Joan Vives va parlar sobre RICHARD WAGNER ENTRE HEROIS, SOLITARIS I CAVALLERS, dimarts dia 8 d'octubre

El 2013 es celebra el bicentenari del naixement del compositor alemany Richard Wagner(1813.1883) Joan Vives, musicòleg, flautista, locutor de Catalunya Música, professor i divulgador musical. explica que Catalunya és un dels països on la petja de Wagner ha estat més important i abraça no solament el camp musical -Pedrell, Albéniz, Morera, Vives, Millet, Toldrà-, sinó també altres manifestacions artístiques com les literàries i plàstiques, principalment.
Només unes dades: ja a l’any 1862 els Cors de Clavé cantaven Wagner i s’organitzaven veritables peregrinacions a Bayreuth; el 1901 es va crear l’Associació Wagneriana; i una òpera com Lohengrin ha estat representada 236 vegades al Liceu de Barcelona.

Síntesi de la conferència

 El 22 de maig del 1813 neix a Leipzig Richard Wagner, han passat dos-cents anys. Si el segle XlX marca el començament de l’anomenat segle de la Ciència i la Indústria, amb l’entrada del segle XXl hem entrat a l’era virtual. Els canvis son abismals en tots els aspectes però, ara igual que abans, els amants de l’òpera queden subjugats per la força i l’encant de la música de Wagner.
La vida de Wagner és novel·lesca, tempestuosa: aclaparat pels deutes, canviava sovint de ciutat i corria d’un lloc a l’altre buscant la satisfacció dels seus somnis. Va ésser un artista molt odiat i estimat. Va ser un innovador, tenia tanta confiança en les seves idees que la seva capacitat de creació i treball recau totalment en ell mateix.
La seva obra s’inspira en els antics mites i llegendes medievals i, endut per el sentiment romàntic del moment,  és capaç d'enaltir el sentiment èpic o amorós que porta els seus herois fins el sacrifici sublim de la mort. L’argument de les obres, l’orquestració, vestuari i també el teatre de Bayreuth, foren creats exclusivament per a la interpretació de les seves òperes.
Pel que fa la música, seguint els passos dels més prestigiosos compositors, segueix una nova manera molt personal d’expressió en el discurs operístic. Dóna als personatges un motiu musical anomenat “leit motif”, “motius guia” , breu melodia que defineix el personatge, o una acció, una idea o un objecte. S’aparta del conegut estil italià, amb les seves àries i duets, per crear unes òperes amb un gran sentit dramàtic tot seguint el fil conductor d’un “leit motif” que va ser l’element coordinador de gran expressió. Cada actor i cada símbol de l’acció, l’espasa, l’anell... tenen un motiu musical propi que acompanya totes les situacions de les persones i dels conceptes. Wagner va aconseguir conjuntar de tal forma el ritme, la melodia i la lletra que les seves obres formen una unió perfecte per al cant.
Com ens va dir en la magnifica conferència Joan Vives: “la música és el millor que hem rebut de Richard Wagner”.  Resum Aurora Masat, fotografía Mercè Gasch

Inauguració del curs 2013-2014. Cinta Cantarell Alexandri ha parlat sobre: GRANOLLERS DINS I FORA DE LES MURALLES, dimarts dia 1 d'octubre

"El patrimoni arquitectònic de Granollers ha estat inventariat des de principis del segle XX. Els criteris d'inclusió dels edificis per catalogar han variat amb el temps, i de vegades amb les modes. Malgrat l'existència de mitjans legals per a la defensa del patrimoni, massa sovint se n'ha prescindit amb el resultat d'una desigual representació en el que ha arribat als nostres dies..."

"El patrimoni històric i arquitectònic de Granollers", ponencia de Carme Barbany i Cinta Cantarell publicada a l' Anuari del Centre d'estudis de Granollers, 2001, p.77-104.
 

L’acte inaugural del curs 2013-2014 va estar regit per la presidenta de la nostra Entitat, senyora Mercè Gasch, i vàrem comptar amb la presència de l’alcalde de Granollers, senyor Josep Mayoral, qui ens ha dedicat unes paraules d’encoratjament per la tasca que ens és pròpia.

Cinta Cantarell Alexandri ha parlat sobre: GRANOLLERS DINS I FORA DE LES MURALLES La historiadora de Granollers ens ha dit que els orígens de la nostra ciutat es suposen al Neolític, època en què es daten uns vestigis d’un fons de cabana i també s’han descobert troballes de diferents estris ceràmics, com ara bols. Més endavant, ja en la dominació romana, hi ha indicis de l’existència d’una vila, tal com ho confirmen el descobriment d’un cap que s’atribueix al déu Bacus, la necròpolis de Can Trullàs i un mosaic de l’antiga presó.

Del nom de Semproniana, precedent del de Granollers, se’n fa esment als Vasos Apol·linars, i per la seva situació en el llistat de les diferents “estacions”, se n’ha deduït que podria tractar-se de la ubicació de la vila romana. No és fins el S. X que apareix el nom de Granollers; de l’escut se n’han fet diverses conjectures: glans de roure i alzina, el nom del patrici Lucio Canuleio o Canuleyo, Granula, com deien els gots, Granulariis = graner, Granulus, diminutiu de gra, Gracolaria, terra de gralles. El que sembla més verídic podria ser Granolla, que ve del mot “granota” i s’ha constatat l’existència de basses amb granotes. Però el fet és que en un escut del 1447 ja hi surten dues gralles.

Fotografia de 1915, de Josep Salvany

L’església romànica de Sant Esteve és l’edifici més antic de la ciutat. Granollers creix en funció del mercat: encara avui dia els noms de les places ens assenyalen el tipus de mercaderies que s’hi podien trobar: olles, cabrits, oli, blat, gallines, fruites, i la plaça major, actualment la Porxada. També ens va parlar del “Llibre de Privilegis i Ordinacions”, del segle XIII, època en la qual es van bastir les muralles, que van tenir un perímetre de 816 metres. Hi havia 11 torres de defensa, un camí de ronda i cinc portals d’entrada que coincidien amb les vies de comunicació existents. La conferència va acabar al segle XVI i hi haurà una segona part. Síntesi Montserrat Lluch

Programa de conferències per al trimestre de la tardor del 2013

L'Onze de setembre de 2013

Tornem a l'octubre... MOLT BONES VACANCES !

Núria Candela ha parlat sobre: JA ÉS HORA QUE SE SÀPIGA: HOMENATGE A PERE QUART, dimarts dia 18.

La conferenciant va fer una exposició molt entranyable, primer va situar el personatge i desprès, amb molta emotivitat, va recitar alguns versos significatius del poeta.

Joan Oliver i Sellarés va adoptar el pseudònim de PERE QUART, amb què va firmar tota la seva obra poètica.  Neix l'any 1899 en el si d'una família burgesa benestant de Sabadell, el seu avi patern va ser uns dels fundadors de Caixa de Sabadell, era el quart d'onze germans, acabant sent l'únic supervivent. Estudia la carrera de Dret, i el seu esperit inquiet el porta a viatjar per tot Europa. Oliver va destacar-se  pel seu compromís polític (causa republicana).

La seva obra literària és molt extensa i valorada, motiu pel qual va ser  guardonat  amb el premi d'Honor de les lletres catalanes. La ponent va dividir la seva obre en quatre etapes, reflectint cada una el moment vital, personal i professional del poeta. 

1.- L'obra fa un recorregut a traves dels seus poemes tot fent interpretació del personatge explicant la seva vida. 

2ª. El seu exili  a Santiago de Xile motiva els seus poemes: Naufragi, Noè, Absència, Sòlita, Corrandes del exili, un recital molt emotiu que va ocasionar molts aplaudiments en el fragment: 

                   "En ma terra del Vallès

                   turons fan una serra

                   quatre pins un bosc espès

                   cinc coteres massa terra 

                   com el Vallès no hi res" 

3er. Al retornar al seu país al 1947 troba un país desfet, el neguit i la tristor queda reflectit en els seus poemes: El guany, Lletania, Cançó explicita,.

4ªrt. Els poemes d'aquesta etapa queden reflectís amb la fe i l'amor a la seva pàtria. Sòlita, utopia, Poble meu, La petita taverna, un ric català, La vaca Suiza. Desprès d'una vida intensa en vivències personals i amb una obra extensa, teatre, poesia, que algunes d'aquestes van ser musicades per, Lluis Llac, Ovidi Montllor i Santi Arisa, que van ajudar a una projecció popular de la seva obre. El poeta mor el 1986 a Barcelona i és enterrat a Sabadell, deixant un llegat molt ric per el nostre país.

La conferenciant va finir la  seva exposició tot deixant palès la seva professionalitat interpretativa recitant els poemes amb molta emotivitat. Va acabar l'acte amb forts i llargs aplaudiments, sent una magnifica cloenda de les activitats d'aquest curs de les Aules Universitàries. Síntesi Mercè Barnils, fotografia Mercè Gasch   

Assumpta Montellà va parlat d' EL SILENCI DELS TELERS, dimarts dia 11.

El riu Llobregat conté una excepcionalitat única al món. En 20 kms. del seu recorregut s’instal·laren 18 colònies tèxtils, a cavall de dos segles, afiançant la Revolució Industrial a casa nostra. Seguint el fil de El Silenci dels Telers, entrarem al túnel del temps per conèixer de prop la vida dels obrers, entre l’església i la fàbrica a la colònia Pons, la torre de l’amo de Viladomiu Nou, i els carrers de la colònia El Guixaró.

Assumpta Montellà ens fa una descripció de la dona treballadora de les colònies tèxtils. Als 14 anys començava la seva vida laboral i acabava quan el seu cos vell no podia acomplir amb el treball. S'enamorava, es casava, cuidava del marit i dels fills, era tant la seva entrega, que la vida lliscava sense esperança, sense lluita, confortada només per la confiança de poder posar cada dia el plat a taula.

El silenci dels telers. La crisis tèxtil. El silenci de la seva sordesa (pel brogit dels telers)

El silenci de la seva opinió (mai varen ser ateses) El silenci de la seva identitat (els seus noms han estat oblidats)

Han estat sempre dones treballadores, sense nom, sense drets, sense queixes. Han hagut de tirar endavant la família i treballar, treballar, treballar... fins a l'esgotament. Vivien i morien en una colònia, sense tenir coneixement dels esdeveniments, la seva ignorància era quasi absoluta.

No en parlen malament de la colònia. És el seu passat i no se'n poden avergonyir. Estan orgulloses de fer bé la seva feina i d'aguantar, en silenci, els abusos d'amos i d’encarregats.

Ploren, la seva vida va ser una estafa. Per a les filles el treball a les colònies era indigne i immoral.

Les colònies han plegat. És el silenci dels telers. Síntesi i fotografia d' Aurora Casals

Jordi Llorens i Estapé va parlar de LES ÈTNIES DE LA VALL DE L'OMO A ETIÒPIA, dimarts dia 4.

Al sud d’Etiòpia, a la vall del riu Omo, hi ha una regió lluny de qualsevol civilització on s’amaga un dels racons més salvatges de l’Àfrica. Un viatge pel túnel del temps que ens portarà a una sabana poblada on viuen unes quinze tribus, cadascuna amb el seu territori ben delimitat. Entrarem principalment al món de l’ètnia surma. Tribus que mai no han estat colonitzades, no pas pel seu caràcter hostil, sinó perquè habiten llocs remots i agrestos. Observant la seva manera de vida, ens serà fàcil d’imaginar-nos com devien viure a la Prehistòria.  Síntesi de la conferència

La Vall del riu Omo, a Etiòpia, és el racó més salvatge de l’Àfrica. Estem parlant d’una sabana habitada per més de 15 ètnies. No són perilloses, han estat abandonades al tractar-se d’unes terres sense res per explotar. Bressol de la Humanitat, allà van ser trobades l’any 1974 les restes de “Lucy”, d’uns 3.500.000 anys d’antiguitat. Sense infraestructures turístiques ni camins de carro. És imprescindible un guia amb respecte per les ètnies i que en parli alguna de les seves llengües. Paludisme, malària, malaltia de la son poden trobar-se... Cal pagar als caps tribals per poder obtenir fotografies, que a més imposen les seves condicions.
La seva primitiva forma de vida ens trasllada a remotes etapes del principi de la nostra espècie, els seus costums no han canviat i es van mantenint generació rere generació. En el cas dels hamer destaca la bellesa de les seves dones, moltes de les quals els anells que llueixen als turmells són senyal de la seva solteria. Tenen ritus iniciàtics pel passi de nen a adolescent, com ara el que anomenen “jumping”, on han de saltar per damunt d’una dotzena de vaques unides. Les noies, a gust seu, són flagel·lades pels nois amb unes vares amb la finalitat que les hi quedin marques al cos, fet que les fa més atractives a la vista dels nois... qui l’hagi pegat més té dret a casar-s’hi. Les dones són robustes i així els cal perquè damunt d’elles recau tot el treball. Una altra de les ètnies, els mursi, són de les més agressives. Les dones porten un plat al llavi, i realment causen pànic. Expliquen que el costum és degut a que els homes tenien por que les altres tribus les segrestessin. Se’l treuen per menjar, sempre entre dones. Si una no duu plat, no es casarà mai. Els homes porten el cos pintat i totalment afaitat. El fusell, que obtenen del contraban, forma part de la seva indumentària i si algú roba, el maten.
La seva alimentació és a base de tef amb el qual elaboren una mena de crêpe de gust agre, al qual afegeixen carn o verdures. Els àpats són en comunitat, i un cop per setmana prenen sang de vaca per a enfortir-se, diuen. Es governen pel Consell d’Ancians, que dirimeix en els problemes entre les ètnies. Són de religió animista i viuen uns 60 anys.
La millor època de l’any per anar-hi és els mesos de desembre-gener, doncs de dia la temperatura és molt alta encara que les nits són bastant fresques. Cada vegada hi ha més restriccions per als turistes (és un parc natural), en bona part a causa de les seves conductes improcedents, com ara subministrar abillaments occidentals als nadius. Resum Montserrat Lluch, fotografia Abel Casals

Miquel Massallera i Colom va parlar d'un VIATGE EN GLOBUS, dimarts dia 28.

Els humans són éssers observadors i curiosos. Per casualitat varen observar que una bossa amb aire calent, trencava la gravetat i s’enlairava A principis del segle XVlll ja varen fer l’experiment d’enlairar un globus amb un ànec, un gos i algun altre animal casolà El globus es va enlairar bastants metres i va fer un recorregut d’un quilòmetre, va ser tot un èxit. En el regnat de Lluis XlV de França, el rei Sol, dos aristòcrates de la seva cort, sol·licitaren el vistiplau del rei i després de resoldre uns quants conflictes per la seguretat personal dels pseudo-científics, aconseguiren un vol de vuit quilòmetres a vuit-cents metres d’alçària i amb un aterratge sense perill. Veient la seguretat del vehicle, l’exèrcit creu que pot ser un avantatge per descobrir els moviments dels exèrcits enemics, però els canvis de la direcció del vent o els canvis meteorològics no aconsellen l’ús militar de l’enginy. El 1960 comencen a volar en globus els primers aficionats esportistes. Fins el 1970 no va estar autoritzat al nostre país aquest tipus d’esport

Miquel Masallera fa més de trenta anys que té el títol de pilot i ha volat per infinitat de països en les moltes trobades de globus aerostàtics, Campionats de Catalunya, Gran Prix Espanya 1992 (Sevilla, Madrid, Valencia) Festival Internacional de Mallorca, Campionat d’Europa a Alemanya i Àustria... Ha fet curses per països llunyans, Senegal, Corea, Suècia... I sobretot ha fundat una empresa dedicada a vols turístics en globus, tot facilitant així l’oportunitat de gaudir d’un vol ple de sensacions plasenteres i relaxades. Síntesi d' Aurora Masat, fotografia de Mercè Gasch

Ramon Nogués Carulla va parlar de L'ÈTICA DE LA PROTECCIÓ DE LA VIDA, dimarts dia 21 de maig.

Guió de la conferència.
"1. Programació evolutiva dels nostres comportaments. Desplegament cultural.
2. Situació d'intensa acceleració evolutiva i tècnica
3. Els grans capìtols: a) origen de la vida; b) actuacions enfront de la malaltia; c) la fi de la vida; d) la vida en conjunt : ètica de la biosfera
4. Plantejaments de les lleis de referència en societats plurals." Ramon Nogués Carulla
Idees bàsiques

El conferenciant  ha parlat i definit bioètica com una disciplina nova que cuida la vida en un sentit ampli lligada al medi i al planeta. La bioètica seria la branca de l'ètica que aspira a proveir els principis orientadors de la conducta humana en el camp biomèdic.

En un sentit ampli, la Bioètica no es limita a l'àmbit mèdic, sinó que inclou tots els problemes morals que tenen a veure amb la vida en general, entenent d'aquesta manera el seu camp de qüestions relacionades amb el medi ambient i el tractament d'animals. La vida i les necessitats actuals són molt diferents a les d'aban, perquè la població ha crescut molt i i els recursos són diferents i demanen molta reflexió. Aquestes reflexions les emmarca en quatre punts:

1er. Origen de la vida, i la necessitat de regular la demografia .

2on. Actuacions davant la malaltia, cal considerar les conseqüències de les diferents actuacions possibles actualment.

3er. Fi de la vida, cal reflexionar i regular els diferents tractaments .

4rt. Cura de la vida en el seu conjunt, aquí cal una reflexió sobre l'ètica ecològica per tal de preservar el planeta per a les properes generacions.

La reflexió ens implica a tots: politics i societat civil. La conferència va ser molt interessant, al mateix temps va obrir molts interrogants perquè hi podéssim reflexionar seriosament. Síntesi Mercè Barnils, fotografia Mercè Gasch