El conferenciant ha iniciat la
xerrada, manifestant que els ocells estan íntimament lligats a la cultura humana des de temps immemorials. A partir
d’ocells comuns (el falciot, el mussol, el cucut, la puput, la mallerenga,
etc.) ha donat un reguitzell de referències mitològiques, literàries, pictòriques i etnogràfiques que
són amanides amb dites, poemes i llegendes i altres vincles insospitats dels
éssers alats amb la nostra espècie, també en el futbol, còmics, cinema ...
Així ha desgranat diferents exemples
reproduint el so de cada un d’ells d’una manera espectacular per la similitud
amb la realitat.
Falciot; Apus Apus, Falzia, Magall, Camporal...
En Joan Manel Serrat li dedicà una
cançó. En Toni Marlà també li dedica el vol de la falzia.
Xot; Otus Scops, Tòtila, Xota, Xup, Xut....
S’ha convertit en un personatge del
carnaval de Solsona, allà és representa el ball del xut.
Mallerenga Carbonera; Parus Major, Mallenga, Capallana,
Estivero ....
Porta corbata negra, el seu cant és
alegre, i pon de 9 a 12 ous
M. Cinto Verdaguer va fer un recull de
les paraules conegudes, que representen el seu cant.
Cucut; Cuculus Conorus,
A diferència de la mallerenga només fa
un ou, el seu cant sembla que digui no puc - no puc. És coneguda la dita, «el
cant del cucut el porta Sant Josep i se l'emporta Sant Pere», època que el
mascle acaba el seu cicle reproductor i queda en silenci.
Vivaldi (1678-1741) li va dedicar un concert, i en Beethoven una
pastoral En la mitologia grega hi ha una
llegenda del déu Zeus i la deessa Era, amb intervenció imaginativa del cucut en
la seva relació.
La/el Puput; Upupa Epops, Apuput, Putput, Pudia, Gall Faver...
Aquest es distingeix perquè porta
cresta. En Jeroni Bosch li va dedicar una pintura i en Werner Heuse, l’opera
L’upupa.
Rossinyol; Luscina Megarhynchos
Se’l considera el Pavaroti del
ocells. És diu, quan canta el rossinyol
és planta el fesol.
En Verdaguer explica en una llegenda
el perquè canta de nit. També en G.F.
Händel (1685-1759) li va dedicar concerts.
Mussol Comú; Athene Noctua, Babeca, Sibeca, Xibeca, Banyut
El seu cant sona com un miau miau de
gat
La deessa de la saviesa Athenea en porta un a la mà. També el podem
veure en una moneda d’euro a l’U.E.
L’observem a la façana del naixement
de la Sagrada Família (A. Gaudí)
Cadernera; Carduelis Carduelis, Cardina,
Cardenal, Carderola, cardenet.
Cal saber que la femella no canta
En Pere Serra (1357-1406) la va pintar
en el quadre de la Mare de Déu els Àngels, la porta el nen.
En Vivaldi li va dedicar un concert
per a flauta travessera. La principal de la Bisbal interpreta sovint la famosa
sardana, El saltiró de la cardina.
Oreneta Vulgar; Hirundo Rústica, Oronella, Orineta,
Oronell, Noreta....
Té cua de frac i vermell sota coll. Fa
el niu en pallers. No és la que veiem normalment als pobles.
La Mare de Déu de Queralt en porta una
a la mà. Podem reconèixer el seu cant a la banda sonora de Mike Oldfield.
Garsa Blanca; Pica Pica
En català hi ha diversos refranys
dedicat a la garsa com «Donar garsa per perdiu» o «Quan la garsa a la muntanya
puja, senyal de pluja».
És molt curiosa, molt intel·ligent.
G. Rossini va dedicar l’obertura de
l’òpera a La garsa lladre el 1817.
La Gralla; Corvus Monedula, Cana, Corpeta,
Corbi....
La gralla és instrument musical,
rellevant en la música catalana.
Konrad Lorenz premi Nobel de 1973 es
va fotografiar amb una al cap.
Merla; Turdus Narula, Merlot, Mèrlera,
Esmerla, Tord Negre
El seu hàbitat són les eixides, els
boscos tancats
En Verdaguer en una llegenda l’anomenà
l’Àngel Merlenc que l’assimila al Dimoni/88886y7*
Els Beatles van dedicar-li una cançó,
«Blackbirda» i Oliver Messiaen (1908-1992) moltes partitures.
Estornell; Sturnus Vulgaris, Asturnell,
Estornell pigat...
A l’hivern venia de Polònia, Letònia,
Ucraïna, però el 1967 es va trobar el primer niu a Vic.
Es coneix una llegenda dels estornells
d'en Jaume I i els sarraïns en relació amb els seus pactes.
En Mozart va viure tres anys amb un
estornell, l’ajudava a compondre, en morir li va fer un funeral i un enterrament amb honors.
Per acabar en Pere Alzina ha fet un
elogi del cant dels ocells que, no només, contribueix a la bellesa natural de
Catalunya, sinó que també té un paper important en l’ecosistema. Aquesta conferència és per veure i
sobretot per escoltar la magnífica reproducció dels cants dels ocells. El
torn de preguntes ha estat molt participatiu.
Resum de Carme Esplugas, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.
.jpg)
