Molt bones vacances amics, tornarem al setembre per mostrar la programació del trimestre pròxim.

Joan Vives va parlar de VIVALDI, MÚSICA DE LA NATURA. Dimarts dia 21 de juny.

Joan Vives ens va fer conèixer un dels aspectes més originals d’aquest reconegut compositor. Vivaldi va marcar tota la tècnica de la seva època de forma virtuosa en un temps esplèndid per a la música de corda, i dels grans “luthiers” de Cremona: Stradivarius i Guarnerius.

Ningú com ell va explicar en música l’encant de la primavera, l’alegria dels cants dels ocells, el goig dels prats florits. I també les tempestes d’estiu, les caceres de tardor i la gelor d’hivern. En els ‘Adagios’  ens fa sentir com devien ser les silencioses i melancòliques nits de Venècia, el somort i quiet de l’aigua amb un fons del cruixir de les gòndoles.

Va ser Mestre de capella i director del Conservatori de l’Hospici de la Pietà, una escola femenina que adquireix fama per la qualitat de les intèrprets i l’originalitat de les composicions de Vivaldi. Això es tradueix en aportacions de sosteniment monetari per la Entitat.

Ens resulta curiós per a nosaltres assabentar-nos que les noies tocaven darrere d’una gelosia: resultava tremendament eròtic veure una noia abraçar un violí, o una viola, i pitjor encara un violoncel. Només els era permès tocar en públic el clave o bé cantar.

Vivaldi va estudiar en el Seminari Teologia i Música, per sort per a ell i per nosaltres no va reeixir com a sacerdot. Resum Aurora Masat, fotografia Mercè Gasch.

Ramon Vila i Forn va parlar de LA CATEDRAL COM A MODEL DE CONSTRUCCIÓ INTERIOR. Dimarts 14 de juny.

Els occidentals vivim en una societat cada cop més líquida i poc consistent, els valors tradicionals i els punts de referència que d'antuvi donen estabilitat a l'individu i la societat estan perdent solidesa, augmentant la fragilitat humana. Modernitat líquida comporta: treball accelerat, família inestable, amistat temporal, volatilitat de les relacions humanes, precarietat, incertesa, Canvis continus culturals i socials que afecten directament a canviar de feina i residència, o models d'educació, Noves experiències, amistats, aprenentatge, encaix i adaptació a les noves situacions. Un exemple gràfic el podem veure en un quadre de Dalí, tres rellotges tous i un de rígid, cal cuidar la memòria si no ho fem es desfarà. Apareix una necessitat de valors sòlids com a base d'estabilitat i els pilars de la responsabilitat, la cooperació, el reconeixement i el desenvolupament professional continuat dona un conjunt ètic. 

La societat cuida l'aspecte extern, imatge i culte al cos, en una sèrie de factors subjectius Actitud-aptitud, aprenentatge-drets i deures, estat d'ànim-estil de vida, Hàbit de treball-higiene personal, motivació-necessitats. Condicionen l'interior de l'individu els objectius-aspiracions, pensament-personalitat, Trets volitius -satisfacció laboral, sentit d'aconseguir-ho, valors i virtuts. La dualitat poble-catedral exterior/interior per definir la catedral com una construcció sòlida resistent els embats de la vida. Aplega els símbols de una muntanya, cova i natura, diferents exemples de cultures diverses ens apropen la muntanya a la ciutat, catedrals, pagodes, ziggurats. Muntanya-catedral-eix axial del món, exemple la creu de sis braços indica nord sud est oest i la connexió terra i cel (físic i espiritual). 

En l'ordre apareix una constant la “M” Mem de Muntanya Messies Mare Mestre Maçó Amen. La mem com a font de saviesa de corrent d'aigua. Al llarg de la història en llocs de culte les representacions de pintures retaules i escultures son una forma d'ensenyar gràficament. Exemples les catacumbes a la Capadòcia, els claustres, el conegut Pantocràtor a Taüll, portal de santa Maria de Ripoll, sostres i disseny de vitralls portes i rosetons de catedrals i centres de culte. Apunts simbòlics: El Laberint o com arribar al centre protegit de la nostra consciència, fent un camí viatge-peregrinació ni fàcil ni recte. El Pou o font d'aigua al centre de claustres. La Pila baptismal a l'entrada. La Porta mai amb accés directe i una simbologia la unió del Cel i la Terra. El Rosetó llum i guia al centre místic representa l'Ànima, la Perfecció, l'Amor. Construïm des de l'interior seguint les pautes de la Bellesa-Harmonia la Racionalitat-Irracionalitat, orientació en l'espai segons el centre, l'eix i els punts cardinals, projectant amb nombres naturals i irracionals, usant les eines bàsiques de triangle cercle i corda de dotze nusos. Comença el “Viatge Interior”, els tres pilars Rigor Misericòrdia i Justícia. Primer pas del Rigor al Ritual, i a la observació Sentir Pensar Actuar.

En la vida quotidiana els rituals hi son presents cerimonials de prendre el te, reiki arts marcials tai chi o cuinar. Ja tenim l'estructura i les eines, la maçoneria Constructors de Catedrals, treballant el Rigor del Ritual amb Misericòrdia de la Fraternitat amb la finalitat d'aconseguir la Justícia de la Pau Interior. Protegint-nos de la Liquiditat Exterior mantenint el nostre centre dels embats diaris i mantenint la Pau Interior. El concepte Catedral ens ajuda a ser més sers humans descobrint treballant i potenciant el centre de la nostra identitat interior. Resum d'Esteve Garrell i Homs. Fotografia Aurora Masat. 

Dolors Bramon va dir: PARLEM DE L'ISLAM i FEM-HO BÉ: LA TERMINOLOGIA NO ÉS INNOCENT. Dimarts 7 de juny.

L’Islam és una manera de entendre Déu, que en àrab és diu Al·là. Els qui creuen en la cultura de l’Islam es diuen musulmans, són islàmics. La religió musulmana és de les que més creix i ho fa per Àfrica i Amèrica. Els mitjans de comunicació ens parlen d’ ISIS i DAES (inicials d’estat islàmic en àrab), però és millor anomenar-lo PEI (pretès estat islàmic). No és un estat pròpiament perquè no té territori amb fronteres. Al-Qaida, al 2004, el va situar a la Mesopotàmia entre el Tigris i l’Èufrates.
Apartir del 2010 és quan surt ja el mal anomenat Estat Islàmic, amb pretensió d’expandir-se per tot el món. La seva capital primera va ser Mossul i desprès Raqqa a l’Irak. Viuen del petroli, del comerç d’obres d’art, del tràfic d’òrgans del morts i de la droga. Van en contra dels arqueòlegs i l’arqueologia ja que volen que la història comenci a partir d’ells, l’anterior no existeix segons ells.  El PEI s’estén per Síria i Irak. Un estat ha de tenir exèrcit i el seu té un 2% de sirians i és mercenari, la resta de la població es fuga si pot. També hi ha dones que van a ajudar però les enreden i les fan servir per sexe i procrear. Tenen xarxes difícils de detectar, semblants a les dels pedòfils. Les seves xarxes socials serveixen per reclutar persones i obtenir diners, i les podem veure en la revista DABIQ , a Internet. En els seus plans d’estudis no entre ni la història, ni l’art, ni la geografia, perquè tot comença amb l’Islam. Ensenyen l’Alcorà, se l’aprenen de memòria en àrab del s. VII i és l’imam qui l’interpreta. Han encunyat moneda però no se sap si circula. Han proclamat el califat islàmic i Abû Bakr al-Bagdâdî és qui s’ha autoproclamat califa.

Tant Rússia com EEUU tenen interessos econòmics a la zona. Els refugiats per sortir del país han de pagar al pretès estat. Alguns països àrabs on tenen  grups de creients s’han adherit al califat islàmic. Segons l’Alcorà Déu va dictar la darrera normativa al profeta  Mohama i l’Alcorà va ser escrit 24 anys després de la seva predicació. L’Alcorà prohibeix que un musulmà lluiti contra un altre musulmà (xiïta, kurds), i diu que han de protegir la gent del ‘llibre’ (Bíblia = jueus, cristians, coptes, zaidites, sabeus etc.), però l’exèrcit del PEI els massacra a tots.

Els gihadistes, dels que se’n parla des del 2005, són assassins i terroristes. Gihad vol dir esforç per millorar la conducta i a l’Alcorà amb aquest sentit surt 25 vegades, i 10 vagades com a enfrontament bèl·lic. Els combatents de la gihad són mujahidins paraula emprada per Bin Laden. Resum i fotografia de Mercè Gasch.

Frederic Sesé va parlar de MÚSICA I CINE. Dimarts 31 de maig.

Frederic Sesé ens va donar a conèixer  una tècnica, nova per a nosaltres, per captar com han evolucionat les tècniques sonores i musicals de les pel·lícules cinematogràfiques. La música dels films es pot dividir en dues parts: música ja escrita en anterioritat i música composta especialment per a la pel·lícula. Amb el cine mut s’amenitzava el film amb un pianista que improvisava les seqüències segons les seves possibilitats d’inventiva pianística. En arribar el cine sonor van introduir-se petites peces instrumentals o cançons per amenitzar el desenvolupament del argument. Recentment tenim una  mostra esplèndida de 2001 Odissea del espai, estrenada en el 1968,  dirigida per Kubrick amb una obertura esplèndida de Richard Strauss, 1864-1949, una música d’una grandiositat incomparable que ens fa sentir tota d’immensitat del univers. Com a contrast, en el mateix film, el director Kubrick escull la música del Danubi Blau per acompanyar la passejada dels astronautes per un espai sense gravetat, amb la música del mestre dels valsos Johann Strauss 1825-1899, una música intranscendent i juganera. 
Desprès d’una gran quantitat de pel·lícules fetes per satisfer les il·lusions del públic, amb boniques històries romàntiques o històriques, amb una música convencional però també amb composicions de mestres de qualitat ja finats, passem a una nova etapa en que la música està exclusivament escrita per subratllar les emocions i les angoixes de l’exposició dramàtica de la pel·lícula. Finalment es passa també una nova manera d’escriure música de pel·lícula amb un estil ja inventat. Wagner, en les seves òperes, que en va ser el millor exponent. Es tracta del “leitmotiv”. Són melodies que descriuen, personatges, emocions, accions o situacions que acompanyen l’actor al llarg de tota la actuació.

Realment va ser una classe interessantíssima i com per motius tècnics no va ser possible escoltar i visualitzar totes les seqüències que tenia preparades, podrem escoltar novament Frederic Sesé el proper curs amb dues conferències, per poder recuperar i gaudir dels nous coneixements musicals de les pel·lícules cinematogràfiques. Resum Aurora Massat, Fotografia Mercè Gasch. 

Genís Tura i Pou va parlar de TRES APUNTS HISTÒRICS FOTOGRÀFICS DEL MEU GRANOLLERS DELS ANYS 50. Dimarts 24 de maig.

Les primeres notícies de Granollers les trobem al cilindre anomenat ‘Vas Apol·linar’ ja que tot va començar al Turó de Sant Esteve on estaven les esglésies de Granollers. Allí van haver-hi successivament cinc esglésies . La primera un temple basilical romà no cristià, en segon lloc l’església visigòtica, després l’església romànica de la qual ens ha quedat el portal petit i de la qual tenim referències al “Cartulari de Sant Cugat” (any 900); del s. XV tenim l’església gòtica que era una autèntica joia i de la que destacava el portal gran i, per últim, tenim l’església actual construïda desprès de la guerra segons planiols de l’arquitecta Boada. Les esglésies estaven a tocar de les muralles, també molt a prop de Can Ginebreda on hi havia el barri jueu. 

En l’església gòtica hi havia també la capella del Roser i la de la Mercè. Aquesta església va tenir el retaule dels Vergòs, format per 18 taules de fusta, actualment només resten 14 i estan al MNAC. El retaule molt deteriorat es va guardar a la sagristia, posteriorment va ser traslladat a l’hospital de Sant Domènec (actual Sala Tarafa)i, abans de la guerra, va ser venut per pagar les reformes de la sagristia i l’actual hospital de Granollers. Aquest retaule va ser substituït per un de la Mercè de Barcelona, que també va ser venut . A principis del s. XX en van posar un de neogòtic, sense massa valor, que va ser cremat durant la guerra. El retaule del Roser que era més valuós també va ser destroit. D’aquesta església queden algunes peces com una trona, gàrgoles i mènsules al museu de Granollers. 

L’església actual va tardar molt en construir-se, ultra desmuntar-la pedra a pedra. Havia estat cremada per dins i les seves campanes llançades des del campanar. Mentre tant el cinema Mundial va fer les funcions d’església, i el cinema de doctrina, situat a la mateixa plaça, va fer les funcions de capella del Santíssim. L’església era molt fosca i a la dècada dels 50 el Sr. Adolfo Montañá, indià, va pagar els vitralls en els que es van representar les pintures del retaule dels Vergós i l’actual retaule de marbre va ser pagat per subscripció popular.

Tota l’explicació va anar acompanyada d’un gran número de fotografies des de diversos angles. A continuació ens ha passat fotos de l’estació del tren i els seus voltants. El carrer Girona, el parc, etc. La conferència tindrà una continuació. Resum i fotografia de Mercè Gasch.

Carles Díaz i Reche va parlar soibre QUÈ ÉS LA GRAFOLOGIA i LES SEVES APLICACIONS. Diarts 17 de maig..

Els conceptes que defineixen la Grafologia són els d‘una tècnica científica del grup de la criminalística que estudia i analitza la personalitat global i detallada mitjançant l'escriptura. Amb observació s'estableix el temperament, caràcter, aptituts, estat d'ànim, estat de salut mental i física, inseguretats, intel·ligència, les emocions, comportament amb l'entorn, com es mostra als demés i com és intimament. 

Aplicacions de la Grafologia: perfil grafològic per curiositat,  anàlisi d'escrit per fer un regal i encertar-lo.

Grafologia Forense: Anàlisi per instàcia judicial, determinar documents autentics o falsejats.

Grafopatologia: identifica malalties: depressions, fòbies, neuròsis, histèries, esquizofrènia, demències tipus Alzheimer, Parkinson.

Selecció de personal: Escollir el millor candidat per un lloc de treball.

Compatibilitat de caràcters: Parelles, socis d'empresa.

Pedagogia: Trastons de la infància, grafologia infantil.

Grafoteràpia: Modificació de la conducta mitjançant l'escriptura.

Perícia cal·ligràfica Judicial: és l'especialitat forense per determinar l'autenticitat d'un document en procesos judicials per suïcidi, testamentaris entre d'altres.

S'exposen a continuació diferents exemples d'escriptures i detectant patologies  i/o confirmant tendències del subjecte estudiat.

Varis exemples de proves de Grafopatologia per un robatori, detecció d'un Parkinson en fase inicial, en els altres detecció fase inicial d'un Alzheimer, alcoholisme, drogoadicció.

En les proves de Grafoteràpia ens mostra un exemple de l'abans i el després en un tractament.

Criminalística o conjunt de tècniques científiques i diferents proceciments d'investigació que tenen com a finalitat el descobriment, l'aportació de proves i l'explicació del delicte, que demostren l'autoria dels fets.

Ciències Forenses amb dos conceptes ben definits: Criminologia: perquè ho ha fet? es refereix a la conducta. Criminalística: com ho ha fet? les proves que el delaten.

Perquè escrivim així? l'escriptura és un gest habitual en el dia a dia, Per tant hi ha moviments conscients i d'altres d'inconciens. Les conscients: volem escriure i conscientment agafem un bolígraf amb els dits index, polsar i cor, i el dit petit marca la direcció de la línia que seguirem. Sabem el què volem escriure. Les inconscients: de grans modifiquem el model cal·ligràfic que vàrem apendre de petits. L'estat d'ànim i les emocions inconscients que tenim en el moment d'escriure provoquen uns moviments gràfics involuntaris que els diferencien de la resta dels escrits. Ës com una empremta dactilar, Única i personalitzada. En escriure reflectim caràcter, estat d'ànim, edat, qualitats personals, cultura, situacions passades, pors, etc.

Demostra en vàries proves de Perícia Cal·ligràfica amb signatures falses o autèntiques, observant les formes, el cos d'escriptura, alta, baixa, concentrada, espaiada, rúbriques envoltant o tatxada.

Vuit lleis Grafològiques: ordre general, dimensió i inclinació de les lletres, direcció de les línies, pressió, velocitat a l'escriure, continuïtat de les lletres i forma escriptural. Explica el seu significat.

A partir d'aquí exemples pràctics d'escrits on s'aprecien les diferents formes en referència a les vuit lleis descrites dictaminant en quin estat d'ànim o es trobava la persona en el moment d'escriure.

La signatura: Si el text representa com volem que ens vegin el demes, la signatura es una biografia abreviada d’un mateix. En exemples pràctics de signatures s'exposen els diferents tipus de personalitat. Al final i breument s'avaluen diferents escrits de persones que voluntàriament els han aportat. Resum Esteve Garrell, fotografia Mercè Gasch.

Jaume Clotet va parlar d'EUGENI XAMMAR I PUIGVENTÓS. Dimarts 10 de maig. .

Qui era en Xammar i per què és el tema d'aquesta conferència?

1.-Xammar fou un periodista cosmopolita, diplomàtic de carrera i traductor poliglota (parlava 7 idiomes i n’escrivia 5), que visqué la major part de la seva vida fora de Catalunya, fent de corresponsal a Europa durant els convulsos anys de la 1ª i 2ª Guerra Mundial.

2.-Per ser un personatge del nostre Vallès les seves arrels familiars són a l’Ametlla, en la masia familiar, que ha recuperat el seu nom de can Xammar, i on el seu Institut de Secundària ha adoptat aquest mateix nom en record del seu insigne i ignorat personatge. Essent Granollers, capital de la comarca, no ens ha d’estranyar la gran relació que hi va haver en la seva vida.

El conferenciant va anar desgranant, meticulosament i en detall, nombrosos aspectes de la seva vida agrupant-los en èpoques: per exemple que havent nascut a Barcelona va arribar, amb la seva mare vídua, a la casa pairal quan va morir l’avi i van rebre la masia i terres, com a  herència. Aviat va defugir els intents de sa mare de continuar la pagesia i, no essent bon estudiant, començà a treballar a Barcelona. Inicia així una etapa de formació autodidacta en diferents feines i residències, diverses a Buenos Aires, Madrid, París, Berlín, Londres….

Assolit un nivell periodístic notable, la segona etapa és de coneixement polític mundial del període entre les dues guerres mundials, tot exercint plenament la seva professió a cavall entre Berlín, Moscou, Londres. En aquesta època és quan es forja una sòlida i profunda amistat amb en Josep Pla, que també viu del periodisme. Un fet important d’aquella etapa fou la publicació, conjuntament amb Josep Pla a l’any 1924, d’una entrevista amb Adolf Hitler, en la qual destaca que ja parla de l’eliminació i anorreament total del jueus. No és segur, hi ha dubtes raonables, que aquesta entrevista fou real.

També és remarcable la seva tasca com a traductor en la Societat de Nacions, organisme creat després de la 1ª Guerra Mundial, tot i que la història ens transmet que va ser poc o nul·la la seva eficàcia envers els objectius pels quals fou creada. Detall important: els anys incòmodes en l’Alemanya nazi, quan ell s’alineava amb la ideologia republicana que governava Espanya i Catalunya, i que va acabar amb una fugida rocambolesca, via Suïssa, cap a Itàlia.

Una tercera etapa. Acabada la 2ª Guerra trobem dedicat en Xammar com a traductor, principalment a l’ONU, l’OMS o el Banc Mundial, fins arribar als anys finals d’una vida tan plena, quan ja va freqüentar les seves estades en aquestes contrades.

A la seva biografia es diu que, ja retirat, visqué molt de temps a la Fonda Europa coincidint freqüentment amb el seu amic, esmentat anteriorment, Josep Pla, on el fill de don Paco Parellada els tractà a cos de rei. D’aquesta època podem trobar testimonis vius que el van conèixer i tractar.

Com a final, es pot definir que, políticament, s’ubicava en el catalanisme actiu com a moviment regenerador, radical, unitari i ben lluny del regionalisme conservador. Era republicà, modern i avançat, demòcrata i liberal, que anteposava la independència de criteri a l’acompliment ferm d’una ideologia.

Amb tot això no és gens estrany que fos proscrit i represaliat en l’etapa del franquisme: això explicaria que, durant molt de temps, hagi estat una persona desconeguda i ignorada pel gran públic. Darrerament, any 2013, es va proclamar l’any Xammar en un intent de recuperar i donar a conèixer la seva vida i obres. Resum.German Cequier.. fotografia Mercè Gasch.

Lluís Estopiñán va parlar d'ART I IL·LUSIÓ: UNA MANERA DE VIURE. Dimarts 3 de maig.

En Lluís Estopiñan va estudiar a l'Escola Massana a principis dels 80, i d'ençà no ha deixat de treballar en pintura, fotografia o instal·lacions que ha exposat regularment en galeries i centres d'art de Catalunya, Espanya, Berlín, La Havana, Mèxic, Elna, França, Portugal, Itàlia, entre d'altres.

Per a ell l'art significa il·lusió, motor que empeny a buscar alguna cosa. El que veiem és una il·lusió que no té perquè coincidir amb la realitat. L'art pot ser gairebé tot: es pot reflexionar a través de l'art o viure’l com a passatemps decoratiu, social, espiritual o estètic.

Tots nosaltres som fruit de les nostres experiències i ho veiem tal com som, no necessàriament com son. Com artista mira el voltant amb sorpresa i curiositat, i procura treballar les idees i les emocions.

En Lluís l'interessa per la possibilitat que ofereix l'art de treballar idees i emocions sensibles alhora, fent que les idees, vehiculades a través de les emocions, ens puguin transformar profundament.

De l'Art això sempre l’ha fascinat, així com la seva capacitat de transcendir i transcendir-nos.

Intenta posar en cada peça una part del moment reflexiu i vital que l'ha originada, intentant d'encriptar-hi moments emotius a disposició de qui vulgui endinsar-s'hi.

Les qüestions que l'han motivat i encara el motiven són les que fan referència a la vida com a espai de possibilitats, i la pròpia percepció canviant del fet vital com un gran interrogant que troba un fantàstic espai de reflexió en el terreny de l'expressió artística. També tot el que gira al voltant de la nostra memòria com a element central de la nostra identitat.

Per acabar ha mostrat i explicat diferents obres seves emmarcades en tres sèries: a) vida en relació al temps, b) percepció -la realitat que construïm- i c) identitat i memòria. Resum Carme Esplugas, fotografia Mercè Gasch.

Jordi Camins va parlar sobre MONTSERRAT, UN UNIVERS AL COR DE CATALUNYA. Dimarts 26 d'abril. .

L'univers ho abraça tot: estels i planetes, cel i terra... arbres, muntanyes, mars i rius. Montserrat està situat al bell mig de Catalunya. Montserrat és un petit raconet de l’univers i els catalans el portem al cor. Montserrat és religió, història, cultura, llegendes, art, devoció, serenitat, alegria, natura, esport, flora i fauna, i catalanitat.

Fa 50 milions d'anys, del conglomerat de còdols que formaven el delta d'un riu va emergir la muntanya: el vent i la pluja van polir la roca tot deixant els cims amb les seves diferents formes: els Frares, els Flautats, el Gorro Frigi, el Cavall Bernat, l'Embarassada, el Camell, l'Elefant, la Mòmia...

La història comença amb l'abat Oliba qui fundà un petit monestir. Els anys i els devots el van fer créixer, les romeries oferien donatius, pregàries, cants i danses. Però no tot foren alegries. Amb la guerra del francès el monestir va patir un incendi. Amb la desamortització de Mendizábal el monestir va ser cremat i dinamitat. Al 1858 retorna la comunitat i amb l'ajuda de les donacions dels fidels va ser reconstruït. La muntanya ha patit varis incendis, però l'ajuda dels voluntaris i el renaixement natural de la natura ens ha fet confiar en una renovada esperança. A Montserrat, a mes de pau i silenci hi podem trobar: vistes meravelloses de l'entorn, un Museu de qualitat, els cants de l'escolania (del s. Xlll, els més antics d'Europa), peces de record, menjar tradicional. Tot envoltat de les antigues pedres romàniques i dels més moderns enginys com el nou cremallera estrenat fa uns pocs anys. Jordi Camins ens ha fet gaudir d'un Montserrat conegut però que guarda un món d’històries i d'indrets interessants per descobrir. Resum d’Aurora Masat, fotografia de Mercè Gasch.