Vicenç Lozano ha parlat sobre SECRETS del PONTIFICAT del PAPA FRANCESC, dimarts 8 de març.

El conferenciant va iniciar l’exposició tot fent un recorregut per l’actual Vaticà, les seves intrigues i complots contra el Papa i l’ofensiva de la ultra dreta contra el pontificat. La utilització dels escàndols de pederàstia. Com viu el Papa dins la seu, la seva agenda per als pròxims anys Post Covid-19. Tot farcit d’anècdotes personals i d’investigacions rigoroses.

El Sr. Lozano va seguir comentant que era molt respectuós amb les persones que tenen fe i que, com a periodista, les seves conferències sobre el Vaticà de temes delicats, són producte del seu coneixement i recerca com a corresponsal de molts anys.

El perfil del Papa Francesc és el d’un Papa atípic, molt diferent dels Papes que l’han precedit. Creu que el seu objectiu és fer reformes importants a l’església catòlica desprès dels escàndols de la mateixa: escàndols sobre lluites pel poder, escàndols econòmics com màfia i droga, escàndols sexuals.

El Papa és una persona senzilla i propera a la gent, aspecte que ha portat algun problema als seus guardes de seguretat. Quan va ser elegit Papa no va voler residir al palau, sinó a “Santa Teresa” (Hotel en la Seu) compartint amb altres persones activitats quotidianes sense cap privilegi. No té mòbil, no utilitza Internet i escriu sempre a mà.

Molt sensible en canviar el rol de la dona, tant en la societat com a l’església; respectuós i rigorós amb els migrants, refugiats, i preocupat pel canvi climàtic.

Un tema de rigorosa actualitat el preocupa moltíssim: la pederàstia dins de l’església: és un recorregut de molts anys amb total impunitat. Un càncer que cal eradicar. Va donar xifres esfereïdores de molts països implicats, En l’actualitat s’està treballant amb diferents comissions per solucionar-ho però hi ha molta resistència inclús dins de la mateixa església: va enumerar diferents estaments.

Els seus actes li han portat molts enemics, dins i fora del Vaticà. En anular els privilegis de tants anys ha sofert moltes campanyes mediàtiques amb notícies falses.

També li preocupa la guerra actual entre Rússia i Ucraïna. Com també els problemes i les morts que ha ocasionat el Covid-19.

Frases seves importants: “com m’agradaria una església pobre pels pobres” “per a ser un mal cristià, millor ser ateu”

“LA MISSIÓ DEL PAPA ÉS PORTAR L’ESGLÉSIA CAP EL SECLE XXI, AMB TOTS ELS CANVIS I REFORMES QUE NECESSITA”

La conferència va acabar amb un col·loqui ampli i molt interessant, resultat del gran interès que va despertar en tots els assistents.

Resum de Mercè Barnils, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.

Les AULES DIEM, units en un clam mundial, NO A LA GUERRA!!!

Les AULES, estem consternats per la barbàrie que sempre porten les guerres. Aquests dies, hem vist infinitat de vinyetes en contra de la destrucció de vides humanes, INNOCENTS, com sempre. La crueltat de les imatges no ens deixen indiferents, i dins de la nostra petitesa diem ben alt, units en un clam mundial, NO A LA GUERRA!!!.

                      SI EL MÓN FOS...

               Si el món fos escrit amb llapis,

               podria esborrar la lletra

               que vol ferir;

               podria esborrar mentides

               que no cal dir;

               n'esborraria l'enveja

               que porta mals;

               n'esborraria grandeses

               de mèrits fals...

               Però és escrit amb tinta

               de mal color:

               el color brut de la guerra

               i del dolor.

               Qui voldrà escriure un nou món

               més just i net?

               Potser que tu i jo ho provèssim,

               ben valents, lletra per lletra,

               des del nostre raconet...

                                                               Joana Raspall

Ariadna Grau ha parlat sobre EL MÓN DELS "INFLUENCERS": VERITATS i MITES. Dimarts 1 de març.

L’Ariadna va començar la seva conferència tot definint la paraula “INFLUENCER” i preguntant al públic assistent si creien que aquest mot anava lligat a les xarxes socials. És curiós, però la majoria crèiem que això anava lligat a l’època actual i veiem que tenim molts precedents històrics que podem considerar “influencers” (consellers o guies) com per exemple Martin Luther King, la Mare Teresa de Calcuta, Mahatma Gandhi, Mahoma o el mateix Jesús de Natzaret, per citar-ne alguns. El que sí que han fet les xarxes socials és que persones desconegudes esdevinguin líders d’opinió.

Fa 32 anys que tenim Internet i només 18 de l’aparició de la primera xarxa social, Facebook. Posa exemples de diferents aplicacions o Apps. Comenta que els usuaris deixem rastre quan emprem aquestes aplicacions, que són utilitzades per fer prediccions sobre el nostre comportament. Ens n’adonem que tothom està influenciat, sigui per persones o per màquines. Ens explica amb tot detall l’aplicació INSTAGRAM, una de les més conegudes i utilitzades actualment. També què vol dir “post”, “story”, “reels”… Una de les aplicacions que permet més interacció amb el públic.

Abans, les empreses utilitzaven la TV o la ràdio per fer publicitat, ara però, han vist que és més rendible fer-ho a través de les xarxes i que un “influencer”, o gent del carrer, ens recomani algun producte que els ha funcionat. Les empreses poden rastrejar una infinitat de dades per saber edat, lloc de residencia, hora de connexió per tal d’analitzar possibles compradors o seguidors. 

Però “NO ÉS OR TOT EL QUE LLUU” diu l’Ariadna. Hi ha una cara fosca darrera de tot això. Som titelles i estem controlats al màxim. Pensem que les Apps les dissenyen psicòlegs i informàtics que fan que sigui la nostra dopamina i ens proporcioni plaer i ganes de seguir enganxats a les xarxes durant hores i hores. Els perills que poden tenir els adolescents atrets per imatges de cossos i cares fascinants, i voler-s’hi assemblar o jovent que viu de jugar a vídeojocs.

Els “influencers” tenen molta pressió, han de treballar moltes hores i, a vegades, no en treuen rendiment, n'hi ha “haters” que els amenacen, alguns pateixen depressions, esgotament i tenen una quantitat ingent de seguidors a contentar que fan que la realitat sigui molt diferent.

Ens va explicar trucs per enganyar l’algoritme per tal que les publicacions siguin visualitzades per més públic. També sobre la monetització i les comissions que cobren de les plataformes i que són pagades per les empreses, producte que reben gratuïtament i comissions per vendes.

Tot un recorregut sobre aquest món tan actual, desconegut i perillós a vegades, però que cal saber i conèixer bé per poder-hi conviure.
Una conferència molt visual, dinámica i molt participativa.

Resum Marta Peitivi, fotografies Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell Montserrat Lluch.

Joan Rosàs ha parlat sobre L'ÈXIT i el FRACÀS i UNA VISIÓ TRANSVERSAL DEL MÓN. Dimarts 22 de febrer.

Una conferència d’aquelles que generen divisió d’opinions entre els assistents i que considerem que, precisament això, la fa molt més interessant, ja que és un dels nostres objectius.

El conferenciant convilatà nostre, en Joan Rosàs i Xicota, Doctor en Economia i Llicenciat en Dret per la UB és, en la actualitat, Director de Relacions Institucionals Internacionals de CaixaBank. Ens ha parlat, a ran del seu interessant llibre Més enllà de l’èxit i el fracàs, de la transversalitat que, el tracte sobre el món i les persones, li ha donat viure aquesta relació, sense oblidar la seva vasta experiència laboral i humana arreu del món.

Aquest ampli espectre d’interacció amb moltes persones de diverses cultures, afegit a la seva passió per la muntanya, l’ha portat a plantejar-se:

    -Com és d’important ser i estar en pau amb un mateix per assolir l’èxit.

   -Com hem d’acceptar que no sempre podem fer el que volem, però que hem de voler ser el màxim en allò que siguem.

   -Com n’és d’important ser conscient del regal que suposa viure un nou dia, ja que no es repetirà més.

   -I com és d’important la comunicació i la vàlua personal, per tenir èxit a la vida, a part de que es pugui ser més o menys intel·ligent, esforçar-te o tenir sort.

Tot això ha estat complementat amb una força condensada explicació de termes econòmics, bancaris i fins i tot polítics, que tenen incidència a tot el món i que ha determinat, indefectiblement, aquesta dualitat de criteris en els assistents, donada sobretot per la “penosa actualitat” que envolten les institucions bancàries, la política i els polítics. També, el conferenciant ens ha donat un alliçonador ventall de termes històrico-econòmics, molt atractius i suggestius, especialment pels que no estem gaire acostumats a emprar-los.

Resum Joan Antoni Lledó, fotografies d’Esteve Garrell i Mercè Gasch i cartell de Montserrat Lluch.

Albert Morral Quintana ha parlat sobre ELS EXOPLANETES i la CERCA de VIDA EXTRATERRESTRE, dimarts 15 de febrer.

El conferenciant, que és Astrofísic i director de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell, tot una autoritat dins del món de l’Astronomia, ens ha fet la seva conferència com si fos un passeig pel firmament descobrint-nos, poc a poc, els últims avenços tecnològics que ens han permès avançar de forma exponencial en el coneixement que tenen els científics dels astres i les seves particularitats.

Els homes des de sempre hem sentit atracció i curiositat per les formes lluminoses que veiem, més ben dit vèiem cada nit, al pondre’s el sol. L’excés de llum ens priva de l’observació a ull nu com quan érem infants. 

En aquest punt, insereixo un breu escrit del ponent on fa una declaració clara i honesta sobre quina és ara situació en el món científic. “Hi ha vida a l'Univers més enllà de la Terra? Encara no ho sabem, però estem fent passes importants per a esbrinar-ho. Des de fa trenta anys estem descobrint que gairebé totes les estrelles de l'Univers tenen estrelles al seu voltant, i ja hem vist que algunes d'elles s'assemblen a la Terra. En elles podria haver-hi vida. Ara estem investigant de què estan fetes les seves atmosferes, i els experts diuen que en uns deu anys podrem saber si en algun d'aquests planetes pot haver-hi vida o no.”

Ens explica els mètodes de detecció per comprendre com fan les troballes i els enginys utilitzats. Ara s’entén així el terme Astrofísica: estudiar els astres amb l’ajuda de la física. La Cromatografia és una gran aliada a l’hora d’estudiar el comportament, diferencies i similituds entre cossos celestes.

Fa incidència també en el mesurament de l’Espectre de les estrelles, una novetat que permet saber-ne composició química, temperatura superficial i densitat entre d’altres. Amb totes les dades rebudes i processades, poden intuir la possibilitat de zones on la vida és probable, sempre adaptada al seu medi particular i específic. Ens parla finalment dels estudis fets d’atmosferes planetàries, de planetes i exoplanetes descoberts: els noms, la mida, quins podrien ser habitables, i dels casos dels peculiars: com HD209458 b: el planeta que s’està evaporant, o com el Kepler 78b de que és de lava.

Per acabar un torn de paraules ben reeixit per part del nombrós públic assistent.

Resum d’Esteve Garrell, fotografies seves i de Mercè Gasch, i cartell de Montserrat Lluch.

 

EXISTEIX UN DRET HUMÀ AL MEDI AMBIENT? Àlex Peñalver l'exposà dimarts dia 8 de febrer, després de l'Assemblea anual de Socis

Àlex Peñalver Cabré, Doctor en Dret per la Universitat de Barcelona Professor de la mateixa, ens ha fet una acurada exposició sobre la pregunta sobre si “Existeix un Dret Humà al Medi Ambient?”.

Com activista defensor dels drets inherents a la NATURA, ens ha fet prendre consciència dels excessos que els humans li infligim en considerar que tots tenim drets i deures sobre el medi ambient. A més l’accés a la informació és un dret fonamental per tal de facilitar la decisió, per poder emprendre accions legals, per aturar o fer canviar accions que vulneren espais naturals.

Aquests drets són amagats o negats pels estaments públics i privats moltes vegades per desídia o, especialment, per interessos econòmics dels lobbys de poder. Tanmateix, ha quedat clar que cada cop hem de prendre més consciència ecològica sobre el nostre Planeta, incloent-hi el vessant activista.

Per les estadístiques presentades, ha quedat palès també que més del 80% dels estats del mon reconeixen el dret humà al medi ambient i, actualment, s'està plantejant la necessitat d'ampliar-ho a nivell global com succeeix amb molts altres drets humans.

El dret humà a l’ambient està previst en un tractat internacional regional europeu de Nacions Unides, del qual en son part tant l'Estat espanyol com la UE. Endemés, el dret humà al medi ambient també hi és a la Carta de Drets Fonamentals de la UE, a la Constitució espanyola i a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Per tant és molt important saber qui n'és el seu titular, l'objecte, el contingut i els mecanismes de protecció. 

Resum Joan Antoni LLedó, fotografies Esteve Garrell i Mercè Gasch 

i cartell de Montserrat Lluch.

Fotografia testimonial d'un moment de l'Assemblea: Carme Esplugas, Àngels Caba i Esteve Garrell.

LA MITJA MARATÓ, explicacions ofertes dimarts dia 1 de febrer !

Parlar d’esport i concretament de Maratons i de Mitja Marató, sense caure en els tòpics recurrents, això és el què han fet aquest dimarts dos atletes veterans, en Josep Maria Antentas i l’Arcadi Alibés, en cap cas, ambdós mai han estat corredors professionals, l’esport el viuen per afició. 

Han triat el format d’entrevistador i entrevistat, sent un luxe pels coneixements i experiència viscuda. Com sempre van començar a fer atletisme i sense una idea preconcebuda, un dia proven de córrer una mitja marató, i ja està, han caigut al parany de satisfer una cursa darrera l’altra. Com que mai ho han plantejat des del punt de vista comercial, hi participen per plaer. 

L’Arcadi amb una humilitat que ens hi apropa, descriu de manera planera com ha anat planejant les 150 maratons arreu dels 7 continents, si ha dit 7, no 5. Els americans han separat el nord del sud i també li donen tracte diferenciat a Alaska, ja tenim els 2 continents de propina. Doncs ha aprofitat les curses per fer “turisme”, i conèixer les ciutats endemés de córrer pels seus carrers. Recorrem amb ell i les interessants intervencions d’en Josep Maria, les principals ciutats maratonianes, sense deixar les més exòtiques, com les curses a Alaska i al desert del Sàhara. Fan especial interès quan, ens descriuen les maratons de Barcelona amb totes les vicissituds per què les parts implicades, sobretot administració local, busqués solucions enlloc de posar entrebancs, l’altra ciutat que organitza la marató més multitudinària d’aquest planeta, és Nova York, inscripcions tancades a 50.000 participants dels 200.000 aspirants. 

Aquí sí que desplega totes les dots, per explicar-nos amb detall tot el recorregut, que passa per tots els barris de la monumental ciutat, permetent als atletes conèixer una ciutat rica en contrastos i monumentalitat. Com espectadors ben asseguts a les butaques, hem viscut per uns instants, les vibrants anècdotes de dos grans maratonians.

Text d'Esteve Garrell, fotografies de Mercè Gasch i Esteve Garrell, cartell de Montserrat Lluch. 

Benvolguts socis i amics de les Aules. Estem a punt per col·laborar, com cada any, amb els organitzadors de 'La Mitja Marató'. 

En aquesta ocasió, dimarts dia 1 ens acompanyarà Arcadi Alibés, periodista de professió, maratonià d'afició. Conegut pel gran públic per la seva activitat professional a Tv3, com a comentarista esportiu i per ser un gran atleta que ha participat en més de 100 maratons. Segur que el seu testimoni personal de voluntat, tenacitat i sacrifici per aconseguir bones marques esportives, ens servirà de referència.

Jordi Sierra i Fabra va oferir un COL·LOQUI-CONVERSA amb L'HUMANISTA. Dimarts 25 de gener.

A petició del nostre convidat, el Sr. Jordi Sierra i Fabra, es va canviar el format de conferència pel de col·loqui, la qual cosa va propiciar una connexió més propera entre l’escriptor i el públic.

“Vale más que Ud. se dedique a otra cosa que a escribir, nunca hará nada en la vida” li va dir el professor de literatura a Jordi Sierra i Fabra quan era petit. Encara sort que ell no li va fer cas i continuà amb la tossuderia de voler escriure, tot i l’oposició paterna.

Gairebé sis-cents llibres escrits i traduïts en trenta idiomes i catorze milions d’exemplars venuts avalen la trajectòria d’aquest artista.

Va treballar en l’àmbit musical, cosa que li va permetre viatjar i conèixer grans ídols de la música del moment. Va explicar anècdotes viscudes amb músics com George Harrison, Bob Dylan, Neil Young, David Bowie i Freddie Mercury entre d’altres.

Finalment però, va decidir fer un pas al costat i deixar aquest tipus de vida més bohèmia per dedicar-se a ser únicament escriptor.

El seu carácter extrovertit, inquiet i positiu fa que copsi el món amb tota mena de detalls, aquella ingenuïtat infantil, que és la font d’inspiració per les seves obres.

Altruista i generós, va crear dues fundacions, a Barcelona i Medellín (Colòmbia), per impulsar la lectura i ajudar als escriptors  joves a fer els seus primers passos.

Un magnífic col.loqui, amb pinzellades humorístiques, d’un gran escriptor i humanista amb més de cinquanta guardons a nivell nacional i internacional, entre els que hi figura la Creu de Sant Jordi l’any 2018.

Resum de Marta Peitivi, fotografies de Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.

Jordi Llorens ha parlat sobre INDONÈSIA, NORD DE SULAWESI I OEST DE PAPUA a partir de la seva experiència com a viatger, fotògraf i informàtic. Dimarts 18 de gener.

La conferència d’en Jordi Llorens i Estapé, reporter i fotògraf de Granollers, ens ha dut a una Indonèsia desconeguda. No és d’estranyar ja que els seus viatges sempre busquen indrets poc tocats pel turisme convencional i molt en contacte amb la gent del país.

Ens descriu Indonèsia com un arxipèlag de 17.000 illes, que s'estenen 5.150 quilòmetres d'est a oest, entre els oceans Índic i Pacífic del sud-est asiàtic, amb centenars de cultures, pobles, llengües i religions. Amb una població de 270 milions de persones, evidencia que és un dels països més poblats del món.

Els indonesis són un poble extremadament obert i pacífic amb una base hindú i budista molt sòlida, per la qual cosa l'islam es va acollir fa cinc segles predominant més a les illes de Java i Sumatra.

Després d’aquesta breu presentació, la conferència audiovisual es va iniciar a l’illa de Siau, a l’extrem nord de Sulawesi, on es troba el volcà Karangetang (també conegut com Api Siau) de 1.827 m d'altitud, que conté cinc cràters al cim. S'ha convertit en l’emblema d'aquesta illa, i esdevé un dels volcans més actius a Indonèsia dels 127 que n'hi ha. És troba en una zona anomenada ‘Anell del foc’ amb molta activitat sísmica i volcànica. De fet, la darrera erupció va tenir lloc el 2019. Després, vàrem tenir notícia del mercat polèmic d’animals de Tomohon. 

Seguidament en Jordi ens va dur a conèixer una de les illes més grans de Papua: Biak. Coneguda per la seva batalla del 1944, durant la Segona Guerra Mundial, on van morir 3.000 japonesos per un bombardeig dels nord-americans. Seguint cap a la petita illa d’Owi on el conferenciant va difondre la “independència de Catalunya”.

Per acabar, la cirereta del pastís de l’audiovisual va ser Raja Ampat, una destinació somiada pels bussejadors per ser dels pocs llocs verges al món, inexplorats, allunyats dels circuits turístics. Llocs màgics, secrets i espectaculars. Llocs remots i inalterats per l'home. Raja Ampat és verd, blau i blanc. El verd de la seva exuberant vegetació, que recobreix els illots des de la riba fins al cim; el blau del seu cel i el blanc dels seus bancs de sorra.

Quatre indrets ben desconeguts a la nostra cultura que va atreure la curiositat de tots els espectadors que van poder conèixer indrets que ni ells mateixos sabien que existien. Tot un èxit d’audiència!

              Resum de Fina Pou, fotografia d'Esteve Garrell i cartell de Montserrat Lluch.

Marta Simó ha parlat sobre ANTISEMITISME AVUI: A L'OMBRA DEL CONFLICTE ISRAEL-PALESTINA. Dimarts 11 de gener.

Marta Simó, doctora en Sociologia per la UAB indica, a la introducció, que serà des d’una perspectiva histórica i sociológica, NO POLÍTICA NI IDEOLÒGICA.
Presenta el tema en tres apartats:
     Què és antisemitisme ?
     Una mirada a Israel.
     Moviment WOMEN WAGE PEACE.

1.-Des de l’Edat Mitja, els jueus són expulsats de molts països europeus. En segles posteriors, són freqüents els fets d’odi, persecució, guetos, barris, prohibicions i culpabilització. Als segles XIX i XX, s’arriba, amb el nazisme, als camps d’extermini, durant la Segona Guerra Mundial, reconegut com l’HOLOCAUST. Va ser com una sumade tot el que anteriormente s’havia fet, al llarg dels segles.
     -Explicà molts continguts concrets, lleis, prohibicions, disposicions, etc., que han maltractat l’existència itinerant del poble jueu.
     -Es defineix ANTISEMITISME com tota mostra d’odi o prejudici envers els jueus, la seva cultura, institucions, costums, bens, llocs de culte …
Malgrat això, les critiques contra Israel, similars a les dirigides contra qualsevol país, NO poden considerarse antisemitisme.

2.- ISRAEL es va crear al 1948, com a conseqüència de l’Holocaust. Aquest fet, va propiciar la seva fundació com Estat i va ser el revulsiu que ha produït la seva unitat i el seu sentiment de Pàtria, sense oblidar la seva diversitat, d’etnies, d’idearis polítics i de religió. Actualment és un país de gran COMPLEXITAT. Va aportar moltes informacions, de les quals remarcaría les següents:
     -El 81% dels habitants són jueus. procedents de tot el món.
     -Entre ells, hi ha diferències ètniques; són diferents els procedents d’Espanya i Mediterrani que els de Centre Europa.
     -Existeixen 4 grups religiosos, ultraortodoxes, nacionalistes, seculares i àrabs. El més nombrós, els ultraortodoxes.
     -Gran diversitat política. El Parlament té 12 partits..
     -El 91% de la població percep la necessitat del país Israel, com a seguretat.
     -Existeix un vincle especial amb EEUU, perquè el 80% de jueus del món són a aquest país americà.
3.- La tercera part, WOMEN WAGE PEACE, és un moviment nascut al 2014 que agrupa dones , mares per mediar en conflictes. Integrat per israelianes, cristianes, àrabs, bedüines … s’uneixen amb un principi comú: “un conflicte és la pèrdua d’un fill"

                          Resum de German Cequier, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch.