Dolors Bramon ha parlat sobre COM S'HA ANAT CONSTRUINT L'ESTATUS DE LA DONA A L'ISLAM, dimarts 31 de gener.

La Doctora Dolors Bramon ens havia impartit anteriorment temes relacionats amb l’Islam.

En quest camp, és una de les millors especialistes,    com ho demostren les seves abundants publicacions.

El contingut d’avui és relatiu específicament a la dona a l’Islam. Tot partint d’una creença popular generalitzada sobre la seva poca valoració. Ens donarà una anàlisi documentada sobre aquesta idea errònia, fent un recorregut dels continguts explicitats en els elements definitoris que sostenen els principis islàmics.

Inicia el tema, ajudant-se de projeccions en pantalla, que ens ajuden a seguir el relat. TRES PREGUNTES:

   - Quan? 610-632.

   - On? Península d’Aràbia

   - Com? l'Alcorà, paraula de Déu.

L’Islam, un dels monoteismes. L’Alcorà, paraula de Déu, el seu contingut és d’un gran salt per a les dones… En ell, es troben uns principis importantíssims: Ànima, Dret a la Vida, Dot matrimonial, Herència, Poligàmia, Repudi. Tots ells referits a la dona.

Ha detallat de cadascun d’ells, el seu significat, remarcant, la seva anticipació (anys 610-632), a altres cultures europees.

Ha seguit aportant dades de com es gestiona la vida de la societat islàmica, basant-se en tres Fonts de Dret:

    1a font de Dret, L’ALCORÀ;

   2a font de Dret, SUNNA o Tradició, amb 660.000 hadisos recopilats per escrit el segle IX;

   3a font de Dret, ESFORÇ JURÍDIC o JIHAD, on intervenen els costums dels juristes, l’analogia, l’opinió personal i sempre el consens.

Amb explicacions de cadascun d’aquests continguts, amb aquesta complexitat, tot es recull amb el nom de “XARIA”, la pretesa llei de l’Islam. Es presenta com un corpus únic, però és un “calaix de sastre”. No està escrita, per la qual cosa, NO ÉS VÀLIDA. 

És opinió d’un col·lectiu i obliguen a complir-la al seu entorn d’autoritat. Recull costums territorials i de tradició paternalista i la dona surt perjudicada: lapidació, mutilació genital i crims d’honor són les seves conseqüències. Els talibans es justifiquen amb els hadisos que els interessa i ignoren els desfavorables. Regeix a Aràbia Saudita, Iran, Nigèria, Afganistan, Sudan Somàlia, Indonèsia, etc. Els països del Golf editen i regalen l’Alcorà, traduït i adaptat a conveniències polítiques pròpies.

Cap país l’ha derogada, excepte Turquia, que l’ha substituït per un Codi Civil l’any 1926.

Finalment, com havia dit la ponent, molts continguts de l’Islam afavoreixen la dona, però a la pràctica, és bastant diferent.

Resum German Cequier, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.

Anna Mª Piera ha parlat de LES TEXTURES, COLORS i CARÀCTERS de la MÚSICA com a LLENGUATGE QUE ENS ARRIBA A L'ÀNIMA. Dimarts 24 de gener.

Anna Mª Piera López, és ben coneguda dels granollerins: directora de l’Escola Municipal de Música i Conservatori Josep Mª Ruera, i gerent de l’Orquestra de Cambra de Granollers. Serà difícil comprimir una hora de l’experta i pedagògica conferència sobre el tema desenvolupat avui. Per mitjà d’un llenguatge molt proper i entenedor, inclús per les persones que no entenen de música, l’Anna ens ha donat tota una escollida sèrie d’elements, perquè ens ajudin a discernir, destriar i reconèixer la música que escoltem.

La música, llenguatge universal, ens arriba al més profund del nostre ser, ens emociona i ens fa sentir. Les seves textures, la combinació de les melodies, els ritmes i les harmonies d’una peça, els colors i timbres i els seus diferents caràcters, tenen el poder d’apropar-nos a vivències i records i ens ajuden a expressar el que és més íntim i personal de cadascú de nosaltres.

Com que nosaltres som únics, la música que rebem ens fa sentir diferents. Fins i tot la música ens pot moure sentiments diferents depenent de l’entorn o de la situació emocional.

A part d’afirmar que la música ens arriba a l’ànima, fent un símil amb la cuina, podríem assegurar que la música és l’aliment de l’ànima, que ens reconforta com un menjar ben fet, amb una bona matèria primera; que un dia ens vindrà de gust o un altre no, perquè estarem plens o ens vindrà més de gust el dolç que el salat, perquè tenim pressa i aquest “plat” necessita un temps i una qualitat diferent.

La música és un mitjà, és meravellosa, però nosaltres també, ella ens envia el seu missatge i nosaltres el recollim. La feina dels compositors és la de crear i llençar-nos els missatges, el com els recollim és una feina nostra molt personal.

Per tant, a partir d’aquí, cadascú de nosaltres gaudirem de la música com vulguem o puguem.

 Resum de Joan Antoni Lledó, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.

Clara Font Perramon ha parlat sobre BAETULO, UNA CIUTAT AL CENTRE DE LAIETANA, dimarts 17 de gener.

Baetulo, una ciutat al centre de la Laietana, un títol ben encertat per descriure l’enclavament i la seva situació geogràfica. Les sorpreses van apareixent a mesura que s’explica el contingut i d’on prové la ingent informació. Clara Font, com arqueòloga del Museu de Badalona, ha treballat intensament en els projectes de recerca del passat romà badaloní. 

Aquesta tasca s’ha pogut portar a terme als soterranis del museu i de les finques que l’envolten, altrament hi ha localitzacions de “domus” importants disseminades per la rodalia. Les troballes en general, però sobretot els avenços dels últims anys han estat clau per entendre com es vivia a Baetulo en les primeres dècades del segle I aC, que es quan van aparèixer els romans per Rhodas, Empúries fent camí cap al sud, on s’aturen a l’enclavament descrit, amb una certa harmonia les relacions no semblen pas conflictives amb els pobladors autòctons.

Les fotografies van mostrant gràficament tot el relat: la distribució urbanística se’ns mostra com una ciutat ordenada geomètricament, els límits marcats per les muralles, la situació dels portals d’entrada, aquí ens mostra una fotografia de les pollegueres de la porta principal, de bronze i exhibides al museu. Les clavegueres d’obra cuita, i les conduccions de plom per portar l’aigua. Les cases petites de la població menys afavorida, on a les entrades venien els productes bàsics conreats als horts propers. 

A mesura que anem pujant en alçada, apareixen construccions civils, com el Fòrum i el Teatre i les cases més benestants que són més grans, les botigues són de productes més elaborats, “garum”, salaons i teles entre d’altres. Les termes, en aquest cas són privades, tenen sens dubte una gran importància per diferents motius, l’higiènic, de relax, espai per rebre massatges, depilació corporal, trobades socials i polítiques, un detall, els homes hi van al matí, les dones a la tarda. 

Si avancem en alçada hi troben les “domus” de personatges rics, per ser funcionaris d’alt nivell, polítics o comerciants realment potents, aquí profunditza en un pilar de l’economia local, el conreu de les vinyes i l’elaboració de vi, per ús a la ciutat i rodalies, però sobretot s’exporta. 

Una indústria necessària és la fabricació d’àmfores per contenir i poder transportar vi i oli, els productors de vi les encunyaven amb el seu nom, per això podem saber que exportaven, s’han trobat àmfores badalonines, a la Gàl·lia, Roma i territoris allunyats. En els diferents jaciments s’han trobat mostres de cases, espais, activitats artesanals i lúdiques, entre les restes s’han pogut recuperar peces de l’aixovar diari, didals, agulles, joies, figures de divinitats, ampolles de vidre i atuells de ceràmica, estris, armes, esteles amb inscripcions variades i mosaics, algunes mostres de decoració mural. 

Capítol a part van ser les restes d’enterraments, on ajuda a entendre les seves creences i els ritus funeraris que s’hi practicaven.

Resum Esteve Garrell, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.

Josep Gendra ha parlat sobre LA IMPORTÀNCIA de la INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL per a LA NOSTRA SALUT MENTAL. Dimarts 10 de gener, després de l'Assemblea prèviament convocada.

Va fer la conferència Josep Gendra: Ingrid Ballesta no va poder venir per problemes familiars.

Comença tot dient que no hem de confondre el coeficient intel·lectual amb la intel·ligència emocional, puix que la primera és innata i la segona gestionable.

Els éssers humans ens movem per emocions que depenen de la Intel·ligència emocional i depenent de com les gestionem ens afectarà d’una manera positiva o negativa.

Vam fer un viatge per les emocions, passant pels sentiments i els estats d’ànim que poden provocar desordres emocionals i arribar a la neurosi.

-António Domásio, un reconegut neurocientífic portuguès, diu que les emocions les trobem en el cos i els sentiments rauen en la ment. Hem de tenir en compte que el 90% de les decisions que prenem són emocionals, després les justifiquem amb la raó. Sempre hi ha d’haver equilibri entre la raó i l’emoció.

-Daniel Kahneman, premi Nobel de ciències econòmiques, investigador del tema, va establir el Sistema 1 o reactiu, on hi trobem les emocions i el Sistema 2 o conscient, on hi situaríem la raó. Ens explica com funciona el cervell, les seves parts i analitzem la psicofisiologia de les emocions i veiem que davant d’un estímul rellevant sempre neix una emoció.

Josep Gendra ens parla del còrtex visual on hi recau l’estímul, el tàlam, les amígdales dreta i esquerra on es detecta la por, el telencèfal, l’hipocamp relacionat amb la memòria i s’hi regula l’emoció i el còrtex prefrontal, la part del cervell que ens permet raonar i ens ajuda a prendre decisions.

Ens detalla que Phineas Gage, un treballador exitós del ferrocarril americà va patir un accident i va perdre un ull i una part del cervell, això li va provocar un canvi de caràcter i maneres de fer. Aquest fet va ajudar a la ciència a estudiar el cervell i veure el seu comportament.

Sabem que existeixen 63 neurotransmissors, entre els quals hi ha la DOPAMINA, la SEROTONINA, el GABA, l’OXITOCINA que ens proporcionen felicitat i benestar; en canvi, el CORTISOL és l’hormona de l’stress i ens provoca ira, ràbia i enveja.

Identifiquem cinc emocions bàsiques i els seus reguladors emocionals: 

   -la POR que es combat generant confiança, 

   -la RÀBIA que l’eliminem desfogant-nos, 

   -la TRISTESA que desapareix amb el consol, 

   -el FÀSTIC que el podem evitar amb el que sigui i 

  -l’ALEGRIA que tenim la joia de celebrar i poder compartir amb els altres. Aquí també esmenta una emoció secundària la CULPA que el seu antídot és el perdó i l’aprenentatge.

Ens parla també dels esquemes mentals de Carl Gustav Yung, sobre el conscient i l’inconscient i de l’A, B, C o estratègia per sentir-nos millor on inicialment hi trobem un esdeveniment (estímul) que comporta una creença (idea, pensament) i desemboca en una conseqüència (emocions i conductes). 

La clau està en canviar aquest pensament. 

I amb el consell final:

                    -VOLS CANVIAR LES TEVES EMOCIONS?

                    -CANVIA ELS TEUS PENSAMENTS.

Així es va cloure aquesta magnífica i brillant conferència.

Resum de Marta Peitivi, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.

Ordre del dia

1- Salutació i benvinguda del President.

2- Memòria curs 2021-2022.
3- Exposició i aprovació de comptes, si s’escau.
4- Proposar acord de l’assemblea, per organitzar sortides culturals.
5- Proposar acord de l’assemblea per demanar la subvenció a...
6- Precs i preguntes.

Feliç 2023...Amics tots !!!

POEMES i MÚSICA de NADAL: acte programat. Dimarts 20 de desembre.

Les Aules han preparat amb molta cura un acte ben diferenciat de les habituals conferències.

El president Esteve Garrell s’adreça al nombrós públic assistent per donar-los la benvinguda. En un breu parlament explica: “Amb l’acte que estem iniciant ara mateix, clourem el trimestre, farem unes vacances escolars i gaudirem de les festes nadalenques en família. A la Junta, ens ha semblat oportú buscar complicitats, per agermanar, si em permeteu, per agermanar sensibilitats. Hem fet una tria acurada de poemes de casa nostra, que seran recitats pels companys i bons amics, la Mercè, la Marta i en Joan".

Per arrodonir-ho vam demanar a l’Escola de Música Josep Maria Ruera la seva participació, la seva resposta va ser un SÍ, en majúscules. El mestre, és l’Eduard Herrero, ens porta aquest magnífic quartet de joves promeses. Els seus joveníssims integrants el formen, la Laia Conill i en Roger Coscolín, violins, l’Abril Enríquez, viola i la Laura Torrecillas, violoncel.

Han escollit unes partitures ben treballades a classe. De Joseph Bologne podrem escoltar del seu Quartet de corda en Re Major opus 1 núm. 6, el seu “ALLEGRO ASSAI” i RONDEAU, de Ludwig van Beethoven un “Minuet” en Sol Major, una peça de Música Celta i unes breus cançons nadalenques universalment conegudes.

Així doncs, els poemes i les peces musicals es van anar recitant i interpretant en un ritme pausat tal com s’havia preparat, esdevenint una vetllada poètica-musical, que va fer aflorar la sensibilitat dels intèrprets, tant en els recitats com els músics, treien una gran expressivitat interpretativa, realment bonic i entranyable. En finalitzar, els músics ens van obsequiar amb un bis. Els llargs i càlids aplaudiments, van demostrar el goig general dels assistents.

La Junta va pujar a l’escenari, fent referència al poema que la nostra companya Montse va escollir per felicitar a tots els socis i a les Aules de Catalunya, ÉS UN DESIG, un DESIG que ens el fem NOSTRE i el volem compartir amb tots vosaltres per esdevenir “Un Desig compartit”. Us desitgem BON NADAL!!!

Un cop acabat, s’entregaren com a detall nadalenc uns bombons a tots els assistents.

Text d'Esteve Garrell, fotografies de Martí Majoral i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.

ES UN DESIG de les Aules Universitàries de Granollers...!!!

Josep Lladó ha parlat de LES PRIMERES PASSES CAP AL BIG-BAN: LA MISTERIOSA LLUM DE LES ESTRELLES. Dimarts13 de desembre.

Amb una didàctica encomiable i un “PowerPoint” molt explicatiu, Josep Lladó ens porta cap a un viatge per l’univers per explicar-nos: “Com es va concebre i què va passar” D’entrada matisà, per animar-nos, que la cultura científica es millora escoltant els especialistes i entenent algunes coses que abans no s’entenien. No ens hem de preocupar si no les entenem totes.

Comença tot dient que l’univers neix del no-res, té lloc una enorme concentració d’energia seguida d’una gran explosió i expansió dels diferents elements, en el futur, planetes, estrelles, galàxies...

Anem veient, en imatges figuratives i progressives, com l’univers va avançant a una velocitat en què cada segon representa 120 milions d’anys, com van apareixent, les estrelles, galàxies, el sol, la terra, i en ella la formació aminoàcids... l'ADN i finalment l’Homo sapiens.

A partir d’aquí, el conferenciant ens introdueix en com es veuen i mesuren les velocitats d’expansió, dintre del sistema planetari. Fa referència primer a l’investigador Joseph von Fraunhofer que va descobrir les ratlles negres de l'espectre del sol, seguit d'Isaac Newton que va descompondre la llum blanca del sol en els diferents colors que la formen i Christian Doppler amb l’estudi del canvi de freqüència que es produeix quan un objecte mòbil s’acosta o s’allunya de l'observador. 

Tots aquests descobriments, junt amb els avanços tecnològics que han portat a la construcció dels grans telescòpics actuals, demostren, que totes les galàxies s’estan allunyant a gran velocitat, excepte Andròmeda que s’acosta.

En un exemple fàcil, per entendre l'expansió que es va produir després del Big-Bang, ens comenta que veiem l’univers com la sala on té lloc la conferència. Si imaginem que la moqueta de tota la sala on estan col·locades les butaques del públic s’expandeix ràpidament sense que nosaltres ens movem de la cadira. Què passarà? 

Cada persona (que simularà un planeta o galàxia) s’anirà separant de les del seu costat a molta velocitat com ha anat passant al llarg de milions i milions d’anys a l’univers.

Finalitza tot dient que, amb aquesta xerrada d’avui, hem fet la primera passa cap a entendre el Big-Bang. En una propera xerrada podrem continuar en aquest tema fascinant.

Resum  Martí Majoral, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch

Jordi Camins ha parlat sobre VOLCANS I EL GEL DE L'INFERN. Dimarts 29 de novembre

Del títol de la conferència d’avui, en surt una primera afirmació que serà present en tot el relat. Vulcanologia i Glaciologia estan científicament agermanades provocant canvis físics a l’estructura de la terra.  

Per tal de situar-nos en la matèria, repassem conceptes com orígens i mitologia, amb una lliçó molt pràctica i pedagògica de com està estructurada la terra, per les seves capes fins al nucli, i com en formen part els diferents tipus de volcans i els seus comportaments.

Amb una profusió realment magistral de qui ho coneix de primera mà, ens explica la situació a escala mundial on hi ha tots els volcans amb les plaques que ho configuren. De mica en mica va introduint noms i coneixements amb la seva definició, entrelligant les causes i els efectes, alguns de ben coneguts per la majoria, d’altres de nous que ens ensenyen la complicitat dels fenòmens que se’n deriven i pateixen, des de la mitologia...

Quan parla de l’estructura volcànica, apareixen conceptes com, cambra magmàtica, xemeneia, cons secundaris, cràter, esquerdes de llarga distància, erupcions de fissura, fent un repàs als actius i adormits.  

En l’exposició exhaustiva, hi surten tots els indrets geogràfics amb les precises ubicacions dels volcans, les fotos que ens fascinen i les característiques que identifiquen, en la majoria dels casos amb unes notes de les sensacions, pors i angoixes que tenen i perceben els habitants propers als llocs d’erupció, algunes viscudes personalment pel conferenciant. Les referències físiques i químiques, les observacions pròpies i per experts mundials van planant a la sala, al marge de l’espectacularitat de les imatges d’erupcions, amb les bombes, cendres, núvols tòxics i la devastadora lava, centra l’atenció en el drama de les seves conseqüències sobre la vida que arrabassa al seu pas.

No deixa de banda les erupcions marines, que han originat la formació d’illes, o la seva desaparició, i totes les variacions conegudes. Les conseqüències de la barreja d’aigua i foc, donant fenòmens coneguts com els guèisers, volcans de fang o fonts termals, en països com Islàndia s’aprofiten les propietats de l’aigua calenta que brolla a l’abast, per fer geotèrmia i electricitat.

En Jordi Camins gran coneixedor de les geleres d’arreu del món, fa un recorregut relacionant gel i foc, ens ensenya com a bon pedagog, els volcans que erupcionen sota muntanyes de gel o de glaceres, la reacció d’aquest gel amb el foc, i el comportament del mateix volcà amb la irrupció de grans masses de gel a la seva caldera. Fem finalment un interessant  recorregut per geleres que han anat desapareixent enfront d’altres que persisteixen i algunes que van recuperant posicions perdudes.

Per acabar, fa unes reflexions sobre el canvi climàtic. Ens quedem amb un exemple molt significatiu, “Si els humans deixem d’interferir els processos naturals, la natura es recupera sola”. La capa d’ozó cada cop era més gran i no es recuperava, van prohibir la fabricació i la utilització de gasos tipus FPS, actualment la capa d’ozó es va recuperant sola. 

Resum d'Esteve Garrell, fotografies seves i de Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch

Mariano Fernández ha parlat sobre VELLESA i CREATIVITAT. Dimarts dia 22 de novembre de 2022.

El conferenciant sr. Miguel Mariano Fernández García és Llicenciat en Filosofia i Doctort en Història Contemporània. Antic professor de l’IES Antoni Cumella de Granollers i actual Director de la Universitat Popular de Granollers.

Bàsicament, va voler fer-nos arribar la idea que quan ens fem “grans” o “vells”, ni som un moble que ja no serveix per res, ni com diuen moltes construccions que rebem per les xarxes socials, som unes lluminàries i uns cracks. 

És a dir, hem d’encarar la vellesa enmig d’aquests dos extrems, ambdós irreals.

Tot es fonamenta en saber encarar l’envelliment, amb dignitat, sense presses, però amb constant moviment social i personal, acceptant les potencialitats i les carències pròpies.

Les antigues civilitzacions, sobretot Grècia, associaven l’envelliment a la saviesa que portava l'experiència, i denunciaven un espai entre dues posicions extremes.

Cíceró sembla que va fer el primer tractat a Occident sobre la vellesa De Senectute. Diguem que va desmuntar les 'fake news' d’aquell moment sobre la vellesa. 

Diguem que denuncia 4 punts que no eren privatius de la vellesa, sinó que també existien a la joventut:

-La manca d’activitat

-La manca de força corporal

-L’absència de plaers

-La proximitat de la mort

I també Sèneca, Plató (“tots els savis són vells, però no tots els vells són savis”), Aristòtil (“corba descendent de l’ésser humà a la vellesa”), Epicur (“mai s'és prou vell per no tenir una vida plena”) i molts d’altres van tractar aquest tema de la vellesa en el seu moment.

Tanmateix, nosaltres podem i hem d’aspirar sempre, a crear i recrear coses, idees, etc., a partir de la nostra experiència i la recepció i contemplació de fets concrets, com pot ser la natura, les arts, entre d’altres.

Tenir curiositat i tafaneria, ens empeny a desencadenar l’activitat racional. Viure és crear.

Resum Joan Antoni Lledó, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, 

cartell de Montserrat Lluch