7 de febr. 2016

Jaume Rodri i Febrer ha parlat sobre JESÚS BUSCA JESÚS. Dimarts 9 de febrer.


S'havia creat interès per la conferència sobre el llibre JESÚS busca JESÚS:crònica d'una recerca perillosa de Jaume Rodri. L’autor va començar centrant el moment històric de la mediterrània de l'any 0, i de l'hegemonia de l'imperi romà amb un  període de pau, una vegada sufocada la Gal·lia. El cas dels jueus era en somort i mai del tot pacificat. La casa de David havia fugit a l'exili entre tantes persecucions, i la seva seu temporal era Narbona, capital rica de la Mediterrània per ser port fluvial i marítim a l'hora, i cruïlla de les grans vies romanes. Des d'aquesta ciutat la causa dels jueus i la recuperació de les terres i de la cultura eren la gran obsessió. Jesús i Jaume els encarregats per successió dinàstica-religiosa de recuperar la "pàtria" a mans dels romans. Preparació científica a la Universitat d’Alexandria; recapte de fons a l'Illa Elefantina; i entrenament militar al desert de Tassili a dos mil quilòmetres de Cartago, el port marítim més pròxim.
El pensament o corpus doctrinal jueu s'havia entremesclat amb els grans corrents de pensament grec i sobretot del gran pensador Epicur.
La descoberta dels papers de Qumram, les successives morts violentes de monjos, teòlegs i cardenals, els indicis de la presència de restes arqueològiques prop de l'Asekrem, a Tamanrasset, fan que el plantejament del fet "Jesús", agafi unes proporcions que no poden deixar indiferent ningú.
Noms i més noms de savis, artistes, pensadors, polítics... desfilen al llarg del llibre amb una sola pregunta a respondre:
Qui fou, si fou, aquest jueu Jesús que ha dividit el temps històric entre abans d'ell i després d'ell?
Jaume Rodri va deixar anar part del que consigna en el llibre, que és d'una densitat i d'una passió que es va contagiar a l’audiència dels 75 assistents, i amb un mantingut interès durant els 55 minuts d'exposició i el posterior debat o col·loqui. Resum Mercè Barnils, fotografia Mercè Gasch.

2 de febr. 2016

El conferenciant Sr. Miquel Pucurull, i el seu presentador Sr. Toni Cornelles, tots dos implicats en LA MITJA MARATÓ de Granollers, ens han parlat. Dimarts 2 de febrer.

La Mitja Marató de Granollers compleix 30 anys.
D'un començament amb pocs corredors esportistes, seran ara 14.000 les persones que el proper diumenge es disposen a moure's per una causa altruista a favor de les persones grans, joves i infants que pateixen de diabetis.
L'Entitat està oberta per a tothom. Hi ha una caminada familiar, una carrera per als aficionats i una altre per a les persones preparades per competir.
Ens han explicat la importància de la participació, del esforç de l'entrenament, de la constància de cada dia, però també dels beneficis que els provoca. Sortir a córrer cada dia té molts més avantatges i beneficis del que ens podem pensar.
Un dels mes importants es el d'envellir sense envellir. Mantenir un cos fort i sa, sense obesitat, sense excés de sucre i a més amb equilibri mental, lluny de depressions i angoixes.
Segons Miquel Pucurull, córrer regularment serveix per afrontar la vellesa i retardar-ne els estralls, tot aconseguint una vida plena i independent sense ser una càrrega per a la família. A qualsevol edat es pot començar a fer activitat física, per aquest motiu ha escrit un llibre amb el títol Mai no es tard en el qual explica com es va motivar per fer exercici cada dia, la tècnica necessària per a que l'exercici sigui progressiu i el cos s'adapti sense perjudici de la salut.
Ell diu: no soc vell, ni vull ser-ho. He fet cursos a la Universitat, escric, llegeixo, tinc projectes i corro Maratons per una causa Solidària. I per últim, "l'esport ajuda a allunyar el rovell del cos i de l'ànima”. Resum Aurora Masat, fotografia Mercè Gasch.

25 de gen. 2016

Carles Paytubí i Garí va parlar sobre QUÈ CAL FER PER VIURE MÉS I MILLOR. Dimarts 26 de gener.

Rere una introducció sobre la impor tància d'envellir bé, el doctor ha destacat el Pla de Salut de Catalunya del 2011-2015 i el del 2016-2020 que preveuen com viure més i amb millor qualitat de vida. També a, Europa l'any 2012, es va celebrar l'any de l'envelliment actiu i de la solidaritat internacional. La tendència tant a Catalunya com a Espanya és d'incrementar l'esperança de vida; al 2014 les persones majors de 90 anys eren  422.008 i està previst que l'any 2029 siguin  873.648.    

Recomanacions per l'envelliment actiu;
Salut responsable;
Cal controlar bàsicament el pes, la pressió arterial i el colesterol
Visitar anualment al metge de família, odontòleg i oftalmòleg
Vacunar-se (grip, tetànus)
No automedicar-se. Evitar tabac i alcohol. Atenció als programes de detecció de malalties (càncer, colon)
Alimentació saludable;
Bona hidratació. Fer entre 4 i 6 àpats al dia. Menjar fruita i verdura cada dia. Limitar carns  (3 cops per setmana) i embotits. Assegurar ingesta diària de calci (llet o derivats) Cuinar amb poca sal. Evitar aliments rics en sodi (embotits, salses, conserves, freixits) Consum moderat de vi, millor el negre (2 gots per als homes 1 got per e les dones)
Exercici físic regular
Ment activa: mantenir les habilitats mentals passa per no deixar d'utilitzar-les. Entrenament de la memòria. Rutina diària de lectura. Disposar de temps d'aprenentatge de coses noves. Relacionar-se amb altres persones. Estar informat del que t'envolta.
Son reparador: relaxar-se abans d'anar a dormir. Evitar begudes estimulants i sopars copiosos.  Seguir rutina d'horari
Rialla rerapèutica. Trobar la part divertida de les coses. Relativitzar les coses, ens angoixem  massa. Pensament positiu i autoestima elevada. Relacions intergeneracionals
Ha ressaltat la importància de saber planificar el temps i tenir una agenda personal. Per acabar ha exposat diferents reflexions de personatges famosos molt interessants. Resum Carme Esplugas, fotografia Mercè Gasch

14 de gen. 2016

Jordi Llorens i Estapé va parlar de l'ILLA DE PASQUA, el JAPÓ i el TIBET. Dimarts 19 de gener..

EL MÒN DEL CONTRAST DE LES CULTURES
Sota aquest epígraf Jordi Llorens ens ofereix, en aquesta conferència, un contrast en els costums i tradicions de tres països molt diferents per la seva llunyania, amb una història i tradicions que per a nosaltres resulten exòtiques i xocants.
Japó, un país oriental de gueises, quimonos, peus descalços, peix cru, religions budistes, taoistes, sintoistes... Però Japó es també un país modern: televisió, Internet, mòbils i empreses amb la tecnologia més moderna. Les seves llars de fusta i palla, actualment les construeixen de ciment i plàstic. En les grans ciutats no falten zones de gratacels de 20 i 30 pisos preparats per fer front els terratrèmols que sovintegen en el país i que son l'admiració dels arquitectes europeus.
L'Illa de Pasqua, Rapa Nuí. Una illa situada lluny dels continents, 4.000 Km. els habitants clarament polinesis, perduda en mig d'un immens oceà, el Pacífic. Pertany a Xile. Diuen els viatgers, inclòs en Jordi Llorens, que les pedres tenen una misteriosa vibració, com misteriosa es la seva història i misteriosos, el seu culte als avantpassats, les figures dels "moairs", suposats protectors de la terra i dels seus descendents. Una terra sense arbres... com es varen extingir? No existeixen documents ni dades històriques. Com va ser possible la supervivència en un lloc tan aïllat i sense recursos? Sens dubte l'illa de Pasqua és la terra dels misteris.
El Tibet. Es el lloc més grandiós, més alt, més fred, més perillós. Una lluita constant amb la natura porta el viatger al límit del seu esforç per la supervivència. El premi es la joia de contemplar les valls i les muntanyes més altes del món, enfortit per un esforç tan espiritual com psicològic i, també, sobretot físic. Resum Aurora Masat, fotografia Mercè Gasch.

9 de gen. 2016

La Fundació Pere Tarrés ha explicat LA SEGURETAT AL TEU MÒBIL. Dimarts 12 de gener.

Assemblea general, amb el canvi de Junta, portada a terme abans de la conferència.
Avui ha tingut lloc l’assemblea general amb l'assistència de 53 socis. S'ha aprovat la comptabilitat de l'any, la nova junta: Rosa Serra presidenta; Carme Esplugas vicepresidenta: Martí Majoral secretari, Joan Gurt vicesecretari; Àngels Caba tresorera; Esteve Garrell vicetresorer i quatre vocals, dos de nova incorporació. S'ha acordat demanar la subvenció anual a l'Ajuntament.
A continuació la Fundació Pere Tarrés ha fet voluntàriament una xerrada sobre la seguretat als mòbils; ens ha parlat de les tres claus de seguretat; patró, pin i contrasenya, aquesta última la més segura. Ens ha recomanat utilitzar l'oficina seguretat de l'internauta  osi.es. També ha recalcat la necessitat de conèixer l'IMEI (nº de 15 dígits) o de cercar-lo sinó el tenim, bàsic en cas de pèrdua o robatori. Entre més informació ha insistit en fer còpies de seguretat, en observar si fem moviments bancaris tot tenint present el sistema https, amb la s és més segur que el http perquè la informació circula encriptada fins que arriba al seu destí, i l'avantatge d'utilitzar la targeta money o cybertargeta si es fan compres per internet. Resum Carme Esplugas. 

24 de des. 2015

Bon NADAL i bones FESTES per a tothom, en aquest any del centenari del Servei de Biblioteques Públiques.de Catalunya.

Les figuretes del Pessebre, a la porta de l'antiga biblioteca Francesc Tarafa de Granollers, 
vol recordar que fa cent anys es va crear el servei de Biblioteques Populars a Catalunya.

19 de des. 2015

Pere Ignasi Poy Baena va parlar de LA TRADICIÓ DE CELEBRAR EL NADAL: HISTÒRIA, SIMBOLOGIA, TEOLOGIA. Dimarts 22 de desembre.

El fet d’associar la festa de Nadal amb una festa familiar arrenca del segle XIX a Anglaterra.

El primer Nadal de la història és el del naixement de Jesús. A continuació el conferenciant va anar explicant el significat de les paraules al voltant del naixement de Jesús i de la seva simbologia. Va destacar que hi havia un Jesús històric i un Jesús de fe.
Va parlar de: Nadal que vol dir naixement. Nom. El nom de Jesús, és arameu,  vol dir Josué en hebreu, Salvador. Natzaret i Betlem. Els jueus no tenien cognom i afegien el nom del poble on vivien . Així Jesús se’l coneix com de “Natzaret”. Els evangelistes  miren la composició de la gent a qui parlen. Va passar realment lo de Betlem? Betlem surt a les profecies, es tracta d’una dada teològica.
Josep i Maria. En l’Evangeli de Mateo la seva situació està regularitzada, però en Lluc s’arregla pel camí (perquè neix el Nen i Josep el reconeix). La fugida a Egipte. St. Mateo parla de la “Fugida a Egipte” perquè per als jueus tenia un significat, un sentit teològic , de recuperar la llibertat i la dignitat. St. Lluc no en parla. Hi ha una profecia que en parla. Però Herodes va morir a l’any 4 a. C.  així Jesús va haver de néixer a l’any 7 a. C. Cens d’August. Sant Lluc en parla i dona dades concretes que es poden comprovar històricament. Però el monjo Dionís d’Exigeu, al s VI d. C. es va equivocar de 4 o 5 anys en fer el calendari i els càlculs del naixement de Jesús. Estrella i savis d’Orient. Per als jueus l’Orient era Babilònia, l’exili. El que van fer els savis només té sentit si coneixen la història i les profecies. Pels antics els astres indiquen esdeveniments. El fenomen està documentat ja que al 1925 es va trobar una estela que parla d’aquest fenomen. Tres reis i tres regals. No sa saps quants savis van ser. El nombre de tres ve dels tres regals.
Durant els tres primers segles l’important era la Passió, Mort i Resurrecció de Jesús “La Pasqua”.
Jesús, va existir o no? La seva figura ens arriba a través d’uns textos  històrics del cristianisme. El personatge  no va existir tal qual ens l’expliquen. Els cristians creuen en el Jesús de la fe, que és diferent del Jesús històric. 

13 de des. 2015

Francesc Bellavista Arimany va parlar de les TENDÈNCIES ECONÒMIQUES I SOCIALS PEL 2050. Dimarts 15 de desembre.


Va començar fent una exposició extensa de les tendències fins l’any 2050, sobre els temes següents: Ecologia, Fiscalitat, Treball, Automatització, Pensions, Clima, Salut, Formació, Energia, Agricultura, Persones, Educació, Tecnologia, Fiscalitat.
Va fer esment que les fronteres amb els països seran extraordinàriament elàstiques. Aquesta situació tindrà incidència en el desenvolupament de les tendències.
La globalització ha canviat comportaments, tant entre treballadors com entre països, és irrecuperable, tot i que hi ha una corrent contrària a la globalització, cal remarcar un aspecte positiu, ha tret de la misèria gent de molts països.
TECNOLÒGIA. En el futur, el millor amic serà l’ordinador “Steven Wazniak”  , perdérem la guerra contra les maquines: Internet, Nano tecnologia, Robòtica, Intel·ligència artificial, Biotecnologia. Fa 15 anys qui més sabia de la nostre vida era la nostre mare, ara és “Facebook, Google,...” .
ECONÒMIA. Serà col·laborativa, compartir en comptes de tenir, cotxe, gos, pisos turístics, etc.,
CANVI CLIMATIC. El canvi climàtic seguirà igualment amb problemes, és una responsabilitat d’aquesta generació .
RECURSUS  NATURALS. Les teories malthusianes estan definitivament enterrades . Hi haurà, -Augment de la població, -Increment  de la urbanització, 70% davant el 40% actual, -Energies alternatives
DEMOGRAFIA. Espanya serà el país més envellit del mon, hi haurà dificultat mantenir la tassa de pensions.
TREBALL. El contracte indefinit s’acabarà “Rykin”, el 70% de treballs seran reemplaçats per l’automatització, .El 40% de nous treballs que hi hauran en l’actualitat no existeixen. I haurà guerra per aconseguir talents, la formació serà continua.
ESTRUCTURA SOCIAL. Existeixen importants probabilitats que el món sigui més ric, més eficient, i més organitzat, però la gent que no es formi quedarà marginada i exclosa. Les classes socials hauran baixat el nivell adquisitiu. “Low Cost”. “Divertimento”, tornarem a l’estructura social de la Roma Clàssica (Republicana). “Divertimento II” la seguretat  guanyarà a la llibertat. Democràcia directa, Democràcia representativa.
SISTEMA POLITIC. Un model de democràcia, consell de la U.E, Parlament que definiran objectius i prioritats generals.
Vam acabar amb el coneixement d’unes dades interessants que obrien molts interrogants. Resum Mercè Barnils, fotografia Aurora Masat.

27 de nov. 2015

Esteve Plantada va parlar sobre LA POESIA, UNA EINA IMPRESCINDIBLE. Dimarts 1 de desembre:

El conferenciant va començar la seva exposició tot dient que la poesia, generalment, espanta, però que intentaria transmetre’ns la seva passió per ella. A la generació dels assistents, la nostra, no ens han ensenyat a estudiar ni a llegir poesia, i no es pot estimar el que no es coneix. La poesia és una constant de les coses ordinàries de la nostra vida quotidiana i s’utilitza en tots els esdeveniments: casaments, naixements, morts,  festes familiars.
Gràcies a cantautors com Llac, Raimon i Serrat, que han musicat diferents poetes, hem conegut i valorat la poesies, cantades. Han fet una tasca molt important i ens han fami liaritzat, culturitzat i ajudat a estimar-les, i a fer popular el seu admirable. A continuació ha donat una llista dels cantants com Lluís Llac, Raimon i Joan M. Serrat, i dels poetes dels quals han musicat les seves composicions. És important poder entendre el seu contingut. Va llegir poemes del seu llibre “Fosca límit” que l’auditori va escoltar amb respecte. 
També va demanar la participació dels oients, els va llegir poesies, i va demanar quins títols les posarien.Va fer un recorregut per la història de la poesia. Abans la poesia rimava, en l’actualitat els joves poetes no ho tenen en compte. La poesia neix com a transmissió oral d’històries, ajudant la rima a ser un recurs de la memòria. 
La poesia comença amb els grecs al 581 A. C., la utilitzaven per fer informatius universals, i ho repetien de poble en poble.  A Catalunya emergeixen “Els trobadors”, la seva funció era composar i actuar. Escrivien en occità. Els podríem comparar amb les estrelles del Roc actual. Va anar esmentant continuament poetes importants com Jacint Verdaguer, Joan Maragall, Joan Salvat Papasseit, Carles Riba, Salvador Espriu etc. Va saber transmetre el que va dir al començament “la seva passió per la poesia”. Resum de Mercè Barnils i fotografia de Aurora Masat

24 de nov. 2015

Lluís Sitjes Planas va parlar de la HISTÒRIA DEL JAZZ A GRANOLLERS. Dimarts 24 de novembre.

Rere una breu introducció sobre l'origen del jazz a Nord Amèrica abans de la primera guerra mundial el conferenciant ha passat directament a parlar de la primera vegada que el jazz té contacte amb Catalunya va ser el 1929 duran l' exposició de Barcelona. En Lluís ha posat un tall de jazz de Sam Wooding.
A Granollers el 1934 un grup de persones encapçalades per Manel Estrada es reunien en una barberia per parlar de jazz. El 1935 es varen constituir com a entitat amb estatuts, van arribar a comprar una gramola que els va costar 1200 ptes. pagades en 12 lletres de 100 ptes. al mes, també compraven discos. Aleshores es deien Jazz Club Granollers, el primer concert important va ser el 31 de març del 1936 al Magèstic dirigit per Lluís Rovira trompetista, amb músics de casa.
La guerra ho va capgirar tot, els joves actius musicals varen ser reclutats. Al 1941 Manel Marimon va intentar una refundació, però el govern civil va prohibir el nom de jazzs i varen canviar el nom pel de Club de Ritme. En Joan Vernet entra de president i juntament en V. Vaca, Ruera i d'altres s'impulsa un butlletí que fins el 1963 va esdevenir publicació única. Les activitats tenien lloc a Cala Sila; varen aconseguir 1000 socis per millorar el finançament que es trobaven per ballar els diumenges. Els 40 i 50 els concerts de jazzs de Granollers eren dels bons.
El 1959 la Fonda Europa reclama Cala Sila per activitats pròpies, això fou un problema. Amb esforços s'aconsegueix fusionar les juntes de Cala Sila i el Casino. El primer aportava massa social i el segon aportava espai. El 1963 va tenir lloc a Granollers un concert extraordinari i va finalitzar la revista. El jazzs Granollers pràcticament desapareix perquè el Casino preferia oferir els balls al pati.
El 1984 la Caixa obre el Centre Cultural que va donar peu a la vella guàrdia de persones motivades pel jazz a organitzar-se; A. Garrell, Estrada, Cluselles, Colomer entre d'altres reconstrueixen l' interès pel jazz a Granollers aconseguint subvenció de l'Ajuntament i la Generalitat. Torna a publicar-se el butlletí i s'ofereixen grans i bons concerts. (Tall de jazzs de'n Don Byass)
El 1990 una petita ensopegada va fer trontollar la situació però al 1991 és va oferir el primer festival de jazz a Granollers gràcies també a l'Escola de Música Moderna i en Marti Ventura.
Del 1992 al 1995 l' Ajuntament organitza  festivals de jazz destacant com extraordinari el de 1994. Amb l' entrada de'n Lluís Sitjes a la junta del casino es torna a motivar el jazz però dura poc perquè prioritzaven  altres músiques i balls.
Des del 2007 fins ara Jazz Granollers es consolida gràcies a la tasca inicial de Joan Bretxa i el mateix Lluís. Al llarg d'aquests anys han passat per Granollers més de 5000 músics i estem en els primers llocs de Catalunya després de Barcelona i Terrassa.
En Lluís Sitjes acaba fent un agraïment a totes les persones que han fet possible arribar fins aquí; Mestre Ruera, V. Vaca, J. Vidal, M. Ventura  Joan Bretxa. Per acabar ens posa un tall de V. Vaca i M. Ruera. Resum Carme Esplugas, fotografia Aurora Masat.