10 de gen. 2012

Jordi Camins va parlar sobre El canvi climàtic a les glaceres dels Pirineus, dimarts dia 17 de gener

Jordi Camins Just va néixer a Igualada. Cursà estudis de Dret a la UB i és Màster Tècnic per l'INESE. Des de 1982 dedica part del seu temps lliure a l’observació de l’evolució de les glaceres, principalment dels Pirineus i, en especial des de l’any 1984 les del Parc Natural Posets Maladeta, entre les que es troba la Glacera d’Aneto. Col•labora amb el CADS en cicles de conferències de divulgació sobre l’impacte del canvi climàtic en les glaceres dels Pirineus, així com amb la Universitat de Saragossa en el programa “Estudio de la Dinàmica de los Glaciares del Pirineo Aragonés” i, la publicació Boletín Glaciológico Aragonés. Autor del llibre El Canvi Climàtic a les Glaceres dels Pirineus. L’Agonia de les masses de gel al Parc Natural Posets Maladeta, publicat amb la intenció de treure el fenomen de les glaceres de l’àmbit científic i divulgar-lo a tota la població.

Apunts i dades de la conferència
Davant de 86 socis Jordi Camins ens va anar explicant, d’una manera molt entenedora i acompanyada de fotografies, què era una glacera i com es formava: és neu que es gela i que es desglaça molt a poc a poc. El gel llisca i es mou uns 100 ms. per any. Als Pirineus hi ha 40 congestes de gel que no es desplacen, i 25 glaceres actives que es desplacen. El 50% pertanyen als Pirineus francesos i l’altre 50% al aragonesos. El gel glacial té el seu origen en la neu gelada. El gel blau és el que no té aire. Les esquerdes de les glaceres són els estrips del gel. Les cascades de gel quan cauen al mar formen els icebergs. El material morrènic és el material que cau en una glacera. El gel és impermeable i no es filtra fins que no troba una esquerda. El gel fa de cinta transportadora i permet que per ell llisquin taules de glacera, blocs erràtics i altres materials. Cada 100.000 anys hi ha hagut una glaciació. Fa uns 18.000 anys el nostre planeta estava ocupat per gel. La glacera de l’Aneto és, actualment, la més extensa dels Pirineus. Les causes del retrocés del gel són diverses: fenòmens còsmics, els moviments de translació del nostre planeta respecte el sol. Els volcans amb les seves cendres i fums priven que les radiacions del sol entrin i es reflectint. Actualment s’està perdent gel d’1 i ½ m. cada any. És possible que al 2050 s’hagin extingit les glaceres. Dintre d’un 17.000 anys tocaria un altra glaciació. L’home en contribuir a degradar el medi ambient contribueix a accelerar el canvi climàtic. Resum Mercè Gasch, fotografia Aurora Masat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada