Marta Simó ha parlat d'UNA APROXIMACIÓ SOCIOLÒGICA-HISTÒRICA DEL JUDAÏSME CATALÀ. Dimarts dia 3 de març.

Per entendre el judaisme deixarem de banda els estereotips per ignorància i ens centrarem en els seus fonaments. El jueu ho és per religió o per sentit de pertinença a un grup, com a comunitat cultural o d’origen. Cal fer esment que hi ha jueus no creients. 

Si ens centrem en l’àmbit religiós observem que són monoteistes i tenen escriptures de referència: TORÀ i TALMUD. Una característica que crida l’atenció és el diàleg i el fet de qüestionar-se contínuament aspectes sobre la fe. Això comporta pluralitat i obertura de pensament: no és d’estranyar, doncs, que convisquin de manera natural diferents tendències o maneres d’entendre el judaisme: Ortodòxia i Ultra ortodòxia, Tradicional i Progressista /Liberal/ Reformista. Pel fet de no renunciar als seus principis serà una comunitat envejada i estigmatitzada pels conciutadans d’altres orígens. En l’èxode des de l’inici dels temps, observem la característica de l’Assimilacionisme, formar part del lloc, voler-se integrar sense perdre les seves conviccions. Quan aquesta característica no funciona neix el Sionisme. 

Hi ha constància de l’arribada dels primers jueus a Catalunya al s. I-III en època romana, fan proselitisme i conviuen en harmonia: és una comunitat que cultiva l’estudi i les arts, fan de banquers prestadors ja que els cristians no ho poden fer per religió. Arribats al s. IV es donen les primeres conversions i, a partir del s. VII, els primers exilis i expulsions. El III Concili de Laterà 1179 marca el tancament de les comunitats jueves en barris closos, coneguts per Calls, on són obligats a portar la rodella. 

Està ben documentat que el Rabí de Girona Moixé ben Nahman conegut com Bonastruc ça Porta, filòsof talmudista cabalista i metge, va mantenir cordials discussions amb el seu homònim de Córdova Maimònides. Deixeble de Nahman fou el rabí Salomó ben Adret de Barcelona (1250-1310) que durant més de 40 anys fou la més alta autoritat religiosa dels hebreus a Europa, Àsia i Àfrica. 

El Segle del Diable fou el s. XIV: prohibicions, acusacions, condemnes per heretgia, avalots antijueus i, per pressió, conversions, son el preludi de l’imperi del terror instaurat per La Inquisició a partir del s. XV. 

L’any 1492 es fa efectiva la seva expulsió i s’inicia la cerca de conversos, inclosos els de vàries generacions, provocant situacions xocants com, per exemple, menjant més porc que ningú i fent la neteja de la llar i negocis en dissabte, dia sagrat, cosa que fan de manera ostentosa per demostrar la seva conversió davant de veïns i autoritats. A Mallorca els hebreus són mal anomenats “Xuetes“ marcats i encriptats: encara avui hi ha 14 llinatges estigmatitzats. 

Del s. XIX fins al s. XXI, n’hi ha un retorn a Catalunya. Per la Constitució del 1840, vénen provinents del centre i est d’Europa; entre 1881 i 1917 fugen dels tzars russos cap a Amèrica i la resta d’Europa i, també, a casa nostra: són molt lliberals i, entre ells, n’hi ha comunistes, socialistes, social demòcrates, sindicalistes amb voluntat d’integrar-se. Venen com és costum molt ben preparats intel·lectualment. Durant el nazisme retornen del nord d’Àfrica i de l’imperi Otomà. 

Després de la guerra incivil hi ha una permissivitat encoberta del règim franquista, els toleren per activar llaços comercials. Més migracions per canvis polítics procedents de la independència del Marroc, la Crisi de Suez i les dictadures dels 70 de l’Argentina, Uruguai i Xile. Actualment les comunitats hebrees a la península pateixen atacs de forma continuada. Per acabar un mirall: Poble Català - Poble Jueu ferms defensors de la identitat com a poble diferenciat. Resum Esteve Garrell i Homs, fotografia Mercè Gasch, disseny del cartell de Montserrat Lluch Santacana

Bibliografia recomanada per Marta Simó, marta.simo.sanchez@uab.cat
Manuel Forcano. Els jueus Catalans. Barcelona: Angle Editorial, 2014.
Vicenç Villatoro. Els Jueus i Catalunya. Barcelona: Editorial Barcanova. 2005.
Diversos autors. Los Judíos de Catalunya. Madrid: Cuadernos de Sefarad, 2007.
Manu Valentín. Voces Caidas del cielo. Barcelona: Comanegra. 2019.
Laura Miró Bonnín. La contemporaneïtat xueta. Palma: Edicions Documenta Balear, 2019.