Parlar de com abordar el final de la vida d’un ésser estimat, no és fàcil, no ho és, precisament pels llaços afectius que hi tenim.
L’Alícia que va ser cuidadora del seu marit, ens parla en primera persona de la seva experiència, ho fa per ajudar, donant-nos les pautes a les persones que es troben davant d’aquesta situació, sempre en positiu, amb sensibilitat i empatia.
Ens diu, “Aquesta conferència, neix de la percepció que tenim sobre la necessitat de parlar, i abordar tot allò que envolta la situació de malaltia terminal o imminent, d'un familiar proper o persona volguda. Partim de la base, que en la nostra societat, parlar de la mort és un autèntic inconvenient; una veritat incòmoda. Vivim al marge de la mort i, de sobte, un dia, irromp en les nostres vides, entre els nostres éssers estimats, sigui per llei de vida o per malaltia sobrevinguda.
Llavors... no sabem com fer-ho, perquè quan ens toca molt de prop; pares, cònjuge/parella, fills, germans.... no sabem com reaccionar. No estem ni mínimament preparats. (encara que, siguem realistes, mai s'està prou preparat per això)”.
"Per acompanyar bé, cal aprendre a domesticar la pròpia por, l'angoixa i la tristesa.
Per conèixer i apropar-nos més, ens facilita aquesta sèrie de títols publicats.
-El niño que se enfadó con la muerte d’Enric Benito.
-El silenci dels nens de Sònia Fuentes.
-Por una muerte apropiada Marc Antoni Broggi.
-Señales de Araceli Gutiérrez i Sílvia Díez.
-El mensaje de las làgrimas, i
-Un hombre de palabra de Imma Monsó.
Finalment, va deixar la presentació complerta de la conferència, en format PowerPoint a disposició de qui ho demani.
Resum d'Esteve Garrell i Homs, fotografies de Mercè Gasch i Esteve Garrell, cartell de Montserrat Lluch
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada