Miquel Aranda ha parlat sobre ENVELLIMENT SALUDABLE I ACTIU. Dimarts 25 de febrer.

Envelliment saludable i actiu... de què estem parlant? Una breu pinzellada per entendre quina feina fa un metge internista, i quins són els seus àmbits de treball.

Adreçant unes preguntes al públic assistent anem trobant les respostes a la definició de ser vell. Per l’edat biològica? Per l’edat cronològica?, per l’edat psicològica?: el fet de sentir-se vell/a. O tal vegada per la pèrdua d’autonomia. En veu alta els assistents indiquen que una mica de tot defineix la vellesa.

Cada cop hi ha més grans de 80 anys amb bona qualitat de vida, fa que augmenti la possibilitat de dependència. Què passa quan envellim? 

Apareixen canvis físics en el nostre cos. Deteriorament dels òrgans. Augment del risc cardiovascular, Deterioració del sistema immunològic. Disminució mineralització òssia. Augmenta la probabilitat de patir malalties: Cardiovasculars, Càncer, Osteoporosis, Demència, Depressió, Polimedicació. 

En aquest punt exposa la relació directa de ser fumador, sedentari o obès per ingerir aliments amb excés de greixos i sucres, en les altes possibilitats de patir Diabetis, Hipertensió, o Cardiopaties, com també diferents tipus de Càncer.

En el procés d’envelliment es produeixen canvis en el nostre entorn: Jubilació. Pèrdua de familiars i amics. Inclusió i protecció social. Desenvolupament tecnològic, que costa d’adaptar-nos.

Hi podem fer alguna cosa? I tant que podem!!!

Si fins ara ha descrit com ens deteriorem a mesura que envellim, les recomanacions que venen són una esperança per millorar el benestar. Activitat física. Alimentació saludable. Salut física i mental. Seguretat i Relacions socials. Si fem de manera regular exercici físic, sempre a mida de les nostres possibilitats, obtindrem: Millor control dels factors de risc de: diabetis, obesitat, colesterol i hipertensió arterial. Millora de la massa òssia, resistència de la força muscular, i guanyarem flexibilitat. Millora de l’estat d’ànim i del benestar emocional. Reducció de l’estrès i del risc de patir depressió o ansietat. Disminució del risc de caigudes...

Manteniment de l’autonomia i de la independència. En aquest punt fa unes indicacions ben útils per portar-ho a terme, Caminar, Córrer, Bicicleta, Nedar, Ballar i fer Aeròbic. 

Tot això va íntimament lligat amb una Alimentació Saludable. Un ús responsable de la medicació, l’ús de les vacunes, revisions periòdiques, NO fumar, ni prendre begudes alcohòliques en excés. Recomanacions per estar mentalment actius: Llegir, Escriure, fer Mots encreuats, Estar Ben Informat, Participar en Tallers de Memòria, Vida Social Activa, fer Cursos que siguin del nostre interès.

Relacions Socials. Evitar la solitud, Anant a comprar, Participar en Activitats de la Comunitat. Relacioneu-vos amb la família, amics, veïns. Cinema, Àpats. Gaudim de Cada Moment, amb Seguretat. En definitiva, Socialitzar-nos per no estar sols. Un exemple que té TOTS aquests requisits, 

La Mitja Marató, on l’Esport, els Atletes, els Voluntaris, la Ciutadania que hi aporta Actes Culturals, com la Música o la nostra Conferència, fan Possible l’Èxit.

Deixem unes adreces d’interès per qui vulgui més informació.

https://www.uab.cat/web/prevencio-i-promocio-de-la-salut/publicacions-per-a-ciutadants-i-pacients-1345763679888.html

https://canalsalut.gencat.cat/ca/videosalut/temes/vida-saludable-segura/envelliment-actiu-saludable-cuidarse-clau/  i l’adreça de correu del doctor Miquel Aranda maranda@cst.cat

Resum d'Esteve Garrell, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch

Diego Sola Garcia ha parlat sobre "LLIURES o ESCLAUS? La POLÈMICA dels NATURALS, un DEBAT de la CONQUESTA i la COLONITZACIÓ AMERICANA". Dimarts 18 de febrer.

Ens diu el conferenciant Diego Sola que en els últims anys la polèmica a l’entorn de la conquesta i colonització d’Amèrica ha passat a una primera línia d’actualitat, amb debats fortament polititzats a l’ entorn de la «Llegenda Negra» espanyola. 

Fa cinc-cents anys, un altre debat va sacsejar les societats hispàniques i, particularment, el seu món erudit : La «polèmica dels naturals», una llarga discussió tinguda durant la primera meitat del segle XVI a la Monarquia Hispànica, on els partidaris de sotmetre els amerindis a una esclavitud de facto, van enfrontar-se als defensors de la igualtat legal dels pobles indígenes respecte als altres súbdits de la Corona.

Per justificar la conquesta es va redactar un document el 1513, el 'Requerimiento'. És un document legal redactat per la Monarquia Espanyola per justificar la conquesta i la submissió dels pobles indígenes. S’ordena als conqueridors llegir-lo als indígenes abans d’atacar-los o sotmetre’ls. Va ser criticat per alguns religiosos com Bartolomé de las Casas, que defensava un tracte més humà cap els indígenes. 

Durant la conquesta es va dur a terme el sistema de la 'encomienda' per organitzar el treball i l’evangelització dels indígenes. Aquest sistema atorgava al encomendero (conqueridor) el dret a rebre tribut i treball forçat de l’indígena, a canvi de protecció i educació en la fe cristiana. Aquest sistema va generar molts abusos. A mesura que la població indígena es reduïa per les malalties i les condicions brutals, es va començar a portar esclaus africans. 

Les Lleis d’Índies (s. XVI) van prohibir teòricament l’esclavització dels indígenes, però, a la practica van continuar explotats. Antonio Montesinos va ser un frare dominic que va destacar per la seva defensa dels drets dels indígenes; el seu sermó més famós, pronunciat el 4 de desembre de 1511, es considerat el primer discurs públic contra l’explotació i esclavitud dels pobles indígenes, per part dels colonitzadors espanyols. El sermó de Montesinos va generar un fort rebuig entre els encomenderos. Va influir en figures com Bartolomé de las Casas, que posteriorment es convertiria en un gran defensor dels drets dels indígenes. 

Va contribuir al debat que va portar a la promulgació de Les Lleis de Burgos (1512) que intentava regular el tracte als indígenes, encara que en resultats limitats.

Així, doncs, la colonització i conquesta d’Amèrica va tenir els seus defensors i detractors. Juan Ginés Sepúlveda, un humanista, teòleg i cronista espanyol. 

Va justificar la guerra contra els indígenes argumentant que els espanyols tenien el dret i deure de sotmetre’ls per civilitzar-los i cristianitzar-los. Considerava els indígenes inferiors als europeus comparant-los amb nens davant d’adults o amb esclaus davant d’amos. Va enfrontar-se a Bartolomé de las Casas en la famosa controversia de Valladolid (1550-1551). Finalment. els arguments de Sepúlveda foren rebutjats. 

Les Lleis d’Índies van reconèixer certs drets als indígenes, encara que en la pràctica, la seva explotació va continuar.

Resum de Joan Gurt, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch. cartell de Montserrat Lluch.

Gemma Marfany Nadal ha parlat sobre HUMANS 2.0 Dimarts 11 de febrer.

Gemma Marfany Nadal, catedràtica de genètica molecular a la UB ens ha parlat el dimarts dia 11 de Febrer sobre els grans avenços en aquest camp. El 1953 va ser descobert l'estructura molecular dels Àcids Nucleics, però fins al 2001 no es va desxifrar el genoma Humà.

El DNA és el que porta el manual d’instruccions de tots els éssers vius: animals, plantes... Els que s’encarreguen de donar una instrucció concreta són els GENS. Al seu conjunt se li nomena GENOMA. La combinació dels aminoàcids del DNA originen les proteïnes.

En cada cèl·lula hi ha 23 parells de cromosomes en el nucli, els quals provenen 50% del pare i 50% de la mare, la parella 23 és la que determinarà el sexe si es combinen xx seran dones, i si es combina xy seran homes. En els cromosomes s’ha arribat a trobar gens dels nostres avantpassats els Neandertals.

Si la informació genètica és correcta, l’individu serà sa, si no és correcta causarà una patologia. En la informació genètica tenim inscrit les possibilitats de desenvolupar una malaltia que dependrà del medi ambient i del que fem amb les nostres vides. Hi ha algunes malalties com l'hemofília que no podem fer res per evitar-les, naixem amb ella.

 

Els estats legislen sobre que es pot fer amb genètica i els seus límits, només donaran informacions als científics per avançar en l'estudi de les malalties. En Amèrica, persones milionàries poden fer fills a la carta com la nena Aurea que actualment té 5 anys i que els seus pares la van voler d'una manera determinada. En Europa les empreses privades tenen uns límits molt clars.

 

Actualment, els països desenvolupats prenen una mostra de sang de tots els bebès en néixer i analitzen unes 40 malalties genètiques per poder-les corregir abans que es desenvolupi la malaltia. La Fenilcetonúria va siguer la primera en descobrir-se. Només canviant l'alimentació no provocaria la malaltia.

El gran repte d’avui és obtenir cèl·lules embrionàries a partir de cèl·lules de la pell i així obtenir organoides de retina, de cabell, etc. per inocular amb un virus portador al malalt i regenerar la zona afectada. Per tallar els gens erronis, s’utilitza un bisturí anomenat CRISPR que actua com un làser amb GPS sobre el genoma, tallant el gen que produeix la malaltia.

S’han fet enquestes sobre la població per saber que n’opinen i s’ha vist que només el 15% voldrien tenir els fills més intel·ligents mentre que el 85% els voldrien normals, sense manipular. Quant a les malalties el 46% voldrien intervenir-hi genèticament als seus fills i un 50% es conformarien amb tenir un fill malalt.

Actualment, Xina és el país on es dediquen més diners a estudiar modificacions genètiques en els embrions, però tot ho tenen secret i no se sap res del que estan fent.

En resum, la doctora Marfany, una apassionada del seu treball en retines ens ha donat una classe magistral de forma planera i creativa però amb rigor científic.

       Resum de Rosa Ochoa, fotografies d'Esteve Garrell, cartell de Montserrat Lluch.

En clicar la fotografia de Gemma Marfany, al començament, s'accedeix a la conferència gravada.

Ignasi Blanch ha parlat des d'una FINESTRA a la PARET, l'il·lustrador i l'artista plàstic. Dimarts 4 de febrer

Aquest dimarts hem tingut una conferència totalment artística, i ens ha visitat un artista reconegut. IGNASI BLANCH GISBERT, il·lustrador i artista plàstic, llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona.

FINESTRA A LA PARET és l’itinerari visual d’una persona que estima l’art, que l’hi dedica tota la seva vida, aportant una mirada positiva del món, amb l’ànim de transmetre un univers ple de bones sensacions, amb els dibuixos. 

El conferenciant s’ha “despullat” interiorment per tots nosaltres, fent-nos partícips per mitjà de les seves pintures i il·lustracions, de tota la seva vida, pensaments i opinions. Ha estat totalment clar i proper. 

De jove va viure a Berlín, en l'època de la caiguda del Mur, com queda plasmat en la seva obra. Va ser l’únic català i espanyol triat per pintar un mural a la 'East Side Gallery', un projecte sobre un quilòmetre i mig del mur, essent el tercer lloc més visitat de la ciutat, encara avui dia. 

També ha col·laborat il·lustrant més de cent llibres, entre ells el LIV ON de l'actriu i cantant Olivia Newton-John, i l'actriu francesa Myriam Mézièrs. 

Publica els seus dibuixos a la revista digital CATORZE.CAT. 

La seva casa natal a Roquetes, l’ha convertit en un arxiu/museu de tota la seva vida/obra, com homenatge als seus pares. 

En definitiva, una persona totalment positiva, de mirada oberta, incapaç d’estar-se quiet, amb una vida intensa des de ben jove. 

Penso que ha deixat entre els quasi 200 assistents a la conferència, el sentiment d’haver descobert un personatge singular amb una extensa obra.

Resum de Joan Antoni Lledó. Fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch. Cartell de Montse Lluch

Roser Cabré-Verdiell ha explicat el sentit de: SENYORETA, VOSTÉ AMB AQUESTES CAMES QUE TÉ NO CAL QUE ESCRIGUI. Dimarts 28 de gener

“Amb aquestes cames que té, no cal que escrigui”. Aquestes paraules de 1972 que el dia d'avui són imperdonables, van ser pronunciades per Josep Pla en rebre a una joveníssima Montserrat Roig de 25 anys, que junt amb l’editor de la revista Destino li feien una visita-entrevista al Mas Pla de Llofriu. 

Amb aquesta idea inicial la conferenciant ens va mostrant, amb una naturalitat i franquesa gens habitual, els seus inicis, les ensopegades d’estudiant i com anirà avançant en el seu món de creació literària. Té claríssim que ha de llegir, molt i de tot, ho fa compulsivament, amb passió, cosa que forma part del seu caràcter. Integrada activament junt amb altres escriptors en el Club de Lectura “Lletracremats”, per contrastar opinions entre professionals. 

En un moment vital ha de refer la seva biblioteca, en fer la tria, s’adona que la majoria d’autors de referència són homes, on són les dones? Comença la recerca d’escriptores que li aporten i s’hi sent identificada en petites característiques de cada una d’elles.

Proposa una cronologia fins a l’actualitat, amb 20-25 anys llegeix a la prolífica escriptora Patricia Highsmith, fent seus l’obsessió per la trama, beu del gènere negre, llegir per gaudir, escriure amb consciència de fer-ho i d’explicar una història, d’aquí en surt la seva primera novel·la “Xafogor”, encara inèdita. 

En el període de 25 a 30 anys resideix a Itàlia, llegint a fons Natalia Ginzburg, de l’estada i l’escriptora en treu, l’Auto ficció, Cap endins per anar cap enfora, escriu molta Crònica, molta Observació, Quaderns, aprendre Molt. 

Anem avançant, dels 30 als 35 anys, Samanta Schweblin serà la seva escriptora de referència. Comença a publicar de manera continuada, cultivant El Relat, El Gènere, tenint molt present: El Límit, Les Constriccions, i els Obstacles com a detonant creatiu i potenciador de la literatura. 

Amb 35-40 anys llegeix a fons a Jane Lazarre, li interessa especialment El nus matern. On Lazarre confronta el mite de “la bona mare” amb un autoretrat íntim i visceral de la seva maternitat. En aquesta etapa decideix ser mare amb tots els dubtes de com s’ho farà per escriure i fer de bona mare, els resultats no poden ser millors, és quan més publica. Els aspectes d’Identitat, Necessitat de referents, i la Necessitat d’escriure l’Experiència: relats que giren al voltant de la maternitat, en són l’incentiu. 

Arribem a l’actualitat, Ara. Les dues escriptores de referència seran Redonnet, i Desautels. De Redonnet ens diu: exercici d’estil, la forma fa el text, la història s’explica per com està escrita, l’ansietat i la contenció, tot alhora mesclat. Desautels: un llenguatge nou alliberat i alliberador. Un llenguatge, un dir, el seu dir, que és aquest i no cap altre. Perquè el que ha escrit prové, directament, del seu interior, del més interior del seu interior. I hi prové d’una manera directa, immodificada, autèntica, immediata, sense admetre canvis. De la maduresa literària en sorgeix la creació de “AIOUA”, i el camp de l’experimentació, l’Univers propi: insòlit, poesia: llenguatge, paraula, prenen encara més força en la seva creativitat. 

En una síntesi reflexa què ha après d’aquestes sis autores. Elles i jo: “L’amoralitat, la pertorbació i el joc” de Highsmith. La Intrahistòria de Ginzburg. Els límits del gènere de Schweblin. El fer les paus amb la maternitat creativa de Lazarre. L’estil, la forma i la poètica de Redonnet i Desautels. 

Finalment, ens deixa dues idees finals que transcrit literalment: Quan Roig va començar a escriure, no es plantejava la seva condició, «van ser els altres els qui, a poc a poc, em van anar recordant que jo era una dona». De les dones que escriuen, es diu que se’ls nota la perspectiva estrictament de dona, mentre que als homes escriptors, no se’ls acusa d’escriure amb visió estrictament d’home. D’això es queixava Roig, que va dir: «La mirada de dona és mirada d’escriptora que s’escriu i escriu el món. Però encara és considerada una mirada subjectiva — com si totes les mirades no en fossin, de subjectives».

Resum i fotografies d'Esteve Garrell i Homs, cartell de Montserrat Luch. 

Marta Simó ha parlat del CONFLICTE RÚSSIA-UCRAÏNA, DES DEL PUNT DE VISTA DE LES RELIGIONS. Dimarts 21 de gener.

En els conflictes bèl·lics sempre hi ha uns factors claus, poder, economia i beneficis estratègics. Avui, però, hi afegim una nova variable prou important, la Religió. En aquest cas tant els polítics com els responsables religiosos han tractat (maltractat) i manipulat a la població, tant Russa com Ucraïnesa. 

Setanta anys de govern soviètic van portar una persecució de l’Església Ortodoxa a una escala sense precedents. Tancament dràstic de llocs de culte i l’assassinat massiu de dirigents religiosos i persecució implacable de feligresos. 

Acabada la Segona Guerra Mundial, una minsa obertura de culte fa que augmenti el culte com un símbol de llibertat, de cara als aliats, poc va durar, Khrusxov aplica restriccions on centenars de milers de creients pateixen persecució i descrèdit social per la seva fe. 

A mitjans dels 70 una nova obertura totalment dirigida D'una banda, l'estat va descobrir que no havia d'eliminar l'església, sinó que podia utilitzar-la com una eina de la política exterior de l'estat, ja que el govern soviètic promocionava el seu compromís amb la pau davant l'agressiu i militarista Occident. Als líders eclesiàstics se'ls va permetre viatjar a conferències ecumèniques occidentals per representar la línia del partit i demostrar com aquesta s'ajustava a la teologia cristiana. La política necessita l’ajuda de l’Església Ortodoxa, i el Patriarca Aleksei II, es va aliar amb Boris Ieltsin. 

A partir d’aquest punt hi ha un augment significatiu de la pràctica religiosa com un element clau de llibertat. A 2020 hi ha canvi en els patrons i la disminució d’espiritualitat és manifesta. Així i tot, en moltes ments russes, ser rus és ser ortodox: la identitat ètnica russa. Aquesta identitat ortodoxa proporciona harmonia social i unitat a la Rússia post-soviètica. L'ortodòxia dona als russos un sentit de missió nacional. 

En paral·lel Ucraïna després de la desintegració es va caracteritzar per, un feble sentit d'identitat nacional. La manca d'un projecte comú de “nacionalisme banal”. Un nucli cultural estable. Una “potent idea transcendent”. Un “contracte social comú de drets i obligacions recíproques” per unir el país. 

La llengua i la religió són claus pel redreçament nacional, com un fet d’identitat, que motiva a la població a la pertinença a la nació Ucraïnesa. 

Arribem al conflicte armat, Putin utilitza a l’Església Ortodoxa segons li convé. La maquinària de propaganda de Putin ha estat activa identificant els líders d'una Ucraïna independent amb el feixisme, per desprestigiar-los, però des de la Revolució Taronja, Ucraïna ha glorificat efectivament col·laboradors nazis com a part de les polítiques de memòria de l'estat, i existeixen diverses organitzacions neofeixistes i unitats militars i paramilitars al país. 

Una constant d’acusacions en ambdós sentits i relats totalment interessats segons el bàndol, intenten amb èxit manipular la realitat i aconseguir seguidors afeblint les consciències. 

Les conclusions finals d’aquesta exhaustiva conferència vindrien a ser, “Tant l’aspecte religiós com la construcció de noves narratives de memòria afegeixen una capa més a la complexitat geopolítica del conflicte, destacant com la fe i la identitat nacional s’han convertit en elements entrellaçats en la guerra en curs.”

Resum Esteve Garrell i Homs, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch i cartell de Montserrat Lluch.

Benvolguts socis i amics de les Aules: el "Conflicte Rússia-Ucraïna" i la brutalitat de les guerres tema de dimarts 21.