Francesc Panicali, Isabel Alcalde i Marta Jover van parlar de MITES i REALITATS SOBRE LA SALUT MENTAL. Dimarts dia 20 d'octubre.

Una magnífica conferència a tres bandes per desmitificar prejudicis i estigmes tan comuns encara a dia d’avui i, alhora, exposar la realitat dels malalts sota la visió mèdica, familiar i viscuda en primera persona.

Mites diferents que es van exposar: en l’àmbit familiar i de l’entorn efectiu (Isabel Alcalde):

Els problemes de salut mental són poc comuns. En realitat el 23,7% de la població catalana major de 18 anys en presentarà.

No hi ha esperança per les persones amb problemes de salut mental. Veiem que amb ajuda mèdica i integració social molts es recuperen completament.

Les debilitats de la personalitat causen problemes de salut mental. Això no té res a veure amb ser gandul o dèbil, és degut a factors biològics, genètics, episodis traumàtics o d’història familiar.

Mites referents en l’àmbit professional (Dr. Panicali):

 

Qui pren drogues té un vici. Aquesta addicció és un trastorn del funcionament del cervell. Són malalts i depèn de factors genètics, psicològics i socials.

Qui va al psiquiatre està boig. La bogeria no existeix, és un concepte novel·lístic. El 20% de la població ha patit, pateix o patirà algun trastorn de salut mental al llarg de la seva vida.

Els psicofàrmacs anul·len el caràcter. Les drogues sí que canvien el caràcter, el fàrmac no. Els tractaments han de ser personalitzats i dosificats per obtenir els millors resultats.

Mites o estigmes negatius viscuts en primera persona (Marta Jover):

Els estereotips, prejudicis i discriminació. Això porta a que se’ls consideri violents, perillosos, que no són de refiar…. Quan el malalt amb aquest rebuig social se sent amb por i rebutjat.

Estigma social i autoestigma. Aquests prejudicis socials es reprodueixen als propis malalts. Afecta a la seva imatge i autoestima provocant aïllament, solitud, desesperança, autolimitació que desencadenen la cronificació, la dificultat de demanar ajuda i menor ús dels serveis.

Irrecuperabilitat, inestabilitat permanent. Aquests estigmes fan que empitjori el pronòstic del malalt i que perdi l’esperança en la curació.

Finalment es va obrir un torn de preguntes on el públic va participar activament. Resum de Marta Peitivi Blasi, fotografies de Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch Santacana..