Josep M Antentas va parlar de com SEMPRE HI HA TEMPS PER L'ACTIVITAT FÍSICA. Dimarts dia 30 de gener.

Una activitat recomanada per la salut és la pràctica d’un esport. I és de gran actualitat, el córrer, es digui cursa, carrera, “footing”, “running”, etc. Josep Maria Antentas, atleta sénior i practicant experimentat, vicepresident de la Federació Catalana d’Atletisme, ens ha proporcionat un conjunt d’orientacions i consells que ens poden ser molt pràctics per la seva aplicació a la nostra situació particular. A Granollers l'actual Mitja Marató és la 32ª edició. Al llarg d’aquests anys, han inscrit el seu nom com a guanyadors: Wanjiru, Gebraselassie, Kapchumba, Castillejo, Javi Guerra, Kisorio, Marta Domínguez, etc. tots d’èlit mondial i olímpica. Córrer és una activitat molt freqüent, tant pel que fa la seva organització en moltes localitats com en l’augment de persones, de totes les edats, que s’entrenen i hi participen. 

Granollers fou pionera, 30 anys enrere, tot imitant el que es feia a New York. Va ser un empleat de la casa FORET, el Sr. Oliu, qui va portar la idea. La seva evolució i popularització ha estat enorme.

Sabem que moure’s és convenient per la salut i, per això, caminar, nedar, petanca, córrer… tot afavoreix i sobretot, remarcà, ES POT COMENÇAR A QUALSEVOL EDAT. Consells: s’inicia caminant, augmentant la durada durant unes setmanes. Es va incorporant un temps de córrer, progressivament es va passant de 2’ caminant i 1’ córrer a disminuir el temps de caminar i augmentant el de córrer. Sempre acomodant-se a les particularitats de cadascú. Imprescindible, cas d’entrar en nivel de participar en curses, una revisió mèdica, electrocardiograma, etc. 

Un aspecte que fa tan popular aquest esport és que es pot fer on vols i quan vols, i és a més a més, econòmicament, viable. La roba és ben simple. Hi ha de tot, molt barata i senzilla i més sofisticada i especialitzada. Especial atenció al calçat: sabatilles de taló tou i sola dura i gruixuda. No cal l’últim model especialitzat... Interessant també, que pots fer els entrenaments sol o en grup. En el primer cas el seu lema “ÉS QUAN CORRO QUE HI VEIG CLAR…” afirmen els que ho practiquen, que és cert. En grup, segur que afavoreix la vida social en la relació humana que s’estableix. Resum German Cequier, fotografia Mercè Gasch.

Amadeu Barbany va parlar de COMERÇ I CONSUM CONSCIENT. Dimarts 23 de gener

Una de les activitats humanes vinculades a la relació entre les persones, des de l’inici de la civilització, ha estat el comerç, com a intercanvi i també com a instint de propietat sobre un producte cultivat i, posteriorment, manufacturat. És un vincle de creixement d’Europa en la cruïlla de camins per on hi circulen els transports, les monedes i l’alfabet: entès com un intercanvi i difusió de cultures, impulsor d’invents i de creació i avenços tecnològics. Fou un intercanvi d’idees fins a la Revolució Industrial, en aquell moment hi entra el capital. Fins a 1990 el comerç es mou entre uns paradigmes, bàsicament iguals, amb un comerç diferenciat a cada poble que era un dels elements que contribuïa a definir-ne la seva identitat. 

A partir d’aquest moment i, amb la globalització al capdavant, canvia el to: ha posat el consum a l’abast per a molta part de la població i alhora ha modificat el comerç perquè s’ha unificat. Actuament, 20 empreses controlen el 80 % de la venda. I el 20 % recau a mans de 100.000 botiguers. Aleshores, cal replantejar els objectius del comerç, posant la persona en el centre de l’activitat. Fer més creatius els aparadors i entendre que la botiga és un espai de relació i comunicació. 

El ponent exposa quatre principis bàsics per al comerç conscient perquè no cal comprar tant sinó comprar bé: 1. Regular el comerç perquè sigui creatiu, amb botigues diferents. 2. Disposar d’un certificat de qualitat en el procés de fabricació i garantia a favor de les persones. 3. Ampliar els coneixements per al bon consum en els centres educatius. 4. Declarar el comerç com un bé. I finalitza tot recordant l’apreciat Carles Capdevila "Cal promocionar la revolució de l’amabilitat" Resum Rosa Serra i Sala, fotografia Mercè Gasch

Toni Fiol, de Proactiva Open Arms, va exposar DEFENSANT ELS DRETS HUMANS AL MAR. Dimarts dia 16 de gener.

En Toni Fiol ens ha vingut a explicar qui són ProActivaOpenArms i la seva pròpia experiència salvant vides al mar. És capità de la marina mercant i menorquí, i ja ha acumulat experiència en la mar Mediterrània amb els vaixells de l’organització.

Aquesta ONG de Badalona, sorgeix arrel de ProActiva, que era una empresa de socorrisme, regentada per Oscar Camps qui, en veient els desastre humà al mar Egeu, va veure la necessitat de fer alguna cosa. Donen a conèixer la seva funció a través dels mitjans de comunicació i així aconsegueixen la infraestructura necessària per començar la seva tasca.

 En Toni ens fa veure els motius pels quals la gent marxa dels seus països, bàsicament la guerra i la fam.

 El 2015, durant la guerra de Síria, la gent fuig atemorida a través de Turquia, cap a l’illa de Lesbos, donada la seva proximitat amb el continent, i és allà on comencen a treballar, quan el 28.10.2015, hi ha un gran naufragi que surt a tots els mitjans de comunicació, amb infants i adolescents morts a la sorra de les platges. A partir d’aquí és quan ProActiva té un reconeixement social i funden ProActiva Open Arms. Estaran un any treballant a l’illa de Lesbos, fins que Turquia tanca la porta als emigrants.

 La ONG es trasllada a Líbia, amb els donatius aconseguits. Allà es viu la desesperació dels qui volen fugir d’Àfrica (Eritrea, Txad, Somàlia…) cap a Europa. El primer destí dels emigrants és l’illa de Lampedusa a 250 Qms de la costa de Líbia. Molt lluny, per aconseguir arribar-hi amb garanties i amb la precarietat dels vaixells que fan servir, de fusta o de goma, amb pisos de persones amuntegades.

 A la ONG els hi cedeixen un vaixell, l’Astral, que no està prou preparat, i que utilitzen fins que aconsegueixen llogar-ne un altre millor, el “Golfo Azzurro”. Val a dir que ara en tenen un més ràpid l’“Open Arms”.

 En Toni ens ensenya com fan un rescat, proporcionant armilles “salvavides”, i organitzant el salvament, primer les mares, després els nens, els pares (intentant no separar famílies), i la resta. La imatge més impactant és veure la gent que no ha sobreviscut.

Sobretot ens fa entendre que aquestes persones fugen per trobar una vida millor, no venen a robar i que necessiten l’acolliment dels governs i de la societat, que costa tant d'aconseguir. Resum d'Àngels Caba i Alsina, fotografia de Mercè Gasch.

ASSEMBLEA GENERAL Jordi LLorens va parlar sobre NORD-EST del BRASIL: el COR NEGRE. Dimarts dia 9 de gener.

El conegut viatger i reporter granollerí Jordi Llorens i Estapé ha presentat la conferencia ‘Nord-est del Brasil: el cor negre’ Es tracta d’un projecte que va presentar al consolat de Brasil de Barcelona i que li van acceptar per donar a conèixer les àrees del Brasil no turístiques però amb un potencial turístic important de futur i així donar l’oportunitat a les persones que hi viuen perquè puguin desenvolupar un pla que els permeti viure dels beneficis d’aquest turisme, avui en diem d’això, turisme sostenible. 

De vegades quan viatgem no ens volem massa arriscar a conèixer indrets on la logística de viatjar-hi es complicada però pel nostre conferenciant és un repte. Segur que de Brasil tots coneixem: Rio de Janeiro, l’Amazonià, els carnavals i la samba però Brasil com un altre país te altres llocs a oferir al visitant també bonics i poc explotats que ara en Jordi amb aquesta conferencia ens ha donat l’oportunitat de conèixer i de la seva fotografia, relat visual i poètic hem pogut entrar a cinc estats: Maranhao, Ceara, Pernambuco, Alagoas i Bahia. 

Perquè el cor negre?. Doncs te a veure amb l’anima africana de Brasil on la cultura negra te més pes que la indígena. Per recordar una mica d’història, van ser els portuguesos i holandesos que van dur la cultura occidental del qual encara es conserva l’idioma i just l’estat de Bahia es on encara batega el cor africà de Brasil degut als milers d’africans duts com esclaus pels portuguesos per treballar en les plantacions de canya de sucre. Ens comenta en Jordi que va veure un Brasil despreocupat pel futur més immediat. Els brasilenys viuen el moment, del plaer de la vida per sobre de qualsevol altra cosa, sempre amb el somriure espontani dels seus habitants. Beuen la cachaza, una beguda alcohòlica feta amb canya de sucre fermentat, la música forma part de la seva vida quotidiana on sempre els veus movent el maluc i la pelvis amb una gastronomia molt variada, de sabors forts i molt condimentada a destacar els sucs de fruites coneguts amb el nom de "vitaminas". I tenen un entramat de dunes, platges extenses, barris, esglésies i convents que son patrimonis colonials. Brasil es un colós agitat que avui sap compartir el seu apreciat èxtasi.

I de la ma d’en Jordi amb una bona fotografia i un guió ens ha endinsat en un món que segur que molts de nosaltres no tindrem ocasió de conèixer a no ser que sigui a través dels seus ulls que segur encara ens guarda per futures conferencies moltes altres experiències viscudes. Resum Fina Pou, fotografia Mercè Gasch.

Molt bones festes i esperançador 2018

Montserrat Morral va parlar sobre MÚSICA I EDUCACIÓ ARTÍSTICA EN EL PLA EMOCIONAL DE VALORS. Dimarts dia 19 de desembre.

Montserrat Morral, autora de diverses publicacions de cara a proporcionar recursos a professors i alumnes que s’inicien en el món de la música avui, concretament, ens ha parlat de Pla Nacional de Valors (PNV). La primera descripció ha explicat que en l´Art no hi ha error, tampoc hi ha edat. Sempre estem a temps d’expressar les nostre inquietuds a través de l´art: escriure, cantar, ballar, pintar…..

El PNV ( 2011-2016) depenia de la Conselleria de Benestar Social i coordinava 16 àmbits diferents: educació, salut, economia, política, ciència, territori i sostenibilitat, diàleg social, comunicació, cultura, esport, organitzacions, comerç, justícia i seguretat. Tots aquests àmbits tenien també  uns eixos transversals: persona, autoconeixement, competències emocionals, interioritat i gènere.

Tenim la sort que Granollers hi està representada en els àmbits d´educació musical, comerç i política. Ens parla de l´Art en general, el que ens aporta en l’autoconeixement i l' auto-motivació, com potencia la sensibilitat, la bellesa , l'equilibri i l' harmonia. Com fa que la persona flueixi en plenitud, sentir, pensar actuar. També com un mitja de comunicació des de la interioritat personal i la importància de l' experiència artística en grup. Molt important la pràctica de l´art com a eina per millorar la salut. L’art facilita l’educació en valors i té una importància molt rellevant en la millora de l'aprenentatge en els altres àrees del coneixement i l'ensenyament. La societat ha de vetllar per l´educació artística, per assolir una educació integral, per una transformació social.

Projectes a Granollers: -Escola Pereanton, -Hospital de Granollers -musicoteràpia en pal·liatius,-Traces promou el projecte Musicànim -Orquestra de Cambra-apropant la música a diferents col·lectius.-Residència geriàtrica de Can Mònic- Musicoteràpia en Parkinson.

-Liant la Troca: col·lectiu de dansa Integrada a Roca Umbert

-Frec a Frec : companyia de teatre per a la transformació social.

-Escola M.de M. J.M.Ruera: Musicoteràpia en nens i nenes autistes. Integració de nois i noies amb diversitat funcional. Inclusió de nens i nenes amb necessitats educatives especials. Classes d´introducció a la musicoteràpia per a alumnes conservatoriI

I com a resum  frases importants que fan pensar:

Tothom té un DNI musical, de vivències al llarg de la vida

Fem sonar les nostres emocions. Fora la por. Expressió emocional, tristesa, alegria, ràbia, por… Retrobem el nen-a que portem dins. La veu és l' instrument musical per excel·lència per expressar emocions.“EL PAÍS CREIX QUAN LES PERSONES CREIXEN” Resum Àngels Caba i Alsina, fotografia Mercè Gasch.

Xavier Roqué va parlar sobre MARIE CURIE. Dimarts dia 12 de desembre.

El conferenciant no només ens ha fet conèixer la Marie Curie científica, sinó també, la dona amb una vida familiar ordenada i treballant al costat del seu marit. Hagué de superar molts obstacles per dedicar-se a la ciència. Posà el seu descobriment a disposició de la Comunitat Científica. El seu nom de família era Maria Sklodowska. Neix a Varsòvia, filla de pares mestres. La mare morí jove quan ella tenia onze anys. Són cinc germans. Era la més petita i una alumna brillant. A Polònia les dones no anaven a la Universitat. Ella i la germana gran s’ajuden econòmicament per poder anar a estudiar a la Sorbona de París quan tenia vint-i-quatre anys. Va estudiar Física i Matemàtiques i fou el número ú de la seva promoció. Va conèixer a Pierre Curie, professor de la Sorbona. Es van casar i tindran dues filles, Eva i Irene. Viuen en un pis petit i porten una vida familiar organitzada; duen uns vestits pràctics i senzills, lluny dels models burgesos de l’ època. En les seves investigacions en el laboratori descobreixen el  poloni i el radi. Anoten les seves investigacions en uns quaderns de laboratori que s’han conservat, però tenen radiació. El 1903 reben el Premi Nobel de Física. El radi es convertirà en la substància més cara del planeta. Intervé la indústria i es fa servir per tractar el càncer i altres aplicacions. Es desconeixen els efectes negatius. El seu marit, Pierre Curie mor el 1906 atropellat per un cotxe de cavalls. Marie Curie en el seu quadern de laboratori, expressa el seu sentiment de dolor per la seva mort. No deixa d’investigar. Les nenes són petites i tindrà l’ajuda de l‘avi. Li ofereixen la plaça  de catedràtica que ocupava el seu marit a la Universitat. La primera dona catedràtica a la Sorbona. Tindrà un romanç amb el físic Paul Langerin que era casat i amb fills, la qual cosa va resultar un escàndol  periodístic i a punt estigueren de no donar-li el Nobel. Però el 1911 li donen el Nobel de Química. Amb el suport del Govern Francès i amb capital privat, el 1014 es va crear l’ Institut Curie per estudiar el radi. Durant la I G.M. deixà d’ investigar i muntà un servei d’ambulàncies radiològiques al front. Acabada la guerra torna al laboratori. Al llarg dels seus anys d’investigació havia acumulat molt radi. En una mena de document notarial detalla el valor d’aquest radi. Era conscient del seu preu. No es vol enriquir personalment , però vol que el govern francès i la societat sàpiguen el que està donant a la Ciència.

Va morir el 4 de juliol de 1934 a causa d’una leucèmia. Referent a les seves dues filles, Irene Curie fou també científica i va rebre el Premi Nobel de Química el 1935; Eva no es va dedicar a l’ investigació i va escriure la primera biografia sobre la seva mare. 

La imatge que dóna la seva filla de Marie Curie no és la imatge real -fa observar el conferenciant- ens presenta una Curie que ha passat a la posteritat com una dona somiadora, desinteressada, que no és conscient del valor del seu treball personal, admira el seu home i no col·laboren... en canvi, cal destacar que donava molta importància a la seva organització personal domèstica, com a clau per poder triomfar en el món professional. Resum Joan Gurt i Vilarrasa fotografia Mercè Gasch.

Ramon Solsona va parlar de NOVEL·LA I CINEMA. Dimarts dia 5 de desembre.

Ramon Solsona, llicenciat en filologia Romànica Hispànica, ens va venir a parlar de les diferències entre les novel·les i els guions, tot i que el títol de la conferència fos “Novel.la i Cinema”.

Com a prèvia ens va fer adonar que a les escoles ens ensenyen a llegir i analitzar obres literàries, però no se’ns ensenya a “desmuntar” una pel·lícula, això ens porta a que estem indefensos davant la manipulació de les imatges. Pensem que podem considerar dins d´aquest món audiovisual tant les pel·lícules, els anuncis i les sèries. No hi ha res innocent en el món audiovisual.

Tant les novel·les com les pel·lícules ens expliquen histories, ens encanta que ens expliquen histories. La diferencia és com ens les expliquen i els mitjans que s´utilitzen en tots els casos.

Per començar la diferència mes elemental és el temps, el temps en que llegim un llibre i el temps en que mirem una pel·lícula.

El guionista ha de repartir tota la història en un temps molt limitat, que es centrarà en tres fases, la presentació, el nus i el desenllaç, això apropa més el guionista a un dramaturg, o sigui al món del teatre. Podríem dir que el guionista escriu obres de teatre, la diferència és que una pel·lícula és reparteix en seqüències i una obra de teatre en escenes.

Els novel·listes tot depèn d´ells, des que comença un llibre fins al final. Els guionistes són propietaris del minut “0”, però després passa ja a altres mans.

Els escriptors han d´escriure paraula rere paraula, frase rere frase, i amb això han de fer un relat en que el lector pugui veure els escenaris, l’ambient que es respira, ha de crear expectació… En canvi en les pel·lícules, sèries, etc, en un mateix moment tenim imatges sobreposades, música diàleg o silenci….en un sol moment passen moltes coses.

En tots els casos, ens agrada que ens sorprenguin. En el cinema l’espectador sap més que el protagonista.

També es va centrar en com s´escriu el guió d´una sèrie, el que s’anomena la “Bíblia”, on es recull tot el que ha de passar en la sèrie durant tot un període.

Resum Àngels Caba i Alsina, fotografia Mercè Gasch

Pascual Bernat va parlat de JULES VERNE: DE LA CIÈNCIA A L'IMAGINARI. Dimarts dia 28 de novembre.

El conferenciant comença per fer-nos una aportació íntima i personal dels dies previs a fer la seva primera comunió, quan li van regalar el llibre l’Illa misteriosa, que motivà una curiositat i un interès intens per l’autor Jules Verne, la seva biografia i la producció literària.

El jove Verne resideix a Nantes en una família burgesa dominant, en un entorn social ric culturalment i econòmic, per tenir un port fluvial que mercadeja amb les colònies, espècies, ivori i esclaus. Com a nen molt curiós rep multitud d’estímuls culturals, és un gran lector de Dickens, Alan Poe, Defoe entre d’altres, que li ofereixen les bases dels sentiments humans, enigmes i xifrats i les aventures en illes desertes. Per imposició paterna ha d’estudiar Dret a París, quan per ser un esperit lliure la seva dèria era la llibertat i ser mariner.

A París, en plena revolució i agitació política estudia, però sobretot llegeix i molt, Owen i Asimov d’ells aprèn que la ciència és fonamental pel creixement i expansió industrial. D’Auguste Comte el positivisme com a sistema filosòfic basat en l’experiència del coneixement dels fenòmens naturals. Per no tornar amb el seu pare, exerceix d’agent de Borsa, cosa que li permet treballar de matí i passar les tardes a la biblioteca on arriba a confeccionar més de 20.000 fitxes que li serviran per més tard publicar les seves novel·les. S’introdueix en cercles d’escriptors i filòsofs, Alexandre Dumas serà el seu mentor literari, i també de grups més científics.

La ciència no era divulgada amb facilitat i existia un gran interès pel coneixement de zones no explorades misterioses i força desconegudes, del centre del continent africà només hi havia referències des litorals de costa, de l’interior no se’n sabia pràcticament res, l’orient, illes perdudes enmig de l’oceà, Verne amb els coneixements adquirits inicia unes publicacions encaminades a la formació juvenil, com exemple Quadern Magasin d’Education. No era fàcil trobar editors que li volguessin publicar fins que coincideix amb Etzel, li fa unes recomanacions d’estil per arribar de manera més planera al públic, aconseguint grans èxits. Amb les dades, els coneixements científics que ha anat recollint i la seva destresa imaginativa, produeix uns relats que eren molts versemblants per l’època i avui el veiem com un visionari per la semblança en molts dels ginys i les innovacions tècniques emprats. Coincidències que desmitifiquen els qui creuen que fa ciència ficció, quan en realitat fa novel·la de la ciència, per la seva relació amb científics que investigaven, submarins, helicòpters, coets per anar a l’espai, naus voladores i amfíbies, invents que a dia d’avui son una realitat.

En els seus escrits hi veiem l’esperit lliure, àcrata i lluitador contra les injustícies. Malgrat que els personatges son masculins Verne no era misògin. Al final de la seva vida pot comprar-se un vaixell que li permetrà fer realitat els seus somnis de llibertat. Autor molt traduït darrera de La Bíblia i d’Agatha Christie. Resum Esteve Garrell i Homs.

Núria Murtra va parlar DEL LABORATORI A LA RECEPTA. QUÈ EN SABEM DE LA INVESTIGACIÓ CLÍNICA? Dimarts dia 21 de novembre.

La investigació clínica és un procediment que recull informació, fent ús del mètode científic, amb el propòsit de generar nous coneixements per a la prevenció, el diagnòstic i el tractament de malalties en éssers humans. 

A dia d'avui tots sabem què és un medicament però, som conscients de les dificultats que suposa desenvolupar-los? Per desenvolupar un medicament s'han de passar diverses fases abans no surt al mercat. Inicialment, i en el laboratori, començarem la fase de descobriment i desenvolupament de nous compostos. En la fase pre-clínica, encara al laboratori, provarem el medicament en cultius cel·lulars i en models animals. 
En la fase clínica, a través dels assajos clínics duts a terme en els centres de salut, provarem per primer cop el medicament en éssers humans. Si les fases prèvies han sigut satisfactòries, es sol·licitarà a les Autoritats Reguladores la llicència i permís de comercialització del nou medicament. 
Un cop al mercat, el desenvolupament del fàrmac continua en forma d'estudis de farmacovigilància i post-autorització per tal de fer un seguiment del nou medicament en la pràctica clínica habitual. Com a visió global, destacar: de 10000 fàrmacs investigats només 1-2 arriba al mercat, la durada completa de tot aquest procés té una mitjana de 15 anys i la inversió per a que un fàrmac arribi al mercat és de més de 1000 milions d'euros. 
En la conferència d'avui, ens hem centrat de manera específica en els assajos clínics com a estudis experimentals d'un fàrmac per primer cop en humans, les seves característiques i la seva regulació tant ètica com científica. Hem fet un repàs dels diferents protagonistes d'un assaig clínic (farmacèutica, empresa externa, equip investigador, pacients, autoritats reguladores, comitè ètic) i quin és l’engranatge perquè es puguin portar a terme. En termes generals, hem d'associar assaig clínic a noves oportunitats terapèutiques amb controls estrictes i uns efectes secundaris desconeguts i per tant, els pacients han de valorar lliurement la relació risc/benefici per a prendre la decisió de participar en un assaig. Finalment, destacar que la investigació clínica al nostre país és una realitat i va en augment, i que l'empoderament dels pacients suposa un nou paradigma en la investigació amb nous reptes de futur. Resum Núria Murtra Garrell, fotografia Mercè Gasch