Josep Clotet, ha parlat de LES MENTIDES DE LA CIÈNCIA, dimarts dia 11 d'abril.

El Dr. Josep Cotet ha començat la conferència amb un pròleg positiu “Les ciències experimentals ens han portat a més benestar” La ciència no enganya, els científics de vegades ho poden fer. Cal també tenir present que la comunicació la fan els periodistes no els científics. 

Hi ha diversos mètodes racionals per acostar-se a la realitat, i el mètode científic és un dels que més fruit ha donat a la humanitat. 

Aquest mètode que col·loquialment se'n diu “fer ciència”, és una eina que ha permès apropar-se i descobrir la realitat tangible d'una manera bastant precisa.

L'exposició s'ha estructurat amb 6 parts;

     -1 Existeix el frau científic?

Clarament si, la Ciència està feta per homes i dones sotmesos a interessos molt variats que, a voltes, poden mentir. Sigui per fugir de la mediocritat, per ganes de demostrar que les seves hipòtesis són certes, o per tal d'obtenir diners, els científics o les empreses que els financen poden caure en enganys més o menys clamorosos.

Quantificat, a casa nostra, existeix un baix índex de frau científic estimat en 4 de cada 10.000 articles publicats, aquesta bona dada és important.

     -2 Tipus de fraus

El frau científic existeix per; el plagi, (Ptolemeu, 150 dC), inventar-se experiments,(Galileu), falsejar resultats clínics, (Freud), falsejar càlculs,(Newton, i Charles Dowson) robar a altres investigadors,(Watson i Crick i Roberto Gallo), també hi ha errors, conxorxar-se amb els revisors (intermediaris entre científics i editors). Aquí hi ha un 20% del 40% esmentat abans.

El Dr. ha fet un repàs dels enganys més sonats, divertits i interessants des de Galileu fins a l'actualitat.

     -3 És un fet universal?

Aquest problema és a tot el món, però hi ha països on es menteix més que d'altres. Depèn molt de factors culturals. l'Extrem Orient i la Xina són capdavanters, fins el punt que el ministre Xinès, fa tres anys, va crear una llista de càstigs públics.

     -4 És un problema de les revistes científiques?

Part del problema ve de la premsa. Les revistes científiques no publiquen mai resultats negatius i la premsa generalista vol provocar audiència i difon notícies poc contrastades o esbiaixades. També ha mostrat exemples.

     -5 És la premsa la culpable?

La premsa sol simplificar i a voltes es fa un embolic. Una notícia publicada a diferents diaris pot arribar a ser contradictòria. Ha mostrat exemples concrets.

     -6 Els assajos clínics són un cas a part

Els assajos negatius solen ser retinguts per les farmacèutiques.

Sempre cal fer una comparativa entre el grup control (placebo) i el grup tractat.

Als EUA no es prova cap fàrmac que no estigui avalat pel departament equivalent al Ministeri nostre. Nosaltres ens regim per l'Agència Europea de Medicaments, que de vegades actua sota pressió.

Conclusions

Malgrat tot, la ciència continua essent un mètode fiable de coneixement, no enganya i gràcies a la ciència la longevitat s'allarga. S'hauria de premiar els científics que fan bé les coses. El conferenciant ha acabat amb una frase de Richard Horton “Per fer ciència cal un compromís ètic”  S'ha obert un torn de paraules enriquidor.

Resum de M. Carme Esplugas, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch. Cartell de Montserrat Lluch.

Albert Beorlegui ha parlat sobre EL CINEMA I ELS LLIBRES. Dimarts 28 de març, 2023.

El conferenciant va fer un passeig per la intensa relació entre el cinema i la literatura, la seva relació es remunta des dels orígens del setè art.

En èpoques primerenques (1896) els germans Lumière ja produeixen una versió primitiva de Faust, i tres anys més tard (1899) George Méliès roda una adaptació del famós conte de Perrault La Ventafocs 

Al llarg de la sessió vam visionar diferents episodis de pel·lícules importants de temes literaris que van tenir un gran èxit en el saber universal i en l’enriquiment personal.

Les pel·lícules La cenicienta (1950), La bella durmiente (1959), totes comencen amb un llibre obrint-se

Poques biblioteques tan completes hem pogut admirar en el cinema com les que surten retratades en la llegendària ciutat d'Alexandria (del S./ III abans de la nostra era) 

El director Alejandro Amenábar va fer la pel·lícula AGORA, (2009) sobre la seva destrucció motivada per les tensions entre cristians i jueus, el conflicte entre la raó i la intolerància, aniquila’n la saviesa acumulada de molts cescles com a centre de difusió del coneixement. (Es calcula que hi havien acumulats 900.000 volums). 

La pel·lícula descriu amb grans metàfores la destrucció dels documents volant, i personatges molt petits com formigues.

Vam visionar un fragment d' EL NOMBRE DE LA ROSA, sobre el llibre de Umberto Eco (1986), ambientada en el turbulent ambient del S/. XIV de l’edat mitjana, tracten sobre una abadia a on succeeixen fets molts estranys, descrivint una sèrie de crims, transmetent misteri i por, cal ressaltar el gran treball de l'actor Sean Connery tenint un gran èxit de la crítica i donant popularitat a la novel·la.

EL CLUB DE LOS POETAS MUERTOS (1989), llibre en el seu temps prohibit i protagonitzat en la pel·lícula per Robin Williams, descriu una escola conservadora per nois, on el seu professor de literatura, inspira els alumnes a canviar la seva vida de conformitat a través del seu ensenyament de la poesia i la literatura, gran ressò en el seu moment per trencadora.

Va fer esment que, amb el temps, els valors literaris han canviat, actualment es qüestiona el vocabulari d'algunes novel·les de l'Agatha Christi, i es planteja canviar alguns mots del seu lèxic que s’utilitzaven en la seva època, que actualment no es consideren adients.

LLIBRES PROHIBITS I QÜESTIONATS.

FAHRENHEIT 451 (1953), novel·la de Ray Bradbury que advertia l'amenaça dels medis massius de comunicació per la lectura puguin substituir el pensament crític, i la pel·lícula dirigida per Trufat (1966) presentava una societat on el treball dels bombers consistia a cremar obres literàries. Considerada un clàssic cinematogràfic.

El conferenciant VA FER TOTA UNA DECLARACIÓ DE PRINCIPIS D’AMOR AL CINEMA I A LA LITERATURA, per desferrar per sempre el tòpic que “els llibre són millors que les pel·lícules” SON DOS LLENGUATGES DIFERENTS.

Resum de Mercè Barnils, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.

Ferran Manau i Graupera ha parlat sobre l'ESTUDI GENEALÒGIC D'UN ARBRE DE FAMÍLIA, dimarts 21 de març.

La GENEALOGIA és la ciència que estableix el parentiu entre persones i llinatges. Amb aquesta definició començà en Ferran Manau i Graupera la seva conferència. Tot i que sense tecnicismes ens mostrà descriptivament com poden ser els arbres de família, els seus avantatges o desavantatges fets de manera horitzontal o vertical que seria el més comú.

La genealogia té aplicacions 

- mèdiques, per les quals podem conèixer possibles malalties dels nostres ancestres; 

- biològiques i genètiques, per saber el caràcter hereditari; 

 - històriques i biogràfiques, pels conflictes bèl·lics i interessos de família; 

 - econòmiques, per la dependència dels diners i per qüestions d’herència; 

 - sociològiques, per la continuació de pares a fills de la professió; 

 - i del dret, per veure casaments de conveniència.

És curiós veure que antigament, en els segles IX i X, al costat del nom de la persona, s’hi afegia la professió, el lloc a prop d’on vivien o fins i tot un malnom. D’aquí tenim noms com Puig, Roig, Ferrer, Fuster, etc.

A la baixa Edat Mitjana cada país i llengua crea els anomenats gentilicis, com per exemple ens diu que, 

- a terres Catalanes, al nom del nadó li seguia el nom del pare. Pere Joan ens indica que Pere era fill de Joan. 

- a terres de Castella s'hi afegia EZ al nom del pare; així veiem que Fernández era fill de Fernando o Sánchez era fill de Sancho. Veiem similituds a terres franceses, italianes, germàniques i eslaves.

Ens explica com es fa la recerca de dades i on podem anar per obtenir informació i poder confeccionar l’arbre genealògic. 

- Primer de tot preguntar als pares i avis de la família que ens poden aportar molta informació dels seus avantpassats, 

 - fotografies antigues amb alguna possible anotació al darrere, podem recórrer també 

 - als Llibres Sacramentals, pels baptismes, casaments i òbits, 

 - als Registres Civils, 

 - a l’Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona, entre d’altres. 

A vegades es fa difícil l’obtenció de dades per manca de col·laboració dels funcionaris públics o per que s’hagin pogut destruir o cremar arxius al llarg de la història per guerres, saqueigs, etc. 

Tot i que pot ser molt emocionant i un gran repte conèixer els nostres orígens ens caldrà molta paciència i dedicació ens diu el ponent per acabar.

Resum Marta Peitivi, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.

Javier Martínez ha parlat sobre TUTMOSIS III, dimarts dia 14 de març de 2023.

El conferenciant ens comenta l’excavació, que fa uns anys, un equip d’arqueòlegs porten a terme en el jaciment del temple de Tutmosis III (ca. 1479-1426 aC). Per ara, s’han fet unes quinze campanyes. Els diversos descobriments de l’excavació aporten informació de la vida diària del temple. A més de tenir funcions religioses era un important centre administratiu. S’ha trobat material de gran interès. El temple està situat a la riba occidental del Nil, al costat de Luxor, entre Assasif i Khokhu.

Un monument excavat parcialment a la muntanya que tenia diversos nivells i s’hi accedia mitjançant rampes. Lamentablement, una carretera no permet conèixer l’estructura totalment. Aquest gran conjunt arquitectònic està envoltat per un mur de tova rectangular. En el seu interior s’han plantat uns arbres associats al culte solar, gràcies a la recuperació de fulles i llavors. En aquest lloc, també, s’han localitzat unes necròpolis que corresponen a diverses èpoques. 

Seguidament, el conferenciant ens informa, breument, sobre Tutmosis III. Fou un faraó de la dinastia XVIII de l’antic Egipte; va regnar durant uns cinquanta anys i va crear un gran imperi que anava des la Síria central al nord del Sudan. A través de fotografies, dades i anècdotes ens mostra material divers de gran valor, que han anat trobant i refent en aquestes excavacions. Per mitjà de molts fragments de gres s’ha pogut conèixer la iconografia del temple. En els seus murs hi havia relleus i inscripcions sobre les victòries de les campanyes de Tutmosis III. 

Fent una síntesi sobre l’exposició que el conferenciant fa referent a les restes trobades, tindríem:

-Taps: un conjunt de taps de recipients ceràmics elaborats en fang. La majoria conserven inscripcions de reis i reines que permeten realitzar un recorregut històric; altres inscripcions revelen diferents tipus de productes que contenien els recipients. 

-Fragments de gres: trobem representacions bèl·liques, religioses, de navegació, ofrenes, representacions de treball.

-Fragment de l'estela de Guebel Barkal; relleus militars que donen informació sobre l’exèrcit i les campanyes de l’època; blocs de pedra calcària que pertanyen a capelles, tenen inscripcions relacionades amb rituals i ofrenes dedicades al faraó i al déu Amón-Ra... també es va localitzar: -la casa del sacerdot khonsu de l’època de Ramsés II; -objectes amb significat màgic relacionats amb el temple (pedres amb inscripció, fragment d’una figureta de terracota que representa una mare nua que dona la mà al fill, cobra de terracota...)

Sobre les NECRÒPOLIS, s’han trobat tombes de diverses èpoques. La necròpolis de finals del Primer Període Entremig són enterraments senzills, cadàvers amb cames estirades o flexionades i la major part tenen el rostre cap a l’est acompanyats de peces pel més Enllà.

Necròpolis del Regne Mig tenim tombes de funcionaris i sacerdots a una profunditat de cinc i deu metres, també, cambres funeràries. Localitzats cadàvers profanats i en un estat precari de conservació. Es troben objectes destinats a protecció i ritual. En la tomba XIV s’hi van trobar joies d’or i plata (petxina, braçalets...) 

Cartonatge de la dinastia XXII, té bona policromia i pertany a un personatge que rep el nom d´Amón-renef; presenta elements solars i d’osiris en què les ales esteses tenen una funció protectora. Com a divinitats de protecció Isis, Neffis i els quatre fills d'Horus...Tombes de les dinasties XXV i XXVI. 

En la tomba XXII es van trobar molts trossos de mòmies que havien estat profanades, i entre aquelles restes humanes amulets de protecció. Algunes de les restes més tardanes, presentaven evidències d’extrema violència.

El conferenciant acabava la seva exposició ensenyant unes fletxes de punta que pertanyen a períodes diferents. Dues fletxes en punta de sílex trobades en una tomba de Finals del Primer Període Entremig, i dues fletxes de ferro d’una època molt posterior. Els dos períodes tenen una separació de dos mil anys. Això ens demostra que aquest lloc ja fou ocupat molt abans de la construcció del temple i hi ha una evolució al llarg de la seva història. 

Resum de Joan Gurt, fotografies d'Esteve Garrell, Mercè Gasch i Marta Peitivi, cartell de Montserrat Lluch.

Laura CAÑAS ha parlat sobre TRANSPLANTAMENT RENAL. Dimarts 7 de març de 2023.

Dimarts vàrem assistir a una classe magistral de medicina, adaptada a un públic profà i poc avesat a la terminologia tècnica, utilitzant un llenguatge pla i entenedor. En un repàs breu, es va mostrar la fisiologia i les funcions dels ronyons: com a Filtre de Substàncies Nocives, regulador de la pressió arterial, eliminant aigua i sals, Secreta hormones, produeix hematies i Formació de la Vitamina D.                                                                                                  Defineix què és una Malaltia Renal Crònica, quan s’observa: la presència d’una alteració estructural o funcional renal, que és persistent durant més de 3 mesos. 

Els procediments utilitzats per garantir un diagnòstic fiable, queden simplificats a fer analítiques on es mesura el nivell de Creatinina, pèrdues de sang i proteïnes, amb diagnosi per la imatge, per exemple ecografia, detecció d’alteracions, i també, utilitzant tècniques invasives com biòpsies renals. 

Un cop confirmada la mala funció renal, es pot aplicar el sistema de DIÀLISI, que es pot fer en centres hospitalaris, al mateix domicili, actualment i depenent de cada cas, el pacient pot fer

          -diàlisi peritoneal manual mentre treballa (tasques sedentàries) o 

          -diàlisi automatitzada, de nit mentre descansa. 

Aquests sistemes resulten cars, de poc recorregut i eficiència limitada. Missatge principal:

DRET A SER TRANSPLANTAT, per preu més econòmic i sobretot pels resultats més positius de VIDA.

 

En els últims anys, s’ha incrementat el nombre de trasplantaments en general, millores en els equipaments i notables canvis, en els procediments tècnics a conseqüència de la investigació constant, obtenint uns resultats cada cop més eficients. Una de les curiositats va ser que els ronyons en mal funcionament, generalment no s’extreuen, el nou s’ubica en la fosa ilíaca on disposa d’espai suficient, només s’extreu el danyat si presenta poliquistosi renal. 

TROBAR DONANT requereix un procés complexa per les variables a tenir en compte. Aquí es va detallar de manera clara, els factors determinants per decidir fer trasplantament amb donant viu o mort. Avantatges i Desavantatges d’ambdós casos. Va parlar de la necessitat de tenir compatibilitat entre els donants i el receptor. 

Els donants més habituals per parentiu, matrimonis, parelles de fet, fills, germans i amistats. 

En tots els casos se segueixen uns protocols estrictes per garantir, la salut i el benestar de donant i receptor, el risc quirúrgic és real, sense oblidar els aspectes emocionals i d’estrès que poden afectar a les persones. L’equip és interdisciplinari i treballa confegint vertaders puzles de variables per fer possible les donacions i garantir l’èxit de les intervencions. 

Un cop realitzades totes les proves es presenten al Jutjat qui dona l’autorització final. 

Els controls del postoperatori de donant i receptor, tractament immunosupressors es fa de manera programada. Per estadística els pacients gaudeixen d’una millor qualitat de vida fins al final dels seus dies, les causes de la seva mort són les habituals com les dels no trasplantats, càncer, cardiovasculars o infeccions, tot mantenint la funcionalitat del ronyó.

Resum i gràfics d'Esteve Garrell i Homs, fotografies Mercè Gasch i Marta Paitivi, cartell de Montserrrat Lluch.

Adrià López-Baucells ha parlat sobre ELS QUIRÒPTERS i els SERVEIS ECOSISTÈMICS QUE ENS PROPORCIONEN. Dimarts 28 de febrer.

Adrià López ens fa saber que el Museu de Ciències Naturals de Granollers conté un Programa de Seguiment de Ratpenats. És una plataforma pel seguiment de les poblacions de quiròpters arreu del territori basat en el treball conjunt d’un equip d’investigadors/es i una extensa xarxa de voluntaris/es. Engloba quatre protocols diferents que s’han anat establint al llarg dels últims anys: 

     el QuiroRius, 

     el QuiroHabitats, 

     el QuiroCaixes i

  el QuiroRefugis. La combinació dels quatre aporta una imatge completa del conjunt de poblacions de quiròpters en gairebé tots els ambients. El conferenciant coordina el Programa de Seguiment de Ratpenats (www. Ratpenats.org).

El nom científic d’aquest grup és Quiròpter. La constatació que aquest mamífer és un dels que han assolit un major èxit evolutiu és que actualment hi ha més de 1400 espècies de ratpenats a la terra. A Europa hi ha 45 espècies, de les quals 30 són a Catalunya, totes eminentment insectívores. Les espècies catalanes adaptades a un clima temperat, són capaces d’hivernar quan arriba el fred; normalment hivernen en coves o arbres vells. En coves amb temperatures fredes i humides entre 0° i 5°, penjats de cap per avall.

De la biologia dels ratpenats europeus cal destacar les diferents etapes que passen durant el cicle de l’any: 

- 1. A l’hivern es troben agrupats en coves (depenent de les espècies). 

- 2. A la primavera les femelles s’agrupen en refugis de cria. La gestació dura entre 4 i 6 setmanes. Els mascles van al seu aire i no acostumen a estar amb les femelles. 

- 3. A l’estiu les femelles crien. Cal tenir en compte que tenen una única cria (a vegades dues). La colònia actua com una guarderia. Les femelles adultes només porten les cries a sobre quan són molt petites (la primera setmana). 

- 4. A la tardor les cries ja han agafat pes per poder fer desplaçaments entre refugis llunyans i estan acumulant greix per poder hivernar.

Una altra adaptació desconeguda és la migració. Un ratpenat uns 6 grams o menys pot fer molts quilòmetres entre el seu refugi de cria i el d’hivernada. Viuen més de 40 anys. Moltes no viuen gaire temps per la destrucció de les seves colònies, pèrdua d’habitat (desforestació), persecució.

El conferenciant després d’explicar-nos el Programa de Seguiment dels Ratpenats que fa el Museu de Ciències Naturals de Granollers i dir-nos algunes de les característiques d’aquests, ens mostra els beneficis que els ratpenats aporten a l’agricultura. Ens ensenya diversos projectes que s’han dut a terme sobretot en el cultiu de l’arròs. Així, l’illa de Buda del Delta de l’Ebre, a Pals, Madagascar. 

Pel que fa al delta de l’Ebre, durant tota una dècada es va avaluar el potencial de col·locar caixes refugi per a ratpenats als arrossars per reduir la població de la papallona del barrinador de l’arròs. 

En relació amb Madagascar, un país que és totalment dependent de l’agricultura de l’arròs de subsistència. Té grans problemes de pèrdua de collita. En aquest país fan un treball per avaluar l’eficàcia dels ratpenats com a supressors de plagues a les zones rurals mitjançant caixes de ratpenats i experiments de camp, tot promovent la conservació dels ratpenats entre els agricultors locals.

El fet que els ratpenats gestionin molta varietat de recursos (fruita, insectes, pol·len, nèctar) fa que aportin una gran quantitat de serveis ecosistèmics. En garanteixen un control de plagues, són els principals dispersors de llavors de les selves tropicals i pol·linitzen moltes plantes. 

És un grup d’animals castigat, tant per la persecució directa (per al consum humà), com per la destrucció de refugis, de colònies, i la pèrdua d’habitat (desforestació). Tanmateix, gràcies al fet que és l’únic mamífer volador, insectívor i que aporta tants serveis ecosistèmics, s’han anat establint arreu del món diferents categories d’amenaça i protocols de protecció i conservació.

Resum Joan Gurt Vilarrasa, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, i cartell de Montserrat Lluch.

Eduard Garcia ha parlat sobre ELS REFINATS, ARTISTES ENTRE EL MODERNISME I EL NOUCENTISME. Dimarts 21 de febrer.

El conferenciant Eduard Garcia, jove graduat en Història de l’Art per la UB i professor de la UPG, com a historiador de l’art i actiu gestor del patrimoni ens ha fet una molt interessant conferència sobre ELS REFINATS.

Artistes únics i inclassificables de les primeries del s. XX, situats entre el Modernisme i el Noucentisme català, i potser massa desconeguts fins ara: foren

      -Ismael Smith, 

      -Mariano Andreu, 

      -Néstor Martin Fernández de la Torre i 

      -Laura Albéniz.

Van ser quatre artistes que van exposar conjuntament a la sala del Fayans Català l’any 1911, convertint la fita en una de les exposicions més sonades de la temporada.

Aquesta mostra té molta més importància del que en un principi pot semblar: va ser la primera vegada que aquests amics exposaven a Barcelona i significava una ruptura amb tot allò que s’estava fent en el moment.

Les seves obres van traspassar les parets de la galeria i es van transformar en les protagonistes de totes les revistes, diaris i tertúlies artístiques de Barcelona durant aquells dies. Van oferir, per pressió popular, tot allò que estaven realitzant i que els representava com artistes. Els quatre no van compartir cartell per una simple raó d’amistat i fraternitat, sinó que el seu art compartia les mateixes influències, el mateix gust estètic i les mateixes ganes de ruptura i novetat.

Els REFINATS eren el últims dandis catalans. El seu art estava molt influenciat pel decadentisme anglès i el simbolisme francès de finals de segle. 

Els seus anys de joventut els van viure en una Barcelona de grans canvis i crisis. Una Barcelona que deixava enrere el modernisme i s'iniciava en el noucentisme. Eren el futur de l'art català, però després d'aquesta exposició van marxar a formar-se a l'estranger. 

Un cop van tornar van veure que ja no tenien espai a la Barcelona noucentista.

Personatges únics, extravagants, provocadors i amb un gran gust i talent artístic feien un art avançat al seu temps. Un art amanerat, sensual i dissident que avui podrien formar part de la mateixa avantguarda.

- Resum de Joan Antoni Lledó, 

- Fotografies d'Esteve Garrell i 

- Cartell de Montserrat Lluch.

Soledad Bengoechea ha parlat sobre TRENCANT BARRERES, DONES PIONERES a CATALUNYA al SEGLE XX. Dimarts 14 de febrer.

Ha començat fent una comparativa entre les dones del 1900 i les del 2000 i ha confirmat que el segle XX ha estat el segle de les dones. Probablement, al llarg de la història mai no hi ha hagut una època de canvis tan extraordinària per a elles. Els estereotips que distingeixen les dones actuals les aparta del model de les dones de finals del segle XIX. Presenta un mosaic biogràfic de dones que van protagonitzar vides singulars, vides que no seguiren l'establert i inesperable per  a les seves contemporànies, sobretot durant els anys de la II República i la Guerra Civil. Afirma que les dones han estat un subjecte actiu de la història i mereixen ser estudiades A Espanya la història de les dones va emergir amb retard. La dictadura franquista va actuar de fre. L'inici de la transició a la democràcia propicià les condicions idònies per al desenvolupament del feminisme, arrencaren les primeres investigacions.  

Principalment, sobre aquelles dones que s'havien significat políticament durant els anys de la II República i la Guerra Civil i que, dissortadament  havien sigut perseguides i represaliades. També s'ha parlat de les dones falangistes i carlistes, i altres dones de perfil conservador, tot apuntant cap a la necessitat d'aprofundir en les investigacions acadèmiques, i que no estan focalitzades únicament en Pilar Primo de Rivera. Dones com Rosario Pereda o altres falangistes com Mercedes Formica, Marichu de la Mora i Mercedes Sanz-Bachiller, també la carlista Maria Rosa Urraca Pastor.

Ha parlat de les primeres dones en política i sindicats des de principis del segle XX fins a final de la Guerra Civil. Sorprèn la biografia intensa d'Àngels López de Ayala Molero, andalusa i catalana d'adopció, escriptora polifacètica i defensora de l'emancipació de les dones, que trobà a Catalunya dues grans companyes de viatge Amàlia Domingo Soler i Teresa Claramunt. Totes tres fundaren l'any 1891 la “Sociedad Autónoma de Mujeres de Barcelona”, el primer nucli feminista d'Espanya. 

Al seu feminisme, de caràcter obrerista, laic, anticlerical i republicà, s'afegí un altre més vinculat a la burgesia intel·lectual encapçalada per Francesca Bonmaison i Dolors Montserdà.  Un feminisme que fou l'antecessor de tot l'activisme polític dels anys trenta del segle XX. No totes les dones feministes de l'època tenien una sòlida formació acadèmica, altres de classe obrera van ser protagonistes durant la Setmana Tràgica i varen pagar car haver-se posat al capdavant de les barricades: en son exemple Mercedes Monje Alquézar, Carmen Llopis Berges o Josefa Prieto. Dones que foren exemple per a les radicals com Amalia Alegre i Maria Marín, protagonistes del motí de dones de 1918 a Barcelona. 

No tot el feminisme català de principis del segle XX era d'esquerres. El feminisme catòlic i burgès també posà en marxa mesures per a dur endavant el que consideraven que era la seva missió: protegir i assistir a les dones treballadores i vetllar per la seva formació professional com Dolors Monserdà, Francesca Bonnemaison i Carmen Karr treballaren des de la Lliga Patriòtica de Dames, una associació femenina burgesa afí a la lliga Regionalista que abanderaren aquest feminisme conservador. 

Dones de la II República i Guerra Civil: Nativitat Yarza, afiliada a ERC, mestre i primera alcaldessa d'Espanya elegida en eleccions democràtiques l'any 1934. Dones del POUM o del PSUC com Dolors Martí Doménech, l'única dona a Tarragona amb un càrrec públic i responsabilitats politicoexecutives a la Generalitat entre 1937 i 1939; Neus Català Pallejà també del PSUC i que acabà sent presonera al camp de concentració de Ravensbrück, o la ministra anarquista  Federica Monseny Manyé. 

Altres dones falangistes i carlistes catalanes no han estat encara prou estudiades. Maria Josefa Viñamata Castañer fou la més rellevant del falangisme femení a Catalunya: ella, Montserrat de Romañá Pujó i Núria Pla Montseny fundaren la Secció Femenina de Falange a Barcelona. Entre les files de les dones carlistes Maria Recasens Gassió la més destacada. 

Entre el 1915 i 1939 ha parlat de les dones bibliotecàries i locutores de ràdio com  també ha destacat un total de 23 catalanes “singulars” que varen ser pioneres no només a Catalunya sinó a tota Espanya per les seves trajectòries professionals i no vinculades a la política com Dolors Aleu Riera, la primera metgessa.

Per acabar la conferenciant ha plantejat per què tantes dones catalanes foren pioneres a Catalunya i Espanya: probablement es deu a diferents factors com els diferents nivells de desenvolupament econòmic de les regions d'Espanya. A Catalunya milers de dones treballaven en condicions penoses en les indústries tèxtils. 

El fet de compartir espai de treball en fàbriques i tallers amb companys homes, més polititzats, facilitaria l'extensió de les idees revolucionàries i reformistes entre elles. 

També l'afiliació d'algunes d'elles a partits i sindicats. I  accedir a molts dels espais de sociabilitat  que abundaven per Catalunya: els ateneus, casinos, escoles, espais on pogueren polititzar-se i adquirir cultura. També la proximitat a França ... Els anys de la II República i de la Guerra Civil, tan rics i convulsos, possibilitaren l'aflorament de totes aquestes vides, les de les dones pioneres, les que trencaren barreres. La doctora Bengoechea ha donat a conèixer també el seu llibre: Trencant Barreres.       

Resum M. Carme Esplugas, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.

Pau Navarro ha parlat a LA MITJA MARATÓ 2023, dimarts 7 de febrer.

Com cada any, cedim l’espai de les Aules al Club Atlètic Granollers, tot coincidint amb la celebració de les proves esportives de la Mitja Marató. Es habitual que en Toni Cornellas, ens faci una proposta i ens porti esportistes o periodistes esportius. Aquesta vegada va convidar a en Pau Navarro.

En Pau és un esportista de casa nostra. Va venir per parlar-nos de la seva trajectòria i experiències personals viscudes abans del fatídic accident que el va deixar en mobilitat reduïda i en cadira de rodes. Jugador d'Handbol i amb un futur prometedor. Quan tenia 18 anys, va patir un greu accident de trànsit junt amb tres companys més, en Martí, en Xavier i l’Oscar. Això marca un abans i un després. Començar de nou, TOT. 

De l’abans ens explica les seves primeres inquietuds, jugador de futbol que no li fa el pes, prova l'handbol, des de la base on va progressant poc a poc. Comença a guanyar trofeus, 3 medalles d’or, Selecció Catalana, competicions internacionals, el Sub 19, més un campionat europeu, molta passió dins de l’àmbit amateur, tota una vida i carrera al davant.

Amb 18 anys comença la universitat i, l’Accident!!!, Hospital, recuperació, Institut Guttmann. 

Comença des de zero, funcions tan bàsiques com menjar representen un esforç immens. Mentalment en Pau és valent, la vida d’esport amb disciplina i competitivitat són una base de partença, la família, els amics i l’entorn social li fan costat des del primer dia. L’objectiu fixat com una obsessió, és recuperar el màxim com abans.

Prova diferents esports per practicar amb cadira de rodes, fins que es decideix pel rugby, i ho prova al Rugby Barcelona, hi troba el caliu del grup, però, hi ha excés de jugadors. Amb 6 amics de Barcelona en la mateixa situació, ho proposen al Club de Rugby Spartans de Granollers i comença una nova etapa amb èxits. Actualment, és jugador a la Selección Española de Rugby d’esport adaptat.

Finalment, ens explica les reflexions que es fa des del primer moment que té el diagnòstic. Toca de peus a terra i es molt realista. Accepta la lesió i el seu futur incert, les persones del seu entorn, metges, terapeutes, família i amics li fan costat dins del realisme i la gravetat. Es diu a ell mateix, “No tornaré a jugar a Handbol, tinc dues opcions, lamentar-me o assumir-ho i em busco alternatives”, ben decidit opta per tirar endavant, amb resolució i molt coratge. El resultat actual és que és cent per cent autònom i demana que el tractin com a tal, li molesta profundament que el vulguin ajudar.

Ja en el torn de paraules el públic assistent li va demanar ampliar algunes de les coses dites o més personals, ens va encoratjar a no fer vida sedentària utilitzant un verb, més que escaient, NO US ESCARXOFEU.

Resum i fotografies d'Esteve Garrell i  Homs, cartell de Montserrat Lluch.