Recordem ara la festa de Santa Llúcia amb dues píndoles evocadores

Benvolguts socis.

Aquest diumenge hem celebrat la festa de Santa Llúcia, una data que ens dóna l’inici de les festes nadalenques.

Amb la mirada d'infant, tornem a fer el pessebre, muntem l’arbre i abillem la llar amb motius nadalencs. 

Us oferim uns documents escrits i musicals per recordar aquesta festa. Amb el desig que us agradin. 

La Junta   Que Santa Llúcia ens conservi la vista.

Cliqueu la imatge per llegir el text complet.

* * * * *

El mestre Eduard Toldrà, va compondre Romanç de Santa Llúcia, una bonica partitura per commemorar la festa del gremi de les modistes. Us proposem dues mostres de la mateixa cançó, per dues veus molt entranyables a casa nostra, en Josep Carreras tenor 

i la Conxita Badia excel·lent soprano, la gravació que podreu sentir va ser enregistrada amb unes tècniques de l'època que no afavoreixen gaire la magnífica tècnica i veu de la senyora Badia. Malgrat això creiem que té molt d'interès.
Cliqueu cada imatge per sentir les interpretacions respectives.

Propostes noves, una d’Història Moderna i altra de Música

Benvolguts socis.
Aquesta setmana us presentem aquestes propostes d’Història Moderna i de Música.
Desitgem us agradin.
La Junta.

Els fets de Prat de Molló.
Un interessant article que ens proposa la redacció de la revista Sàpiens. Cliqueu la imatge per llegir l'article

* * * * *

El Theremin és un instrument quàntic força desconegut, que es toca amb l'energia de les mans.  Només tres països al món tenen escoles de música per aprendre a tocar theremin: Rússia, Japó i Irlanda. 

Escolta, és bonic! Theremin va ser inventat per Leon Theremin, un rus en 1920. És un instrument que forma un camp magnètic i es toca sense ser tocat. El seu so és com la veu humana ..... ¡¡Increïble !! 

Katica Illényi ens interpreta aquestes tres peces ben conegudes per tots. 

"O mio babbino caro", de l’opera Gianni Schicchi de Giacomo Puccini.
https://youtu.be/sh4EQFVAE04

"Once Upon a Time in the West", d’Ennio Morricone
https://www.youtube.com/watch?v=lY7sXKGZl2w

"Maria", West Side Story, de Leonard Berstein.
https://www.youtube.com/watch?v=Vox-p2WKgWQ 

Espai per a fitxers adjunts:
                   Previsualitza el vídeo de YouTube KATICA ILLÉNYI theremin - O Mio Babbino Caro
KATICA ILLÉNYI theremin - O Mio Babbino Caro
                  Previsualitza el vídeo de YouTube KATICA ILLÉNYI - Once Upon a Time in the West - Theremin
KATICA ILLÉNYI - Once Upon a Time in the West - Theremin
                  Previsualitza el vídeo de YouTube KATICA ILLÉNYI theremin - West Side Story - Maria
KATICA ILLÉNYI theremin - West Side Story - Maria

Avui MENJAR i SENTIR... unes curiositats molt nostrades: origen dels PANELLETS i la música de CAROLA ORTIZ.

Benvolguts socis.

Us hem preparat unes curiositats molt nostrades, adients per aquests dies. Sapiguem l’origen dels panellets acompanyats d'una bonica música de Carola Ortiz.

La Junta 

Des de quan mengem panellets?  Si busquem l’origen més dolç i més típic de Tots Sants i de la Castanyada, La revista Sàpiens ens ho explica.

Cliqueu aquí i accedireu a la informació.

Carola Ortiz, una de les creadores més dinàmiques de la nova generació de músics catalans, avança alguns dels nous temes del que serà el seu tercer disc com a compositora, Pecata Beata, música original sobre un recull de poemes en llengua catalana amb l’ànima femenina com a fil conductor. 

L’estil melòdic i rítmic del projecte està inspirat en sonoritats mediterrànies amb elements d'estils contemporanis. Cliqueu la imatge per deleitar-vos amb la melodia...

Ara una ESCRIPTORA i un MÚSIC per gaudir de les seves vivències...

Benvolguts socis.
Aquesta setmana la Junta de les Aules, hem preparat aquestes dues “píndoles" que desitgem us agradin.
Un tast per començar a conèixer una dona segurament poc coneguda. Aurora Bertrana

"Aurora Bertrana, de la música a l’escriptura". 

Les seves ganes d'aventura i la seva descoberta de noves cultures la van convertir en escriptora. L'Agnès Rotger, de la revista Sàpiens n’és l’autora. Cliqueu la imatge per accedir a l'article.

Les Choristes Caresse sur l'océan (au palais des Congres)  "Carícies a l'oceà Porteu l'ocell tan lleuger. Tornant de les terres nevades. Aire efímer hivernal. Lluny el teu eco desapareix Castells a Espanya. Gira cap al vent, gira, estén les ales. A l'alba gris de l'est. Busqueu un camí cap a l'arc de Sant Martí. Es descobrirà la primavera. Carícies a l'oceà. Deixa l'ocell tan lleuger. A la pedra d'una illa submergida. Aire efímer hivernal. Finalment, la respiració se'n va. Lluny a la muntanya. Gira cap al vent, gira, estén les ales. A l'alba gris de l'est. Busqueu un camí cap a l'arc de Sant Martí. Es descobrirà la primavera. Calma a l'oceà."

Cliqueu la imatge per sentir i veure el concert...

Molt cordialment.
La Junta

Una PINTORA i un MÚSIC per a tots vosaltres. Nova PÍNDOLA pel tancament de les Aules per la Covid-19.

Benvolguts socis.
Una nova entrega de dues “píndoles”. Aquesta setmana una de breu que ens porta a fer un tastet d’una pintora potser poc coneguda, i l'altra un treball del nostre company de Junta, en Joan Antoni Lledó que de ben segur ens portarà records d'una etapa de la nostra vida. Gaudim-ho.
La Junta. 

Quina pintora del segle XVIII retratava bisbes als 12 anys?

Als 12 anys, Angelica Kauffmann ja rebia encàrrecs remunerats, fins i tot de bisbes que acudien a fer-se retratar per aquesta artista precoç que pintava amb una tècnica impecable. Ens ho explica Montse Armengol des de la revista Sàpiens. https://www.sapiens.cat/preguntes-i-respostes/inspirar-kauffman-obra-mare-gracs_203541_102.html

Joan Antoni Lledó  Aviat farà 47 anys que el músic i compositor Rick Wakeman va treure la seva segona magna obra conceptual, coincidint amb la seva sortida com a teclista del grup Yes. 

Aquesta és una de les obres més aclamades del rock simfònic anglès, imprescindible dels anys 70. 

Rick Wakeman, nascut el 1949, es va fer famós per ser el teclista del grup de rock progressiu britànic Yes i per la seva prolífica carrera com a solista. 

Entrenat en piano clàssic, es va identificar amb multitud de teclats electrònics de última generació (com el Mellotron i el Moog) i per fer servir orquestres i cors acompanyant a una banda de rock. 

És considerat per molts com un dels millor teclistes de rock de tots els temps. 

Abans de Yes, va col·laborar com a teclista amb David Bowie, Cat Stevens o Al Stewart, entre altres. 

Després de compondre l’any 1973 la seva primera obra The Six Wives of Henry VIII, i interpretar-la amb membres de Yes, l’èxit va fer que seguís en solitari. 

I l’any 1974, treu l’àlbum conceptual que ens ocupa: Journey to the Centre of the Earth. 

Basada en la novel·la de Juli Verne, en va vendre 14 milions de còpies, essent el més venut de la història del rock simfònic, número 1 a Gran Bretanya, número 3 a EEUU i nominat a un Grammy. 

Aquest àlbum es va enregistrar en directe el 18 de gener del 1974 al Royal Festival Hall de Londres, acompanyat per la London Symphony Orchestra, la English Chamber Choir i la banda de rock The English Rock Ensemble (un grup de músics escollits per ell mateix). L’actor anglès David Hemmings va posar la veu de narrador de la història. 

Dos temes per cada costat del LP, conformen els quatre moviments d’aquesta ambiciosa obra: “The Journey”, “Recollection”, “The Battle” i “The Forest”. Ell en va compondre la música, les lletres de les cançons i la narració, que omplen els 40 minuts i 8 segons del disc. 

Dins de la primera cara del disc, la primera part transcorre entre els teclats, els cors i la dramàtica narrativa del narrador que ens explica l'inici del viatge. 

A la segona part, els cors i el “Moog” de Wakeman, ens embolcallen en un so celestial, que es va transformant fins al final. 

Comença la segona cara entre vent, so d'aigua i el narrador. Tot ens apropa a la sagnant batalla dels monstres. 

Després el clavicordi i el Moog de Wakeman i la banda prenen el protagonisme. 

Veus, cors, banda i teclats conformen un dels moments més àlgids del disc. 

Després de l’episodi de El Bosc, els teclats van construint una misteriosa intensitat. I prenent un extracte de la obra “In The Hall, of The Mountain King” d’Edvard Grieg, va donant èmfasi a la percussió, la orquestra i el Cor, arribant així al gran i esplendorós final. 

Nota: per tots aquelles i aquells que vulguin escoltar l’obra sencera, els adjunto l’enllaç per poder-ho fer i a sota els texts de la narració (en castellà). 

https://www.youtube.com/watch?v=YJ9W2pZwvlY

PÍNDOLES pel tancament de les Aules per la Covid-19.

Benvolguts socis.

La Junta us desitja que estigueu bé de salut. Per mantenir el contacte amb tots vosaltres, tornarem a enviar-vos regularment cada setmana, unes píndoles de variada temàtica i d’interès general, mentre duri el tancament de les Aules per la Covid-19.    Esperem que les trobeu interessants i amenes.

Les mosques de Sant Narcís.

La llegenda de les mosques de Sant Narcís està basada en un fet històric, que en aquest magnífic vídeo de l’Àngel Rodríguez  i Vilagran, ens explica de manera planera, com va anar els fets.

Cliqueu la imatge per veure el vídeo...

I el poema “Girona a la tardor”, del nostre gran poeta i escriptor Josep Maria de Sagarra.

AJORNADES les conferències immediates: consulteu el lateral sobre les SESSIONS PRÒXIMES.

Francesc Panicali, Isabel Alcalde i Marta Jover van parlar de MITES i REALITATS SOBRE LA SALUT MENTAL. Dimarts dia 20 d'octubre.

Una magnífica conferència a tres bandes per desmitificar prejudicis i estigmes tan comuns encara a dia d’avui i, alhora, exposar la realitat dels malalts sota la visió mèdica, familiar i viscuda en primera persona.

Mites diferents que es van exposar: en l’àmbit familiar i de l’entorn efectiu (Isabel Alcalde):

Els problemes de salut mental són poc comuns. En realitat el 23,7% de la població catalana major de 18 anys en presentarà.

No hi ha esperança per les persones amb problemes de salut mental. Veiem que amb ajuda mèdica i integració social molts es recuperen completament.

Les debilitats de la personalitat causen problemes de salut mental. Això no té res a veure amb ser gandul o dèbil, és degut a factors biològics, genètics, episodis traumàtics o d’història familiar.

Mites referents en l’àmbit professional (Dr. Panicali):

 

Qui pren drogues té un vici. Aquesta addicció és un trastorn del funcionament del cervell. Són malalts i depèn de factors genètics, psicològics i socials.

Qui va al psiquiatre està boig. La bogeria no existeix, és un concepte novel·lístic. El 20% de la població ha patit, pateix o patirà algun trastorn de salut mental al llarg de la seva vida.

Els psicofàrmacs anul·len el caràcter. Les drogues sí que canvien el caràcter, el fàrmac no. Els tractaments han de ser personalitzats i dosificats per obtenir els millors resultats.

Mites o estigmes negatius viscuts en primera persona (Marta Jover):

Els estereotips, prejudicis i discriminació. Això porta a que se’ls consideri violents, perillosos, que no són de refiar…. Quan el malalt amb aquest rebuig social se sent amb por i rebutjat.

Estigma social i autoestigma. Aquests prejudicis socials es reprodueixen als propis malalts. Afecta a la seva imatge i autoestima provocant aïllament, solitud, desesperança, autolimitació que desencadenen la cronificació, la dificultat de demanar ajuda i menor ús dels serveis.

Irrecuperabilitat, inestabilitat permanent. Aquests estigmes fan que empitjori el pronòstic del malalt i que perdi l’esperança en la curació.

Finalment es va obrir un torn de preguntes on el públic va participar activament. Resum de Marta Peitivi Blasi, fotografies de Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch Santacana..

Albert Beorlegui ha parlat sobre ELS SUMPTUOSOS MUSICALS DE VICENT MINNELLI, dimarts 13 d'octubre.

El musical nord americà dels anys 50 té quatre noms imprescindibles que ens ajuden a entendre una mica la dècada gloriosa que va viure el gènere sota la poderosa productora que atresorava més talent: la Metro Goldwyn Mayer . I aquests noms són: el productor Artur Freed, els directors Stanley Donen i Vincente Minnelli, i l’actor coreògraf (i ocasional director) Gene Kelly. De tots ells potser sigui Vincente Minnelli el que tingui una personalitat cinematogràfica més acusada, caracteritzada per un ús prodigiós del color i uns moviments de càmera que ressaltaven encara més les seves coreografies.

Aquest va ser el punt de partida de la segona conferència dels curs 2020/2021, de l'aula, que per raons de la pandèmia, va tenir lloc a la sala d'actes de l'Església parroquial Sant Esteve.

Vincente Minnelli, nascut a Chicago l'any 1903, fill d'una família d'artistes, va tenir una carrera important com escenògraf i decorador a Broadway, abans que fos cridat per Hollywood pel productor Artur Freed, a les ordres del qual realitzaria 15 magnífics musicals entre 1943 i 1903. La seva consagració vindria amb Cita en San Louis (1944), que inaugura oficialment el musical modern, però al llarg de la dècada següent seria el responsable de títols tan destacats com Ziegfeld Follies (1946), El Pirata (1948), Un americano en París (1951), Melodias de Broadway (1955), Brigadoon (1954) o Gigi (1958), que seria el cant del cigne d'un gènere que agonitzava davant els embats dels temps moderns, l'amenaça de la televisió i els nous gustos que s'imposarien a finals de la dècada.

Quan va passar la moda, alguns crítics van apuntar que les pel·lícules de Vincente Minnelli eren massa "perfectes" i "sofisticades”. Ara, passats més de 30 anys de la seva mort, la seva figura resulta imprescindible per analitzar l’època més daurada d'un Hollywood definitivament desaparegut, de quan el musical i el cinema enlluernaven el món.  

En cada presentació de les diferents pel·lícules vam gaudir de petites projeccions de cadascuna. Com sempre el conferenciant ens va fer gaudir de una bona tarda, que en aquests moments tots els assistents vam agrair.   Resum Mercè Barnils, fotografia Mercè Gasch, cartell Montserrat Lluch Santacana.

Rafel Nadal va parlar sobre EL PROCÉS DE LA CREACIÓ LITERÀRIA. Dimarts 6 d'octubre.

Rafel Nadal i Esteve Garrell.

En la inauguració del curs 2020-2021, que malgrat la situació enfoquem amb il·lusió, vam tenir com a conferenciant el prestigiós periodista i escriptor Rafel Nadal. Ens va relatar, a través de les vivències al llarg de la seva vida, com han nascut alguns dels llibres que ha escrit, és a dir, quines són les idees-força que han desencadenat el procés d’escriptura. Durant una nevada el seu net molt content i excitat, li va dir que estava tot blanc, primer al davant de casa i després!! també al darrera!!! I tot recordant la primera nevada, quan l’escriptor era encara un nen... En aquells temps eren set germans que gaudien de la neu pels carrers de Girona. El que li costava recordar era la nevada quan la seva filla era petita i ell treballava moltes hores al diari: en aquest  període no podia gaudir de la filla tant com hauria desitjat. De tots aquests pensaments va néixer Quan érem feliços,  una reflexió dedicada a la família.

A Rafel Nadal li agrada viatjar pel Mediterrani el mes de setembre en què el temps és bo, hi ha poca gent i tot està encara obert. Cada any visita una illa grega on l’arribada té un punt de tristesa. Del vaixell en desembarquen  molt pocs i hi pujant molts, la majoria joves que han acabat  les vacances i estan contents de tornar; a baix hi queden els pares i avis tristos pel comiat.  D’aquí neix Mar d’estiu que arrenca dels seus records de nen a la badia de La Fosca, quan pensava que tot el mar era el d’aquesta platja.

L’escriptor també ens fa una reflexió de les festes en família: Nadal, Reis, el pessebre, el Tió... amb un primer eix tot reflectint com ho gaudeixen els nets i un segon dedicat a la seva mare amb Alzheimer, ella ja no coneix ningú, amb el patiment que és per a tota la família. D’aquí naixerà un proper llibre.Ha estat una conferència molt emotiva que ha girat entorn les vivències del conferenciant, que gaudeix tant escrivint els seus  llibres, jugant amb els nets i cuidant del seu hort. Resum Martí Majoral, fotografies Mercè Gasch, cartells Montserrat Lluch Santacana.