Agnès Boixader ha parlat d'ÈTICA, MORAL I EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA. Dimarts dia 6 de juny.

Inicià la conferència, presentant el guió previst per a la seva dissertació:

     1. - Presentació i posicionament

     2. - Què és l’Ètica?

     3. - Què és la Moral?

No vivim sols en el món! Som éssers humans singulars a la recerca de companyia. Som identitats singulars … I seguim sempre construint IDENTITAT. En el “singular” (SOLS), no necessitem ni Ètica, ni Moral, ni Política, ni res … Però NO VIVIM SOLS! Amb totes aquestes afirmacions, ens ha introduït en aquests continguts tan interessants de reflexionar.

Els dilemes que, des de la vida política, social i econòmica, se’ns plantegen, acostumen a tenir una aparença bipolar: vols llibertat o seguretat; llibertat o responsabilitat; llibertat o opressió; propietat privada o bé comú; etc.

Per als humans, ser absolutament lliure és impossible. Només seria possible, si visquéssim sols, però tots comencem el trajecte vital en la més crua dependència i, sovint, acabem igualment en la dependència; entremig, passem la vida al costat dels altres, vivint junts en convivència harmònica o discordant, però sempre essent interdependents.

D’altra banda, vivim en un món que ha progressat de manera desequilibrada: el progrés tècnic i científic no va en paral·lel al desenvolupament humà. Per això, cada vegada necessitem més brúixoles per orientar-nos i surten codis deontològics i ètics canviants. 

Fa més de cinquanta anys que es parla de crisi de valors. No hi ha crisi! Hi ha canvis d’època, canvis de jerarquia i canvis en l’escala de valors.

Els humans som una barreja de natura i cultura, éssers naturals i socials que s’adapten, perquè els hi va la supervivència. Són els canvis de marc, de context, el que fan que les normes morals del nostre context, canviïn.

“La Moral és canviant, segons el moment o el lloc”

La Moral és contextual; deures i normes en un moment determinat

Només cal pensar en Afganistan o la Xina o en nosaltres mateixos fa cinquanta anys …

Una altra cosa és l’ètica… “L’Ètica té pretensions d’universalitat”

Ètica és estar a l’alçada del que l’altre em demana.

L’Ètica no es pot definir, només es pot mostrar.

Finalment, l’Agnès ens aconsella algunes preguntes:

- Què hi faig en aquest món? 

- Què hi vull fer? 

- Què transmeto? 

- Com podem transmetre a les futures generacions això que en podríem dir VALORS UNIVERSALS, aquells que configuren una ètica laica en la qual tothom pugui viure i deixar viure?

Resum de German Cequier, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.

Jordi Porta ha parlat sobre l' ÈTICA I L'ESTÈTICA DE LA SALUT I L'ESPORT. Dimarts dia 30 de maig.

Fent referència a l’inici del títol, va citar els filòsofs de l’antiguitat, Confuci, Plató i Avicenna per acostar-nos a les definicions d’Ètica, que els tres erudits van manifestar.               Seguidament, entra en l’antiètica esportiva social, amb uns exemples que posen el dit a la llaga del què pensem la majoria dels afeccionats o no, a l’esport i en referència als ingressos dels jugadors com Messi, 100M€ a l’any i d’un investigador líder mundial en investigació del càncer, 175.000 dòlars l’any, una sensació d’injustícia manifesta planava a tota la sala.

Diferències entre l’ètica i l’estètica de la salut i l’esport,

Va comparar les diferències:                                                                                                                        entre l’activitat i l’exercici físic,                                                                                                                l’esport recreatiu com una manera de gaudir jugant, sense confondre’l                                            amb l’esport d’elit amb unes exigències a l’extrem de les possibilitats individuals.

També va fer esment de les diferències d’ingressos per qüestió de sex. Continuem amb el concepte antiètica, ara per qüestions fisiològiques, Hiperandrogenisme i Transgèneres, indicant els nivells habituals de cada sexe i els alterats per dopatge o per acreditar un sexe diferent al natural, s’observen els excessos de testosterona i dehidrostestorena en la dona. Produint-se greuges comparatius, dones amb uns records lluny dels de la majoria de fèmines.

En el llarg recorregut fa un incís interessant per abordar el dopatge, que està classificat en Hormonal, Sanguini i Genètic. Entrem en el camp de l’Ètica i la Salut, fen palesa aquesta definició: La salut no és només l’absència de les malalties... és un estat complet de benestar físic, mental i social. 

Ens parla d’Ètica Intrínseca, tots volem fer anys mantenint uns bons nivells de bellesa externa i excel·lir en esports tot i tenir una edat avançada. 

I d' Ètica Extrínseca, la validesa dels mètodes, fàrmacs i productes ergogènics per a la salut i estètica corporal, en aquest tema demostra molta prudència i ens demana que nosaltres també en tinguem, multitud de productes, tècniques de massatges i “miracles” varis en format pastilles, apòsits i cremes, que no produeixen els resultats anunciats, si no els administrem a grans dosis i massivament. La recomanació clau per saber si aquests productes han superat amb nota els tests de validació, cal comprovar que hagin passat el control doble cec. 

Per anar concretant, s’inicia una successió comparativa de diferents conceptes, sempre referits a l’estètica i a la salut, Medecina estètica, Vibro estimulació, Massoteràpia, Gasos, Bellesa i Proporcionalitat, Models Anorèxiques o Models Plus Size, per acabar insistint en l’Autoestima, l’exercici i l’Alimentació, conceptes bàsics per gaudir d’una bona Salut i mantenir el nostre cos Actiu.

Resum Esteve Garrell, fotografies també d'Esteve Garrell i de Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.

Judit Verdaguer Serrat ha parlat sobre PINTAR FA MIL ANYS, dimarts 23 de maig.

Us podeu imaginar una església medieval en els seus dies d’esplendor amb teles de seda o frescos meravellosament pintats?

Avui ens ha visitat una historiadora de l’art especialitzada en tècniques pictòriques de l’època medieval, que a través del seu saber hem conegut qui eren aquells pintors i com desenvolupaven el seu ofici.

Tenim un text medieval del S.XII, escrit per Theophilus De Diversis Artibus on hi podem identificar qui eren aquells autors, com i on executaven les seves obres i s’hi descriuen molts pigments utilitzats.

A partir del 2012 i gràcies a tècniques com la microscòpia electrònica de rastreig amb espectroscòpia d’energia dispersiva de RX (SEM-EDXA), i tècniques cromatogràfiques entre d’altres, es van analitzar quatre frontals, el Baldaquí de Ribes (1119-1134), el Frontal de Sant Martí de Puigbò (1120-1150), el Frontal d’Espinelves (vers 1187) i el Frontal de Lluçà (1210-1220)

Es té molt poca informació de l’època i es conserva poques obres; tot i que a Catalunya s’hi troba la major part de patrimoni en l'àmbit europeu i la gran part de frontals d’altar a nivell mundial.

Els pintors gairebé no signaven mai les seves obres, pintaven d’una manera anònima, humil i senzilla. Ho consideraven una ofrena per lloar i honorar Déu, el gran creador. Plasmaven escenes bíbliques, realçant la meravella de la creació i emprant diversos pigments que sovint imitaven l’orfebreria, l’or i les pedres precioses. Cap al S.XII, sovint eren els monjos, laics i oblats, que residien als monestirs, els grans centres culturals de l’època, qui feien les obres. No és fins a mitjans del S.XIII, que comencem a trobar gremis i tallers que feien la seva activitat pictòrica en ciutats. Pintaven sobre teixit, seda, pergamí, fusta i pedra.

Sobre una capa de guix s’hi posaven els pigments que s’obtenien de minerals i a vegades de forma artificial. Els més importants són LAPISLÀTZULI, de color blau, que venia de l’Afganistan i era molt car, per la qual cosa s’utilitzava en poques quantitats; el CINABRI de color vermell, era un mineral de mercuri; l’ORPIMENT de color groc, era sulfur d’arsènic i molt verinós; la TERRA VERDA-CELADONITA de color verd, era molt abundant en la natura; el BLANC DE PLOM de color blanc, era el resultat de la corrosió de l’àcid acètic sobre làmines de plom, diòxid de carboni i oxigen; el CARBÓ, de color negre, s’obtenia del sutge de les grasses, ossos d’animals i sarments cremats.

També utilitzaven colorants, més fluids que els pigments, com el QUERMÉS (vermell), l’INDI (blau), ROJA (vermell), BLAU DEL PESTEL (blau) SAFRÀ (groc) i després, per acabar, els AGLUTINANTS que servien per retenir les capes de pigment i eren fets de clara i rovell d’ou i olis de llinosa o de nous.                                          Gairebé acabant, la ponent va fer èmfasi amb els daurats, com a metàfora de la llum de Déu i s’obtenien de la resina del pi i colorants orgànics com el safrà o l’orpiment. Aquí i amb un torn de preguntes es va donar per acabada la conferència.

Resum de Marta Peitivi, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.

Òscar Farrerons ha parlat sobre HISTÒRIES DEL MONTSENY. Dimarts 16 de maig

Ahir vam tenir una conferència de proximitat. Òscar Farrerons Vidal, arquitecte, doctor en enginyeria multimèdia, excursionista i expert en el tema que va venir a explicar, ens va acostar, encara més si cap, a la gran muntanya que tenim molt a prop: EL MONTSENY.

Al final, segur que tots els presents vam sortir coneixent més de la nostra gran muntanya, tant vista però de vegades no prou valorada, cuidada ni protegida com caldria.

Per mitjà del seu llibre: HISTÒRIES DEL MONTSENY, d’on va fer una acurada selecció de fets, anècdotes i històries, en va triar 10 de les moltes que hi han, i ens les va explicar amb tot luxe de detalls. Són deu històries reals, que han succeït al Parc Natural de la Reserva del Montseny. Històries en “minúscula”, relacionades amb la Història universal en “majúscula”.

1.- La memòria dels llops Per explicar l’enorme riquesa del mon animal que es registra al Montseny, va recordar la presència del llop fins a les darreries del segle XIX.

2.- La Muralla de Montgròs  En el context de l’imperi Romà, ens va parlar de com va influir en el Montseny i del cas concret de la resistència dels ausetans i com es van atrinxerar a la muralla de Montgròs (al Brull).

3.- El Gorg del Perxistor També de vegades la història es barreja amb llegendes locals, com en el cas de la història del Gorg del Perxistor.

4.- L’arbre de la Llibertat d’Arbúcies  La guerra ha estat, lamentablement, molt present al Montseny, i això es veu a la història de l’arbre de la Llibertat d’Arbúcies.

5.- Sant Segimon, penitent del Montseny  També va explicar una història relacionada amb Sant Segimon, fill del rei de la Borgonya i penitent del Montseny.

6.- Ramon Arabia, pioner del Montseny  Una altre història relacionada amb l’excursionisme científic al Montseny, van ser les primeres expedicions de Ramon Arabia.

7.- Joan Maragall i La Figuera. Escriptors i poetes són presents amb la increïble història de Joan Maragall i el mas de la Figuera.

8.- El comerç de la neu. Vam recordar els oficis tradicionals rememorant el comerç de la neu al Montseny.

9.- Aigua termal de La Garriga.

Va destacar un dels elements més preuats al massís, l’aigua, amb la història de les fonts termals de la Garriga.

10.- L’estela de La Calma Finalment, va recordar la petjada humana al Montseny, amb la història de l’estela de la Calma.

Amb sinceritat, sense ànim de fer publicitat, penso que valdria molt la pena llegir aquest llibre.

Resum de Joan Lledó, fotografies Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.

Nani Hidalgo ha parlat dels DRETS AL FINAL DE LA VIDA. Dimarts dia 9 de maig.

La conferenciant va començar exposant un tema de gran interès, la mort no és el contrari de la vida, és només l’últim capítol, i és important que l’últim tram no espatlli la nostra vida. En la nostra societat és un tabú, i ens costa reflexionar sobre el tema i prendre decisions, no es lògic que altres decideixin per nosaltres en el moment tan important del nostre final. En altres cultures ho viuen de manera diferent, va posar l'exemple de Mèxic, celebren la mort amb una gran festa. “El dia de los muertos”.

PER QUÈ ÉS IMPORTANT PODER DECIDIR?

L’augment de l’esperança de vida, i el desenvolupament de la medecina fa, més necessari que mai, que decidim nosaltres el nostre final.

Va donar dades actualitzades de l’esperança de vida. ”En 1960.-71,7 / i 66,7, en l’any 2019.-86,2/ 82.3” Es calcula que a Espanya hi ha 800.000 persones amb Alzheimer, cada any es diagnostiquen 40.000 casos nous.

OBJECTIUS DE LA MEDECINA. és lluitar contra les malalties, i ajudar als pacients a morir en pau.” Es passa del paternalisme al reconeixement de l’autonomia de la persona malalta. El paradigma actual es basa. ”-Només nosaltres tenim el dret a decidir,un cop se’ns ha informat quins tractaments volem i quins no”,-“Tenim dret a decidir fins on viure la nostra malaltia i a no patir” -“Tenim dret a demanar ajut per morir plàcidament, si estem en situació irreversible”.

LES BASES LEGALS. Hi ha unes lleis que regulen aquestes situacions,

          -Ley general de sanidad (11986)

          -Llei 21/2000 del parlament de Catalunya

          -Ley básica 41/2002 de l’estat Espanyol

          -Estatut de Catalunya 2006 art.20

          -Lore 3/2021.

ACTUACIONS EN PROCESSOS DE MALALTIES IRREVERSIBLES. La conferenciant va anar explicant-les diferents actuacions mèdiques que actualment es porten a terme.

     -EUTANÀSIA (Bona mort). Aquelles accions realitzades, per altres persones a petició expressa i reiterada d’un pacient que pateix un patiment físic i psíquic, i que el viu com inacceptable, i indigne per tal de causar-li la mort de manera ràpida, eficaç i indolora, ja no està penat si compleix tots els requisits de la llei (article,143.5).

       -SEDACIÓ. Disminució del nivell de consciència, És una bona pràctica medica.

       -CURES PAL·LIATIVES Es porten a terme quan s’accepta la irreversibilitat d’una malaltia, i la conveniència d’abandonar els tractaments, per prolongar la vida.

Tots aquests supòsits sempre s’aplicaran quan el malalt estigui informat i hi hagi consentiment.

Vam visionar vídeos de malalts que havien viscut aquestes situacions. La pel·lícula TRUMAN (el pacient no vol seguir la teràpia i accepta la interrupció.) La pel·lícula sobre el malalt terminal Ramon Sanpedro acceptant i demanat l’eutanàsia., aquesta pel·lícula va motivar una gran reflexió plantejant el problema i sensibilitzant sobre el mateix. Un vídeo molt interessant d’un periodista de la cadena SER, explicant i fent pedagogia de la problemàtica, També va fer esment d’un vídeo de l'hospital de Girona, van ser pioners d’aplicar l’eutanàsia.

El DVA 

o DOCUMENT DE VOLUNTATS ANTICIPADES, el TESTAMENT VITAL: Què és?

És un document en què vostè expressa la seva voluntat sobre atencions mèdiques i que desitja o no desitja rebre en cas de trobar-se a un estat que li impedeix expressar-se per si mateix, va dirigit a l'equip sanitari que ens atén. La seva finalitat, el dret de totes les persones a disposar amb llibertat del seu cos i de la seva vida.

El “DVA” a Catalunya, avui, menys del 2% de la població el té registrat, desconeix aquestes lleis, tant per part del personal sanitari, com pel desconeixement del pacient dels seus drets. La conferenciant va fer esment, que l’associació creu que fer el document, és un REGAL per la família, no se’ls carrega amb decisions difícils, i per l’equip mèdic poder actuar degudament.

El “DVA”: COM FER-HO:

     -a la notaria, 

    -al CAP (tres testimonis), 

    -al DVA (3 testimonis), Registrar-lo, Registres oficials, Repartir-lo i Parlar-ne

El Dr., A. Broggi, va dir: Cal respectar als valors i creences, mort apropiada, en el sentit de pròpia i adequada.

DECLARACIÓ DELS DRETS HUMANS.

Tots els éssers humans naixem lliures, i iguals, en dignitat i drets.

                                                  LLIBERTAT DAVANT LA MORT, 

                                                  IGUALTAT DAVANT LA MORT, 

                                                  DIGNITAT DAVANT LA MORT.

Va acabar la conferència amb un col·loqui molt interessant i emotiu: PERQUÈ ESTIMEM LA VIDA VOLEM UNA BONA MORT.

Resum de Mercè Barnils, fotografies d'Esteve Garrell, Mercè Gasch i Marta Peitivi, 

cartell de Montserrat Lluch.

Diego Sola ha parlat de PRÍNCEPS, GUERRERS i SACERDOTS: el PAPAT, DE LA REFORMA AL BARROC. Dimarts dia 2 de maig.

En el tema exposat avui hem vist com el Cisma d’Occident marca un punt d’inflexió en la història de l’Església romana. Durant els segles XV i XVI el Papat arrossegava una profunda crisi moral que desembocaria en un cisma. L’hegemonia de la ciutat romana i de l’església estava en mans d’unes quantes famílies poderoses com els Mèdici. D’aquestes famílies sortien els papes. 

JULI II, elegit el 1503, amant de les arts, somiava en una Roma com epicentre no només de la catolicitat, sinó també de les belles arts. Miquel Àngel va decorar les parets i els sostres de la Capella. Sixtina. Va fer enderrocar l’antiga basílica constantiniana de Sant Pere del Vaticà i construir l’església més gran de la cristiandat, projecte inicialment encarregat a l’arquitecte Donato Bramante.

Amb LLEÓ X continuen els mals i vicis del papat renaixentista. Va ser ordenat sacerdot a set anys. Als tretze ja era cardenal. Molt ric, encara faria més rica la seva família des del tron de sant Pere. Protector d’artistes i pensadors, entre ells Erasme de Rotterdam. 

L’erasmisme esdevindrà un intent de reforma. El gran maldecap de Lleó X, i dels seus successors, però, va néixer al Sacre Imperi Germànic. En una de les decisions més polèmiques de la història de l’Església catòlica, el papa va autoritzar la venda d’indulgències; dit d’una altra manera, pagar a canvi de la remissió dels pecats. Hi participen cases bancàries com els Fugger. Pel papa era una fórmula eficaç per recaptar els diners que li costava la construcció de la nova basílica de Sant Pere, però, evidentment l’escàndol estava garantit.

El monjo agustí alemany Martí Luter va considerar aquesta acció papal discordant amb el missatge evangèlic, i així ho va expressar en les Noranta-cinc tesis que va difondre a la ciutat de Wittenberg. La reforma protestant acabava de començar. El papa va condemnar les tesis luteranes mitjançant una dura butlla que va aparèixer el 1520. 

Luter que aviat va comptar amb el suport de prínceps de l’Imperi, delerosos de controlar les Esglésies locals, va escenificar el rebuig a l’autoritat pontifícia cremant la butlla del papa. A Roma el papa va respondre amb l’excomunió del reformador alemany i de tots els seus seguidors.

Tanmateix, l’impuls decidit d’una reforma catòlica arribaria amb PAU III, no era de fet, un model a imitar en la conducta i la moralitat (va tenir quatre fills). Va convertir la seva família en una de les més riques d’Itàlia. Ara bé, era un home amb una gran intel·ligència i sentit de la realitat. Convoca el Concili de Trento ( 1545-1563). Va donar el seu vistiplau a la fundació de la Companyia de Jesús promoguda per Ignasi. Aquest nou orde religiós de sacerdots, va esdevenir la punta de llança de la reforma catòlica o Contrareforma.

Els acords del Concili es van dur a terme amb PIUS V. Aquest papa serà l’antítesi dels seus predecessors nepotistes i mundans. La luxúria i la gala fou desterrada del Palau Apostòlic del Vaticà. Encarna els valors de la Contrareforma. Publica el Catecisme romà, on s’exposa la fe de l’Església catòlica, el Breviari i el Missal. Assegura que arreu del món catòlic es practiqués el mateix culte. Una litúrgia vigent fins als anys seixanta del segle XX.

Durant el govern de GREGORI XIII es van crear seminaris per la formació dels sacerdots, estudis universitaris eclesiàstics i es va dur a terme un nou calendari, el calendari gregorià. Els papes del Barroc van continuar amb l’embelliment del Vaticà. Es porta a terme la idea dels seus predecessors d’una centralitat universal catòlica de Roma que reforçava l’autoritarisme. Malgrat la divisió religiosa de l’Europa occidental produïda en el segle XVI, l’Església romana havia pogut salvar en part, la seva situació reforçant l’autoritat pontifícia i posant ordre en la vida interna de l’Església. 

El gran repte, a partir d’aquell moment, seria fer front al poder, cada vegada més aclaparador dels monarques catòlics en les intervencions eclesiàstiques. 

Resum de Joan Gurt Vilarrassa, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell Montserrat Lluch

Lluís Galbany ha parlat sobre l'EXPLOSIÓ D'ESTRELLES, SUPERNOVES, dimarts 25 d'abril de 2023.

En Lluís Galbany, Doctor en Física per la UAB, Investigador Ramón i Cajal a l'Institut de Ciències de l'Espai i membre de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya, ens ha parlat de l'explosió d'estrelles, les Supernoves. Ha estructurat la seva conferència en 4 punts:

   . Les Supernoves: explosions estel·lars. El punt final de les estrelles.

  . L'evolució estel·lar: com són les explosions i els núvols estel·lars.

  . Cosmologia: Com ens ajuda a entendre l'Univers des del BIGBANG.  

    . Comparativa i Recerca.

Les estrelles poden ser estàtiques, formen l'univers estàtic, ja que viuen milions danys i nosaltres sempre les veiem igual, 

i poden ser supernoves, que fan variar el firmament doncs exploten, desapareixen i amb el que desprenen tornen a formar noves estrelles, és l'univers mòbil.

Bàsicament, les supernoves són el punt final de l'evolució estel·lar amb explosions molt brillants, són una fàbrica d'elements i escampen material fins a 30000 km/s.

Ja se’n parlava d'explosions estel·lars en algunes civilitzacions antigues, 

però és quan comencem a fer servir petits telescopis escanejant el cel, anant endavant i endarrere, tot observant els punts brillants que desapareixen, llavors és quan comencen, els astrònoms a descobrir les primeres Supernoves extragalàctiques l’any 1885. Entrat el 1934 Baade i Zwicky creen el terme supernova. Només el 2018 se’n van descobrir unes 20.000.

No totes les supernoves exploten igual, això es veu observant les corbes de llum que desprenen, l’Espectroscòpia, ens diu la composició (Ferro, Hidrogen, Silici...), velocitat i evolució. Ens parla de l'evolució estel·lar, dels núvols estel·lars que formen noves estrelles. 

Les estrelles són objectes que radien energia a partir d’una font interna i lligada a la seva pròpia gravetat així aquesta energia es compacta i no s’escampa. Per calcular la seva mida es pren de referència el Sol. 

Ens explica els fenòmens que fan que les estrelles explotin. Hi ha dos tipus de supernoves:

        -Les Termonuclears o nanes blanques, que esgoten el seu combustible nuclear i se’ls hi acaba la seva font d’energia i exploten produint una nebulosa planetària. Així acabarà el nostre Sol.

      -Les Supernoves de col·lapse nucli, que exploten quan les forces de pressió ja no poden compensar l'atracció gravitatòria i mantenir el cos en equilibri hidroestàtic i l’estrella s’esfondra en ella mateixa. 

Ens ha parlat de Cosmologia, de com han servit les supernoves per entendre l'evolució de l'Univers des del BIGBANG. També ens ha parlat del diagrama de Hubble com a indicador de distàncies per entendre les galàxies. Acaba remarcant com l'Univers està en constant expansió.

Resum Maria dels Àngels Caba i Alsina fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch. 

Joan Vives ha parlat sobre FRANZ LISZT, ENTRE L'ESPECTACLE I LA INNOVACIÓ MUSICAL? Dimarts 18 d'abril de 2023.

El conferenciant, com a professor d’Història de la Música, músic i magnífic divulgador musical ens ha fet viure durant més d’una hora, descrivint amb gran nivell i un alt contingut de dades, de la manera que ens té ben acostumats, totalment amena, propera i distreta. Ara tots sabem moltes més coses del magnífic pianista i compositor Franz Liszt, sense oblidar el més important, la seva manera de lligar el tema principal amb personatges i fets de l’època en què va viure i desenvolupar la seva magnífica música. 

Joan Vives defineix Franz Liszt com «El rei de l’espectacle pianístic esdevingut un visionari».

Nascut al Burgenland en una família austríaca d’origen hongarès, va ser un nen prodigi. Alumne de Carl Czerny va arribar a conèixer personalment Ludwig van Beethoven quan tenia 13 anys. El record d’aquella trobada es va convertir en un etern testimoni d’admiració. El seu destí immediat, però, va ser París on va arribar al costat dels seus pares. 

A Paris coneixeria Berlioz, Chopin, Paganini... entre altres, i també qui va ser la seva primera parella oficial, la Comtessa Marie d’Agoult, mare del seus tres fills, que van néixer en el moment més intens de l’activitat com a concertista virtuós que el va portar per tota Europa.

També a Barcelona on l’any 1845 i durant tres setmanes va arribar a fer 6 concerts amb gran èxit: tres a la Societat Filharmònica del carrer Hospital i tres al Teatre Nou del carrer del Duc.

L’oferiment del càrrec de director d’orquestra que li va fer el Duc de Weimar propicia un gran canvi en la seva vida. 

Abandona la vida nòmada de virtuós per instal·lar-se a la capital de la Turíngia. En paral·lel començava una nova relació sentimental, aquest cop amb la Princesa Carolyne zu Sayn-Wittgenstein.

El trencament de la parella el 1861, comporta canvis a la seva vida. Liszt substitueix temporalment el piano i la música orquestral per l’orgue i la música sacra, alhora que decideix traslladar-se a Roma per seguir la seva vocació sacerdotal.

El final de la seva vida el passarà entre Weimar, Budapest i Bayreuth combinant la seva important activitat com a professor de piano, el més cèlebre d’Europa, amb la composició de les darreres obres, plenament imbuïdes d’una nova sensibilitat profundament visionària.

     -Resum de Joan Antoni Lledó

     -Fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch

     -Cartell de Montserrat Lluch.

Josep Clotet, ha parlat de LES MENTIDES DE LA CIÈNCIA, dimarts dia 11 d'abril.

El Dr. Josep Cotet ha començat la conferència amb un pròleg positiu “Les ciències experimentals ens han portat a més benestar” La ciència no enganya, els científics de vegades ho poden fer. Cal també tenir present que la comunicació la fan els periodistes no els científics. 

Hi ha diversos mètodes racionals per acostar-se a la realitat, i el mètode científic és un dels que més fruit ha donat a la humanitat. 

Aquest mètode que col·loquialment se'n diu “fer ciència”, és una eina que ha permès apropar-se i descobrir la realitat tangible d'una manera bastant precisa.

L'exposició s'ha estructurat amb 6 parts;

     -1 Existeix el frau científic?

Clarament si, la Ciència està feta per homes i dones sotmesos a interessos molt variats que, a voltes, poden mentir. Sigui per fugir de la mediocritat, per ganes de demostrar que les seves hipòtesis són certes, o per tal d'obtenir diners, els científics o les empreses que els financen poden caure en enganys més o menys clamorosos.

Quantificat, a casa nostra, existeix un baix índex de frau científic estimat en 4 de cada 10.000 articles publicats, aquesta bona dada és important.

     -2 Tipus de fraus

El frau científic existeix per; el plagi, (Ptolemeu, 150 dC), inventar-se experiments,(Galileu), falsejar resultats clínics, (Freud), falsejar càlculs,(Newton, i Charles Dowson) robar a altres investigadors,(Watson i Crick i Roberto Gallo), també hi ha errors, conxorxar-se amb els revisors (intermediaris entre científics i editors). Aquí hi ha un 20% del 40% esmentat abans.

El Dr. ha fet un repàs dels enganys més sonats, divertits i interessants des de Galileu fins a l'actualitat.

     -3 És un fet universal?

Aquest problema és a tot el món, però hi ha països on es menteix més que d'altres. Depèn molt de factors culturals. l'Extrem Orient i la Xina són capdavanters, fins el punt que el ministre Xinès, fa tres anys, va crear una llista de càstigs públics.

     -4 És un problema de les revistes científiques?

Part del problema ve de la premsa. Les revistes científiques no publiquen mai resultats negatius i la premsa generalista vol provocar audiència i difon notícies poc contrastades o esbiaixades. També ha mostrat exemples.

     -5 És la premsa la culpable?

La premsa sol simplificar i a voltes es fa un embolic. Una notícia publicada a diferents diaris pot arribar a ser contradictòria. Ha mostrat exemples concrets.

     -6 Els assajos clínics són un cas a part

Els assajos negatius solen ser retinguts per les farmacèutiques.

Sempre cal fer una comparativa entre el grup control (placebo) i el grup tractat.

Als EUA no es prova cap fàrmac que no estigui avalat pel departament equivalent al Ministeri nostre. Nosaltres ens regim per l'Agència Europea de Medicaments, que de vegades actua sota pressió.

Conclusions

Malgrat tot, la ciència continua essent un mètode fiable de coneixement, no enganya i gràcies a la ciència la longevitat s'allarga. S'hauria de premiar els científics que fan bé les coses. El conferenciant ha acabat amb una frase de Richard Horton “Per fer ciència cal un compromís ètic”  S'ha obert un torn de paraules enriquidor.

Resum de M. Carme Esplugas, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch. Cartell de Montserrat Lluch.