Tarda viatgera la del 30 de gener a l’aula. En Jordi Llorens i Estapé, reporter viatger i fotògraf, ens ha fet gaudir la seva experiència a São Tomé i Príncipe, dues illes que conformen un país africà ubicat al Golf de Guinea, que ell va visitar el 2019.
Un destí molt poc conegut i on el turisme encara no hi ha fet estada. Cada cop queden menys llocs al món que s’hagin pogut escapar del focus turístic de masses.
São Tomé i Príncipe és un d'aquests darrers paradisos que ha sabut mantenir la seva essència sense perdre's en especulacions urbanístiques.
Podríem dir que és un dels països del món menys visitats i d’on tampoc es troba gaire cosa escrita. Un destí dels que realment li agraden a en Jordi.
Com a pròleg, ens va oferir una pinzellada de Gabon, situat just a la costa oest africana i davant de l’illa de São Tomé.
Dos destins que va fer conjuntament en el seu viatge.
La principal meravella de São Tomé i Príncipe, és el seu paisatge selvàtic declarat Reserva de la Biosfera amb el Parc Natural Ôbo.
També hi trobem una gran quantitat de platges verges de sorra blanca, els seus mercats de fruites tropicals, i una deliciosa i cuidada gastronomia saotomenca
Els seus habitants estimen el seu país i són ben conscients de les riqueses naturals que posseeixen com les nombroses “roças” grans hisendes, semblants a les nostres colònies tèxtils catalanes, dedicades al cultiu de cacau i de cafè de gran qualitat.
Una de les característiques dels seus habitants és la seva forma de viure pausada, serena, sense angoixar-se per res. El seu lema és “leve, leve” que vindria a ser: Viure lentament, a poc a poc. I és així com ells volen mostrar-se al món.
Veiem també les increïbles xemeneies volcàniques emergint del no-res.
La gran quantitat d’aus, tortugues, balenes, i altres espècies d’animals i vegetals endèmiques que hi ha en aquest indret del món... Però la major riquesa immaterial de la qual disposen és el somriure i l’alegria de la seva gent.
També hem d’agrair la presència del geògraf català en Xavier Muñoz, la seva esposa Yasmine, i els seus dos fills l’Helvyo i la Sara, tots tres nadius de São Tomé i Príncipe que en el col·loqui ens van explicar com es troba el país actualment. Dues visions diferents d’aquest país, la dels viatges i fotògraf i la de la gent que hi ha viscut, han posat el tancament de la vetllada.
Presentació i resum de Marta Peitivi, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada