Ramon Soler i Riba ha parlat sobre VINT QUILÒMETRES, QUINZE FÀBRIQUES DE RIU. Dimarts 18 de juny.

El títol d’avui, sense anomenar quin riu és i d’on, fàcilment identifica els llocs: el Llobregat i la comarca del Berguedà. 

Setmanes enrere, molts participaren en l'excursió que vam organitzar, per fer el recorregut d’una part del contingut de la conferència.

Va projectar en pantalla moltes imatges i gràfics que acompanyaven les seves interessants explicacions. Impossible ressenyar-les totes.

En plena expansió de les indústries tèxtils, a mitjans del segle XIX, fou un problema proveir-se de combustibles per generar energia motriu. Les fàbriques s’instal·laren a la vora de corrents fluvials que, amb turbines, produïen energia hidràulica i, més tard, elèctrica. Això creà la Colònia, que era un assentament humà nascut i organitzat al voltant d'una fàbrica hidràulica, on vivien els obrers amb les seves famílies.

La majoria de colònies, a les ribes del Llobregat, estaven allunyades de qualsevol centre urbà, amb dificultats per fer-hi vida i, per tant, el seu propietari s’havia de comprometre a donar uns serveis als seus pobladors:

          -ESCOLA,

          -ESGLÉSIA,

          -BOTIGUES DE QUEVIURES,

          -ATENCIÓ MÈDICA,

          -INSTAL·LACIONS, ESPORT, ETC,

tot per fer atractiva la feina i garantir, als treballadors i les seves famílies, tenir els elements bàsics de subsistència.

Això, en molts casos, es va considerar com una manera de tenir-los “lligats” i d'un cert “paternalisme”, per part de la presència, gairebé omnipotent dels “amos”.

Les Colònies industrials foren totes fàbriques de riu, especialment al Llobregat, per l’ENERGIA HIDRÀULICA.. 

Com que el seu cabal és irregular i pobre,arribà un moment que es van haver d’instal·lar MÀQUINES de VAPOR, per completar l’energia …

Avui, Les Colònies constitueixen un PATRIMONI CULTURAL I ARQUITECTÒNIC NOTABLE.

Resum de German Cequier, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.

Jordi Ruiz Olmo ha parlat sobre ELS GRANS MAMÍFERS DE CATALUNYA; AVUI i DEMÂ: NOUS REPTES. Dimarts dia 11 de juny

El conferenciant ens fa saber que l’any 1995 es va publicar el llibre Els grans mamífers de Catalunya i Andorra. 

Ha estat fins fa poc una obra de referència sobre els nostres ossos, llops, llúdrigues, mosteles, isards, cérvols, cabres salvatges, conills, marmotes, balenes i dofins. Anys més tard, el 2023 s’ha publicat el llibre Grans mamífers de Catalunya i Andorra. Distribució, biologia, ecologia i conservació.

En aquest llibre el conferenciant n’és coautor. 

Ens explica en aquesta conferència el moment actual dels grans mamífers a Catalunya. 

S’analitza quines són les espècies que viuen a casa nostra actualment; on són, què fan, com viuen, quins problemes tenen. A més, ens informa d’un gran nombre de dades sobre les espècies autòctones més rellevants (llop, os bru, isard, llúdriga, gat salvatge, cabra salvatge, senglar, conill, llebre, rorqual o balena comuna, dofins llistat i mular...). 

          - l'os. 

Ens fa una explicació detallada de la introducció de l’os i la problemàtica que comporta.

          - porc vietnamita, gat i cabre ensalvatgides, marmota, coipú. 

També, ens informa de les espècies exòtiques invasores o domèstiques ensalvatgides nouvingudes (porc vietnamita, gat i cabre ensalvatgides, marmota, coipú...). 

          - porc senglar, el conill i la guineu. 

La problemàtica que origina en determinades zones una proliferació del porc senglar, el conill i la guineu. 

          - gat salvatge, cabirol, isard, marta 

Ens fa saber, després, quins són els nous mamífers que es troben actualment al Vallès Oriental i que alguns d’ells ja no hi eren. Així, hi trobem: gat salvatge, cabirol, isard, marta... 

Després analitza aspectes com ara els avantatges i perjudicis que poden causar i que esperem en el futur. La conferència acaba explicant com es reorienta la vida dels investigadors, gestors i afeccionats a la fauna i la natura davant dels canvis vitals. Com s’han d’afrontar aquests canvis que no es poden predir. Cal afrontar-ho amb un esperit positiu.

          - depredadors marins

Finalment, comunica que el seu pròxim treball estarà dedicat als depredadors marins. 

Resum de Joan Gurt i Vilarrasa, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.

Marc Jobani ha parlat de FRASES i DITES CATALANES. ORIGEN HISTÒRIC. Dimarts dia 4 de juny.

Amb aquesta conferència, ens endinsarem en l'apassionant món de la saviesa popular per conèixer l'origen històric, d'algunes de les més populars frases fetes i dites catalanes. 

Per començar, però, les distingirem en diversos tipus segons la seva autoria i definició, ja que pas són el mateix una parèmia i un aforisme. 

Seguidament, i un cop conegudes les diferències entre unes i altres, posarem atenció en algunes de les més comunes. Així doncs, parlarem d'expressions com: 

        -ser de màniga ampla, 

        -perdre la xaveta, 

        -acabar com el rosari de l'aurora, 

        -s'ha acabat el bròquil, 

        -qui és qui talla el bacallà, 

        -no estar per romanços o 

        -quin fou l'any de la picor, 

        -aquí hi ha gat amagat, 

totes elles, frases que tenen una gènesi íntimament relacionada amb l'experiència viscuda i en alguns casos, fins i tot, estan estretament lligades a fets històrics contrastables.

Ha estat una conferència molt dinàmica, molt propera, distesa i sobretot aprofitable, gràcies evidentment al conferenciant que té una important dotació per comunicar i ensenyar.

Deixem apuntat aquí un link, on podreu navegar per l’extens món de la paremiologia:

https://pccd.dites.cat/   És un accés obert en línia [cliqueu l'enllaç] a la base de dades fraseològica, del paremiòleg Víctor Pàmies i Riudor, amb col·laboració amb Softcatalà, 2020. S’hi poden consultar gairebé 150.000 registres.

Resum de Joan Antoni Lledó, fotografies d'Esteve Garrell, cartell de Montserrat Lluch.

Xavier Ginesta Portet ha parlat d'ENTENDRE el NEGOCI del FUTBOL. NO ÉS ESPORT, ÉS ENTRETENIMENT. Dimarts 28 de maig.

El conferenciant va desenvolupar les grans Línees mestres que emmarquen l’actual indústria del futbol. 

Aquesta ponència va esdevenir una revisió de com la indústria del futbol ha evolucionat en les darreres  dècades i, sobre tot de quina manera històricament ha estat associada a The Walt Disney Company, holding que s’ha consolidat com a principal empresa d’entreteniment del món.

A la pregunta de si el futbol s’ha Disneyitzat, no hi ha una resposta única, però a partir d’una recerca amb entrevistes de diferents dirigents de la indústria de l'esport, han arribat a la conclusió que hi ha unes línies de continuïtat entre la cultura Disney i l’actual indústria de l'esport.

Aquestes línies es poden resumir en cinc eixos.

-EL PRIMER, la Disneyització va associada al procés d’Americanització de les organitzacions esportives i de les competicions.

-EN SEGON LLOC, la Disneyització va associada a la cultura de l'espectacle.

-EN TERCER LLOC, la societat disneyitzada és el caldo de cultiu per poder franquiciar el futbol, on l’exemple del City Football Group n’és el més conegut. Actualment, estan canviant els mercats dels històrics clubs que abans eren propietat dels socis, i ara han passat a ser propietat de nous patrons que engloben fons d’inversió.

-EL QUART LLOC.- La disneyització del futbol

converteix els clubs en empreses de comunicació. Com Disney, els clubs acaben comercialitzant els seus herois i mites Ex. MESSI I RONALDO,

-El CINQUÉ LLOC.- EL ponent va fer esment de com ha evolucionat l’esport els últims anys, el naixement d’Internet, i el mercat dels drets audiovisuals, pot arribar a un punt de saturació els pròxims anys, les plataformes OTT (Amazon) són plataformes al servei de l'espectador i consumidor.

Finalment, el ponent va fer la reflexió: “Les grans organitzacions entenen i volen que els aficionats s’involucrin en un univers particular com és un partit, que va des de les hores prèvies a l'esdeveniment, fins d’arribar a l'estadi i seure a la localitat, l’estadi és un gran teatre, i l’aficionat s’ha de trobar còmode enmig de l’experiència esportiva, gaudir-la i desfruitar-la".

Va quedar clar que el futbol, més que esport és entreteniment.

                                                  Va finalitzar la conferència amb un petit col·loqui.  

Resum de Mercè Barnils, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, Cartell de Montserrat Lluch.

Josep Gendra i Íngrid Ballesta han parlat sobre QUIN TIPUS D'ULLERES PORTES POSADES PER LA VIDA? ELS BIAIXOS COGNITIUS. Dimarts 21 de maig.

En Josep Gendra i Na Ingrid Ballesta, grans experts en temes de lideratge personal, han estat la tarda del dimarts 21 de maig a la nostra sala de conferències per exposar un tema ben curiós i que potser no ens hem aturat a pensar-hi massa, els biaixos cognitius

Els biaixos cognitius són dreceres mentals que el nostre cervell utilitza per processar informació ràpidament, però que sovint ens poden portar a conclusions errònies o decision subòptimes. 

Al llarg de la conferència, s’ha presentat als assistents diversos exemples dels biaixos cognitius més comuns, cadascun dels quals explicat detalladament, amb exemples de com poden afectar les nostres decisions quotidianes i com poden influir en les nostres percepcions i decisions, tot donant-nos eines i estratègies pràctiques per com podem minimitzar-ne l'impacte en el nostre dia a dia.

Hem fet una passejada pels esquemes mentals, veient que el 

     -SISTEMA REACTIU és el que ens fa prendre decisions ràpides i automàtiques guiats per l’emoció, encanvi el 

     -SISTEMA CONSCIENT és quan prenem deicisions més lentes i reflexionades prestant-hi una plena atenció. 

També hem tingut l'oportunitat de reflexionar sobre situacions on podem estar afectats per aquests biaxos i com podem prendre decisions més informades. 

També s’han proporcionat estratègies pràctiques per minimitzar-ne l'impacte: Tècniques com el pensament crític, la cerca activa d'informació contrària a les nostres creences i l'adopció de perspectives múltiples, entre d’altres. 

Ha sigut una experiència molt enriquidora en la que hem assolit una comprensió més profunda d’aquests biaixos cognitius i conegut estratègies pràctiques per minimitzar-ne l'impacte en les decisions diàries, prenent decisions més informades i evitant caure en els patrons de pensament esbiaixats i erronis. Uns coneixements que els podem aplicar a les nostres vides de forma immediata.

Resum de Marta Peitivi, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, Cartell de Montserrat Lluch.

Ferran Viñas Usán ha parlat sobre la COMPRENSIÓ i ABORDATGE de la CONDUCTA SUÏCIDA. Dimarts 14 de maig.

El conferenciant ha fet una introducció molt clara definint la conducta suïcida com un problema de salut pública de primer ordre. La seva incidència va en augment i ja és la primera causa de mort en la població de 15 a 34 anys. Tanmateix, els principals predictors de la conducta suïcida són de naturalesa psicosocial. No podem comprendre la casuística només des d’una òptica de la salut. La progressiva medicalització i psiquiatria del malestar no sembla contribuir a frenar el fenomen.

Existeixen dades d’episodis de conducta suïcida des del 2014, i podem afirmar que van en augment, Catalunya no encapçala l’estadística; a Espanya i al món n’hi ha més. La taxa de suïcidi és més alta en persones amb condicions socioeconòmiques desfavorables i en la població masculina

CAUSES:

No totes tenen un trastorn psiquiàtric i poden influïr diferents variables com: la depressió, l’alcohol, patologies diverses, experiències traumàtiques, aïllament, estressors (econòmics, laborals, ruptures), factors genètics, antecedents familiars.

FACTORS DETERMINANTS:

Poden ser comunitaris, sistèmics socials, relacionals, individuals

       - Comunitaris: desastres, guerres, estrès, discriminació, traumes o abusos.

      - Sistèmics: barreres per accedir a l’atenicó sanitària, accés a determinats mitjans, efecte de les xarxes socials, entre d’altres.

     - Relacionals: sentiments d’aïllament, soledat (no desitjada), falta de suport social, conflictes en les relacions, pèrdues.

   - Individuals: trastorns mentals, consum d’alcohol i drogues, dolor crònic, antecedents familiars, pèrdua de feina, factors genètics i biològics.

FACTORS PROTECTORS:

Poden ser personals i familiars

     - Personals: tenir bon estar de salut (física i mental), bones habilitats de comunicació, habilitats socials, tenir valors de cooperació, respecte, amistat, creences espirituals.

     - Familiars: les relacions saludables, bona cohesió, existència de confiança, respecte, flexibilitat i seguretat.

EL Dr. Viñas també ha parlat del suïcidi al llarg de la història que ha anat canviant. Poden haver-hi diferècies en funció del tipus de societat, cultura i religió. Ha mencionat el suïcidi infantil i el perill de les xarxes socials. Ha remarcat que si volem prevenir-los cal fer intervencions integrals que tinguin en compte tots els factors. Ha posat molt èmfasi en la prevenció i en detectar els senyals d’alerta. Conèixer la manera d’obtenir ajuda pot salvar vides. En qualsevol cas, el suïcidi es pot evitar parlant-ne.

També ha esmentat l’eutanàsia aprovada per llei orgànica el 2021.

REFLEXIONS

Ha finalitzat la conferència donant pautes a seguir i ha deixat obertes tres reflexions molt interessants:

       1. Pel que fa aquest tema, des de les administracions públiques s’estan oferint tots els recursos que les persones necessiten?

         2. Anem cap a una societat que ofereix unes condicions de vida que facin que disminueixin les conductes suïcides? 

      3. Estem educant les noves generacions perquè tinguin factors protectors personals?

Tot això ens obliga a parlar i reflexionar sobre que ens està passant com a societat i conèixer com podem fer front a aquest mal.

S’ha pogut gaudir d’un enriquidor torn de preguntes i reflexions que el Dr. ha resolt de manera brillant https://www.salutmental.org/la-salut-mental/consells-per-donar-suport/

Resum Mª Carme Esplugas, fotografies Mercè Gasch i Esteve Garrell, cartell de Montserrat Lluch.

Núria Castellano Solé ha parlat sobre LES PIRÀMIDES D'EGIPTE. Dimarts dia 7 de maig.

 

L’única de les set meravelles de l’antiguitat que encara queda dempeus és la piràmide de Kheops a Guiza.   Aquestes construccions són un dels elements identificadors de la cultura faraònica.

La conferenciant ens explica com es van construir, quina finalitat tenien i si eren totes iguals. 

En un recorregut pel riu Nil s’analitzen les teories de la construcció i es descriuen algunes de les més de cent piràmides que hi havia a l’antic territori d’Egipte. 

Les piràmides són les tombes on s’enterraven els faraons d’Egipte entre les dinasties III i XII. La capital era Memfis, al nord del país, al mateix lloc on es troba l’actual capital d’Egipte. Hi ha hagut moltes hipòtesis sobre les tècniques de construcció. 

Se sap que enormes pedres van ser tallades amb cisells de coure de les pedreres. 

Aquests blocs foren arrossegats i aixecats al seu lloc. No foren esclaus, sinó artesans que vivien al voltant de la piràmide en construcció. 

Aquest treball es feia durant la temporada que el riu Nil cobria els camps i aportava abundant adob. 

La piràmide més antiga de la qual es té constància és atribuïda a Imhotep i data del 2700 aC. 

Les piràmides més importants són les de Guiza. Reben el nom de tres emperadors: Micerí, Khefren i Kheops. Aquesta última és la més gran de les tres.

De tots els vestigis que ens van deixar els egipcis de l’Antiguitat, les piràmides són els monuments més portentosos i emblemàtics d’aquesta civilització. 

Resum de Joan Gurt i Vilarrasa, fotografies de Mercè Gasch i Esteve Garrell, cartell de Montserrat Lluch.