Xavier Chavarria, ha parlat sobre l'HALLELUJAH: EL MESSIES de HAËNDEL. Dimarts 24 d'octubre.

Ahir vam tenir un conferenciant que ens va endinsar del tot en aquesta gran obra cabdal de la Història de la Música. 

En Xavier Chavarria Talarn, musicòleg, periodista i crític musical, proper a Granollers perquè fa les magnífiques introduccions prèvies als concerts de la Orquestra de Cambra de la ciutat, i vinculat fa molts anys a l’emissora Catalunya Música i a la UAB. Va retratar textualment Händel, contemporani de Bach, i ens va fer posar la pell de gallina amb aquest grandiós oratori, el més conegut dels 19 que va escriure, però del que als profans només ens sona majoritàriament la peça de l’Al·leluia. 

Georg Friedrich Händel (Haendel, segons els anglesos que el van acollir i nacionalitzar), va composar el seu gran oratori El Messies quan tenia 56 anys, una obra de maduresa. Un cop el compositor va anar a Anglaterra, reclamat pel rei Jordi I, que provenia d’Alemanya i era el seu mentor, es va ficar a la butxaca els anglesos component òperes italianes i música per les coronacions i per les passejades fluvials de la cort.

No va ser fins als últims anys de la seva vida, en què, per cert, va perdre la vista, i sobretot després de la seva mort, que el Messies no es va convertir en una de les seves obres més populars, interpretant-se anualment pràcticament a tot el món.

Però El Messies va ser un encàrrec del Virrei d’Irlanda, que va fer renéixer Händel després que patís una greu malaltia que el va deixar enfonsat. És un oratori en anglès, (diferent del que es feia en aquella època a la resta de Europa, que eren en alemany, italià o llatí), la va compondre en només tres setmanes, basant-se en un llibret de Charles Jennens, que explica en tres actes, el naixement, passió i resurrecció de Crist, utilitzant molts fragments bíblics de l’Antic Testament. 

És una obra llarga de més de dues hores, que quasi mai s’interpreta sencera, i sempre es va interpretar en temps de Pasqua, perquè no és una obra nadalenca, el mateix Al·leluia és una exaltació a la resurrecció de Crist; tot i que actualment se sol interpretar tradicionalment per Nadal.

Per acabar tres apunts:

  - Chavarria ens va regalar les orelles dels granollerins, elogiant el Cor Veus, dient que era dels millors d’Europa, “de Xampions com a mínim”...va dir.

  -Com anècdota, va comentar que a Anglaterra i EEUU, quan s’interpreta El Messies, a l’arribar a l’Al·leluia tothom es posa dempeus i després aplaudeix, tal com va fer en el seu moment el Rei Jordi II.

  - Per últim ens va encoratjar a escoltar la peça sencera, però sempre amb subtítols ja que Händel descriu amb música, textualment el que diuen les paraules cantades”.

En clicar la imatge pot sentir-se l'Al·leluia en una gravació de l'Associació Messies

Presentació i resum Joan Antoni Lledó, fotografies de Mercè Gasch i Esteve Garrell, cartell de Montserrat Lluch Santacana.

Oriol Nel·lo ha parlat sobre BARRIS RICS i BARRIS POBRES, RAONS i CONSEQÜÈNCIES de la SEGREGACIÓ URBANA. Dimarts 17 d'octubre.

Quan ens plantegem un debat sobre “Barris rics i barris pobres”, ens ho mirem des del punt de vista social, benestar i pobresa entre d’altres. Avui però, qui n’ha parlat ho ha fet amb l’autoritat que li confereix els estudis fets amb rigor, des de la disciplina de la geografia, sobre la segregació d’espais definits com a rics i pobres. Fa un plantejament molt concret per explicar la desigualtat social a la ciutat i ens diu. “La segregació” és el fenomen a través del qual, els grups tendeixen a separar-se entre si en l’espai urbà segons el seu nivell de renda.

     -“La capacitat” d’escollir lloc de residència una funció de: La renda disponible de les persones i les famílies i el preu del sòl i l’habitatge.

    -“Els grups socials amb major nivell de renda tenen més capacitat de triar el lloc de residència mentre la resta es veu relegat on els preus són més baixos.

La segregació és un tret essencial del procés d’urbanització contemporani, per fer-ho més entenedor posa l’exemple de la ciutat anglesa de Westminster i la de Baltimore, en un mapa il·lustrat en diferents colors podem observar els barris afavorits i els més degradats. Per zones podem veure diferents municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona i Madrid, on podem constatar que aquest fenomen és clarament Global. En uns gràfics podem veure que també és un fenomen 'pervasiu' i que afecta tots els grups socials. 

És un element 'permanent', definidor de les tipologies urbanes, com El Canyeret de Lleida, La Florida de l’Hospitalet de Llobregat o Trinitat Vella de Barcelona entre d’altres. Un factor agreujant de la vulnerabilitat el trobem clarament en situacions de crisi, econòmica o sanitària (Covid). A l’hora d’afrontar aquestes realitats, les administracions locals destinen diners i esforços en equipaments, formació, millora de l’entorn. Una qüestió clau, radica en la renda per càpita de cada municipi, que marcarà de manera definitiva el poder econòmic per destinar-hi recursos. 

Un ajuntament com més zones tingui, amb menys poder adquisitiu, menys recursos té per fer canvis de millora, per això, en aquests casos es demana a organismes superiors, Diputacions i Generalitat, aportacions a projectes concrets per arribar a assolir-los.

 

Fa una ràpida passada en les polítiques de rehabilitació, a la ciutat de Barcelona, com a museïficació i recreació històrica, fent referència a l’obertura de la Via Laietana, que va suposar un gran pas en el sanejament de la zona. L’experiència republicana i més tard, en democràcia, la tradició social-demòcrata d’arquitectes com Oriol Bohigas, amb propostes racionals d’higienitzar el centre i rehabilitar la perifèria.

Presentació i resum d'Esteve Garrell, fotografies Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.

Francesc Escarmís ens ha preguntat: I A TU NO ET FA MAL RES? Dimarts 10 d'octubre, 2023.

Començà la conferència fent la pregunta del títol: I A TU NO ET FA MAL RES…?

Francesc Escarmís, Fisioterapeuta-Osteòpata de professió i, actualment, “hobby”, ens fa saber que, quasi tots tenim algun dolor. És normal que, al pas del temps, es deteriorin les articulacions …

“El DOLOR és l’avís que alguna cosa no va bé”, real o imaginari. 100 milions d’americans pateixen dolor crònic, amb una despesa de 635 mil milions de dòlars. Supera els costos del càncer, el cor i la diabetis. És un problema mundial: ÉS UNA PANDÈMIA!!! A Espanya, 11 milions tenim algun dolor. El 2,8% del PIB es gasta en la seva atenció. Aquestes i més dades, ens donen la importància del tema

Històricament, diferents explicacions teòriques:
   -Hipòcrates, com “desequilibri dels humors”; 

   -el “ying i el yang” de la medicina xinesa; 
   -el "càstig de Déu" a l’edat mitjana… Fins a 
   -Descartes que trobà explicació a “sentir el dolor al cervell”.

Golgi i Ramon i Cajal (premi Nobel) foren metges  que estudiaren el funcionament de l’aparell nerviós, explicant el funcionament i transmissió del dolor, al cervell. En successives diapositives, va fer una detallada explicació de les classes de dolor: agut, crònic, nociceptiu, neuropàtic, funcional, adaptatiu, perifèric, central, etc. etc… Així com, informació del cervell amb les seccions i parts que reben tota la informació de l’organisme.

També donà noms de professionals destacats: Louis Gifford, David Buttler, Rafael Torres, Arturo Goicoechea; Jordi Truñó… i l’actual conseller de Sanitat, Dr. Balcells, que ha destinat pressupost per incorporar 385 fisioterapeutes als CAP’s de Catalunya, decisió que significa una notable millora.

La part final fou, al meu entendre, la més interessant per basar-se en qüestions concretes que podem aplicar-nos a cada casuística personal. “El cervell és mal·leable” l’aprenentatge i l’entorn determinen la funció; pot organitzar-se tant en estructura com en funcionament.

“El dolor no és psicològic, sinó que és real, específic i propi de cada persona” A partir dels 40 anys, més del 50% de les persones tenim modificacions articulars sense que hàgim tingut cap dolor. Cal tenir-ho present. 

“El tractament del dolor sol ser pluridisciplinari”. L’exercici n’és el més important de tots. Eines biomèdiques i recursos bio-psico-socials són imprescindibles.  PERSONA-MEDICINA-FISIOTERAPEUTA són els protagonistes en cada cas i situació de dolor.  Va acabar amb una filmació personal dels exercicis que diàriament practica i que el mantenen en un molt bon estat físic.  

Resum de German Cequier, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.

Xavier Coral ha parlat sobre si EUROPA ENS MIRA? dimarts dia 3 d'octubre.

Xavi Coral ens ha parlat de la Unió Europea (UE), des de la seva experiència durant els anys que va fer de corresponsal de TV3 a Brussel·les entre el 2016 i el 2020, període que va coincidir amb el referèndum a Catalunya i el moviment independentista.

Per respondre a la pregunta de si, Europa ens mira? Ens explica de manera molt didàctica per entendre com funciona la UE.

La UE està integrada pels 27 estats membres i està estructurada en 3 grans institucions que treballen conjuntament, tot i que n’hi ha alguna que té més poder.

    -El Parlament Europeu- és el més conegut i es on es parla de tot, sent l´altaveu de la UE. Està integrat pels euro-parlamentaris escollits pels ciutadans europeus, però no legisla, tots els temes més importants han d´estar consensuats pel Consell d´Europa.

   -El Consell d´Europa- és on estan representants els 27 estats a través dels seus caps de govern. És on es celebren les grans cimeres i és qui té la darrera paraula del que es parla tant al Parlament, com a la Comissió Europea.

   -La Comissió Europea- és pròpiament el govern de la IE, on es porta el dia a dia. Està format per 27 experts, un de cada país. Parlen de Lleis, Normatives, Pressupostos, etc i fa el control i supervisió perquè els Estats compleixin tot el que s'ha aprovat. Però les decisions en última instància han de passar pel Consell.

També ens ha parlat dels Tribunals de Justícia, que serien altres institucions que hi ha a la UE. En aquest cas, en teoria són independents de la part més política.

Com s'organitzen- Les legislatures duren 5 anys, l'última va ser el 2019. Quan comença una legislatura és quan es fa la Cimera més important i s´escullen presidents:

   -President/a de la Comissió.

   -President/a del Parlament Europeu.

   -President/a del Consell.

   -Director/a del Banc Central Europeu.

   -El/La Cap de la Diplomàcia que ve a ser com un Ministre d'Exteriors.

Els Partits Majoritaris són els que, via pactes, intenten repartir-se tot el pastís.

El 2019: Aquests partits són:

   -Pel PSE (partit socialista Europeu).. Representat pel president espanyol Pedro Sánchez.

   -El PPE (partit popular Europeu representat per la cancellera alemanya Àngela Merkel.

   -El Partit Lliberal- representat pel president francès Emmanuel Macron.

Després de pactes, primer del partit lliberal amb el PSE i després amb el PPE, Angela Merkel va designar a una persona de la seva confiança, Úrsula Von Der Leyen com a Presidenta de la Comissió Europea. Emmanuel Macron amb el Consell Europeu, Christine Lagarde a la Presidència del Banc Central, Pedro Sánchez es va quedar amb la meitat de la legislatura del Parlament Europeu (compartida amb el PPE... ara ja, del PPE) i l'alt representant de la UE (Josep Borrell).

El problema de tot aquest engranatge és que els 27 comissaris/ministres de la Comissió Europea els escullen els seus propis països i tenen més visió de país que d´Europa. Els grups minoritaris els fan servir per buscar aliats a l'hora de prendre grans decisions.

A l'època del referèndum... sí se’n parlava, però les decisions deien que eren tema intern espanyol i no era per a debatre al Parlament. Si algun comissari en volia parlar, els altres comissaris del PP, PS i lliberals ja feien perquè no se’n parlés.

Quan els periodistes preguntaven, no responien. Deien que això era cosa interna d´Espanya, pressionats per la Comissió Europea.

Ara que hi ha en Carles Puigdemont, Comín i Ponsetí dins del Parlament han pogut fer més relacions internes i explicar el cas i tenen més aliats. Per exemple que en el suplicatori on es demanava que se’ls hi tragués la immunitat, és la vegada que han aconseguit més vots en contra en la història del PE. De manera que quan es vota, així i tot ,sempre els hi treuen la immunitat.

També hi ha un altre problema, dins del Consell Europeu tot s’ha d’aprovar per unanimitat. Només que hi hagi un que hi està en contra, doncs ja no s'aprova. Per exemple a la Cimera sobre Canvi Climàtic i Emissions Zero, Polònia i Bulgària no van estar d'acord doncs perjudicava la seva indústria. Van haver de negociar condicions amb aquests països i no van aconseguir aprovar la cimera amb la proposta inicial.

És molt difícil posar-se d'acord en grans decisions, doncs cada país tira cap a casa.

La conclusió és que, malgrat tot, convé que existeixi la UE, els seus valors fundacionals són bons. Han aconseguit moltes coses bones: L'Euro, Treure fronteres, Mercat Econòmic més competitiu, Erasmus, Molta legislació Europea no cal que passin per tots els estats. I no tant bones: no es posen d´acord amb temes com la Immigració, La guerra d'Ucraïna.

A Catalunya, a l'època del referèndum se’ls hi van tancar les portes. Ara torna a tenir veu dins del Parlament, però com que tot ha de passar pel Consell Europeu i la Comissió Europea, doncs... tot ha de passar per Espanya.

Explica anècdotes de la seva etapa a Brussel·les i acabem amb una xerrada molt amena.

Presentació de l'Acte Inaugural d'Esteve Garrell. Resum de la conferència Àngels Caba. Fotografies de Mercè Gasch i Esteve Garrell.

ACTE d'INAUGURACIÓ del NOU CURS 2023-2024. 3 d'octubre.

L’ACTE D'INAUGURACIÓ DEL NOU CURS 2023-2024 el va presentar Esteve Garrell i Homs, President de l’entitat, que en el seu parlament va donar la benvinguda en nom de tota la junta, agraint l’assistència del nombrós auditori.

-Va fer especial menció a la senyora Gemma Giménez Torres, 2a Tinenta d’Alcaldia que va venir en nom i representació del Consistori. 

-També al senyor Sergi Arenas coordinador tècnic del programa Universitat a l’Abast de la Universitat Autònoma, que va adreçar-se al públic per explicar les novetats en el seu departament i donar a conèixer que els alumnes de les Aules son considerats estudiants universitaris. 

-Finalment la Sra. Gemma Giménez es va dirigir a l’auditori per encoratjar-nos a seguir endavant i gaudir de la interessant oferta de conferències: DONANT EL CURS PER INAUGURAT.

Programa d'activitats de les nostres AULES per al nou curs: octubre, novembre i desembre. BENVINGUTS!

BONES VACANCES... us esperem el 3 d'octubre!

Frederic Sesé ha parlat sobre PAU RIBA, dimarts 20 de juny de 2023.

Descriure amb èxit un personatge com Pau Riba i Romeva, no serà una tasca fàcil de reeixir, encara que sigui amb el treball rigorós d’en Frederic Sesé; en referir-se a Riba, ningú pot deixar de pensar amb els seus ascendents familiars que sense dubte li van marcar el caràcter. Els avis paterns els poetes Carles Riba i Clementina Arderiu, o l’avi matern Pau Romeva cofundador d’Unió Democràtica de Catalunya. Descendent d’una família burgesa i educat dins un ambient purità, cristià, culte i catalanista. Això no obstant, fou un important referent cultural alternatiu, iconoclasta i un inclassificable transgressor i heterodox, mutant, escriptor, periodista, hippie i dissenyador. Al llarg de la seva vida és un reinventar-se contínuament. Un personatge singular a contracorrent sempre, com ho demostren els documents gràfics i enregistraments de converses entrevistes o concerts. Mai deixa indiferent a ningú. 

El nostre conferenciant s’ha servit de la seva discografia, així com de les gravacions de les seves intervencions públiques i privades per desgranar de manera fàcil les contradiccions d’un artista completíssim com Riba. En el recorregut pels títols, hi va afegint riques notes de les vicissituds que al llarg de les produccions van anar sorgint, i que retraten al personatge en particular i a la gran quantitat d’amistats, professionals i músics que col·laboren estretament en les diferents produccions. Noms tan coneguts per tots nosaltres com, Jaume Sisa, Xesco Boix, Jaume Arnella, Saki Guillem, Maria del Mar Bonet, Quico Pi de la Serra entre d’altres. 

Una de les coses que sorprenen en aquest món musical, on els missatges són realment pobres de contingut, Riba treu tot el seu immens talent literari per construir unes lletres potents, molt ben escrites i amb uns missatges per fer pensar, sense repetir les estrofes, amb un enginy que plau tots els sentits, cosa gairebé inexistent en altres artistes. Ens deixa un extens llegat musical, filosòfic, gràfic i literari digne d’estudi i un referent.

En aquest punt, no faré l’enumeració de tota la seva obra discogràfica ni literària, 29 discos i 15 llibres publicats. Ho podeu consultar a la Viquipèdia. Del seu treball ACORAR us deixo aquest fragment, per assaborir l’enginy literari d’un artista complet com era Pau Riba. 

"-Vaja unes alzines. -No són alzines això. -Ah, doncs uns pollancres. -No són pollancres. -Doncs què són?. -Són oms. -No sabeu res. Quan jo no hi sigui no sabreu què és un baladre, ni un atzeroler, ni un ginjoler, ni un revell, ni una argelaga, ni una estepa, ni un arbocer, ni un alavern, ni un llampúgol, ni una alzina!. El jovent sap destriar entre un Golf GTI o GTX, un Iphone 7 d’un Iphone 8, un PC d’un Mac. Ho saben tot de les coses efímeres, de les coses que es venen com imprescindibles i que en pocs anys passen de moda i a formar part del record. Com un Spectrum, o un Atari, un xubasquero Karhu, un vídeo VHS o un minidisc. De les coses permanents, de les que transcendeixen el nostre efímer pas per la vida, no els interessa res. Ni el seu nom. I amb un genèric, l’humilien. No destrien pomeres de pereres, cireres, alzines ni oms. Només diuen “arbres”. No destrien un mussol, una òliba, un tord, una merla, un pinsà o un sebel·lí. Només diuen “ocells”. I d’aquesta ignorància en basteixen una seguretat ben falsa. En canvi, la gent gran sap destriar si és ordi o civada a les tres setmanes de néixer el sembrat, quan tot just és una fulla. Saben si és una carbassera o una melonera el que tenen davant, perquè saben que allò és bàsic per la vida, per sobreviure. Diuen “un cotxe” sigui quina sigui la paraula o marca que dugui al darrere, perquè només serveix per anar d’un lloc a l’altre. Les paraules diuen qui som, com vivim, què valorem i què menyspreem. Expliquen el nostre món i la nostra esquizofrènia. Ens expliquen a nosaltres. I si canviem de paraules canviem de món. I el món, per bé o per mal, sempre canvia. I els forts guanyen. I si amb una debilitat covarda descuidem els mots, quan moren els mots moren els conceptes. I llavors, la vida seguirà, silvestre i anònima, o morirà. Com moren els pobles si moren les paraules. És la paraula l’ànima d’un poble."

Resum d'Esteve Garrell, fotografies també d'Esteve Garrell i de Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch 

Ariadna Grau ha parlat sobre L'ALIMENTACIÓ CETOGÈNICA, MÉS ENLLÀ D'UNA DIETA. Dimarts 13 de juny.

Menjar grassa per perdre grassa? Aquesta va ser la pregunta que es va plantejar l’Ari. Realment sembla una incongruència, però a mesura que va anar aprofundint en el coneixement d’aquesta dieta o millor dit forma de vida, com li agrada anomenar-la, va veure que els resultats eren evidents.

Després de passar per problemes alimentaris i haver provat totes les dietes existents, va decidir investigar la dieta cetogènica o altrament dita KETO que només es coneixia als EEUU i aquí encara no se’n sentia parlar.

Ens diu que no és una dieta sinó un canvi de filosofia i forma d’alimentar-se.

Es tracta, bàsicament, d’eliminar sucres, hidrats de carbó, olis refinats i ultraprocessats i alimentar-nos amb ous, peix, carn, verdures principalment de fulla verda, fruits secs, oli d’Oliva Verge Extra i greixos saludables. Eliminant els sucres i hidrats tindrem el cos desinflamat i, per tant, més sa.

El seu neguit la va portar a fundar amb altres socis l’empresa IMPOSSIBLE BAKERS dedicada a elaborar pa, pastissos i snacks sense sucres, gluten ni hidrats apte per celíacs, diabètics, persones amb problemes de salut i per a tothom en general. D’aquesta manera ningú s’ha de privar del pa i dels dolços saludables.

La piràmide alimentària que ens han donat com a patró i que seguim fidelment la coneixem només des de fa quaranta anys. Es va implementar arran d'un estudi pagat per potents indústries alimentàries i farmacèutiques que ens han fet esclaus dels sucres que creen addicció i inflamació i així poder-nos vendre més medicaments de per vida. Cada vegada hi ha més obesitat al món; també s’ha incrementat d’una forma alarmant la diabetis tipus 2 i moltes altres patologies que seguint l’alimentació KETO podria revertir-se.

Parlà dels MACRO i MICRONUTRIENTS, de les fonts d’energia com la GLUCOSA que dona energia molt ràpida i les CETONES que l’energia és més consistent i duradora en el temps. METABOLISME LENT o RÀPID, segons el cos sintetitzi els aliments en funció si ingerim sucres o greixos. Aquí és on entrem de ple en la dieta CETOGÈNICA que prové de la paraula CETONA. Les cetones metabolitzen el greix i cremen la grassa, per aquesta raó el nostre cos deixa de transformar els sucres en glucosa al no ingerir-ne i aprèn a cremar greixos.

En un plat hi hauria d’haver un 75% de calories procedents del greix, un 20% procedents de proteïnes i un 5% de calories provinents dels hidrats de carbó; això equivaldria a tenir un plat amb la meitat de verdures, una quarta part de proteïna i l’altra quarta plat de greixos saludables.

 

Aquí no cal comptar calories ni quantitats, per tant, podem menjar fins a saciar-nos.

La dieta KETO, 

            -ens beneficiarà en el pes; 

         -en les oscil·lacions de glucosa que afecta les connexions neuronals i poden provocar l’Alzheimer, 

        -en tenir corbes d’insulina més planes, evitarem problemes hormonals, reflux, gasos i desinflamarem el cos.

Caldrà també tenir present fer esport; tenir un bon descans nocturn que ens proporciona la regeneració cel·lular; saber gestionar les emocions per evitar estrès.

Resumint, una conferència engrescadora per aprendre nous hàbits alimentaris que ens ajudaran a guanyar salut.

Resum Marta Peitivi, fotografies Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.

Agnès Boixader ha parlat d'ÈTICA, MORAL I EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA. Dimarts dia 6 de juny.

Inicià la conferència, presentant el guió previst per a la seva dissertació:

     1. - Presentació i posicionament

     2. - Què és l’Ètica?

     3. - Què és la Moral?

No vivim sols en el món! Som éssers humans singulars a la recerca de companyia. Som identitats singulars … I seguim sempre construint IDENTITAT. En el “singular” (SOLS), no necessitem ni Ètica, ni Moral, ni Política, ni res … Però NO VIVIM SOLS! Amb totes aquestes afirmacions, ens ha introduït en aquests continguts tan interessants de reflexionar.

Els dilemes que, des de la vida política, social i econòmica, se’ns plantegen, acostumen a tenir una aparença bipolar: vols llibertat o seguretat; llibertat o responsabilitat; llibertat o opressió; propietat privada o bé comú; etc.

Per als humans, ser absolutament lliure és impossible. Només seria possible, si visquéssim sols, però tots comencem el trajecte vital en la més crua dependència i, sovint, acabem igualment en la dependència; entremig, passem la vida al costat dels altres, vivint junts en convivència harmònica o discordant, però sempre essent interdependents.

D’altra banda, vivim en un món que ha progressat de manera desequilibrada: el progrés tècnic i científic no va en paral·lel al desenvolupament humà. Per això, cada vegada necessitem més brúixoles per orientar-nos i surten codis deontològics i ètics canviants. 

Fa més de cinquanta anys que es parla de crisi de valors. No hi ha crisi! Hi ha canvis d’època, canvis de jerarquia i canvis en l’escala de valors.

Els humans som una barreja de natura i cultura, éssers naturals i socials que s’adapten, perquè els hi va la supervivència. Són els canvis de marc, de context, el que fan que les normes morals del nostre context, canviïn.

“La Moral és canviant, segons el moment o el lloc”

La Moral és contextual; deures i normes en un moment determinat

Només cal pensar en Afganistan o la Xina o en nosaltres mateixos fa cinquanta anys …

Una altra cosa és l’ètica… “L’Ètica té pretensions d’universalitat”

Ètica és estar a l’alçada del que l’altre em demana.

L’Ètica no es pot definir, només es pot mostrar.

Finalment, l’Agnès ens aconsella algunes preguntes:

- Què hi faig en aquest món? 

- Què hi vull fer? 

- Què transmeto? 

- Com podem transmetre a les futures generacions això que en podríem dir VALORS UNIVERSALS, aquells que configuren una ètica laica en la qual tothom pugui viure i deixar viure?

Resum de German Cequier, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.