Adrià López ens fa saber que el Museu de Ciències Naturals de Granollers conté un Programa de Seguiment de Ratpenats. És una plataforma pel seguiment de les poblacions de quiròpters arreu del territori basat en el treball conjunt d’un equip d’investigadors/es i una extensa xarxa de voluntaris/es. Engloba quatre protocols diferents que s’han anat establint al llarg dels últims anys:
el QuiroRius,
el QuiroHabitats,
el QuiroCaixes i
el QuiroRefugis. La combinació dels quatre aporta una imatge completa del conjunt de poblacions de quiròpters en gairebé tots els ambients. El conferenciant coordina el Programa de Seguiment de Ratpenats (www. Ratpenats.org).
El nom científic d’aquest grup és Quiròpter. La constatació que aquest mamífer és un dels que han assolit un major èxit evolutiu és que actualment hi ha més de 1400 espècies de ratpenats a la terra. A Europa hi ha 45 espècies, de les quals 30 són a Catalunya, totes eminentment insectívores. Les espècies catalanes adaptades a un clima temperat, són capaces d’hivernar quan arriba el fred; normalment hivernen en coves o arbres vells. En coves amb temperatures fredes i humides entre 0° i 5°, penjats de cap per avall.
De la biologia dels ratpenats europeus cal destacar les diferents etapes que passen durant el cicle de l’any:
- 1. A l’hivern es troben agrupats en coves (depenent de les espècies).
- 2. A la primavera les femelles s’agrupen en refugis de cria. La gestació dura entre 4 i 6 setmanes. Els mascles van al seu aire i no acostumen a estar amb les femelles.
- 3. A l’estiu les femelles crien. Cal tenir en compte que tenen una única cria (a vegades dues). La colònia actua com una guarderia. Les femelles adultes només porten les cries a sobre quan són molt petites (la primera setmana).
- 4. A la tardor les cries ja han agafat pes per poder fer desplaçaments entre refugis llunyans i estan acumulant greix per poder hivernar.
Una altra adaptació desconeguda és la migració. Un ratpenat uns 6 grams o menys pot fer molts quilòmetres entre el seu refugi de cria i el d’hivernada. Viuen més de 40 anys. Moltes no viuen gaire temps per la destrucció de les seves colònies, pèrdua d’habitat (desforestació), persecució.
El conferenciant després d’explicar-nos el Programa de Seguiment dels Ratpenats que fa el Museu de Ciències Naturals de Granollers i dir-nos algunes de les característiques d’aquests, ens mostra els beneficis que els ratpenats aporten a l’agricultura. Ens ensenya diversos projectes que s’han dut a terme sobretot en el cultiu de l’arròs. Així, l’illa de Buda del Delta de l’Ebre, a Pals, Madagascar.
Pel que fa al delta de l’Ebre, durant tota una dècada es va avaluar el potencial de col·locar caixes refugi per a ratpenats als arrossars per reduir la població de la papallona del barrinador de l’arròs.
En relació amb Madagascar, un país que és totalment dependent de l’agricultura de l’arròs de subsistència. Té grans problemes de pèrdua de collita. En aquest país fan un treball per avaluar l’eficàcia dels ratpenats com a supressors de plagues a les zones rurals mitjançant caixes de ratpenats i experiments de camp, tot promovent la conservació dels ratpenats entre els agricultors locals.
El fet que els ratpenats gestionin molta varietat de recursos (fruita, insectes, pol·len, nèctar) fa que aportin una gran quantitat de serveis ecosistèmics. En garanteixen un control de plagues, són els principals dispersors de llavors de les selves tropicals i pol·linitzen moltes plantes.
És un grup d’animals castigat, tant per la persecució directa (per al consum humà), com per la destrucció de refugis, de colònies, i la pèrdua d’habitat (desforestació). Tanmateix, gràcies al fet que és l’únic mamífer volador, insectívor i que aporta tants serveis ecosistèmics, s’han anat establint arreu del món diferents categories d’amenaça i protocols de protecció i conservació.
Resum Joan Gurt Vilarrasa, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, i cartell de Montserrat Lluch.
