AJORNAT l'acte per adhesió a l'aturada general que es viurà a Catalunya. Dimarts dia 10 Claudi Mans parlarà de la QUÍMICA DE LA CUINA.

   

Manifest d'AFOPA en favor del diàleg com la via única possible per l'enteniment dins d'un marc democràtic.

Molt bones vacances... i fins el proper dia 3 d'octubre.

Ramon Alfonseda ha parlat de LA VIDA D'UN JUGADOR DEL F.C. BARCELONA. Dimarts 20 de juny.

L’exjugador del Barça Ramon Alfonseda, president de la Agrupació Barça jugadors i coneixedor de la realitat d'un futbolista d'elit, ha fet una valoració molt interessant sobre el procés que experimenta un jugador.

La vida d'un jugador del Barça sembla molt maca i fàcil però, segons es va desenvolupant, pot canviar. Quan un jugador comença a jugar és crea un personatge amb un gran poder mediàtic que conviu amb la persona. Com més èxit té el jugador, el personatge creix ràpidament i, a vegades degut a l'edat i a la formació rebuda, la persona no assimila bé el personatge fet que pot ocasionar-li greus problemes, com ha passat amb determinats jugadors que han arribat a una situació molt dolenta.

A nivell de Club es va crear l'agrupació ‘Barça jugadors’ que entre altres funcions ajuda a exjugadors amb problemes: els hi dona formació per desenvolupar una activitat i, si és necessari, una renda vitalícia

A nivell europeu és va crear una Federació europea d'associacions d’exjugadors de la qual el Sr Alfonseda en va ser President i va constatar l'alt percentatge d'exjugadors amb problemes

Coneixedors d'aquesta realitat, i amb criteri de futur, els responsables del Barça van crear la Masia, centre que al llarg d'aquests anys ha esdevingut una escola de vida, tot transmetent valors i formació, i ajudant els jugadors en el seu procés tant en la vesant esportiva com en la individual, valorant sobre tot la importància de ser PERSONA.

La filosofia de la Masia no és només aconseguir la victòria, significa:

-Treballar per assolir els objectius

-Guanyar, però només d'acord amb els valors

-Respectar l'equip contrari

-Aprendre dels errors i de les derrotes.

Amb aquests objectius i amb solidaritat, alegria, joc net, comunicació, dignificació de la derrota, gestió de la frustració... es pot aconseguís l' EXCEL·LÈNCIA = TALENT + ESFORÇ + HUMILITAT. Resum Martí Majoral i Casas, fotografia Mercè Gasch.

Àngel Casals va parlar de SERRALLONGA I QUI MÉS? Dimarts 13 de juny.

De la visió romàntica que tenim dels bandolers, em de tocar de peus a terra quan es fan extensius els noms i el perquè de la seva activitat: Serrallonga, Toca-sons, Perot de Rocaguinarda, Moreu Cisterer, Pere Gil, Margarit, Trucafort, Guillem de Josa, Antoni Roca, Joan Cadell, Lluís Oliver i d’altres.

Qui és bandoler? Un seguidor d’un bàndol, bandejat o expulsat d’una comunitat, delinqüent comú i lladre. El bandoler en grup participa en les guerres senyorials entre poblacions i lluites pel control del poder local, com un exèrcit paral·lel, inclús al costat del rei o d’un noble en contra del rei. Fins al segle XIX les batusses són extremadament violentes, fins a tal punt que a les Assemblees de Pau i Treva l’església els demana “No matin tant i sobretot els dies de culte a l’anar o tornar dels oficis religiosos”. Exemples: sota la protecció del Baró de Sentmenat, els Pinós i els Centelles, l’Antoni Roca arriba a aplegar 2.000 homes, un vertader exèrcit. En Guillem de Josa protegit pels poderosos Cardona. Perot de Rocaguinarda protegit pels Vilademany, participa en les guerres internes de Vic a favor dels nyerro i contra el Bisbe Robuster, també ho va fer pels monjos agustinians de Ripoll.

Trets a tenir en compte, l’ús de barret amb plomalls capa de pastor punyal i pedrenyal, es mouen sempre per terres conegudes i tenen llocs de seguretat, masies “amigues” que a canvi de diner els amaguen i alimenten si cal, normalment tenien la vida curta, les xifres de membres varien i les forces de l’ordre escasses.

Accions de les quadrilles, pocs atacs a les poblacions, robar pels camins i masies, segrestos, assalts a caravanes de plata o impostos reials i falsifiquen moneda. Els primers mapes de les Guilleries apareixen molt tard, els soldats no s’atrevien a entrar per por d’emboscades. A mesura que els estats creixen i legislen, el bandolerisme va a la baixa si hi afegim que el 1633 cau Serrallonga i les grans quadrilles, coincidint amb la guerra dels Segadors. 

Apareix el Sometent que els foragita, malgrat que alguns també s’aprofiten de les incursions a benefici propi. Amb la guerra del francès hi ha un repunt de l’activitat i es transformen en tropes irregulars anti-borbòniques. Aquest moviment s’associa als Trabucaires del Rosselló, ajusticiats a Perpinyà, quadrilles Carlines i els Maquis de després de la guerra incivil. Resum.Esteve Garrell, fotografia Mercè Gasch.

Lluís Galobart va parlar de la DISTRIBUCIÓ TERRITORIAL: LA COMARCA. Dimarts 6 de juny.

L’exposició anirà acompanyada de diapositives, la comprensió del tema serà molt més entenedora d’aquesta manera. El conferenciant ens diu que el seu gran mestre en geografia fou el professor Salvador Llobet que explicava el fet geogràfic tot tenint en compte les diverses relacions que podem trobar en un territori. 

La geografia regional intenta relacionar els diversos aspectes d’una àrea determinada. Així el relleu i els diversos cultius; una zona urbana com Granollers s`expandeix fruit d’ una intercepció de comunicacions (carreteres, ferrocarril...).També trobem una geografia humanista. Explica la importància que tenen els llocs per a les persones: l’ espai on som ens influeix. El Vallès té uns límits bastant clars: zona litoral, prelitoral i la vall. Una vall desorganitzada urbanísticament. Va tenir lloc un creixement sense un pla urbanístic en els anys seixanta. Una zona ocupada per quatre-cent mil habitants. A través de diverses diapositives ens explica l’estructura geogràfica del Vallès. El sentit de comarca: Hi ha divisions territorials com la comarca, que provenen d’un sentiment popular molt antic, en canvi altres divisions que han sorgit al llarg de la història, com les vegueries, “corregimientos” i les províncies són formes administratives. En l’època de la Renaixença, cap a finals del segle XIX, es va començar a pensar que la divisió comarcal tingués una eficàcia administrativa. Sorgeixen diversos projectes de mapes relacionats amb la divisió comarcal. 

Serà durant la República, que es farà una divisió comarcal bàsica. El geògraf Pau Vila fou un dels impulsors per dur a terme aquesta divisió comarcal. Diverses possibilitats per fer la divisió comarcal: relleu, psicològica (el sentiment popular de formar part d’ un espai concret) i econòmica (àrees de mercat ). La forma que va predominar fou l’ econòmica. Amb l’arribada del franquisme aquesta divisió queda anul·lada i prevaldrà la província. A finals del anys cinquanta geògrafs com Solé Sabarís en els seus estudis donen un valor a la comarca, però sorgeix també el concepte d’àrea metropolitana. Apareix el dilema de com s’ha de dividir Catalunya. 

Amb l’ arribada de la democràcia predominen dos postures: la divisió comarcal o la divisió partint de l’àrea metropolitana de Barcelona. La Generalitat es va decantar per la divisió comarcal. Sorgeixen els Consells Comarcals. La comarca dóna una personalitat a la ciutat capital. Ara bé, les comarques a l’entorn de Barcelona queden afectades per l’àrea metropolitana . 
El Vallès Oriental: té les característiques d’una regió geogràfica amb una capital, Granollers. Té un potencial econòmic i demogràfic important (60.101 habitants).Una capital amb una tradició urbana. El Vallès Oriental, també té unes peculiaritats geogràfiques que l’identifiquen en relació a altres comarques de l’entorn. Forma ondulada, diversos tipus de roca (calcàries, granit, pissarres, argiles...), diversos pisos de vegetació. A la plana trobem pins i alzines, a la zona prelitoral roures i al Montseny el faig, fins arribar a la zona més alta amb el prat alpí. També rius irregulars producte d’un clima mediterrani. El paisatge de la comarca ha canviat al llarg dels temps: ha donat lloc a una despoblació rural i a l’aparició d’urbanitzacions diverses i polígons industrials. Ens trobem amb una plana molt urbanitzada. Com a conclusió, ens diu el conferenciant, que el Vallès Oriental és una realitat geogràfica molt bonica, sobretot a la primavera. Té, però les seves dificultats en l’urbanització de l’espai. Resum Joan Gurt Vilarrasa, fotografia Mercè Gasch.

SETMANA CULTURAL de la GENT GRAN. Maria Soley va parlar d' ENVELLIR: BIOLOGIA i ESTIL DE VIDA. Dimarts 30 de maig.

La conferència s’inicia amb l’interrogant: per què envellim? A grans trets, la ponent dibuixa l’esquema des de la preparació biològica de l’ésser humà i la seva maduració sexual fins arribar al punt que les persones podem garantir la reproducció. Després, biològicament, anem entrant en una fase de manteniment de la vida i, a poc a poc, la seva davallada fins al final de l’èxit de les nostres funcions vitals. 

Tot el cicle es veu afectat pel dany biològic que s’insinua a través de factors externs: l’alimentació desequilibrada, malalties, accidents, contaminació ambiental, addiccions. De factors interns: capacitat de reacció de l’organisme i la predisposició genètica. Encara de forma externa tenim: els hàbits de vida, condicions laborals, relacions socials i capacitat de respondre als avisos que ens mantenen alerta. 

És possible frenar l’envelliment? Arribar a ser immortals? Són preguntes que potser la resposta encara correspon al futur. En aquest moment, es pot afirmar que l’augment dels anys de vida s’ha vist augmentat gràcies a una dieta equilibrada, millores en la jornada laboral, tenir aigua potable i accés a la medicina que incorpora avenços de recerca i tecnològics que afavoreixen precisar els diagnòstics i perfeccionar les intervencions. També cal tenir en compte la investigació en medicaments que pal.lien malalties que en altres èpoques eren mortals. 

Tots aquests elements han allargat la longevitat o vida màxima que en els éssers humans es troba en els 124 anys d’edat. No obstant, tot i els estudis científics que s’estan realitzant a través de les proves d’estrès i reducció calòrica, afirma que la garantia social de viure és diferent a través de la història i de la geografia, si es té en compte l’àrea mundial de què es parli. Resum Rosa Serra Sala, fotografia Mercè Gasch.

Trobada de responsables de les "Aules d'Extensió Universitària" a la UAB, el 29 de maig proppassat.

Cliqueu la imatge per llegir el comunicat rebut

Josep M. Mainat va parlar de CIÈNCIA OPTIMISTA. Dimarts 23 de maig.

En aquesta interessant conferència, en Josep Maria Mainat, d’una manera entretinguda, entenedora i molt documentada, ens ha presentat el que la Ciència i la Tecnologia estan fent per a nosaltres i, principalment, com revolucionarà la nostra vida en un futur no molt llunyà.

En els últims anys la ciència ha avançat de forma exponencial com aquesta successió de números: 2 , 4 , 8 ,16... Per fer-nos una idea del que representa, imaginem que anem doblegant successivament un foli per la mitat: les parts del foli que és van obtenint segueixen aquesta progressió numèrica. Si fos possible doblegar el foli 42 vegades, el gruix total del foli doblegat seria la distancia entre la terra i la lluna. És difícil d’imaginar però es real i en aquesta progressió avança la ciència. 
Els avenços de la medicina faran augmentar l’esperança de vida. Actualment, ja s’estan fent implants d’òrgans del cos humà creats amb cèl·lules mare. Dintre d’uns anys, és podran regenerar els nostres òrgans danyats, eliminant malalties i aconseguint que visquem més anys i amb una millor qualitat de vida. 
Passant al camp de la genètica, a mitjans del segle passat és va començar a llegir el genoma humà. És tardaven 8 anys en desxifrar el genoma quan, actualment, en una màquina és desxifren 10 genomes en una tarda. No és aventurat pensar que en un futur és puguin reescriure les lletres del genoma d’un nadó perquè tingui més salut, intel·ligència, bellesa... 
Un altre exemple són els cotxes sense conductor, on s’aplicaran totes les mesures possibles de seguretat. Aquests cotxes seran una realitat dintre de pocs anys i això rebaixarà d’una forma dràstica els accidents d’automòbil perquè en realitat som uns mal conductors que ens distraiem molt quan conduïm. També baixarà la contaminació perquè seran elèctrics i és calcula que la quantitat de cotxes serà un 30% menys dels actuals degut que és compartiran. 
S’ha demostrat al llarg de la història que la raça humana és innovadora, exploradora i aventurera . Actualment una frontera és l’espai però aquesta frontera és trencarà algun dia i els humans s’escamparan cap a altres planetes. 
Mentre esperem els avenços descrits, per viure més i millor, hem de mantenir-nos actius, fer exercici, tenir bones relacions socials, obrir la ment... En uns 15-20 anys la ciència aconseguirà invents que faran que tinguem una vida més llarga i de millor qualitat. Resum Martí Majoral, fotografia Mercè Gasch.

Assumpta Montellà ha parlat de LA LLEVA DEL BIBERÓ. Dimarts 16 de maig.

La historiadora, en la seva exposició, vol anar més enllà del fet històric i ens mostra també el factor antropològic. Ens descriu com varen viure la batalla aquells nois de 16 i 17 anys, nascuts entre els anys 1920 i 1921 que foren cridats a files. La sindicalista i anarquista Federica Montseny els va anomenar “la quinta del biberó”. 115 dies són els dies que va durar la batalla més decisiva de la Guerra Civil. Una guerra sagnant i irracional. 

Antecedents: Les unitats de l’ exèrcit republicà derrotades a la batalla de Terol i al front d’ Aragó, es retiren cap a Catalunya com poden, amb moltes baixes i una moral de derrota. Les tropes franquistes van aconseguir dominar el sector de Lleida i de retruc controlar les centrals hidroelèctriques que abastien la indústria de guerra catalana. Franco enlloc d’avançar cap a Barcelona es dirigeix a València. Volia evitar acostar-se a França per por que provoqués l’entrada de França a la guerra com a suport de la Segona República. El comandament republicà, va decidir intervenir i allargà la guerra, amb l’esperança que les potències europees, enfrontades al nazisme, canviessin la seva política de no intervenció. 

S’organitza i es disciplina un exèrcit. A més, es decretà la mobilització dels homes de més de 35 anys (lleva del sac) i els joves de setze i disset anys (lleva del biberó). De la lleva del biberó són cridats a files uns 27.000 nois. El 25 de maig es constitueix l’exèrcit de l’Ebre a les ordres del tinent coronel Juan Modesto. També tenen poder Enrique Líster i Manuel Tagueña. Desenvolupament: la batalla es va iniciar el 25 de Juliol, Sant Jaume, a les 0:15 hores de la matinada. Una nit sense lluna. L’exèrcit republicà comença creuar el riu Ebre per diferents punts. Les zones de Mequinensa al nord i Amposta al sud no obtingueren èxit; només per la zona central s’aconsegueix avançar i establir un front d’uns trenta-cinc quilòmetres. Primer va passar la infanteria amb barques i passarel·la sense el suport d’artilleria. Calien camions, armes pesades i altre material. S’havien de construir ponts. Els pontoners són els encarregats de construir-los. Ho fan de nit. El pas a l’altra riba va costar moltes vides per l’atac dels avions i les onades provocades per l’obertura dels pantans, situats a la zona franquista. Les tropes republicanes després d’haver conquerit Mora d’Ebre, El Pinell de Brai, Ascó i Fontanella es preparen per a la conquesta de Gandesa i Villalba dels Ars. Però l´exèrcit franquista ha reforçat la defensa en aquests llocs. Hi haurà uns enfrontaments molt violents. L’exèrcit republicà passa a la defensiva i s’estabilitza la línia del front. La batalla llavors es converteix en diverses contraofensives durant els mesos de juliol, agost i setembre. Era una batalla de desgast i de trinxeres. L’exèrcit nacional tenia un armament superior amb l’ajuda d’ Alemanya. Franco agafa el timó de la batalla i reconquerirà terreny, pam a pam, sense presa. Arriba la tardor i les pluges. Els soldats es repleguen a les trinxeres. 

L’acord de Munic (29-09-1938) entre el Regne Unit, França, Alemanya i Itàlia va permetre l’annexió dels sudets txecs per Alemanya per tal de garantir la pau i la no intervenció en la Guerra Civil espanyola. Alemanya no ho va complir. La República queda sentenciada. Final. El 4 i 5 de novembre cauen la Serra de Cavalls i Pàndols. La salt final a la serra de Cavalls va suposar fer servir 9000 tones de bombes d’aviació i 8000 tones de bombes d’artilleria. Franco trenca el front de l’ exèrcit republicà. Els alts comandaments republicans decideixen que han d’evacuar. La tarda del 15 de novembre el que queda de les forces republicanes es retiren a les ordres de Manuel Tagüeña. Creuen el riu en sentit invers i fan volar el pont de ferro de Flix. La batalla s’ha acabat. Una batalla que en la zona republicana va provocar 30.000 morts, però també un nombre de baixes no confirmat.

Causes d’aquella batalla militars, polítiques internes i internacionals. Militars: calia frenar l’avenç franquista després de la caiguda de València. Interna: Negrin necessitava una victòria per refermar el seu lideratge. El seu lema era “resistir es vencer“ Internacional: es pensava que la resistència i l’allargament del conflicte, faria que la Guerra Espanyola entrés a formar part de la Segona Guerra Mundial i així derrotar el feixisme. Malgrat tants morts, es va lluitar per la llibertat de les generacions futures. Resum Joan Gurt Vilarrasa, fotografia Mercè Gasch.