Lluís Sitjes Planas va parlar de la HISTÒRIA DEL JAZZ A GRANOLLERS. Dimarts 24 de novembre.

Rere una breu introducció sobre l'origen del jazz a Nord Amèrica abans de la primera guerra mundial el conferenciant ha passat directament a parlar de la primera vegada que el jazz té contacte amb Catalunya va ser el 1929 duran l' exposició de Barcelona. En Lluís ha posat un tall de jazz de Sam Wooding.

A Granollers el 1934 un grup de persones encapçalades per Manel Estrada es reunien en una barberia per parlar de jazz. El 1935 es varen constituir com a entitat amb estatuts, van arribar a comprar una gramola que els va costar 1200 ptes. pagades en 12 lletres de 100 ptes. al mes, també compraven discos. Aleshores es deien Jazz Club Granollers, el primer concert important va ser el 31 de març del 1936 al Magèstic dirigit per Lluís Rovira trompetista, amb músics de casa.

La guerra ho va capgirar tot, els joves actius musicals varen ser reclutats. Al 1941 Manel Marimon va intentar una refundació, però el govern civil va prohibir el nom de jazzs i varen canviar el nom pel de Club de Ritme. En Joan Vernet entra de president i juntament en V. Vaca, Ruera i d'altres s'impulsa un butlletí que fins el 1963 va esdevenir publicació única. Les activitats tenien lloc a Cala Sila; varen aconseguir 1000 socis per millorar el finançament que es trobaven per ballar els diumenges. Els 40 i 50 els concerts de jazzs de Granollers eren dels bons.

El 1959 la Fonda Europa reclama Cala Sila per activitats pròpies, això fou un problema. Amb esforços s'aconsegueix fusionar les juntes de Cala Sila i el Casino. El primer aportava massa social i el segon aportava espai. El 1963 va tenir lloc a Granollers un concert extraordinari i va finalitzar la revista. El jazzs Granollers pràcticament desapareix perquè el Casino preferia oferir els balls al pati.

El 1984 la Caixa obre el Centre Cultural que va donar peu a la vella guàrdia de persones motivades pel jazz a organitzar-se; A. Garrell, Estrada, Cluselles, Colomer entre d'altres reconstrueixen l' interès pel jazz a Granollers aconseguint subvenció de l'Ajuntament i la Generalitat. Torna a publicar-se el butlletí i s'ofereixen grans i bons concerts. (Tall de jazzs de'n Don Byass)

El 1990 una petita ensopegada va fer trontollar la situació però al 1991 és va oferir el primer festival de jazz a Granollers gràcies també a l'Escola de Música Moderna i en Marti Ventura.

Del 1992 al 1995 l' Ajuntament organitza  festivals de jazz destacant com extraordinari el de 1994. Amb l' entrada de'n Lluís Sitjes a la junta del casino es torna a motivar el jazz però dura poc perquè prioritzaven  altres músiques i balls.

Des del 2007 fins ara Jazz Granollers es consolida gràcies a la tasca inicial de Joan Bretxa i el mateix Lluís. Al llarg d'aquests anys han passat per Granollers més de 5000 músics i estem en els primers llocs de Catalunya després de Barcelona i Terrassa.

En Lluís Sitjes acaba fent un agraïment a totes les persones que han fet possible arribar fins aquí; Mestre Ruera, V. Vaca, J. Vidal, M. Ventura  Joan Bretxa. Per acabar ens posa un tall de V. Vaca i M. Ruera. Resum Carme Esplugas, fotografia Aurora Masat.

Clara Esquena i Freixas va parlar de PATOLOGIES DEL PODER. Dimarts dia 17 de novembre

La conferenciant ens va fer una relació personatges i de consideracions que calia tenir present per esbrinar les patologies del poder.

En primer lloc Maquiavel, filòsof, situat a la rebotiga del poder, pare de les ciències polítiques, pensador modern. En la seva obra El Princep aconsella a Lorenzo de Mèdici què cal fer per triomfar en política. En aquesta no regeixen els mateixos principis ètics que a la vida normal, cal fer servis el mal i ser cruel, si cal. El segon personatge és Joseph Fouché, parla sobre què cal fer per perpetuar-se en el poder. Home de la revolució francesa.  Cal canviar de bàndol sempre que calgui, cal fingir, aparentar, etc.

Tercera consideració “El principi de Peter”  o la imparable ascensió de la mediocritat fins que arriba a dalt de tot, on resta. És més fàcil treure’s una persona competent que un inútil.

Quarta, el “Síndrome d’Hybris”, tractat per David Owen. Ens va donar una sèrie de trets que van des de l’orgull personal i menyspreu cap a l’altre, la preocupació excessiva  per la projecció pública, la identificació amb l’estat, expressions messiàniques, excés de confiança en el propi criteri, pèrdua de contacte amb la realitat, etc. Va afegir personatges actuals lligats a la doctrina neoliberal.

Cinquena, patologies físiques i mentals dels governants. Aquí ens va nomenar, principalment, presidents del EEUU tot explicant les seves malalties i la seva falta de transparència.

Sisena, perversió de la paraula –manipulació a través del discurs– recolzada pels mitjans de comunicació. Cal mentir, tergiversar la veritat,  emprar un vocabulari equívoc (ni carn ni peix). Va parlar de les campanyes electorals. Del matrimoni entre els mitjans de comunicació, el poder i la banca. De les clavegueres de l’estat. De la manca d’especificació dels governants i dels tertulians, de la grolleria expressiva, de les xarxes socials, què són un arma de doble tall.

Setena, la corrupción i les seves causes. Hi ha causes intrapersonals i interpersonals. El corrupte neix o es fa?. Cal tenir present el país del corrupte i les seves tendències. Causes intrapersonals: perfil de delinqüent, amor al risc, cada persona es guanya el que té, integració en la xarxa de clientelisme, envejós egoista, suspicaç. Es rodeja de mediocres, invulnerabilitat al càstig, cultura del “pelotazo”, etc. Aquí no va caldre nomenar massa personatges nacionals, tothom els teníem al cap.

Vuitena, prevenció de la corrupció. Aquí ens va donar una sèrie de normes prou conegudes com poden ser: transparència informativa, valoració mediàtica abans i desprès, limitar els mandats, mesures per avaluar la corrupció i retornar els diners, recuperar el protagonisme dels ciutadans, no votar només cada quatre anys, fer referèndums, lleis que protegeixin qui denuncia el corrupte, incidir en els models educatius, etc.

La conferència va ser molt interessant. Resum i fotografia de Mercè Gasch.

Albert Beorlegui va parlar dels GENIS DEL CINEMA CÒMIC MUT: CHARLES CHAPLIN (1a part). dimarts 10 de novembre:

Albert Beorlegui ha aconseguit les simpaties dels nostres socis amb unes poques paraules: ‘Benvolguts nens i nenes, fem una mirada als records de la nostre infantesa’, tot creant un"clímax" propici a la història dels "Genis del cinema còmic mut: Charles Chaplin".Chaplin neix en una llar pobre on passen molta gana i misèria, subsistir és una lluita cada dia. Als cinc anys ja va debutar en una representació i ellà mateix va decidir que fer teatre seria el treball de la seva vida. Com a comediant de carrer en la seva joventut va captivar el director de curtmetratges Mack Sennett que li oferí treballar per a ell, amb una oferta de llibertat d'expressió artística i monetària generosa.

Després de la seva primera pel·lícula ja adopta el rol del seu personatge "Charlot". Escull vestuari, aspecte, complements i li dona també caràcter... una trista dignitat amb un punt aristocràtic. La ambició de Charles Chaplin era construir un guió, produir-lo, musicar-lo i dirigir-lo. A l'any 1917 ja és una celebritat en diners i feina. Aconseguides les seves ambicions primàries podrà fer les pel·lícules desitjades amb la direcció, producció i un guió ple de sentiment, amb rialles i alguna que altre llàgrima

Aquí acaba una conferència, que ha deixat els socis il·lusionats a l'espera d'una segona part tan interessant i divertida com aquesta presentació de l’inici de la creació de Charles Chaplin. Resum Aurora Masat, fotografia Mercè Gasch.

Eduard Ocon Csefko va parlar de RAMON MUNTANER: DE GUERRER A CRONISTA MEDIEVAL DE LA HISTÒRIA CATALANA. Dimarts dia 3 de novembre

El conferenciant va començar tot situant el personatge en el seu espai dins la societat del s. XIII (1265/1336).

Durant la Baixa Edat Mitjana Catalunya es va fent com a estat, pertany a la Corona d’Aragó, què té barrada la seva expansió cap al Nord, així que haurà de créixer cap a la terra on estan els infidels, València(1238) i Múrcia(1265). Jaume I les conquerirà però el conjunt d’aquestes terres no formen un imperi, perquè tenen furs diferents i l’únic lligam és el rei. No serà fins Pere IV, el Cerimoniós, que estarà tot lligat. Catalunya es pot expandir pel Mediterrani, i així es conquesta Mallorca, Eivissa i Formentera al 1235-1240. Catalunya té dues indústries: la del ferro i la dels teixits. Fa comerç amb el països del Mediterrani i el Nord d’Àfrica i, quan Castella domina l’estret de Gibraltar, pot comerciar amb Flandes. El Mediterrani és perillós, hi ha pirates i corsaris. Les naus van armades. Els mercaders tenen contractes i ben aviat es constituirà el Consolat de Mar (1260) que tindrà 50 localitzacions. El negoci del mar dona molts diners. Al s. XV sorgirà una nova noblesa, la burgesia. La corona, la noblesa, l’església i la burgesia són els que tenen la riquesa i el poder. Al Mediterrani hi ha guerres, però això ja està assumit, els nobles des de ben petits dominen les armes. Aquestes i les guerres són un bon negoci. L’altra força són els Almogàvers, infanteria que neix als Pirineus. Són soldats de frontera, ataquen i s’entornen ràpid.

Ramon Muntaner Sesfàbregas va néixer el 1265 a Peralada d’una família aristòcrata empobrida. El 1285 la seva casa fou destruïda pels Almogàvers. La Crònica no l’escriu fins que no té 60 anys, després de pensar-s’ho 10 anys. Abans però escriu, el 1322, un Sermó en versos alexandrins i en provençal per a l’infant Alfons, fill de Jaume I, i que està inclòs dins la Crònica. La finalitat de la Crònica és l’exaltació dels reis del Casal de Barcelona, i l’elogi de Catalunya i de la llengua catalana. Comença amb el regnat de Jaume I fins el de Jaume II i Frederic (néts de Pere III). Per això hi ha guerres que no les explica, així com tampoc és massa fidedigne pel que fa a nombre d’exercits, mots, ferits etc. La finalitat és la unió (com mata de jonc) i el perill és la divisió. Hi ha una part que el que explica és la pròpia experiència. Es pot considerar que té tres parts: la 1a les conquestes de Mallorca, Eivissa, Formentera, València i Múrcia; la 2a la conquesta de Sicília amb Pere III el Gran (1282) i els Almogàvers; la 3a la conquesta de Sardenya (1327), l’expedició a Orient i la fundació del ducat d’Atenes.

El 1274 Jaume I s’hostatjà a casa seva, ell te 9 anys, això va impactar-lo fortament. En 1287 es conquerí Menorca i la població es va vendre com esclaus. Ell hi va participar. Va ser militar administrador,  feia de banquer, conestable, polític, i cronista català, va morir a Eivissa el 1336, sent governador. No se sap massa d’on venia la seva fortuna, va deixar al rei Jaume 12.000 florins, són molts diners per a l’època. Va estar amb amb Roger de Flor que era templer, de qui escriu una biografia i va ser cap del Almogàvers, i amb Roger de Llúria. Al llarg de la seva vida va anar pujant socialment. Resum i fotografia de Mercè Gasch.

Jordi Camins va parlar de l'ANTÀRTIDA, GEL MÉS ENLLÀ DE LA FI DEL MÓN: dimarts dia 27 d'octubre,

Amb aquest títol en Jordi Camins ens va desplegar una visió meravellosa i aterridora d'un continent amb unes característiques excepcionals; "l'Antàrtida, el pitjor lloc per passar els teus millors dies".  Situat en el pol Sud del nostre planeta, rodejat d'un mar gelat, lluny dels continents habitats i amb diferències notables amb el seu antònim el pol Nord. Terres gelades d'immenses glaceres, volcans, escassa vegetació però amb nombrosos animals com la balena, l'orca, el pingüí, les foques, el llop marí, la foca lleopard, el colom, l'escua... tots, víctimes i depredadors, aprofiten la bonança per la temporada de cria. Amb el fred i el mal temps començarà l'emigració i tot l'immens continent restarà fosc, desert en mig del vent i el glaç. Com bé es diu: "Val més una imatge que cent paraules",  vàrem gaudir de les boniques imatges de les glaceres, dels icebergs, els camps de cria dels pingüins i dels colors irisats del gel a la llum del llarg dia antàrtic. Resum Aurora Masat, fotografia Mercè Gasch.

Mercè Espina Sayol va parlar sobre COM INFLUEIX LA COMUNICACIÓ EN LES NOSTRES RELACIONS. Dimarts dia 20 d'octubre

M. Mercè ha començat la xerrada tot exposant diferents conflictes: laborals, socials i familiars, i ha ressaltat que davant d'un conflicte cal analitzar-lo, diagnosticar-lo i gestionar-lo per tal d’evitar falses percepcions, diferents posicions i interessos personals.
Tot conflicte té aspectes positius i negatius. Positius: oportunitat de canvi, comporta aprenentatge, fa sortir el millor d'un mateix, desenvolupa la creativitat, augmenta  l'energia i les habilitats en la presa de decisions. Negatius: provoca sentiments associats a les pèrdues, pot fer sortir el pitjor d'un mateix, pot provocar processos destructius. No afrontar-lo ni resoldre-ho pot provocar una baixada de l'autoestima i de les habilitats.
Cal acceptar el conflicte perquè forma part de la vida, però cal també desvincular-lo de les emocions. Hem de cooperar abans de competir, negociar des dels objectius i no des de les posicions, buscar al màxim d'opcions, separar els problemes de les persones i procurar acords i objectius quantificables. Totes les persones tenen en el seu interior els recursos necessaris per als canvis. Albert Einstein ja va dir que “un conflicte no es pot resoldre amb el mateix nivell de pensament en el qual fou creat”
Cal saber escoltar. La comunicació és, en una relació, el que la respiració és a la vida. Les millors eines de comunicació interpersonal són: a) l'escolta activa,  b) l'empatia i c) l'assertivitat.
La majoria de nosaltres sabem què dir, però sovint no sabem com dir-ho, i no saber com expressar de forma empàtica i assertiva allò que volem comunicar ens pot impedir gaudir d'unes bones relacions. Els conflictes no resolts son conflictes latents que serveixen de base als nous i fan més dificultosa la relació. Els conflictes poden aflorar i es gestionaran adequadament si millorem els canals de comunicació. Resum Carme Esplugas fotografia Mercè Gasch.

Carme Laura Gil va parlar de TERESA DE CEPEDA: DESCONSTRUCCIÓ DEL PERSONATGE. Dimarts 13 d'octubre.

La conferenciant, amb molta habilitat, ha fet una desconstrucció del personatge, tot considerant la seva obra escrita, els seus silencis i la dona enclaustrada.
Aquest any s'ha celebrat el Ve centenari del naixement de Santa Teresa de Jesús que va tenir lloc en un poble molt petit proper a Àvila. Al segle XVI Castella era una realitat geogràfica no política. El poble vivia en la més estricte misèria, era analfabet, mentre que hi havia grans esplendors d'edificis dels poderosos.
Teresa viu la infantesa entre el poder noble del pare, descendent de jueus, i la debilitat dòcil de la mare com les dones de l'època, destinades a casar-se i tenir fills, o bé a fer-se monges.

Als tretze anys d'edat la mare mort, esgotada pels múltiples parts, i ella és ingressada al monestir de les Agustines, del qual surt més tard per malaltia. A partir d'aquí viu com tres vides.
Primera: al 1535 entra al convent de les carmelites en contra de la voluntat del pare. L'esperen 20 anys de frustració religiosa i humana, fa treballs humils, es noble, intel·ligent, no menja, no dorm, el pare la treu del convent molt malalta fins quedar-se en estat de coma 4 dies, però tornà al monestir on està 3 anys immòbil, comença a caminar de grapes i al cap de 4 anys es posa dempeus amb molts sofriments per la trajectòria viscuda que li deixen efectes secundaris per sempre. Ha estat 20 anys per entendre l'oració, té moltes pors que li provoquen l'ascendència jueva.

Més enllà del convent la societat va canviant. El luteranisme avança, Carles I d’Espanya i V d'Alemanya ha d'acceptar el cristianisme dividit. No hi ha aturador pel canvi. El nou món fou descobert pels Reis Catòlics, on els valors de les riqueses es transformen en ideals
Segona; a partir de 1545 Va tenir cura del seu pare fins al final. Personalment recupera forces i amb noves llibertats descobreix la mística, també l'eròtica mística, s'uneix amb Crist home, sofreix èxtasis, de vegades en públic, que li fan vergonya, experimenta goig i dolor extrems junts o separats. Escriu la seva autobiografia, que crema per ordre del seu confessor. Torna a escriure. Al llarg de la 2ona mitat del segle XVI Teresa visqué en el terror de la inquisició. Era una dona lliure, el renaixement ja s'ha esfumat s'entra en el regnat de Felip II auster amb un nou estil contrareformador. La literatura mística del segle XVI només es troba en el regnat de Felip II per part de Teresa de Jesús i Sant Joan de la Creu
 Tercera; a partir de 1562 és l' etapa reformadora, renovadora i escriptora de Teresa. Se sent frustrada en el convent, té una missió que ha de complir però no sap que ha de fer, fins que un dia troba una vella campana que l'inspira per reformar els convents. Els fa més tancats, imposa que les monges han de viure en pobresa i han d'anar descalces, és temps de contrareforma. Reforça l'oració mental amb la verbal i torna escriure la seva biografia en gran humilitat probablement per por a la seva ascendència jueva. Creà noves fundacions amb mà dura, inflexible però sempre vigilada per la inquisició. Als 60 anys coneix un jove frare (30 anys) amb el qual intercanvien una intensa correspondència d'amistat. Als 67 anys quasi ja no pot escriure i mor. Com a conclusió podría dir-se que la persona és anul·lada pel personatge.
Resum Carme Esplugas fotografia Mercè Gasch

Joan Vives va parlar de NAPOLEÓ, la MÚSICA i ELS CANONS. Dimarts 6 d'octubre

La nova temporada de conferències va ser inaugurada per l’alcalde de Granollers, Sr. Josep Mayoral.

Del gest i de les paraules d'en Joan Vives, la nostra imaginació va ser conduïda als esdeveniments de la història d’un personatge extraordinari com el tan conegut Napoleó Bonaparte.
Ens va donar a conèixer el jove militar de caràcter típicament castrense, dins de l'ambient dels finals de la Revolució i el començament de la República. I la música, naturalment, la del poble, ja que l'aristocràcia havia desaparegut sota el pes de la plebs i de la guillotina.
El poble, naturalment, cantava cançons patriòtiques conegudes encara entre nosaltres.
No hi podia faltar la més coneguda de totes "La Marsellesa" i la seva història.
Els músics i compositors que divertien Maria Antonieta es varen convertir, amb la República, en escriptors de cançons i òperes per divertir a l'èlit de la nova República.
Les expressions de "la música, es el soroll que menys molesta" o bé, "la millor música es la dels canons", poden resultar completament falses. Quan més s'estudia i s'investiga sobre els fets de Napoleó, mes increïbles es fan aquestes paraules. Sempre va procurar tenir al seu costat els millors i més afamats musics del moment, Haydn, Mèhul, Cherubini, Paisiello i la música va florir a l’igual que les demés arts amb l'anomenat estil "imperi"
Beethoven l'admirava apassionadament i, com a lliurepensador, creia que s’aconseguiria una Europa unida en pau i una República agermanada.
No va ser així, Napoleó aspirava a l'imperi i es coronà ell mateix durant la celebració. Error.
Davant de tanta supèrbia i del somni republicà destruït, Beethoven canviarà el títol de la seva tercera simfonia, s'anomenarà la Heroica.
Arriba la decadència, Rússia serà el seu segon error. Milers de joves soldats moriran en aquesta campanya, de fred, de gana... Desastre total.
El desterro a l'illa d'Elba i a Santa Elena marcaran el seu destí final. Però la música de la Marxa fúnebre d'Adolf Adam acompanyaran les despulles de Napoleó en el seu retorn a la Pàtria.
Segons paraules de Joan Vives, Napoleó va vestir amb música la seva política i el seu govern. Resum d' Aurora Masat, fotografia de Mercè Gasch

 

Molt bones vacances per a tothom, tornem al setembre

Núria Candela ha parlat amb LA VEU DE DONES POETES CATALANES. Dimarts 16 de juny

Cloenda del curs 2014-2015

Ha presidit la trobada la Sra. Maria Dalmases Arnella que pertany a la Unitat de formació del professorat de l'ICE de la UAB. També és responsable acadèmica del programa La Universitat a l'Abast de la qual n'ha destacat la qualitat i la proximitat.

En Lluís Reverter ha presentat la conferenciant Núria Candela que ens ha embadalit a tots parlant de les poetes catalanes del segle XX. Ha recitat poemes de Mª Antònia Salvà, Clementina Arderiu, Rosa Laberoni, Montserrat Abelló, Rosa Fabregat, Quima Jaume, Joana Raspall, Marta Pessarrodona, Olga Xirinacs, Núria Albó, Sònia Moll i Mª Mercè Marçal. Resum de Carme Esplugas