14 d’oct. 2018

Joan Campàs va parlar sobre PER A QUÈ SERVEIX L'ART? Dimarts dia 16 d'octobre.

L’art no és fàcil, una afirmació que ve donada per aquesta reflexió, avui tothom s’atreveix a parlar de tot, ho veiem cada dia als diaris i a les tertúlies de la TV, i l’art no se n’escapa. No puc estar-me de dir que el conferenciant sap utilitzar la filosofia amb gran destresa per explicar tots els conceptes d’art amb exemples planers i claríssims durant la trepidant exposició dels conceptes.
IDEA 1, El què hem viscut ens ajuda a entendre l’art, no és el mateix la visió d’un jove adolescent, encara amb poques experiències viscudes, que la d’un adult que ha tingut ocasió de poder ser observador de multitud de vivències.
IDEA 2, El context és fonamental. El què coneixem condiciona el què comprem. Descriu un fet per il·lustrar aquest concepte. Un diari de New York, posa un violinista de renom i gran virtuós que a les seves mans té un valuós Stradivarius, el situa en un lloc de molt pas en el metro. Toca de meravella, però quasi ningú no li fa cas, no el coneixen per tant no el ecomprenen.
IDEA 3, Generem els nostres significats a partir de la nostra experiència i del nostre coneixement. Usem metàfores per expressar situacions emocions i fets, l’art ho fa servir de manera habitual. El Tacte per percebre la suavitat de les paraules. El Gust per percebre’n la dolçor i l’Olor per olorar el perill. L’amor com un viatge “fa aigües”. El debat com un teixit per “perdre el fil”. Metàfores orientables “dalt a baix, dins fora, profund superficial, alta qualitat baixes passions”. L’artista a l’hora de fer la seva obra hi aplica bellesa creativitat sensibilitat sentiment. Ens qüestiona contínuament, ho ha fet des de l’inici i no pararà fins al final, per a què serveix i quines funcions té l’art?.
DECORAR. Embellir un espai, arquitectura, pintura, escultura. Com exemple la Casa Vicens de Gaudí, carregada d’elements decoratius. COMMEMORAR. Recordar víctimes, fets o com a símbols de reflexió. Ens fa adonar d’una preocupant manca de monuments de reconeixement a la dona. EXPLICAR HISTÒRIA. Mitologia grega o romana en aquest cas amb l’exemple del Rapte de Prosèrpina  de Bernini per explicar les quatre estacions. Martirologis i fets històrics. REIVINDICAR, per desfer una injustícia, defensar l’honor atacat, reclamar el què un creu legítim, i fer-ho amb fotos o expressat amb el cos, curiosament el nu femení s’usa un 87% davant del 17% masculí. PERSUADIR, amb l’efecte de voler ser persuadit, entre variats  exemples, la forma de la plaça del Vaticà que abraça a tothom qui ocupa l’espai. DISTINGIR, abillament de pertinença per agrupament de classes socials, l’artista treballa per encàrrec i es pot veure que segons el nivell econòmic de qui fa l’encàrrec, l’obra reflexa detalls de més o menys riquesa de detalls. EXPRESSAR, l’artista expressa el què sent i veu segons el seu criteri, si l’hi permeten. RESIGNIFICAR, dignificar espais degradats, com ubicar el Guggenheim a la ria de Bilbao, o les escultures urbanes de diferents artistes que trobem en diferents indrets de les poblacions. RECORDAR, fets viscuts. DENUNCIAR, assenyalar actituds com empresonaments per defensar la llibertat. NEGAR/CRITICAR , com més radical i crític és l’artista més preu té la seva obra. CONSTRUIR els MODELS, de masculinitat i feminitat amb estereotips. La miss guanyadora és la més alta i prima, fa un breu repàs dels tipus de cos femení entre 1900 i 1980. Descriu els següents conceptes masculins, metrosexual que cuida extrema la seva imatge, übersexual segur de si mateix, per sobre de la sexualitat, retrosexual destina poca atenció al seu aspecte, spornosexual aspecte de cos tonificat tatuat amb piercing per exhibició. Feminitzar i sexualitzar la figura de la marededéu, posant d’exemple com la figura de Marina a l’època bizantina la veuen com una reina, a l’edat mitjana com una nena i a l’inici del renaixement submisa i esclava del marit. CREAR UTOPIES, les revolucions i conflictes bèl·lics propicien la creació d’obres exaltant noves idees futuristes amb nous llenguatges formes i colors. Resum d’Esteve Garrell i Homs. Fotografia Mercè Gasch. Composició del cartell Montserrat Lluch Santacana.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada