20 d’oct. 2021

Xavier Roqué ha parlat sobre ÉMILE DE CHâTELET, l'univers de Newton als salons de la Il·lustració...

El 2009 es van descobrir a les golfes d'una casa en venda, a 200 km de París, vuit caixes de fusta que portaven amagades més de 100 anys. Les capses contenien els manuscrits matemàtics i científics d’una dona de ciència singular, Gabrielle Émilie Le Tonnelier de Breteuil, marquesa de Châtelet (1706-1749). Els papers els havia preservat la neboda del fill d’Émilie, Florent de Châtelet. La subhasta dels documents, el 29 d’octubre de 2012, va renovar l’interès per l’autora de l’única traducció íntegra al francès dels Principes mathémàtiques de la Philosophie Naturelle d’Isaac Newton.
Émilie Le Tonnelier de Breteuil va néixer en el si d’una família rica i va rebre a casa una educació exquisida. Es va casar jove, als 18 anys, amb Florent-Claude de Lomont, marquès de Châtelet, un militar noble. En aquells moments regnava a França Lluís XV (1710–1774), net de Lluís XIV, el rei Sol. A París funcionava des del segle XVII l’Acadèmia Reial de Ciències, que no admetria dones fins la segona meitat del segle XX. Émilie va convèncer un dels acadèmics, Pierre Louis Moreau de Maupertuis (1698-1759), perquè fos el seu tutor de matemàtiques. Alhora, inicià una relació amorosa i intel·lectual amb François-Marie Arouet, Voltaire (1694–1778), el cèlebre i polèmic autor i dramaturg.

El 1733 Émilie i Voltaire s’instal·laren al castell de Cirey, a 270 km de París. A Cirey, amb la col·laboració clau d’Émilie, Voltaire va escriure el seu propi assaig newtonià, els Elements de la Filosofia de Newton (1738).

La ment de Châtelet era original i creativa, i va mirar de superar les limitacions imposades a les dones, fins i tot a les dones benestants com ella. Va publicar el seu primer llibre, les Institucions de física (1740), anònimament. El 1744 Émilie participà també anònimament en un concurs de l’Acadèmia de Ciències per determinar la naturalesa del foc. El seu treball, Assaig sobre la naturalesa i la propagació del foc, fou publicat el 1744.

L’estudi de Newton havia convençut Émilie de la necessitat de traduir els Principia al francès. Era una tasca complicada perquè Newton havia fet tres edicions de l’obra, i perquè les matemàtiques del text eren les més sofisticades del moment. Émilie, no només va traduir l’obra tenint en compte les diferents versions, sinó que afegí un comentari propi i il·luminador. Mentre treballava en la traducció, Émilie s’enamorà de Jean-François de Saint Lambert, soldat i poeta. Va tornar a quedar embarassada. Va treballar intensament per completar la traducció durant tot l’embaràs. El part va anar bé, però uns dies després Émilie moria sobtadament a causa d’una embòlia pulmonar; la seva filla moriria 18 mesos després. La traducció dels Principia fou publicada pòstumament el 1759.

Aquesta és encara l’única traducció francesa completa de l’obra, i és també un dels llegats memorables d’una dona intel·ligent que conreà la ciència i les matemàtiques en els salons de la Il·lustració. Resum Martí Majoral, fotografies Mercè Gasch, cartell Montserrat Lluch.

7 d’oct. 2021

INAUGURACIÓ de la nova temporada cultural de la nostra AULA

El curs va quedar inaugurat pel nostre President, Sr. Esteve Garrell, acompanyat de la Sra. Alba Barnusell, 1ª Tinent Alcalde en representació del Sr. Mayoral, Alcalde de Granollers, que ens van donar la benvinguda. A continuació van ser presentats els periodistes conferenciants pel Sr. Martí Majoral.

POLÍTICA CATALANA: COM HO VEIEM es pregunten i raonen J.M. Martí i Lluís Falgàs...

Els dos conferenciants, bons periodistes i experimentats, ens van oferir un anàlisis molt objectiu del moment polític actual.
     El títol de la seva xerrada ve d’un moment anecdòtic on van coincidir a Girona el President Puigdemont i els dos periodistes en la presentació d’un llibre. Abans del torn de preguntes els hi van insistir que no li podien preguntar al President ni sobre el referèndum, ni sobre les eleccions, ni sobre res en concret. Llavors en Lluís Falgàs va driblar tothom i li va preguntar el que interessava amb la qüestió: “Com ho veus?” sense vulnerar el que els hi havien demanat. El President va respondre durant una bona estona acontentant els periodistes.
Els conferenciants van valorar la situació d’avui com “el mentrestant”, un temps d’espera amb molta repercussió als mitjans però amb poques decisions. Els assessors aconsellen els polítics que aniria bé negociar amb discreció i evitar el soroll als mitjans de comunicació i a les xarxes, però això en el moment actual és difícil d’aconseguir.
Van comentar que amb el Procés (judicis, exilis...) han saltat 1 o 2 generacions donant lloc a una classe política jove. Els periodistes exposen un mesurat optimisme amb els polítics actuals: més inexperts però menys intoxicats, amb menys vicis del passat i amb més positivitat.
Ara mateix, el que interessa a tots els protagonistes (Gobierno, Govern, Ajuntaments) és acordar els pressupostos que, probablement seran els darrers per a tots, ja que dintre d’un temps es possible que es prorroguin. Seria bo que s’aprovessin tot tenint en compte la situació social i econòmica actual, i amb la perspectiva de la arribada dels fons europeus.
Com a data clau van indicar el 2023. Tots els Grups polítics estan pendents dels calendaris electorals amb les següents incògnites:
     -Hi haurà la moció de confiança al President Aragonés que va imposar la CUP?
     -S’acomplirà el termini de la taula de diàleg?
     -S’arribarà al final de la legislatura espanyola?
Cal tenir en compte que en el 2023 hi hauran eleccions municipals que interferiran en el context actual.
I molta atenció al que passa a Escòcia: no van votar Brexit i ja demanen un altre referèndum que, si en un futur el guanyen, Europa ràpidament els recolzaria. 
El 2023 ens podríem retrobar amb aquests magnífics conferenciants i tornar-ne a parlar de “Com ho veuen?”
Martí Majoral, per la síntesi de la xerrada, Mercè Gasch per les fotografies, Montserrat Lluch pels cartells.

1 d’ag. 2021

Campanya «CONTRA L'OBLIT. Crida a la memòria del bombardeig»

Benvolguts socis i amics de les Aules.
Des de l’Ajuntament de Granollers “la Vila Oberta”, ens han demanat col·laboració en la difusió de la campanya «Contra l’oblit. Crida a la memòria del bombardeig»
Té com a objectiu aconseguir recollir els darrers testimonis (orals, escrits, en imatge i, fins i tot, fonts secundàries) del bombardeig. Tots els testimonis i documents que es recullin, sumats als que ja es tenen actualment, serviran per fer realitat una iniciativa de l’escriptor Albert Forns, que té com a objectiu escriure un diari del bombardeig de 31 de maig de 1938, una obra que contribueixi al coneixement de la història del bombardeig a partir de les vivències personals dels qui les van patir, fet amb visió literària, que pugui esdevenir una obra que arribi a un públic ampli. El cartell adjunt hi podreu veure les diferents maneres de contactar-hi, si teniu alguna foto inèdita, en vau ser testimonis directes o testimonis de familiars o veïns de primera mà.

Des de la Junta us agraïm la vostra col·laboració.

1 de jul. 2021

Us desitgem un BON ESTIU i BONES VACANCES!!!

Benvolguts socis i amics de les Aules.
Malgrat els símptomes d’alleujament que s’han anat publicant en els darrers mesos, la Junta de les Aules per responsabilitat cap al col·lectiu i ciutadans en general, vàrem decidir no fer cap conferència presencial fins que les autoritats sanitàries ho aconsellessin.
Per tant en l’últim trimestre, hem ofert a tots els socis que disposen de correu electrònic, la possibilitat de poder seguir unes conferències on-line.
La programació ha constat de 6 videoconferències. Les dues primeres van poder ser enregistrades i posades a disposició per ser visionades, després de la seva transmissió en directe.
    -El dia 13 d’abril, el dr. en Història Moderna Diego Sola ens va oferir “Quan Europa va redescobrir Xina”. 
    -Dins del mateix mes, el dia 27, en David Vila i la Jessica Neuquelman, Lingüistes i Dinamitzadors ens van proposar, “Llenguaferits, un món de llengües”. 
    -El mes de maig el dia 11, el dr. en Medicina Interna Carles Paytubí, va parlar-nos de "la Medicina i la Música
    -I el dia 25Senyors i Pagesos al Vallès de la Baixa Edat Mitjana” pel dr. en Història Moderna, Jaume Dantí
     -Ja a la recta final, el dimarts 8 de juny el dr. en Història de l’Art, Jorge Rodríguez ens va parlar de la “Simbologia a l’art“ 
     -I per cloure aquest curs 2020-2021 tant poc habitual, en Frederic Sesé, Musicòleg, ens va parlar de “Cinema Musical I part“.
                                                                     *  *  *  *  *
La Junta, malgrat les circumstàncies poc engrescadores, hem continuat treballant per mantenir l’esperit de les Aules ben encès. Ens plau comunicar-vos que si les condicions són favorables, iniciarem de nou el curs el proper dia 5 d’octubre amb una programació variada i creiem força atractiva. La primera conferència l’han confirmat dos periodistes ben coneguts a casa nostra, en Josep Mª Martí i en Lluís Falgàs, que en breu ens indicaran el títol de la seva intervenció.
Amb l’agraïment a tots, socis, entitats col·laboradores i junta, per fer possible la continuïtat del projecte Aules.
Us desitgem un BON ESTIU i BONES VACANCES!!!