Faust Pagès i Sergi Palau van parlar d' ELS CASTELLERS, PATRIMONI IMMATERIAL DE LA HUMANITAT, dimarts 29 d'octubre,

La Unesco va aprovar la inclusió dels castells a la llista representativa del Patrimoni Immaterial de la Humanitat el passat 16 de novembre de 2010. D'aquesta manera, els castells adquirien una categoria universal. Després de superar els diferents filtres, la decisió final es va prendre en la reunió del Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Immaterial de la Humanitat, que es va celebrar a Nairobi (Kenia).

A l'acte hi va assistir una delegació catalana encapçalada pel president del Parlament, Ernest Benach, i el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, i en la què també hi era el president de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC), Miquel Botella.

 

Resum de la sessió

Els primers castells es van enlairar a Valls al segle XVIII. Durant el segle XIX i començaments del XX van entrar en crisis, i no va ser fins els anys 20 de segle passat que van tornar a ressorgir. Actualment n’hi ha per tot Catalunya i també a les Balears.

Els conferenciants ens van passar un vídeo gravat per la Generalitat de Catalunya amb motiu de presentar-se, el 17 d’abril del 2008 a la candidatura com a Patrimoni Cultural de la UNESCO. El vídeo destaca positivament els factors d’educació, incertesa, cultura, passió, amistat, recompensa i modernitat dels castells. Al 2010 van ser declarats Patrimoni Immaterial de la humanitat. A Catalunya només La Patum de Berga té la mateixa categoria i, a tot el món, només 213 activitats culturals gaudeixen d’aquesta nominació.
Actualment hi ha 7.000 castellers agrupats en 66 colles. Al 2007 es va passar una enquesta i va resultar que un 98% coneixien els castells, i un 94% els valoraven molt positivament. Els castells són cultura popular. Destaquen pels valors que hi ha al darrera: treball en equip, poques individualitats, gent amateurs, tenen sentiment d’identitat, esperit obert i integrador, participació plural i transversal, recompensa de l’esforç, esperit festiu i de superació, tradició i modernitat. La camisa de diferents colors identifica la colla que pertanyen. No fan publicitat. Als anys 80 entren dones a les colles i això els fa progressar molt. En moments de crisi econòmica augmenten els participants.
Els castellers van per tot Catalunya i també surten del país. Les colles s’ajuden mútuament, fan pinya junts. Hi ha castells de 6, 7, 8, 9, i 10 pisos. Aquests dos últims es consideren de gama alta. Només hi ha 5 o 6 colles que els fan. Estan formats per 1, 2, 3, 4, i 5 persones per pis. La base està formada pel tronc, després hi pot haver la pinya i les manilles. Hi ha castells que s’aixequen per sota. El castell està coronat pels dosos, l’aixecador i l’anxaneta. Cal carregar i descarregar el castell per haver reeixit. Disposen de gent especialitzada que estudia com evitar lesions i com minimitzar els riscos. Surten a TV33, a la Xarxa local de TVs., publiquen la revista Va de Castells, estan presents a Internet. També fan activitats extra castelleres.
Els Xics de Granollers es van iniciar el 1992, durant el primer boom dels castells. Ara ja fan castells de 8. Són de 150 a 160 participants. Per créixer necessiten massa social. En la seva colla també tenen colles universitàries. Tenen un organigrama tècnic format per 15 persones, i un altre d’administratiu amb 15 persones més. Durant l’any fan de 25 a 30 actuacions per la comarca. Tenen un web: Xics de Granollers, una revista: El Pati en format digital, i veu a Ràdio Granollers. El seu lema és: Força, Equilibri, Valor i Seny. Resum i fotografia de Mercè Gasch

Josep M Sans Travé va parlar sobre ELS TEMPLERS, SET SEGLES DE LLEGENDES, dimarts 22 d'octubre

Balduí II de Jerusalem cedeix el
Temple de Salomó a Huc de Payens
i a Godofred de Saint-Omer.

L'Orde del Temple va ser una institució medieval de caràcter religiós i militar carregada d'elements llegendaris, nascuda poc després de la primera croada. Els seus cavallers són coneguts com a templers...
 

Josep M. Sans Travé és autor de diversos llibres sobre els templers, i la seva incidència a Catalunya, tema que ha estudiat i ha fet centre de les seves recerques.

 

Síntesi de la conferència

Sovint es confon els templers amb els càtars, però no hi tenen res a veure: els càtars eren heretges, en canvi els templers van ser un orde religiós dins l’Església, això sí, van viure a la mateixa època, els segles XII i XIII; i també alguns templers francesos van acabar a la foguera.
Parlar dels templers és actual perquè l’any passat va fer 700 anys que el Papa Climent V va suprimir l’Orde de Sant Joan de Jerusalem, el dels templers.
El seu origen es situa en la confrontació cristianisme-islamisme. La primera croada va ser justament per a la recuperació de l’antic Imperi d’Orient per al món occidental, i per tal d’ajudar i protegir els pelegrins que acudien als llocs Sants, doncs sovint eren fustigats a Palestina.
El terme Templers ve per la seva fundació, doncs el rei de Jerusalem, per tal de comptar amb el seu suport, els va atorgar el Temple de Salomó, a Jerusalem.
Per dur a terme la seva tasca van necessitar diners i reclutar personal que s’involucrés en la missió, i comptant amb la col·laboració del Papa, van aconseguir l’entusiasme d’Europa, que es va bolcar amb els templers.
A casa nostra el comte Ramon Berenguer III es va fer templer, i a més els va fer donació del castell de Granyena l’any 1131. El darrer castell templer és el de Peníscola. També va tenir molta importància el de Miravet, lloc des d’on es coordinava la defensa.
Les seves regles van ser molt estrictes pel que fa al mode de vida dels frares: vot de celibat, habitar en cases religioses, i observar un rigorós comportament.
Van dedicar-se àmpliament a el que avui en diríem activitat bancària, amb nobles i comerciants, facilitant-los hi les exportacions i importacions, així com el canvi de moneda.
Amb les seves males arts, el rei Felip IV de França va aconseguir el descrèdit de l’orde, i finalment l’any 1312, després de 183 anys d’existència, el Papa el va suprimir. I Occident va perdre la seva principal defensa a Terra Santa. Resum i fotografía de Montse Lluch Santacana

Claudi Mans i Teixidó va parlar sobre si HI HA FUTUR SENSE NUCLEARS NI PETROLI?, dimarts dia 15 d'octubre

"Les Conferències Catalanes per un Futur Sense Nuclears i Energèticament Sostenible continuen la tasca de pressió perquè Catalunya pugui abandonar el malson nuclear i l’addicció als combustibles fòssils i pugui començar a fer via pel camí de la independència energètica. Per fer-ho possible hem d’obrir la porta a l’ús generalitzat de les fonts d’energia que flueixen de forma natural per la biosfera: el Sol, el vent, l’aigua, la biomassa, la calor de la terra, etc. combinat amb fer que l’energia es faci servir amb moderació i amb la màxima eficiència, tan a nivell de generació com a nivell d’ús final."  XXVII Conferència Catalana per un Futur Sense Nuclears i Energèticament Sostenible

Síntesi de la sessió

El conferenciant ha fet un recorregut des de l'època que els habitatges no tenien llum fins a l'actualitat on les demandes energètiques s'incrementen contínuament. No som prou conscients del que tenim i del que implica cada vegada que arribem a casa i accionem l'interruptor de la llum i els de tants i tants estris. Cal reflexionar sobre com hem passat de ser esclaus mecànics a ser esclaus elèctrics.

La incògnita de si hi ha futur sense nuclears i petroli al llarg de la conferència ha quedat força resolta en el sentit que hi ha futur sense nuclears i petroli, però no d'una manera immediata. Cal treballar molt a nivell individual, general i mundial per cercar maneres d'incrementar la utilització d'energies renovables com poden ser el vent, el sol, les hidroelèctriques, les marees, l'energia geotèrmica, el biogàs, el bio-dièsel (transesterificació d'olis a substàncies similars al gasoil),
La xarxa elèctrica espanyola té demandes molt concretes i molt estudiades al llarg del temps amb moltes diferències entre el dia i la nit ( pot variar en un 40%) i entre les diferents estacions. Això fa que s'hagi de buscar sistemes per la falta i excedent d'energia. Està ben estudiat i s'aplica el sistema d'embassaments que funciona bé en els països que tenen pendents com nosaltres.
Els governs tenen la obligació d'estudiar els problemes globals actuals i de futur; el creixement demogràfic (Xina, Índia, Africà...), el manteniment i millora de la qualitat de vida, la contaminació i l'alta producció de diòxid de carboni causant del canvi climàtic, l'esgotament de les primeres matèries, la geopolítica... Cal no oblidar que diversos processos es retroalimenten.
També ens hem i s'han de plantejar quina energia és millor; la més barata?, la més segura?, la de menys residus?, la que produeix menys diòxid de carboni?, la més renovables?, la més constant?, la més fiable de subministrament?... Queda molt per fer i s'ha de fer pensant amb; les necessitats que tenim, en com tallem el malbaratament, en que podem estalviar, de quines matèries primes podem disposar, de quins països podem importar etc.
També cal considerar la utilització i l’eficàcia del transport públic. No podem oblidar els combustibles biològics: el biogàs, la biomassa de primera generació o com obtenir etanol a partir de blat de moro, i el bio-dièsel a partir d'olis, de moment no es fa, la biomassa de segona generació; obtenció d'etanol a partir de llenya i bio-dièsel a partir d'olis usats, aquests últims podrien funcionar en el futur.
Temes actuals com el Fracking per obtenir petroli està permès en uns països i no en d'altres. Els projectes semblants al Castor funcionen bé en altres països, aquí veurem si el tancaran, segurament no es va preveure que els terrenys són calcaris i la proximitat d'una falla. Resum de  M. Carme Esplugas, fotografía de Mercè Gasch

Joan Vives va parlar sobre RICHARD WAGNER ENTRE HEROIS, SOLITARIS I CAVALLERS, dimarts dia 8 d'octubre

El 2013 es celebra el bicentenari del naixement del compositor alemany Richard Wagner(1813.1883) Joan Vives, musicòleg, flautista, locutor de Catalunya Música, professor i divulgador musical. explica que Catalunya és un dels països on la petja de Wagner ha estat més important i abraça no solament el camp musical -Pedrell, Albéniz, Morera, Vives, Millet, Toldrà-, sinó també altres manifestacions artístiques com les literàries i plàstiques, principalment.
Només unes dades: ja a l’any 1862 els Cors de Clavé cantaven Wagner i s’organitzaven veritables peregrinacions a Bayreuth; el 1901 es va crear l’Associació Wagneriana; i una òpera com Lohengrin ha estat representada 236 vegades al Liceu de Barcelona.

Síntesi de la conferència

 El 22 de maig del 1813 neix a Leipzig Richard Wagner, han passat dos-cents anys. Si el segle XlX marca el començament de l’anomenat segle de la Ciència i la Indústria, amb l’entrada del segle XXl hem entrat a l’era virtual. Els canvis son abismals en tots els aspectes però, ara igual que abans, els amants de l’òpera queden subjugats per la força i l’encant de la música de Wagner.
La vida de Wagner és novel·lesca, tempestuosa: aclaparat pels deutes, canviava sovint de ciutat i corria d’un lloc a l’altre buscant la satisfacció dels seus somnis. Va ésser un artista molt odiat i estimat. Va ser un innovador, tenia tanta confiança en les seves idees que la seva capacitat de creació i treball recau totalment en ell mateix.
La seva obra s’inspira en els antics mites i llegendes medievals i, endut per el sentiment romàntic del moment,  és capaç d'enaltir el sentiment èpic o amorós que porta els seus herois fins el sacrifici sublim de la mort. L’argument de les obres, l’orquestració, vestuari i també el teatre de Bayreuth, foren creats exclusivament per a la interpretació de les seves òperes.
Pel que fa la música, seguint els passos dels més prestigiosos compositors, segueix una nova manera molt personal d’expressió en el discurs operístic. Dóna als personatges un motiu musical anomenat “leit motif”, “motius guia” , breu melodia que defineix el personatge, o una acció, una idea o un objecte. S’aparta del conegut estil italià, amb les seves àries i duets, per crear unes òperes amb un gran sentit dramàtic tot seguint el fil conductor d’un “leit motif” que va ser l’element coordinador de gran expressió. Cada actor i cada símbol de l’acció, l’espasa, l’anell... tenen un motiu musical propi que acompanya totes les situacions de les persones i dels conceptes. Wagner va aconseguir conjuntar de tal forma el ritme, la melodia i la lletra que les seves obres formen una unió perfecte per al cant.
Com ens va dir en la magnifica conferència Joan Vives: “la música és el millor que hem rebut de Richard Wagner”.  Resum Aurora Masat, fotografía Mercè Gasch

Inauguració del curs 2013-2014. Cinta Cantarell Alexandri ha parlat sobre: GRANOLLERS DINS I FORA DE LES MURALLES, dimarts dia 1 d'octubre

"El patrimoni arquitectònic de Granollers ha estat inventariat des de principis del segle XX. Els criteris d'inclusió dels edificis per catalogar han variat amb el temps, i de vegades amb les modes. Malgrat l'existència de mitjans legals per a la defensa del patrimoni, massa sovint se n'ha prescindit amb el resultat d'una desigual representació en el que ha arribat als nostres dies..."

"El patrimoni històric i arquitectònic de Granollers", ponencia de Carme Barbany i Cinta Cantarell publicada a l' Anuari del Centre d'estudis de Granollers, 2001, p.77-104.
 

L’acte inaugural del curs 2013-2014 va estar regit per la presidenta de la nostra Entitat, senyora Mercè Gasch, i vàrem comptar amb la presència de l’alcalde de Granollers, senyor Josep Mayoral, qui ens ha dedicat unes paraules d’encoratjament per la tasca que ens és pròpia.

Cinta Cantarell Alexandri ha parlat sobre: GRANOLLERS DINS I FORA DE LES MURALLES La historiadora de Granollers ens ha dit que els orígens de la nostra ciutat es suposen al Neolític, època en què es daten uns vestigis d’un fons de cabana i també s’han descobert troballes de diferents estris ceràmics, com ara bols. Més endavant, ja en la dominació romana, hi ha indicis de l’existència d’una vila, tal com ho confirmen el descobriment d’un cap que s’atribueix al déu Bacus, la necròpolis de Can Trullàs i un mosaic de l’antiga presó.

Del nom de Semproniana, precedent del de Granollers, se’n fa esment als Vasos Apol·linars, i per la seva situació en el llistat de les diferents “estacions”, se n’ha deduït que podria tractar-se de la ubicació de la vila romana. No és fins el S. X que apareix el nom de Granollers; de l’escut se n’han fet diverses conjectures: glans de roure i alzina, el nom del patrici Lucio Canuleio o Canuleyo, Granula, com deien els gots, Granulariis = graner, Granulus, diminutiu de gra, Gracolaria, terra de gralles. El que sembla més verídic podria ser Granolla, que ve del mot “granota” i s’ha constatat l’existència de basses amb granotes. Però el fet és que en un escut del 1447 ja hi surten dues gralles.

Fotografia de 1915, de Josep Salvany

L’església romànica de Sant Esteve és l’edifici més antic de la ciutat. Granollers creix en funció del mercat: encara avui dia els noms de les places ens assenyalen el tipus de mercaderies que s’hi podien trobar: olles, cabrits, oli, blat, gallines, fruites, i la plaça major, actualment la Porxada. També ens va parlar del “Llibre de Privilegis i Ordinacions”, del segle XIII, època en la qual es van bastir les muralles, que van tenir un perímetre de 816 metres. Hi havia 11 torres de defensa, un camí de ronda i cinc portals d’entrada que coincidien amb les vies de comunicació existents. La conferència va acabar al segle XVI i hi haurà una segona part. Síntesi Montserrat Lluch

Programa de conferències per al trimestre de la tardor del 2013

L'Onze de setembre de 2013

Tornem a l'octubre... MOLT BONES VACANCES !

Núria Candela ha parlat sobre: JA ÉS HORA QUE SE SÀPIGA: HOMENATGE A PERE QUART, dimarts dia 18.

La conferenciant va fer una exposició molt entranyable, primer va situar el personatge i desprès, amb molta emotivitat, va recitar alguns versos significatius del poeta.

Joan Oliver i Sellarés va adoptar el pseudònim de PERE QUART, amb què va firmar tota la seva obra poètica.  Neix l'any 1899 en el si d'una família burgesa benestant de Sabadell, el seu avi patern va ser uns dels fundadors de Caixa de Sabadell, era el quart d'onze germans, acabant sent l'únic supervivent. Estudia la carrera de Dret, i el seu esperit inquiet el porta a viatjar per tot Europa. Oliver va destacar-se  pel seu compromís polític (causa republicana).

La seva obra literària és molt extensa i valorada, motiu pel qual va ser  guardonat  amb el premi d'Honor de les lletres catalanes. La ponent va dividir la seva obre en quatre etapes, reflectint cada una el moment vital, personal i professional del poeta. 

1.- L'obra fa un recorregut a traves dels seus poemes tot fent interpretació del personatge explicant la seva vida. 

2ª. El seu exili  a Santiago de Xile motiva els seus poemes: Naufragi, Noè, Absència, Sòlita, Corrandes del exili, un recital molt emotiu que va ocasionar molts aplaudiments en el fragment: 

                   "En ma terra del Vallès

                   turons fan una serra

                   quatre pins un bosc espès

                   cinc coteres massa terra 

                   com el Vallès no hi res" 

3er. Al retornar al seu país al 1947 troba un país desfet, el neguit i la tristor queda reflectit en els seus poemes: El guany, Lletania, Cançó explicita,.

4ªrt. Els poemes d'aquesta etapa queden reflectís amb la fe i l'amor a la seva pàtria. Sòlita, utopia, Poble meu, La petita taverna, un ric català, La vaca Suiza. Desprès d'una vida intensa en vivències personals i amb una obra extensa, teatre, poesia, que algunes d'aquestes van ser musicades per, Lluis Llac, Ovidi Montllor i Santi Arisa, que van ajudar a una projecció popular de la seva obre. El poeta mor el 1986 a Barcelona i és enterrat a Sabadell, deixant un llegat molt ric per el nostre país.

La conferenciant va finir la  seva exposició tot deixant palès la seva professionalitat interpretativa recitant els poemes amb molta emotivitat. Va acabar l'acte amb forts i llargs aplaudiments, sent una magnifica cloenda de les activitats d'aquest curs de les Aules Universitàries. Síntesi Mercè Barnils, fotografia Mercè Gasch   

Assumpta Montellà va parlat d' EL SILENCI DELS TELERS, dimarts dia 11.

El riu Llobregat conté una excepcionalitat única al món. En 20 kms. del seu recorregut s’instal·laren 18 colònies tèxtils, a cavall de dos segles, afiançant la Revolució Industrial a casa nostra. Seguint el fil de El Silenci dels Telers, entrarem al túnel del temps per conèixer de prop la vida dels obrers, entre l’església i la fàbrica a la colònia Pons, la torre de l’amo de Viladomiu Nou, i els carrers de la colònia El Guixaró.

Assumpta Montellà ens fa una descripció de la dona treballadora de les colònies tèxtils. Als 14 anys començava la seva vida laboral i acabava quan el seu cos vell no podia acomplir amb el treball. S'enamorava, es casava, cuidava del marit i dels fills, era tant la seva entrega, que la vida lliscava sense esperança, sense lluita, confortada només per la confiança de poder posar cada dia el plat a taula.

El silenci dels telers. La crisis tèxtil. El silenci de la seva sordesa (pel brogit dels telers)

El silenci de la seva opinió (mai varen ser ateses) El silenci de la seva identitat (els seus noms han estat oblidats)

Han estat sempre dones treballadores, sense nom, sense drets, sense queixes. Han hagut de tirar endavant la família i treballar, treballar, treballar... fins a l'esgotament. Vivien i morien en una colònia, sense tenir coneixement dels esdeveniments, la seva ignorància era quasi absoluta.

No en parlen malament de la colònia. És el seu passat i no se'n poden avergonyir. Estan orgulloses de fer bé la seva feina i d'aguantar, en silenci, els abusos d'amos i d’encarregats.

Ploren, la seva vida va ser una estafa. Per a les filles el treball a les colònies era indigne i immoral.

Les colònies han plegat. És el silenci dels telers. Síntesi i fotografia d' Aurora Casals