La nostra Assemblea anual ha estat dimarts dia 8 de gener. El 29 d'aquest mes ha quedat aprovada per tres anys la nova junta aquí relacionada:

Junta sorgida d'aquesta convocatòria, i aprovada el dia 29 de gener del 2013

• Presidenta:           Mercè Gasch
• Vicepresidenta:    M.Carme Esplugas
• Secretària:           Montserrat Lluch
• Vicesecretària:     Aurora Masat
• Tresorer:              Lluís Reverter
• Vicetresorer:        Lluís Pineda
• Vocals:                 Eustaqui C.Margall  i  Mercè Barnils





Bon Nadal, pau i felicitat per al 2013.

Marc Tost i Brustenga i la Coral Albada, "HERI, HODIE ET SEMPER" Nadal ahir, avui i sempre. Dimarts dia 18 de desembre.

La Coral Albada en un moment del seu concert.

HERI, HODIE ET SEMPER:   AHIR, AVUI I SEMPRE

Amb aquest expressiu títol la Coral Albada, i el seu director Marc Tost, ens han ofert un concert per celebrar la fi del trimestre i les properes Festes de Nadal.

Indubtablement el Nadal és una font d’inspiració per a músics, poetes, pintors, escultors. Tots expressen amb les seves diferents tècniques, la tendresa d’un fet, tan natural com extraordinari, com és el naixement d’un infant. I aquest infant, com anunciaven les antigues escriptures, era el Fill de Déu, el Salvador del poble d’Israel.

Així les antigues melodies gregorianes de l’AHIR amb el poètic text del profeta Isaïes ens diuen: “Obriu-vos cel i que baixi dels núvols com la rosada, el Salvador...” En el transcurs del temps, tot seguint els segles, tenim les cançons renaixentistes de Schützs i Monteverdi. Les barroques amb Bach i Buxtehude, Haendel , “Joia en el món Jesús és nat...”

Les d’AVUI amb Pau Casals i Saint Saëns... I les de SEMPRE “Què li darem al noi de la mare”, “El desembre congelat...” Tot és l’ambient per preparar el Nadal. La joia i l’entusiasme d’un grup de cantaires que ens va captivar amb la seva joventut i les tradicionals cançons nadalenques que ens van dedicar. Síntesi Aurora Masat, fotografia Mercè Gasch

Francesc Fernàndez Angelats parlarà sobre PERE CALDERS, 100 ANYS DEL SEU NAIXEMENT, dimarts dia 11 de desembre

Pere Calders (Barcelona, 1912-1994) és un dels escriptors més llegits de la literatura catalana, especialment destacat com a contista. Es dóna a conèixer a principis de la dècada de 1930 amb dibuixos, articles i contes a diaris i revistes. Als vint-i-quatre anys publica els primers llibres: el recull de contes El primer arlequí i la novel·la curta La glòria del doctor Larén. Exiliat a Mèxic durant vint-i-tres anys... escriu els que han estat considerats els seus millors textos, que tenen des del primer moment el reconeixement de la crítica... Torna a Catalunya el 1962, es dedica a feines editorials i col·laboracions periodístiques i encara disposa de temps per escriure L'ombra de l'atzavara (1964), amb la qual guanya el Premi Sant Jordi. A la dècada de 1980 li arriba la popularitat arran de l'èxit del muntatge teatral Antaviana, creat per la companyia Dagoll Dagom i basat en contes seus.

El conferenciant i Pere Calders, el seu personatge

Pere Calders (1912-1994) és un dels escriptors més llegits de la literatura catalana, especialment destacat com a contista, tot i que en la seva obra hi trobem novel·les d’una gran qualitat. De la seva producció podem destacar: Cròniques de la veritat oculta (1955), Gent de l’alta vall (1957), Aquí descansa Nevares (1967)- ambdues de temàtica mexicana- Invasió subtil i altres contes (1978), Tot s’aprofita (1981) i L’honor a la deriva (1993).
La producció literària de Pere Calders és sobre tot remarcable per dos motius: el primer, per la innegable qualitat lingüística de la seva prosa; i en segon lloc, per la seva originalitat. Originalitat en una doble vessant, per l’exotisme d’alguns dels seus contes, situats al Mèxic que l’acollia, i per la presència del que desprès s’ha anomenat el “fet insòlit”, un fet que trastoca la realitat i els convencionalismes, que ens descol·loca i que ens obliga a mirar aquesta pretesa realitat objectiva d’una altra manera. Perquè Calders és un escriptor dels que demana segones lectures i amb una certa pausa. Rere l’aparent trivialitat de la majoria de situacions que ens presenta en els seus relats, sempre hi ha algun gir que ensobliga a repensar aquestes situacions i a veure’n el que es podría dir l’anormalitat subjacent en el que solem convenir com a realitat immutable. I Calders ho acostuma a fer partint de situacions quotidianes, de converses intranscendents, de personatges propers, cosa que ens condueix a identificar-nos-hi, poc o molt, i a repensar-nos les nostres pròpies certeses.
La seva obra aplega unes narracions amarades d’humor personalíssim. Els enfocaments insòlits, la barreja de lucidesa i fantasia, la tendresa escéptica i fins la ironia cruel, campen per aquestes narracions, servides per una de les millors plomes catalanes. Síntesi Francesc F. Angelats; fotografia Mercè Gasch.

Agustín Alomar Muntañola ha parlat de LESIONES DEL FOTOENVEGECI-MIENTO DE LA PIEL, dimarts dia 4 de desembre

L'excés d'exposició al sol produeix molts danys a la pell, ja que la radiació ultraviolada provoca canvis en les estructures de les nostres cèl · lules: l'anomenat fotoenvelliment, que comporta la formació del conegut càncer de pell, des del més senzill fins el més agressiu. El fotoenvelliment és el conjunt de canvis produïts en la pell, a causa de l'exposició perllongada a la radiació ultraviolada (sol, llit o dutxa solar), sense la deguda protecció...

Un moment de l'exposició i un resum dels continguts

El conferenciant, dermatòleg i cirurgià, va exposar de forma precisa i clara els efectes de viure en un clima mediterràni, en què el sol és un dels factors més usuals en l’aparició de les taques cutànies de l'envelliment. Estem en una societat que sap gaudir de la llum i de moltes hores de sol, i la moda tan arrelada de caps de setmana i vacances de platja, no fa altra cosa que augmentar els perills de cremades solars, de les què se’n deriven possibles càncers de pell.

El perill principal causat per la disminució de la capa d'Ozó, és que la llum violada resulti molt més agressiva, que afecta sobre les parts més sensibles a l'exposició del sol, que són la cara, les mans i l'escot. Les taques marronoses degudes a les cremades no son perilloses, afecten solament l'estètica: són taques i arrugues que donen un aspecte envellit.

En canvi sí que s'ha de posar molta atenció en l'angioma senil i els tumors cutanis. Són els tumors provocats per la llum ultraviolada, que poden fabricar cèl·lules malignes. Si bé no son capaces de provocar una llarga enfermetat sí que és molt convenient trobari amb brevetat el tractament adequat. Quaranta anys d'experiència, i assajos de les noves tècniques i medicaments, avalen la seva dissertació. Resum Aurora Masat, fotografia Mercè Gasch.

Enric Benavent va parlar sobre la ICONOGRAFIA DEL PESSEBRE EN L'ART CATALÀ, dimarts dia 27.

La conferència abordarà el simbolisme de les fonts escrites del relat del naixement de Jesús, i com les arts han incorporat aquests elements simbòlics. Finalment, com el pessebrisme, en tant que representació per excel·lència del Naixement, recull i contextualitza tots els elements simbòlics dels relats de Nadal. El pessebrisme a Catalunya te un orígens remots. Hi ha documentat un pessebre l'any 1300 i es té notícia d'un venedor francès de figures del naixement a Barcelona l'any 1475. Del 1585 hi ha un inventari d'un canonge on apareixen figures de fang. El pessebre familiar era un fet al segle XVI i l'any 1786 hi havia una vigorosa Fira de Santa Llúcia.

Síntesi de la sessió pessebrística

El conferenciant ens ha començat per explicar que només dos Evangelis, els de Sant Marc i Sant Lluc, ens parlen de la infància de Jesús; abans ens havia informat que hi ha llibres canònics i llibres apòcrifs en la sagrada escriptura. De d'infància de Jesús en sabem ben poc, i per  representar el Pessebre ens en valem del que ens expliquen tant els Evangelis com els llibres anomenats apòcrifs.

El pessebre com a tal no consta fins després de Sant Francesc d'Assís i de Santa Brígida, però des de molt antic ja tenim pintures, retaules i imatges fent referència a la Infància de Jesús. Ens en va projectar diverses diapositives i mostrar diferents estils. Ha estat una conferència molt amena i ben presentada i que ha agradat molt. Resum de Lluís Reverter

Fco. Javier Segarra Isern, va parlar sobre DORMIR BÉ PER VIURE BÉ, dimarts dia 20 de novembre.

Dormir és un dret i un deure. S'ha tenir cura del somni perquè és imprescindible per a una activitat social i laboral: és salut i qualitat de vida. Un bon dormir millora diverses malalties, mentre que un dormir alterat o amb trastorns pot produir símptomes diürns importants i fins i tot greus, com accidents de trànsit. Finalment posa les coses en ordre, el desordre pot fer que et sentis fora de control.

Una conferència que implicava tothom

La sessió ha estatt fresca, àgil i participativa, i ha agradat molt.
Ha començat aclarint que l'especialitat de la son no existeix dins l'ensenyament universitari, així doncs, totes les persones que tracten els problemes i trastorns de la son provenen de camps molt diversos; ell és llicenciat en psicologia, amb estudis de psiquiatria, neurologia i psicologia clínica.
Primer de tot ha plantejat la importància de dormir, és a dir, una persona de 90 anys en dorm 30 anys i els 60 restants estarà despert. El fet de dormir més d'un any molt malament pot causar irritabilitat crònica, obesitat, depressió, pèrdua de memòria i pot causar la mort.
La son no es pot recuperar com els aliments (desnutrició), és com perdre l'avió, que n'hauràs d'agafar un altre però mai el mateix.
L'estructura general es compon d'una fase profunda que restaura el nivell físic del nostre cos, i la fase REM que ajuda a fixar la memòria del dia passat. Aquest cicle s'alterna 3 o 4 cops durant la nit.
El son i la vigília estan governats per un rellotge intern regit per la llum del sol. Si tenim poca llum i escalfor patirem somnolència, en canvi, molta llum estarem desperts i actius. Per tant quan veiem persones adormides no és per esgotament físic (penseu els esportistes), ni per avorriment (polítics al parlament), sinó perquè tenen son. Per tal de no adormir-se, cal dormir durant les hores nocturnes, ser regular a l'hora d'anar a dormir i a l'hora de despertar-se, i viure segons l'horari solar, perquè és la llum del sol que regula el nostre rellotge intern.Sovint els metges tracten els problemes de la son com a insomni, receptant hipnòtics, sense veure que patim una desincronització. Molts cops tan sols augmentant la temperatura del nostre cos podem solucionar-ho. La tradició diu de beure un got de llet calenta, però no és eficaç, a menys que bevem 26 gots de llet seguits. La millor solució és posar els peus amb aigua calenta 30 minuts abans d'anar a dormir. Pujar la calefacció no és aconsellable, ja que, si la temperatura del nostre cos augmenta mig grau de més, es trenca la son. Cal la temperatura justa per a cada persona.
Les drogues, cafè, alcohol, tabac, com també certs fàrmacs o bé per causes mediambientals en general, són els causants dels trastorns de la son més usuals.
Dins de l'herboristeria tenim la Valeriana amb resultats pèssims per dormir, i que de rebot pot causar insomni. Els hipnòtics tampoc es recomanen pels seus efectes secundaris i addictius.
Finalment aconsellà fer exercici físic, matí o tarde mai nits, diàriament. Seguir sempre un horari regular. I gaudir del nostre sol. Resum i fotografia Aurora Masat

Víctor Pàmies va parlar sobre l'ORIGEN DELS REFRANYS CATALANS, DES DE L'ORALITAT A INTERNET, dimarts dia 13 de novembre

"Sabíeu que 'Qui amb ferro mata, del ferro mor' ja apareix a l'Apocalipsi de l'Antic Testament? I sabíeu que 'Obra començada, mig acabada' ens arriba a través d'Horaci que recorda un antic proverbi grec? I sabíeu que Plaute ja va dir que 'Beure i bufar, no pot anar'? Explicarà l'origen d'aquestes i moltes altres frases!"

El 2011 va de publicar el seu primer llibre en paper, Amb cara i ulls. Diccionari de dites i refranys sobre l’ull, és un recull de més de 700 dites i refranys sobre l’ull, a través de Verkami, una plataforma de micromecenatge... El 2012 edita En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap, el segon volum de l’«Enciclopèdia paremiològica del cos humà», també a través de Verkami, és un recull de més de 1.400 dites i refranys sobre el cap. Fotografia Aurora Masat.

La conferència en 64 diapositives: cliqueu els triangles per visionar-les

Els refranys de l'oralitat a internet per Víctor Pàmies i Riudor

AVÍS als nostres amics

Per causes alienes a l'organització la sessió sobre l'ENVELLIMENT ACTIU I SALUDABLE, que havia d'impartir el Sr. Ramon Buscallà, ha quedat ajornada

Francesc Bailon va parlar sobre LA RELIGIÓ INUIT: ENTRE EL XAMANISME I EL CRISTIANISME, dimarts dia 6 de novembre

Un moment de la conferència

Els inuit que significa éssers humans són un dels pobles indígenes que encara conserven moltes de les seves antigues tradicions. Vivint en perfecta simbiosi amb la naturalesa, els inuit han sabut aprofitar els escassos recursos que l'Àrtic els ofereix i s'han convertit en l'actualitat en la societat caçadora més avançada del món.
La religió tradicional dels inuit composta de multitud de rituals, cerimònies i tabús ha permès a aquest poble sobreviure en l'Àrtic respectant i adaptant-se a aquest mitjà tan hostil i extrem sense transformar-lo. El xaman des de sempre ha complert un paper fonamental com regulador de l'equilibri existent entre el món espiritual i el món natural, mentre la mitologia ha mantingut la tradició oral viva i ha servit com vehicle epistemològic de la cultura inuit. Amb l’arribada de l'home blanc a l'Àrtic, els inuit van entrar en un procés d’aculturació traumàtic que va desembocar en una greu pèrdua de la seva identitat cultural.
Els inuit van anar adoptant la cultura material d'Occident, ressentint-se conseqüentment la seva economia de subsistència tradicional. La religió animista va ser substituïda per la religió cristiana i en molt poc temps, els xamans van deixar de tenir un rol social important dintre de la pròpia comunitat. Però els missioners que van arribar a l'Àrtic no tan sols van dur la paraula de Déu als nadius sinó que a més van aconseguir que els inuit poguessin també expressar-se a través de la llengua escrita, fins al punt de convertir-se en el primer poble en la història de la humanitat a eliminar l’analfabetisme. Gràcies a aquest procés de cristianització, els indígenes van rebre una educació occidental allunyada de les seves creences tradicionals i això els va permetre durant les següents generacions convertir-se en la primera ètnia a formar un estat autonòmic modern. El seu model polític segueix sent avui dia el mirall en el qual es veuen reflectits molts altres pobles indígenes que habiten el nostre maltractat planeta.
Actualment els inuit estan intentant recuperar algunes tradicions, adaptant-se als temps moderns i als avanços tecnològics, buscant sempre un equilibri entre aquests dos mons. Això també es manifesta en un sincretisme religiós profund format pel xamanisme i el cristianisme. Malauradament el canvi climàtic torna a convertir-se en un obstacle pel desenvolupament cultural del poble inuit, i els xamans, que actualment viuen a la clandestinitat, estan preparant el seu retorn, doncs creuen que podran ajudar al seu poble a fer front a tots els problemes mediambientals que afecten a l´Àrtic. Per què com diuen ells mateixos. “Qui és tan savi que pot dir que no és veritat allò que no entén”. Francesc Bailón Trueba Fotografia Mercè Gasch