també objectes que són totes les altres coses com per exemple carn, pollastre...

Els objectes i les substàncies les barregem i, a través d’una operació física o química, en fred o en calent, elaborem els productes gastronòmics.

Amb vídeos filmats pel conferenciant, i els experiments que fa en directe, ens demostra curiositats com per què no s’enganxen les truites en les paelles de tefló, o com es pot fer un ou ferrat sense escalfar-lo. Ens demostra en un experiment perquè els trossets de xocolata s’enfonsen en aigua i en canvi suren en aigua amb gas. En aquest experiment, els trossets primer s’enfonsen i en el fons del recipient s’envolten de bombolles d’aire que fan que la xocolata pugi; quan arriben a la superfície s’allibera el gas i tornen a enfonsar-se.

Fent servir una barreja de licor Baileys amb coca cola (beguda de discoteca), ens fa veure en directe la formació d’una escuma molt persistent, com també la desnaturalització de les proteïnes de la crema de llet que conté el licor, per l’acció del àcid fosfòric que porta la coca cola. No us espanteu que la beguda no es tòxica apart de l’alcohol que conté.

També ens comenta com a través de les reaccions de Maillard, les coccions desprenen aromes i modifiquen els colors i sabors dels productes que cuinem.

Una precaució que hem de tenir és que no s’enfosqueixin els productes a la cuina com per exemple el pa massa torrat o la carn: en aquestes condicions es formen productes que són tòxics. És recomanable no cuinar a més de 150 graus.

Finalment, i com exposa el conferenciant, encara que no siguem especialistes hem d’intentar mirar l’entorn nostre amb ulls científics seguint les pautes:

- Hi ha coses

- Passen coses

- Per què passen coses?

- Que passarà?

Resum Martí Majoral, fotografies Mercè Gasch.

AJORNAT l'acte per adhesió a l'aturada general que es viurà a Catalunya. Dimarts dia 10 Claudi Mans parlarà de la QUÍMICA DE LA CUINA.

   

Manifest d'AFOPA en favor del diàleg com la via única possible per l'enteniment dins d'un marc democràtic.

Molt bones vacances... i fins el proper dia 3 d'octubre.

Ramon Alfonseda ha parlat de LA VIDA D'UN JUGADOR DEL F.C. BARCELONA. Dimarts 20 de juny.

L’exjugador del Barça Ramon Alfonseda, president de la Agrupació Barça jugadors i coneixedor de la realitat d'un futbolista d'elit, ha fet una valoració molt interessant sobre el procés que experimenta un jugador.

La vida d'un jugador del Barça sembla molt maca i fàcil però, segons es va desenvolupant, pot canviar. Quan un jugador comença a jugar és crea un personatge amb un gran poder mediàtic que conviu amb la persona. Com més èxit té el jugador, el personatge creix ràpidament i, a vegades degut a l'edat i a la formació rebuda, la persona no assimila bé el personatge fet que pot ocasionar-li greus problemes, com ha passat amb determinats jugadors que han arribat a una situació molt dolenta.

A nivell de Club es va crear l'agrupació ‘Barça jugadors’ que entre altres funcions ajuda a exjugadors amb problemes: els hi dona formació per desenvolupar una activitat i, si és necessari, una renda vitalícia

A nivell europeu és va crear una Federació europea d'associacions d’exjugadors de la qual el Sr Alfonseda en va ser President i va constatar l'alt percentatge d'exjugadors amb problemes

Coneixedors d'aquesta realitat, i amb criteri de futur, els responsables del Barça van crear la Masia, centre que al llarg d'aquests anys ha esdevingut una escola de vida, tot transmetent valors i formació, i ajudant els jugadors en el seu procés tant en la vesant esportiva com en la individual, valorant sobre tot la importància de ser PERSONA.

La filosofia de la Masia no és només aconseguir la victòria, significa:

-Treballar per assolir els objectius

-Guanyar, però només d'acord amb els valors

-Respectar l'equip contrari

-Aprendre dels errors i de les derrotes.

Amb aquests objectius i amb solidaritat, alegria, joc net, comunicació, dignificació de la derrota, gestió de la frustració... es pot aconseguís l' EXCEL·LÈNCIA = TALENT + ESFORÇ + HUMILITAT. Resum Martí Majoral i Casas, fotografia Mercè Gasch.

Àngel Casals va parlar de SERRALLONGA I QUI MÉS? Dimarts 13 de juny.

De la visió romàntica que tenim dels bandolers, em de tocar de peus a terra quan es fan extensius els noms i el perquè de la seva activitat: Serrallonga, Toca-sons, Perot de Rocaguinarda, Moreu Cisterer, Pere Gil, Margarit, Trucafort, Guillem de Josa, Antoni Roca, Joan Cadell, Lluís Oliver i d’altres.

Qui és bandoler? Un seguidor d’un bàndol, bandejat o expulsat d’una comunitat, delinqüent comú i lladre. El bandoler en grup participa en les guerres senyorials entre poblacions i lluites pel control del poder local, com un exèrcit paral·lel, inclús al costat del rei o d’un noble en contra del rei. Fins al segle XIX les batusses són extremadament violentes, fins a tal punt que a les Assemblees de Pau i Treva l’església els demana “No matin tant i sobretot els dies de culte a l’anar o tornar dels oficis religiosos”. Exemples: sota la protecció del Baró de Sentmenat, els Pinós i els Centelles, l’Antoni Roca arriba a aplegar 2.000 homes, un vertader exèrcit. En Guillem de Josa protegit pels poderosos Cardona. Perot de Rocaguinarda protegit pels Vilademany, participa en les guerres internes de Vic a favor dels nyerro i contra el Bisbe Robuster, també ho va fer pels monjos agustinians de Ripoll.

Trets a tenir en compte, l’ús de barret amb plomalls capa de pastor punyal i pedrenyal, es mouen sempre per terres conegudes i tenen llocs de seguretat, masies “amigues” que a canvi de diner els amaguen i alimenten si cal, normalment tenien la vida curta, les xifres de membres varien i les forces de l’ordre escasses.

Accions de les quadrilles, pocs atacs a les poblacions, robar pels camins i masies, segrestos, assalts a caravanes de plata o impostos reials i falsifiquen moneda. Els primers mapes de les Guilleries apareixen molt tard, els soldats no s’atrevien a entrar per por d’emboscades. A mesura que els estats creixen i legislen, el bandolerisme va a la baixa si hi afegim que el 1633 cau Serrallonga i les grans quadrilles, coincidint amb la guerra dels Segadors. 

Apareix el Sometent que els foragita, malgrat que alguns també s’aprofiten de les incursions a benefici propi. Amb la guerra del francès hi ha un repunt de l’activitat i es transformen en tropes irregulars anti-borbòniques. Aquest moviment s’associa als Trabucaires del Rosselló, ajusticiats a Perpinyà, quadrilles Carlines i els Maquis de després de la guerra incivil. Resum.Esteve Garrell, fotografia Mercè Gasch.