Jordi Sierra i Fabra va oferir un COL·LOQUI-CONVERSA amb L'HUMANISTA. Dimarts 25 de gener.

A petició del nostre convidat, el Sr. Jordi Sierra i Fabra, es va canviar el format de conferència pel de col·loqui, la qual cosa va propiciar una connexió més propera entre l’escriptor i el públic.

“Vale más que Ud. se dedique a otra cosa que a escribir, nunca hará nada en la vida” li va dir el professor de literatura a Jordi Sierra i Fabra quan era petit. Encara sort que ell no li va fer cas i continuà amb la tossuderia de voler escriure, tot i l’oposició paterna.

Gairebé sis-cents llibres escrits i traduïts en trenta idiomes i catorze milions d’exemplars venuts avalen la trajectòria d’aquest artista.

Va treballar en l’àmbit musical, cosa que li va permetre viatjar i conèixer grans ídols de la música del moment. Va explicar anècdotes viscudes amb músics com George Harrison, Bob Dylan, Neil Young, David Bowie i Freddie Mercury entre d’altres.

Finalment però, va decidir fer un pas al costat i deixar aquest tipus de vida més bohèmia per dedicar-se a ser únicament escriptor.

El seu carácter extrovertit, inquiet i positiu fa que copsi el món amb tota mena de detalls, aquella ingenuïtat infantil, que és la font d’inspiració per les seves obres.

Altruista i generós, va crear dues fundacions, a Barcelona i Medellín (Colòmbia), per impulsar la lectura i ajudar als escriptors  joves a fer els seus primers passos.

Un magnífic col.loqui, amb pinzellades humorístiques, d’un gran escriptor i humanista amb més de cinquanta guardons a nivell nacional i internacional, entre els que hi figura la Creu de Sant Jordi l’any 2018.

Resum de Marta Peitivi, fotografies de Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.

Jordi Llorens ha parlat sobre INDONÈSIA, NORD DE SULAWESI I OEST DE PAPUA a partir de la seva experiència com a viatger, fotògraf i informàtic. Dimarts 18 de gener.

La conferència d’en Jordi Llorens i Estapé, reporter i fotògraf de Granollers, ens ha dut a una Indonèsia desconeguda. No és d’estranyar ja que els seus viatges sempre busquen indrets poc tocats pel turisme convencional i molt en contacte amb la gent del país.

Ens descriu Indonèsia com un arxipèlag de 17.000 illes, que s'estenen 5.150 quilòmetres d'est a oest, entre els oceans Índic i Pacífic del sud-est asiàtic, amb centenars de cultures, pobles, llengües i religions. Amb una població de 270 milions de persones, evidencia que és un dels països més poblats del món.

Els indonesis són un poble extremadament obert i pacífic amb una base hindú i budista molt sòlida, per la qual cosa l'islam es va acollir fa cinc segles predominant més a les illes de Java i Sumatra.

Després d’aquesta breu presentació, la conferència audiovisual es va iniciar a l’illa de Siau, a l’extrem nord de Sulawesi, on es troba el volcà Karangetang (també conegut com Api Siau) de 1.827 m d'altitud, que conté cinc cràters al cim. S'ha convertit en l’emblema d'aquesta illa, i esdevé un dels volcans més actius a Indonèsia dels 127 que n'hi ha. És troba en una zona anomenada ‘Anell del foc’ amb molta activitat sísmica i volcànica. De fet, la darrera erupció va tenir lloc el 2019. Després, vàrem tenir notícia del mercat polèmic d’animals de Tomohon. 

Seguidament en Jordi ens va dur a conèixer una de les illes més grans de Papua: Biak. Coneguda per la seva batalla del 1944, durant la Segona Guerra Mundial, on van morir 3.000 japonesos per un bombardeig dels nord-americans. Seguint cap a la petita illa d’Owi on el conferenciant va difondre la “independència de Catalunya”.

Per acabar, la cirereta del pastís de l’audiovisual va ser Raja Ampat, una destinació somiada pels bussejadors per ser dels pocs llocs verges al món, inexplorats, allunyats dels circuits turístics. Llocs màgics, secrets i espectaculars. Llocs remots i inalterats per l'home. Raja Ampat és verd, blau i blanc. El verd de la seva exuberant vegetació, que recobreix els illots des de la riba fins al cim; el blau del seu cel i el blanc dels seus bancs de sorra.

Quatre indrets ben desconeguts a la nostra cultura que va atreure la curiositat de tots els espectadors que van poder conèixer indrets que ni ells mateixos sabien que existien. Tot un èxit d’audiència!

              Resum de Fina Pou, fotografia d'Esteve Garrell i cartell de Montserrat Lluch.

Marta Simó ha parlat sobre ANTISEMITISME AVUI: A L'OMBRA DEL CONFLICTE ISRAEL-PALESTINA. Dimarts 11 de gener.

Marta Simó, doctora en Sociologia per la UAB indica, a la introducció, que serà des d’una perspectiva histórica i sociológica, NO POLÍTICA NI IDEOLÒGICA.
Presenta el tema en tres apartats:
     Què és antisemitisme ?
     Una mirada a Israel.
     Moviment WOMEN WAGE PEACE.

1.-Des de l’Edat Mitja, els jueus són expulsats de molts països europeus. En segles posteriors, són freqüents els fets d’odi, persecució, guetos, barris, prohibicions i culpabilització. Als segles XIX i XX, s’arriba, amb el nazisme, als camps d’extermini, durant la Segona Guerra Mundial, reconegut com l’HOLOCAUST. Va ser com una sumade tot el que anteriormente s’havia fet, al llarg dels segles.
     -Explicà molts continguts concrets, lleis, prohibicions, disposicions, etc., que han maltractat l’existència itinerant del poble jueu.
     -Es defineix ANTISEMITISME com tota mostra d’odi o prejudici envers els jueus, la seva cultura, institucions, costums, bens, llocs de culte …
Malgrat això, les critiques contra Israel, similars a les dirigides contra qualsevol país, NO poden considerarse antisemitisme.

2.- ISRAEL es va crear al 1948, com a conseqüència de l’Holocaust. Aquest fet, va propiciar la seva fundació com Estat i va ser el revulsiu que ha produït la seva unitat i el seu sentiment de Pàtria, sense oblidar la seva diversitat, d’etnies, d’idearis polítics i de religió. Actualment és un país de gran COMPLEXITAT. Va aportar moltes informacions, de les quals remarcaría les següents:
     -El 81% dels habitants són jueus. procedents de tot el món.
     -Entre ells, hi ha diferències ètniques; són diferents els procedents d’Espanya i Mediterrani que els de Centre Europa.
     -Existeixen 4 grups religiosos, ultraortodoxes, nacionalistes, seculares i àrabs. El més nombrós, els ultraortodoxes.
     -Gran diversitat política. El Parlament té 12 partits..
     -El 91% de la població percep la necessitat del país Israel, com a seguretat.
     -Existeix un vincle especial amb EEUU, perquè el 80% de jueus del món són a aquest país americà.
3.- La tercera part, WOMEN WAGE PEACE, és un moviment nascut al 2014 que agrupa dones , mares per mediar en conflictes. Integrat per israelianes, cristianes, àrabs, bedüines … s’uneixen amb un principi comú: “un conflicte és la pèrdua d’un fill"

                          Resum de German Cequier, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch.

BON NADAL! a les Aules i arreu...

FESTA de FINAL de TRIMESTRE 2021 a les AULES.

Aquest dimarts, a les Aules hem celebrat la festa de final de trimestre.

En Joan Antoni, va presentar el recital poètic musical. Per aquesta ocasió, una tria ben acurada del Poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra, els fragments tant ben recitats per la Mercè Barnils i la Marta Peitivi, van ser acompanyats de bona música i de millor interpretació per la Marta Lledó, que va portar una proposta de peces nadalenques i una del barroc italià.

Les expressions que van sortir del cor van arribar, fent-nos sentir i gaudir dels moments màgics de poesia i música.

Al final la Junta va desitjar unes BONES FESTES a tots els assistents.

CELEBRACIÓ NADALENCA amb Marta Lledó i la seva flauta, serà dimarts 21 de desembre, amics!

ELS OCELLS I LA NOSTRA CULTURA comentats per Pere Alzina, dimarts dia 14 de desembre.

Pere Alzina, biòleg i enginyer ambiental, ens ha fet una entretinguda conferència al voltant de una colla de ocells que ens envolten normalment a les nostres contrades i que sovint no hi reparem.

Hem sabut dels seus noms comuns i variats per tota la nostra geografia, així com també del seu cant que brillantment ell mateix imitava i feia, així com les seves costums.

Tot això ha fet pales el lligam dels ocells amb la nostra cultura ja que sovint, per no dir sempre, ens indiquen coses tant variades com els canvis d’estació i sobretot perquè un munt de músics tant diversos com Joan Manel Serrat, Mike Oldfield, Vivaldi o L.V. Beethoven els han dedicat cançons i obres musicals senceres.

Evidentment només n’ha estat un petit tastet, ja que en podria estar parlant hores senceres. Ocells com:

-l’Oreneta (banda sonora de moltes hores de l’estiu),

-el Mussol (dit Xot, i banda sonora de les nits d’estiu),

-la Mallerenga Carbonera (groc de cos i amb corbata negra),

-el Cucut (que només canta quan es reprodueix),

-la Puput (que surt a varies pintures),

-el Rossinyol (el Pavarotti dels ocells), -

-El Mussol comú o de Pagès,

-la Cadernera (de preciosos colors i lligada al Nen Jesús en varies pintures),

-l’Oreneta de Pagès (que fa els nius als pallers),

-la Garsa, la Merla o Merlot (símbol del dimoni a Catalunya) o

-l’Estornell.

Tot plegat una conferència distreta i entretinguda, així com sobretot didàctica, gràcies a un orador amb dots de comunicador àmplies. Joan Antoni Lledó

Resum de Joan Antoni Lledó, fotografies d'Esteve Garrell, i cartell de Montserrat Lluch.

Òscar Farrerons ha parlat de PAISATGE ROMÀNIC i MONTSENY, dimarts dia 30 de novembre.

Amb la presència d’Òscar Farrerons, arquitecte i Doctor en Enginyeria Multimèdia, i professor a l´UPC ha començat la sessió. És un enamorat apassionat del Montseny, al qual ha dedicat nombrosos llibres i estudis.

Aquesta vegada el tema ha estat el Romànic al Montseny. Són 17 itineraris que ara mostrarem i que, tant a peu com en cotxe, ens obren els ulls a un paisatge diferent del Montseny: el de les seves esglésies i edificacions romàniques.

De cada itinerari ha fet un recull de les esglésies que s’hi podeu trobar. Gairebé totes elles amb uns trets comuns: orientades d'Est a Oest, ubicades estratègicament per conquerir terreny i al voltant del Camí Ral.

1- Tona Seva- El Brull
          - St. Miquel de Vilageliu- consagrada el 948
          - St. Andreu de Tona -(889)- es va anar adaptant al romànic en diferents fases
          - St. Jaume de Viladrover- (1029)-al Brull, amb la seva porta orientada al Sud
          - Sta. Maria de Seva -(952)- conserva el seu campanar original.
          - St. Martí del Brull, amb els seus arcs cecs

2- Taradell-Viladrau-Espinelves
         - St. Genís de Taradell-(950), només queda el campanar, es va remodelar després de la guerra civil.
         - St. Quirze de Subidarells, amb la coberta de pedra.
         - St. Miquel d´Espinzella (1181)
         - St. Martí de Viladrau (908)-queda poc del romànic, al seu voltant es va construir el poble.
         - St. Vicenç d’Espinelves (943), amb dos absis.

3- Sant Marçal-Arbúcies

            - St. Marçal del Montseny (1053)

           - St. Cristòfol de Cerdans (1181) amb les pedres afegides 200 anys després.
           - St. Pere D’Esplá (983)-amb la finestra ben tallada, poca llum i coberta amb doble inclinació
           - Sta. Maria de Lliors (983). ubicada en un vall abandonada.

4- Sant Feliu de Buixalleu (nucli rural molt a prop de l'autopista)

          - St. Llorenç de Gaserans (1938)- amb els murs pintats)
          - St. Pere de Montsoriu- dins del castell de Montsoriu. Orientació diferent de l´habitual
          - St. Feliu de Buixalleu- es veu el campanar romànic, malgrat els afegits posteriors
          - St. Segimon del Bosc, només es conserven els murs de la part romànica

5- Breda-Riells i Viabrea

          - Sta. Maria de Breda- església parroquial de Breda, convertida en Ajuntament
          - St. Salvador de Breda (1068)
          - St. Llop de Viabrea (941)- molt modificada, construïda sobre una torre de fortificació
          - St. Martí de Riells (1169)- com moltes esglésies del entorn, dedicada a St. Martí.
6- Centelles-Aiguafreda
          - St. Antoni de les Codines (1291)- sobre la via romana que anava de Barcelona a Vic
          - St. Martí del Congost (898)
          - St. Salvador de l´Avencó (898), ha donat lloc a un veïnat al seu voltant
          - St. Miquel de Canyelles (s XII)

7- Montseny- El Brull-Tagamanent
          - St. Martí del Montseny. Encara està tota enguixada, porta entrada amb totxanes, seguint l, arc de mig punt.
          - St. Cristòfol de la Castanya (1025) amb la rectoria al costat
          - St. Cebrià de la Mora (1102)- amb vistes al Cingles del Bertí
8- Tagamanent
          - El Collet de St. Martí de Tagamanent- només queda una paret
          - Sta. Maria de Tagamanent (983)- coneguda pel castell de Tagamanent
          - St. Nicolau Vell, només queden quatre pedres
9-La Garriga-Samalús
          - St. Esteve de la Garriga (la Doma) - (966)- havia estat l’església parroquial
          - Sta. Maria del Camí (932)- al costat del camí ral, amb una portalada molt ben treballada
          - St. Andreu de Samalús (1059)
10- Vilamajor-Cànoves
          - St. Pere de Vilamajor (872)-amb la torre roja (campanar i antiga torre del castell)
          - St. Muç de Cànoves (1077)- amb les típiques característiques romàniques.
          - St. Salvador de Terrades (1226)
11- Palautordera
          - Església de Sta. Maria de Palautordera (S.XI)- el castell es va convertir en campanar
          - St. Esteve de Palautordera, amb la seva Torratxa massissa
          - Sta. Margarida de Montclús (sex)
12-Fogars de Monclús
          - St. Esteve de la Costa (862)- s’accedeix a la torratxa per una escala exterior
          - St. Martí de Mosqueroles (1104)- està capgirada per necessitats estratègiques
          - Sta. Magdalena (St. Marçal de Baix) (1100)

13- Campins-Fogars de Monclús
          - St. Joan de Campins (1231)- també capgirada i amb la pedra no massa ben tallada
          - St. Cristòfol de Fogars (1144)- molt ben conservada.
          - Sta. Fe del Montseny (1231)- s´hi va annexionar l´hotel.
14- St. Celoni-Gualba
          - St. Martí de Partegàs (1031), abans de que existís St. Celoni i fora del Camí Ral
          - St. Celdoni (1088)- només queda una mitgera, descoberta fa molt poc. Va donar nom al poble
          - St. Ponç (1338)- Antic Hospital de Leprosos
          - St. Vicenç de Gualba (984)- amb una decoració molt curiosa a la finestra del absis
15- Montseny-Vilamajor
          - St. Julià del Montseny (s. XI)
          - Sta. Anastàsia (S.XII)- només queden els murs interiors, la resta es va fer servir per reconstruir St. Julià.
          - Sta. Susanna de Vilamajor (1190)- amb el seu aplec anual, l´únic dia que es toca la campana
          - Sta. Susanna Vella
16- Fogars i Palautordera
          - St. Roc(s XII)- la senzillesa més pura del romànic
          - St. Cebrià de Palautordera (1120)- dins del castell de Fluvià, part del absis integrat a la façana
          - St. Joan de Cavallar (Can Nadal) 1050- molt enrunada.
17 - Tagamanent-Figueró
          - Sta. Eugènia de Congost (1038)-conserva els murs originals romànics
          - St. Pere de Vallcàrquera (966)- afegida una nau annexa 200 anys més tard
          - St. Cristòfol de Monteuques- segons llegenda, fundat per Lluís el Pietós, amb el campanar mirant cap al Figaró.
                                                     Un apassionant recorregut pel Romànic del Montseny. Moltes Gràcies.

Resum d'Àngels Caba, revisió d'Esteve Garrell, fotografies de Mercè Gasch i cartell de Montserrat Lluch.

Miquel Pallarès ha parlat: -DESCOBREIX les TEVES INTEL·LIGÈNCIES i les SEVES APLICACIONS pràctiques! dimarts 23 de novembre.

El Dr. Pallarès ha iniciat la conferència plantejant les dificultats de definir i de mesurar la nostra intel·ligència, i com podem incrementar-la per tenir una vida amb més benestar i felicitat, objectiu que ens ha de servir per viure millor.

Ha definit la intel·ligència com la rapidesa per obtenir coneixements pràctics naturals o adquirits que faciliten les consecucions d'objectius o relacions, segons l'edat i el temps que vivim.

Es va remuntar al Big Bang fa 13.800 milions d'anys. El Dr. Pallarès va continuar amb la gènesi on ens va recordar que primer van aparèixer els rèptils i ocells, després els mamífers i per últim l'ésser humà. A continuació va parlar de l'evolució del pensament al llarg dels segles, des de la filosofia del segle IV aC fins Darwin.

Ens va parlar de l'encèfal evolutiu de MCLEAN (1913-2007) que és el principi de la Neurociència; no tenim un sol cervell, sinó tres estructures que s'han generat com a conseqüència de l'evolució:

          a) El cervell reptilià. És el que controla els comportaments propis de la supervivència instintiva com la respiració, el cor, l'equilibri i les rutines. Actua de forma ràpida, mecànica i inconscient.

          b) El sistema límbic o mamífer. És el de les emocions i la memòria. Però nosaltres no fem res per tenir emocions; son automàtiques i justament per això són difícils de controlar.

          c) El còrtex cerebral. Es troba en els mamífer més desenvolupats i especialment en els humans. És qui ens obre la porta al món abstracte: el llenguatge, el raonament, l'aprenentatge, la consciència...

També va parlar de Lewis Terman (1877-1956) psicòleg famós per les seves aportacions als test que mesuren el quocient intel·lectual (QI). Howard Gardner (1983) va exposar la seva teoria de les intel·ligències múltiples. Ell i el seu equip de la Universitat de Harvard han identificat vuit intel·ligències diferents, actualment estudien una novena, la intel·ligència existencial.

La intel·ligència no és només racional, també hi ha, diu Daniel Goleman, l’emocional. El cervell racional habitualment no decideix quines emocions hauríem de sentir. Segons aquest autor les emocions són poderoses i dominar-les és la intel·ligència emocional. Les emocions tenen personalitat pròpia, cal aprendre a dominar-les perquè sinó ens poden jugar males passades.

La Neurociència ens ha permès fer un gran pas en els coneixements recents del nostre encèfal i de la nostra ment. El coneixement de les intel·ligències múltiples ens ha d'ajudar a obtenir rendiments mentals més pràctics i accessibles i també a descobrir tècniques per millorar l'aprenentatge.

Per acabar el professor ha recalcat que, donat que només podem aprofitar-nos d'allò que sabem, és del tot necessari estimular i potenciar la intel·ligència dels nens i nenes, sobretot fins els 10 anys, per evitar la uniformitat. Publicacions seves aquí.

Resum i il·lustració Carme Esplugas, fotografies M.Gasch i E. Garrell, cartell Montserrat Lluch.

Jordi Estapé ha parlat sobre BLOCKCHAIN: UN CANVI DE PARADIGMA. Dimarts dia 16 de novembre.

Que la tecnologia està canviant el món és un fet inexorable però no ens podem ni imaginar a quina velocitat s’està produint aquest canvi. Per un moment, imagineu-vos que només portant el mòbil no us cal res més, ni DNI., ni targetes de crèdit, ni agenda, ni moneder ni cartera, absolutament res de res... Tot això es pot aconseguir gràcies a la tecnologia BLOCKCHAIN, amb infinitat d’aplicacions.

El granollerí JORDI ESTAPÉ CANAL, gran coneixedor d’aquesta tecnologia i amb una llarga experiència, ens va endinsar en l’argot tècnic d’aquesta matèria, tot explicant i aclarint conceptes com bitcoin/Bitcoin, ether/Ethereum, -en minúscula la tecnologia i en majúscula la moneda o altres transaccions-, i també el concepte criptoactiu o divisa digital.  Va explicar extensament i gràfica la diferència entre CENTRALITZACIÓ (INTERNET), on tot recau sobre un mateix servidor i diferents perifèrics, i DESCENTRALITZACIÓ (BLOCKCHAIN), on tothom disposa al moment de la informació de tots, el que se’n diu COMUNICACIÓ P2P (peer to peer) amb els seus riscos i beneficis en cada cas. En canvi la tecnologia BLOCKCHAIN és matemàticament segura, transparent, pública i no censurable, on no hi ha intermediaris.

Mitjançant la funció criptogràfica HASH es pot transformar una imatge o input a través de 32 bytes, en un únic output, cosa que el fa irrepetible i suficientment segur amb gairebé cap possibilitat de retorn a l’inici.

La SIGNATURA DIGITAL, mitjançant una clau feta per nosaltres mateixos, ens permet signar de manera no presencial qualsevol document, creant una empremta íntegra i autèntica totalment comprovable i segura que ens permetrà iniciar qualsevol transacció. Cal tenir present que, quan es fa una transacció s’ha de fer d’una forma ordenada, portant un llibre registre per evitar duplicitats, incórrer en majors despeses o perdre informació. Aquí és on entra el concepte de pàgina o BLOCK, cadena de pàgines o llibre registre on totes les transaccions es reflecteixen amb data i hora d’execució sent impossible modificar dades, per la qual cosa comporta una ciberseguretat intrínseca. Tota transmissió de dades comporta uns incentius i comissions que fa sostenible el sistema. Aquí s’introdueix el concepte PROOF OF WORK (HASH CASH), el treball dels miners. Criptomonedes com el BITCOIN utilitza aquest algoritme per fer front al 51% d’atacs o a la doble despesa, i produir nous blocs a la cadena.

Així una transacció s’iniciaria amb:

      -la signatura digital,
      -l’enviament de la transacció,
      -recepció de la transacció a la piscina,
      -els miners les pesquen depenent de les comissions pagades i classifiquen posant-les en blocs i ho afegeixen a la cadena BLOCKCHAIN on hi queda permanentment,
      -prova de treball (POW), verificació i confirmació de cada bloc.

A la finalització de la conferència, es va encetar un reeixit torn de preguntes on hi va haver molta participació dels assistents.

Text resum de Marta Peitivi, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.