7 de maig 2023

Nani Hidalgo ha parlat dels DRETS AL FINAL DE LA VIDA. Dimarts dia 9 de maig.

La conferenciant va començar exposant un tema de gran interès, la mort no és el contrari de la vida, és només l’últim capítol, i és important que l’últim tram no espatlli la nostra vida. En la nostra societat és un tabú, i ens costa reflexionar sobre el tema i prendre decisions, no es lògic que altres decideixin per nosaltres en el moment tan important del nostre final. En altres cultures ho viuen de manera diferent, va posar l'exemple de Mèxic, celebren la mort amb una gran festa. “El dia de los muertos”.
PER QUÈ ÉS IMPORTANT PODER DECIDIR?
L’augment de l’esperança de vida, i el desenvolupament de la medecina fa, més necessari que mai, que decidim nosaltres el nostre final.
Va donar dades actualitzades de l’esperança de vida. ”En 1960.-71,7 / i 66,7, en l’any 2019.-86,2/ 82.3” Es calcula que a Espanya hi ha 800.000 persones amb Alzheimer, cada any es diagnostiquen 40.000 casos nous.
OBJECTIUS DE LA MEDECINA. és lluitar contra les malalties, i ajudar als pacients a morir en pau.” Es passa del paternalisme al reconeixement de l’autonomia de la persona malalta. El paradigma actual es basa. ”-Només nosaltres tenim el dret a decidir,un cop se’ns ha informat quins tractaments volem i quins no”,-“Tenim dret a decidir fins on viure la nostra malaltia i a no patir” -“Tenim dret a demanar ajut per morir plàcidament, si estem en situació irreversible”.
LES BASES LEGALS. Hi ha unes lleis que regulen aquestes situacions,
          -Ley general de sanidad (11986)
          -Llei 21/2000 del parlament de Catalunya
          -Ley básica 41/2002 de l’estat Espanyol
          -Estatut de Catalunya 2006 art.20
          -Lore 3/2021.
ACTUACIONS EN PROCESSOS DE MALALTIES IRREVERSIBLES. La conferenciant va anar explicant-les diferents actuacions mèdiques que actualment es porten a terme.
     -EUTANÀSIA (Bona mort). Aquelles accions realitzades, per altres persones a petició expressa i reiterada d’un pacient que pateix un patiment físic i psíquic, i que el viu com inacceptable, i indigne per tal de causar-li la mort de manera ràpida, eficaç i indolora, ja no està penat si compleix tots els requisits de la llei (article,143.5).
       -SEDACIÓ. Disminució del nivell de consciència, És una bona pràctica medica.
       -CURES PAL·LIATIVES Es porten a terme quan s’accepta la irreversibilitat d’una malaltia, i la conveniència d’abandonar els tractaments, per prolongar la vida.
Tots aquests supòsits sempre s’aplicaran quan el malalt estigui informat i hi hagi consentiment.
Vam visionar vídeos de malalts que havien viscut aquestes situacions. La pel·lícula TRUMAN (el pacient no vol seguir la teràpia i accepta la interrupció.) La pel·lícula sobre el malalt terminal Ramon Sanpedro acceptant i demanat l’eutanàsia., aquesta pel·lícula va motivar una gran reflexió plantejant el problema i sensibilitzant sobre el mateix. Un vídeo molt interessant d’un periodista de la cadena SER, explicant i fent pedagogia de la problemàtica, També va fer esment d’un vídeo de l'hospital de Girona, van ser pioners d’aplicar l’eutanàsia.
El DVA 
DOCUMENT DE VOLUNTATS ANTICIPADES, el TESTAMENT VITAL: Què és?
És un document en què vostè expressa la seva voluntat sobre atencions mèdiques i que desitja o no desitja rebre en cas de trobar-se a un estat que li impedeix expressar-se per si mateix, va dirigit a l'equip sanitari que ens atén. La seva finalitat, el dret de totes les persones a disposar amb llibertat del seu cos i de la seva vida.
El “DVA” a Catalunya, avui, menys del 2% de la població el té registrat, desconeix aquestes lleis, tant per part del personal sanitari, com pel desconeixement del pacient dels seus drets. La conferenciant va fer esment, que l’associació creu que fer el document, és un REGAL per la família, no se’ls carrega amb decisions difícils, i per l’equip mèdic poder actuar degudament.
El “DVACOM FER-HO:
     -a la notaria
    -al CAP (tres testimonis), 
    -al DVA (3 testimonis), Registrar-lo, Registres oficials, Repartir-lo i Parlar-ne
El Dr., A. Broggi, va dir: Cal respectar als valors i creences, mort apropiada, en el sentit de pròpia i adequada.
DECLARACIÓ DELS DRETS HUMANS.
Tots els éssers humans naixem lliures, i iguals, en dignitat i drets.
                                                  LLIBERTAT DAVANT LA MORT, 
                                                  IGUALTAT DAVANT LA MORT, 
                                                  DIGNITAT DAVANT LA MORT.
Va acabar la conferència amb un col·loqui molt interessant i emotiu: PERQUÈ ESTIMEM LA VIDA VOLEM UNA BONA MORT.
Resum de Mercè Barnils, fotografies d'Esteve Garrell, Mercè Gasch i Marta Peitivi
cartell de Montserrat Lluch.

30 d’abr. 2023

Diego Sola ha parlat de PRÍNCEPS, GUERRERS i SACERDOTS: el PAPAT, DE LA REFORMA AL BARROC. Dimarts dia 2 de maig.

En el tema exposat avui hem vist com el Cisma d’Occident marca un punt d’inflexió en la història de l’Església romana. Durant els segles XV i XVI el Papat arrossegava una profunda crisi moral que desembocaria en un cismaL’hegemonia de la ciutat romana i de l’església estava en mans d’unes quantes famílies poderoses com els Mèdici. D’aquestes famílies sortien els papes. 

JULI II, elegit el 1503, amant de les arts, somiava en una Roma com epicentre no només de la catolicitat, sinó també de les belles artsMiquel Àngel va decorar les parets i els sostres de la Capella. Sixtina. Va fer enderrocar l’antiga basílica constantiniana de Sant Pere del Vaticà i construir l’església més gran de la cristiandat, projecte inicialment encarregat a l’arquitecte Donato Bramante.

Amb LLEÓ X continuen els mals i vicis del papat renaixentista. Va ser ordenat sacerdot a set anys. Als tretze ja era cardenal. Molt ric, encara faria més rica la seva família des del tron de sant Pere. Protector d’artistes i pensadors, entre ells Erasme de Rotterdam. 
L’erasmisme esdevindrà un intent de reforma. El gran maldecap de Lleó X, i dels seus successors, però, va néixer al Sacre Imperi Germànic. En una de les decisions més polèmiques de la història de l’Església catòlica, el papa va autoritzar la venda d’indulgències; dit d’una altra manera, pagar a canvi de la remissió dels pecats. Hi participen cases bancàries com els Fugger. Pel papa era una fórmula eficaç per recaptar els diners que li costava la construcció de la nova basílica de Sant Pere, però, evidentment l’escàndol estava garantit.
El monjo agustí alemany Martí Luter va considerar aquesta acció papal discordant amb el missatge evangèlic, i així ho va expressar en les Noranta-cinc tesis que va difondre a la ciutat de Wittenberg. La reforma protestant acabava de començar. El papa va condemnar les tesis luteranes mitjançant una dura butlla que va aparèixer el 1520. 
Luter que aviat va comptar amb el suport de prínceps de l’Imperi, delerosos de controlar les Esglésies locals, va escenificar el rebuig a l’autoritat pontifícia cremant la butlla del papa. A Roma el papa va respondre amb l’excomunió del reformador alemany i de tots els seus seguidors.
Tanmateix, l’impuls decidit d’una reforma catòlica arribaria amb PAU III, no era de fet, un model a imitar en la conducta i la moralitat (va tenir quatre fills). Va convertir la seva família en una de les més riques d’Itàlia. Ara bé, era un home amb una gran intel·ligència i sentit de la realitat. Convoca el Concili de Trento ( 1545-1563). Va donar el seu vistiplau a la fundació de la Companyia de Jesús promoguda per Ignasi. Aquest nou orde religiós de sacerdots, va esdevenir la punta de llança de la reforma catòlica o Contrareforma.
Els acords del Concili es van dur a terme amb PIUS V. Aquest papa serà l’antítesi dels seus predecessors nepotistes i mundans. La luxúria i la gala fou desterrada del Palau Apostòlic del Vaticà. Encarna els valors de la Contrareforma. Publica el Catecisme romà, on s’exposa la fe de l’Església catòlica, el Breviari i el Missal. Assegura que arreu del món catòlic es practiqués el mateix culte. Una litúrgia vigent fins als anys seixanta del segle XX.
Durant el govern de GREGORI XIII es van crear seminaris per la formació dels sacerdots, estudis universitaris eclesiàstics i es va dur a terme un nou calendari, el calendari gregorià. Els papes del Barroc van continuar amb l’embelliment del Vaticà. Es porta a terme la idea dels seus predecessors d’una centralitat universal catòlica de Roma que reforçava l’autoritarisme. Malgrat la divisió religiosa de l’Europa occidental produïda en el segle XVI, l’Església romana havia pogut salvar en part, la seva situació reforçant l’autoritat pontifícia i posant ordre en la vida interna de l’Església. 
El gran repte, a partir d’aquell moment, seria fer front al poder, cada vegada més aclaparador dels monarques catòlics en les intervencions eclesiàstiques. 
Resum de Joan Gurt Vilarrassa, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell Montserrat Lluch

23 d’abr. 2023

Lluís Galbany ha parlat sobre l'EXPLOSIÓ D'ESTRELLES, SUPERNOVES, dimarts 25 d'abril de 2023.

En Lluís Galbany, Doctor en Física per la UAB, Investigador Ramón i Cajal a l'Institut de Ciències de l'Espai i membre de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya, ens ha parlat de l'explosió d'estrelles, les Supernoves. Ha estructurat la seva conferència en 4 punts:
   . Les Supernoves: explosions estel·lars. El punt final de les estrelles.
  . L'evolució estel·lar: com són les explosions i els núvols estel·lars.
  . Cosmologia: Com ens ajuda a entendre l'Univers des del BIGBANG.  
    . Comparativa i Recerca.
Les estrelles poden ser estàtiques, formen l'univers estàtic, ja que viuen milions danys i nosaltres sempre les veiem igual, 
i poden ser supernoves, que fan variar el firmament doncs exploten, desapareixen i amb el que desprenen tornen a formar noves estrelles, és l'univers mòbil.
Bàsicament, les supernoves són el punt final de l'evolució estel·lar amb explosions molt brillants, són una fàbrica d'elements i escampen material fins a 30000 km/s.
Ja se’n parlava d'explosions estel·lars en algunes civilitzacions antigues
però és quan comencem a fer servir petits telescopis escanejant el cel, anant endavant i endarrere, tot observant els punts brillants que desapareixen, llavors és quan comencen, els astrònoms a descobrir les primeres Supernoves extragalàctiques l’any 1885. Entrat el 1934 Baade i Zwicky creen el terme supernova. Només el 2018 se’n van descobrir unes 20.000.
No totes les supernoves exploten igual, això es veu observant les corbes de llum que desprenen, l’Espectroscòpia, ens diu la composició (Ferro, Hidrogen, Silici...), velocitat i evolució. Ens parla de l'evolució estel·lar, dels núvols estel·lars que formen noves estrelles. 
Les estrelles són objectes que radien energia a partir d’una font interna i lligada a la seva pròpia gravetat així aquesta energia es compacta i no s’escampa. Per calcular la seva mida es pren de referència el Sol. 
Ens explica els fenòmens que fan que les estrelles explotin. Hi ha dos tipus de supernoves:
        -Les Termonuclears o nanes blanques, que esgoten el seu combustible nuclear i se’ls hi acaba la seva font d’energia i exploten produint una nebulosa planetària. Així acabarà el nostre Sol.
      -Les Supernoves de col·lapse nucli, que exploten quan les forces de pressió ja no poden compensar l'atracció gravitatòria i mantenir el cos en equilibri hidroestàtic i l’estrella s’esfondra en ella mateixa. 
Ens ha parlat de Cosmologia, de com han servit les supernoves per entendre l'evolució de l'Univers des del BIGBANG. També ens ha parlat del diagrama de Hubble com a indicador de distàncies per entendre les galàxies. Acaba remarcant com l'Univers està en constant expansió.
Resum Maria dels Àngels Caba i Alsina fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch

15 d’abr. 2023

Joan Vives ha parlat sobre FRANZ LISZT, ENTRE L'ESPECTACLE I LA INNOVACIÓ MUSICAL? Dimarts 18 d'abril de 2023.

El conferenciant, com a professor d’Història de la Música, músic i magnífic divulgador musical ens ha fet viure durant més d’una hora, descrivint amb gran nivell i un alt contingut de dades, de la manera que ens té ben acostumats, totalment amena, propera i distreta. Ara tots sabem moltes més coses del magnífic pianista i compositor Franz Liszt, sense oblidar el més important, la seva manera de lligar el tema principal amb personatges i fets de l’època en què va viure i desenvolupar la seva magnífica música. 
Joan Vives defineix Franz Liszt com «El rei de l’espectacle pianístic esdevingut un visionari».
Nascut al Burgenland en una família austríaca d’origen hongarès, va ser un nen prodigi. Alumne de Carl Czerny va arribar a conèixer personalment Ludwig van Beethoven quan tenia 13 anys. El record d’aquella trobada es va convertir en un etern testimoni d’admiració. El seu destí immediat, però, va ser París on va arribar al costat dels seus pares. 
A Paris coneixeria Berlioz, Chopin, Paganini... entre altres, i també qui va ser la seva primera parella oficial, la Comtessa Marie d’Agoult, mare del seus tres fills, que van néixer en el moment més intens de l’activitat com a concertista virtuós que el va portar per tota Europa.
També a Barcelona on l’any 1845 i durant tres setmanes va arribar a fer 6 concerts amb gran èxit: tres a la Societat Filharmònica del carrer Hospital i tres al Teatre Nou del carrer del Duc.
L’oferiment del càrrec de director d’orquestra que li va fer el Duc de Weimar propicia un gran canvi en la seva vida. 
Abandona la vida nòmada de virtuós per instal·lar-se a la capital de la Turíngia. En paral·lel començava una nova relació sentimental, aquest cop amb la Princesa Carolyne zu Sayn-Wittgenstein.
El trencament de la parella el 1861, comporta canvis a la seva vida. Liszt substitueix temporalment el piano i la música orquestral per l’orgue i la música sacra, alhora que decideix traslladar-se a Roma per seguir la seva vocació sacerdotal.
El final de la seva vida el passarà entre Weimar, Budapest i Bayreuth combinant la seva important activitat com a professor de piano, el més cèlebre d’Europa, amb la composició de les darreres obres, plenament imbuïdes d’una nova sensibilitat profundament visionària.
     -Resum de Joan Antoni Lledó
     -Fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch
     -Cartell de Montserrat Lluch.

8 d’abr. 2023

Josep Clotet, ha parlat de LES MENTIDES DE LA CIÈNCIA, dimarts dia 11 d'abril.

El Dr. Josep Cotet ha començat la conferència amb un pròleg positiu “Les ciències experimentals ens han portat a més benestar” La ciència no enganya, els científics de vegades ho poden fer. Cal també tenir present que la comunicació la fan els periodistes no els científics. 
Hi ha diversos mètodes racionals per acostar-se a la realitat, i el mètode científic és un dels que més fruit ha donat a la humanitat. 
Aquest mètode que col·loquialment se'n diu “fer ciència”, és una eina que ha permès apropar-se i descobrir la realitat tangible d'una manera bastant precisa.
L'exposició s'ha estructurat amb 6 parts;
     -1 Existeix el frau científic?
Clarament si, la Ciència està feta per homes i dones sotmesos a interessos molt variats que, a voltes, poden mentir. Sigui per fugir de la mediocritat, per ganes de demostrar que les seves hipòtesis són certes, o per tal d'obtenir diners, els científics o les empreses que els financen poden caure en enganys més o menys clamorosos.

Quantificat, a casa nostra, existeix un baix índex de frau científic estimat en 4 de cada 10.000 articles publicats, aquesta bona dada és important.

     -2 Tipus de fraus
El frau científic existeix per; el plagi, (Ptolemeu, 150 dC), inventar-se experiments,(Galileu), falsejar resultats clínics, (Freud), falsejar càlculs,(Newton, i Charles Dowson) robar a altres investigadors,(Watson i Crick i Roberto Gallo), també hi ha errors, conxorxar-se amb els revisors (intermediaris entre científics i editors). Aquí hi ha un 20% del 40% esmentat abans.

El Dr. ha fet un repàs dels enganys més sonats, divertits i interessants des de Galileu fins a l'actualitat.
     -3 És un fet universal?
Aquest problema és a tot el món, però hi ha països on es menteix més que d'altres. Depèn molt de factors culturals. l'Extrem Orient i la Xina són capdavanters, fins el punt que el ministre Xinès, fa tres anys, va crear una llista de càstigs públics.
     -4 És un problema de les revistes científiques?
Part del problema ve de la premsa. Les revistes científiques no publiquen mai resultats negatius i la premsa generalista vol provocar audiència i difon notícies poc contrastades o esbiaixades. També ha mostrat exemples.
     -5 És la premsa la culpable?
La premsa sol simplificar i a voltes es fa un embolic. Una notícia publicada a diferents diaris pot arribar a ser contradictòria. Ha mostrat exemples concrets.
     -6 Els assajos clínics són un cas a part
Els assajos negatius solen ser retinguts per les farmacèutiques.
Sempre cal fer una comparativa entre el grup control (placebo) i el grup tractat.
Als EUA no es prova cap fàrmac que no estigui avalat pel departament equivalent al Ministeri nostre. Nosaltres ens regim per l'Agència Europea de Medicaments, que de vegades actua sota pressió.
Conclusions
Malgrat tot, la ciència continua essent un mètode fiable de coneixement, no enganya i gràcies a la ciència la longevitat s'allarga. S'hauria de premiar els científics que fan bé les coses. El conferenciant ha acabat amb una frase de Richard Horton “Per fer ciència cal un compromís ètic”  S'ha obert un torn de paraules enriquidor.

Resum de M. Carme Esplugas, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch. Cartell de Montserrat Lluch.

26 de març 2023

Albert Beorlegui ha parlat sobre EL CINEMA I ELS LLIBRES. Dimarts 28 de març, 2023.

El conferenciant va fer un passeig per la intensa relació entre el cinema i la literatura, la seva relació es remunta des dels orígens del setè art.
En èpoques primerenques (1896) els germans Lumière ja produeixen una versió primitiva de Faust, i tres anys més tard (1899) George Méliès roda una adaptació del famós conte de Perrault La Ventafocs 
Al llarg de la sessió vam visionar diferents episodis de pel·lícules importants de temes literaris que van tenir un gran èxit en el saber universal i en l’enriquiment personal.
Les pel·lícules La cenicienta (1950), La bella durmiente (1959), totes comencen amb un llibre obrint-se
Poques biblioteques tan completes hem pogut admirar en el cinema com les que surten retratades en la llegendària ciutat d'Alexandria (del S./ III abans de la nostra era) 
El director Alejandro Amenábar va fer la pel·lícula AGORA, (2009) sobre la seva destrucció motivada per les tensions entre cristians i jueus, el conflicte entre la raó i la intolerància, aniquila’n la saviesa acumulada de molts cescles com a centre de difusió del coneixement. (Es calcula que hi havien acumulats 900.000 volums). 
La pel·lícula descriu amb grans metàfores la destrucció dels documents volant, i personatges molt petits com formigues.

Vam visionar un fragment d' EL NOMBRE DE LA ROSA, sobre el llibre de Umberto Eco (1986), ambientada en el turbulent ambient del S/. XIV de l’edat mitjana, tracten sobre una abadia a on succeeixen fets molts estranys, descrivint una sèrie de crims, transmetent misteri i por, cal ressaltar el gran treball de l'actor Sean Connery tenint un gran èxit de la crítica i donant popularitat a la novel·la.

EL CLUB DE LOS POETAS MUERTOS (1989), llibre en el seu temps prohibit i protagonitzat en la pel·lícula per Robin Williams, descriu una escola conservadora per nois, on el seu professor de literatura, inspira els alumnes a canviar la seva vida de conformitat a través del seu ensenyament de la poesia i la literatura, gran ressò en el seu moment per trencadora.
Va fer esment que, amb el temps, els valors literaris han canviat, actualment es qüestiona el vocabulari d'algunes novel·les de l'Agatha Christi, i es planteja canviar alguns mots del seu lèxic que s’utilitzaven en la seva època, que actualment no es consideren adients.

LLIBRES PROHIBITS I QÜESTIONATS.
FAHRENHEIT 451 (1953), novel·la de Ray Bradbury que advertia l'amenaça dels medis massius de comunicació per la lectura puguin substituir el pensament crític, i la pel·lícula dirigida per Trufat (1966) presentava una societat on el treball dels bombers consistia a cremar obres literàries. Considerada un clàssic cinematogràfic.

El conferenciant VA FER TOTA UNA DECLARACIÓ DE PRINCIPIS DAMOR AL CINEMA I A LA LITERATURA, per desferrar per sempre el tòpic que “els llibre són millors que les pel·lícules” SON DOS LLENGUATGES DIFERENTS.

Resum de Mercè Barnils, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.

19 de març 2023

Ferran Manau i Graupera ha parlat sobre l'ESTUDI GENEALÒGIC D'UN ARBRE DE FAMÍLIA, dimarts 21 de març.

La GENEALOGIA és la ciència que estableix el parentiu entre persones i llinatges. Amb aquesta definició començà en Ferran Manau i Graupera la seva conferència. Tot i que sense tecnicismes ens mostrà descriptivament com poden ser els arbres de família, els seus avantatges o desavantatges fets de manera horitzontal o vertical que seria el més comú.
La genealogia té aplicacions 
mèdiques, per les quals podem conèixer possibles malalties dels nostres ancestres; 
biològiques i genètiques, per saber el caràcter hereditari; 
 - històriques i biogràfiques, pels conflictes bèl·lics i interessos de família; 
 - econòmiques, per la dependència dels diners i per qüestions d’herència; 
 - sociològiques, per la continuació de pares a fills de la professió; 
 - i del dret, per veure casaments de conveniència.
És curiós veure que antigament, en els segles IX i X, al costat del nom de la persona, s’hi afegia la professió, el lloc a prop d’on vivien o fins i tot un malnom. D’aquí tenim noms com Puig, Roig, Ferrer, Fuster, etc.
A la baixa Edat Mitjana cada país i llengua crea els anomenats gentilicis, com per exemple ens diu que, 
- a terres Catalanes, al nom del nadó li seguia el nom del pare. Pere Joan ens indica que Pere era fill de Joan. 
- a terres de Castella s'hi afegia EZ al nom del pare; així veiem que Fernández era fill de Fernando o Sánchez era fill de Sancho. Veiem similituds a terres franceses, italianes, germàniques i eslaves.

Ens explica com es fa la recerca de dades i on podem anar per obtenir informació i poder confeccionar l’arbre genealògic

- Primer de tot preguntar als pares i avis de la família que ens poden aportar molta informació dels seus avantpassats, 

 - fotografies antigues amb alguna possible anotació al darrere, podem recórrer també 
 - als Llibres Sacramentals, pels baptismes, casaments i òbits, 
 - als Registres Civils
 - a l’Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona, entre d’altres. 

A vegades es fa difícil l’obtenció de dades per manca de col·laboració dels funcionaris públics o per que s’hagin pogut destruir o cremar arxius al llarg de la història per guerres, saqueigs, etc. 
Tot i que pot ser molt emocionant i un gran repte conèixer els nostres orígens ens caldrà molta paciència i dedicació ens diu el ponent per acabar.

Resum Marta Peitivi, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.

13 de març 2023

Javier Martínez ha parlat sobre TUTMOSIS III, dimarts dia 14 de març de 2023.

El conferenciant ens comenta l’excavació, que fa uns anys, un equip d’arqueòlegs porten a terme en el jaciment del temple de Tutmosis III (ca. 1479-1426 aC). Per ara, s’han fet unes quinze campanyes. Els diversos descobriments de l’excavació aporten informació de la vida diària del temple. A més de tenir funcions religioses era un important centre administratiu. S’ha trobat material de gran interèsEl temple està situat a la riba occidental del Nil, al costat de Luxor, entre Assasif i Khokhu.
Un monument excavat parcialment a la muntanya que tenia diversos nivells i s’hi accedia mitjançant rampes. Lamentablement, una carretera no permet conèixer l’estructura totalment. Aquest gran conjunt arquitectònic està envoltat per un mur de tova rectangular. En el seu interior s’han plantat uns arbres associats al culte solar, gràcies a la recuperació de fulles i llavors. En aquest lloc, també, s’han localitzat unes necròpolis que corresponen a diverses èpoques. 
Seguidament, el conferenciant ens informa, breument, sobre Tutmosis III. Fou un faraó de la dinastia XVIII de l’antic Egipte; va regnar durant uns cinquanta anys i va crear un gran imperi que anava des la Síria central al nord del Sudan. A través de fotografies, dades i anècdotes ens mostra material divers de gran valor, que han anat trobant i refent en aquestes excavacions. Per mitjà de molts fragments de gres s’ha pogut conèixer la iconografia del temple. En els seus murs hi havia relleus i inscripcions sobre les victòries de les campanyes de Tutmosis III. 
Fent una síntesi sobre l’exposició que el conferenciant fa referent a les restes trobades, tindríem:
-Taps: un conjunt de taps de recipients ceràmics elaborats en fang. La majoria conserven inscripcions de reis i reines que permeten realitzar un recorregut històric; altres inscripcions revelen diferents tipus de productes que contenien els recipients. 
-Fragments de gres: trobem representacions bèl·liques, religioses, de navegació, ofrenes, representacions de treball.
-Fragment de l'estela de Guebel Barkal; relleus militars que donen informació sobre l’exèrcit i les campanyes de l’època; blocs de pedra calcària que pertanyen a capelles, tenen inscripcions relacionades amb rituals i ofrenes dedicades al faraó i al déu Amón-Ra... també es va localitzar: -la casa del sacerdot khonsu de l’època de Ramsés II; -objectes amb significat màgic relacionats amb el temple (pedres amb inscripció, fragment d’una figureta de terracota que representa una mare nua que dona la mà al fill, cobra de terracota...)
Sobre les NECRÒPOLIS, s’han trobat tombes de diverses èpoques. La necròpolis de finals del Primer Període Entremig són enterraments senzills, cadàvers amb cames estirades o flexionades i la major part tenen el rostre cap a l’est acompanyats de peces pel més Enllà.
Necròpolis del Regne Mig tenim tombes de funcionaris i sacerdots a una profunditat de cinc i deu metres, també, cambres funeràries. Localitzats cadàvers profanats i en un estat precari de conservació. Es troben objectes destinats a protecció i ritual. En la tomba XIV s’hi van trobar joies d’or i plata (petxina, braçalets...) 
Cartonatge de la dinastia XXII, té bona policromia i pertany a un personatge que rep el nom d´Amón-renef; presenta elements solars i d’osiris en què les ales esteses tenen una funció protectora. Com a divinitats de protecció Isis, Neffis i els quatre fills d'Horus...Tombes de les dinasties XXV i XXVI. 
En la tomba XXII es van trobar molts trossos de mòmies que havien estat profanades, i entre aquelles restes humanes amulets de protecció. Algunes de les restes més tardanes, presentaven evidències d’extrema violència.
El conferenciant acabava la seva exposició ensenyant unes fletxes de punta que pertanyen a períodes diferents. Dues fletxes en punta de sílex trobades en una tomba de Finals del Primer Període Entremig, i dues fletxes de ferro d’una època molt posterior. Els dos períodes tenen una separació de dos mil anys. Això ens demostra que aquest lloc ja fou ocupat molt abans de la construcció del temple i hi ha una evolució al llarg de la seva història. 
Resum de Joan Gurt, fotografies d'Esteve Garrell, Mercè Gasch i Marta Peitivi, cartell de Montserrat Lluch.

5 de març 2023

Laura CAÑAS ha parlat sobre TRANSPLANTAMENT RENAL. Dimarts 7 de març de 2023.

Dimarts vàrem assistir a una classe magistral de medicina, adaptada a un públic profà i poc avesat a la terminologia tècnica, utilitzant un llenguatge pla i entenedor
En un repàs breu, es va mostrar la fisiologia i les funcions dels ronyons: com a Filtre de Substàncies Nocives, regulador de la pressió arterial, eliminant aigua i sals, Secreta hormones, produeix hematies i Formació de la Vitamina D.                                                                                                  Defineix què és una Malaltia Renal Crònica, quan s’observa: la presència d’una alteració estructural o funcional renal, que és persistent durant més de 3 mesos
Els procediments utilitzats per garantir un diagnòstic fiable, queden simplificats a fer analítiques on es mesura el nivell de Creatinina, pèrdues de sang i proteïnes, amb diagnosi per la imatge, per exemple ecografia, detecció d’alteracions, i també, utilitzant tècniques invasives com biòpsies renals. 


Un cop confirmada la mala funció renal, es pot aplicar el sistema de DIÀLISI, que es pot fer en centres hospitalaris, al mateix domicili, actualment i depenent de cada cas, el pacient pot fer
          -diàlisi peritoneal manual mentre treballa (tasques sedentàries) o 
          -diàlisi automatitzada, de nit mentre descansa
Aquests sistemes resulten cars, de poc recorregut i eficiència limitada. Missatge principal:
DRET A SER TRANSPLANTAT, per preu més econòmic i sobretot pels resultats més positius de VIDA.
 
En els últims anys, s’ha incrementat el nombre de trasplantaments en general, millores en els equipaments i notables canvis, en els procediments tècnics a conseqüència de la investigació constant, obtenint uns resultats cada cop més eficients. Una de les curiositats va ser que els ronyons en mal funcionament, generalment no s’extreuen, el nou s’ubica en la fosa ilíaca on disposa d’espai suficient, només s’extreu el danyat si presenta poliquistosi renal. 
TROBAR DONANT requereix un procés complexa per les variables a tenir en compte. Aquí es va detallar de manera clara, els factors determinants per decidir fer trasplantament amb donant viu o mort. Avantatges i Desavantatges d’ambdós casos. Va parlar de la necessitat de tenir compatibilitat entre els donants i el receptor. 
Els donants més habituals per parentiu, matrimonis, parelles de fet, fills, germans i amistats. 
En tots els casos se segueixen uns protocols estrictes per garantir, la salut i el benestar de donant i receptor, el risc quirúrgic és real, sense oblidar els aspectes emocionals i d’estrès que poden afectar a les persones. L’equip és interdisciplinari i treballa confegint vertaders puzles de variables per fer possible les donacions i garantir l’èxit de les intervencions
Un cop realitzades totes les proves es presenten al Jutjat qui dona l’autorització final. 
Els controls del postoperatori de donant i receptor, tractament immunosupressors es fa de manera programada. Per estadística els pacients gaudeixen d’una millor qualitat de vida fins al final dels seus dies, les causes de la seva mort són les habituals com les dels no trasplantats, càncer, cardiovasculars o infeccions, tot mantenint la funcionalitat del ronyó.
Resum i gràfics d'Esteve Garrell i Homs, fotografies Mercè Gasch i Marta Paitivi, cartell de Montserrrat Lluch.