David Bassa ha parlat sobre ELS 25 CATALANS DEPORTATS A L'INFERN, dimarts dia 7 de febrer.

Viatge de dos joves professionals, el periodista David Bassa i el fotògraf Jordi Rubió, al camp de concentració nazi de Mauthausen, amb motiu del 60 aniversari de l'alliberament del camp. Aquest any farà 10 anys de la publicació del llibre Els catalans als camps nazis de Montserrat Roig.

Síntesi de la conferència

Al nostre país la transició va ser amnèsica, es va fer un pacte d’oblit que ha deixat un forat negre que costa molt d’omplir. Els joves nascuts els anys 70 volen saber què va passar. Per això David Bassa i Jordi Ribó el 2001 i 2002 es van dedicar a buscar supervivents dels camps de concentració/extermini a l’Associació de Mauthausen. Eren gent gran, entre 80 i 90 anys, molt reticents a ser interrogats. Tenien por i desconfiança. Van aconseguir interrogar 21 de 25 supervivents.

Els republicans que van anar a aquells camps tenien esperit de lluita. Volien lluitar contra el nazisme i aconseguir la llibertat. Dintre dels camps hi havia diferències i lluites entre anarquistes i comunistes, entre republicans espanyols i polonesos. A cada barraca hi havia un cap que el convertien en còmplice dels assassinats. Eren ells els que feien entrar els seus companys a les càmeres de gas: si no ho feien els mataven. Els van crear un gran sentiment de culpa: els supervivents van quedar psicològicament tocats. Resum Mercè Gasch, fotografia Aurora Masat.

Ernest Ramon va parlar sobre FISIOTERAPIA i QUALITAT DE VIDA, dimarts dia 31 de gener.

L’OMS defineix el 1958 la Fisioteràpia com: "L'art i la ciència del tractament per mitjà de l'exercici terapèutic, calor, fred, llum, aigua, massatge i electricitat. A més, la Fisioteràpia inclou l'execució de proves elèctriques i manuals per a determinar el valor de l'afectació i força muscular, proves per a determinar les capacitats funcionals, l'amplitud del moviment articular i mesures de la capacitat vital, així com ajudes diagnòstiques per al control de l'evolució...És un dels pilars bàsics de la terapèutica, dels que disposa la Medicina per a curar, prevenir i readaptar els pacients; aquests pilars estan constituïts per la Farmacologia, la Cirurgia, la Psicoteràpia i la Fisioteràpia

Ernest Ramon davant l'auditori

La història de la humanitat va lligada al dolor i a la recerca per la recuperació de membres adolorits i malmesos.
En un breu resum històric el conferenciant ens ha descrit com grecs, perses, egipcis i xinesos de fa 2.000 anys, ja tenien els seves tècniques per mitigar el dolor amb banys i massatges. Aristòtil aplicava un peix elèctric anomenat "torpede" per tractar amb les seves descàrregues els dolorosos atacs de gota.
A l'Edat Mitjana son els cirurgians els que cuiden les malalties i les ferides ocasionades per les lluites contínues. Els extractes i coccions de plantes van ser una innovació i quasi l'únic remei pel guariment. Varen ser també famosos els tractats sobre medicina dels metges àrabs, que amb massatges i exercicis cercaven l’autocuració.
A mitjans del segle XX, amb el desenvolupament de la poliomielitis, és quan els metges recorren a la fisioteràpia per rehabilitar els discapacitats d'aquesta greu malaltia.
El dolor segons Ernest Ramon és una malaltia sensorial, que no solament afecta una part del cos, sinó que afecta la psique, tot creant un estat emocional negatiu i dolorós.Emocions, conductes i creences afecten la percepció del dolor que no sempre és proporcional a la lesió, la ment té una part molt important en la continuïtat del dolor inclús desprès de la curació dels teixits malalts. Adquirir unes tècniques senzilles, com caminar i fer gimnàstica de manera regular i adequada, pot ajudar a combatre el dolor. Resum Aurora Masat, fotografia Mercè Gasch.

Jaume Esteve ha parlat sobre l'ÈXIT DE LA MICROELECTRÒNICA: XIPS FINS i TOT A LA SOPA, dimarts dia 23 de gener

La microelectrònica és l'aplicació de la ciència electrònica a components i circuits de dimensions molt petites, microscòpiques i fins a nivell molecular per produir dispositius i equips electrònics de dimensions reduïdes però altament funcionals. El telèfon mòbil, el microprocessador de les UCP, o les PDA  són exemples clars de les fites actuals de la tecnologia electrònica.

Jaume Esteve durant el seu parlament

El sílice, va dir, és un dels elements més abundants en la superfície de la terra (el segon més abundant després de l’oxigen) i té unes propietats que han permès el gran i ràpid desenvolupament de la microelectrònica fins arribar a la revolució del coneixement i les comunicacions, o de l’era digital o d’internet. ¿Qui es pot imaginar un món sense aparells electrònics o sense ordinadors o telèfons mòbils? Tots ells tenen uns xips de sílice en el seu funcionament.

Després va fer una repàs de com va començar aquesta tecnologia des del punt de vista històric, i com està evolucionant des del punt de vista tecnològic, cap a la nanotecnologia. Destacable amb el desenvolupament de noves aplicacions com poden ser nassos i llengües electròniques, xarxes de sensors i sistemes de protecció (guardian anglès), o fins i tot microxips intracel·lulars. Per acabar va comentar breument quin paper té Catalunya en aquests camp, i l’activitat de recerca al CNM .

Els països més ben situats són els asiàtics, seguit dels EEUU i  Europa al darrera. Però els asiàtics moltes vegades compren el disseny a altres llocs, i ells només produeixen.

Amb els microxips es pot controlar la qualitat dels aliments i moltes funcions del nostre cos. És per això que existeix un comitè de bioètica per tal de respectar la legalitat. Resum i fotografia de Mercè Gasch

Jordi Camins va parlar sobre El canvi climàtic a les glaceres dels Pirineus, dimarts dia 17 de gener

Jordi Camins Just va néixer a Igualada. Cursà estudis de Dret a la UB i és Màster Tècnic per l'INESE. Des de 1982 dedica part del seu temps lliure a l’observació de l’evolució de les glaceres, principalment dels Pirineus i, en especial des de l’any 1984 les del Parc Natural Posets Maladeta, entre les que es troba la Glacera d’Aneto. Col•labora amb el CADS en cicles de conferències de divulgació sobre l’impacte del canvi climàtic en les glaceres dels Pirineus, així com amb la Universitat de Saragossa en el programa “Estudio de la Dinàmica de los Glaciares del Pirineo Aragonés” i, la publicació Boletín Glaciológico Aragonés. Autor del llibre El Canvi Climàtic a les Glaceres dels Pirineus. L’Agonia de les masses de gel al Parc Natural Posets Maladeta, publicat amb la intenció de treure el fenomen de les glaceres de l’àmbit científic i divulgar-lo a tota la població.

Apunts i dades de la conferència

Davant de 86 socis Jordi Camins ens va anar explicant, d’una manera molt entenedora i acompanyada de fotografies, què era una glacera i com es formava: és neu que es gela i que es desglaça molt a poc a poc. El gel llisca i es mou uns 100 ms. per any. Als Pirineus hi ha 40 congestes de gel que no es desplacen, i 25 glaceres actives que es desplacen. El 50% pertanyen als Pirineus francesos i l’altre 50% al aragonesos. El gel glacial té el seu origen en la neu gelada. El gel blau és el que no té aire. Les esquerdes de les glaceres són els estrips del gel. Les cascades de gel quan cauen al mar formen els icebergs. El material morrènic és el material que cau en una glacera. El gel és impermeable i no es filtra fins que no troba una esquerda. El gel fa de cinta transportadora i permet que per ell llisquin taules de glacera, blocs erràtics i altres materials. Cada 100.000 anys hi ha hagut una glaciació. Fa uns 18.000 anys el nostre planeta estava ocupat per gel. La glacera de l’Aneto és, actualment, la més extensa dels Pirineus. Les causes del retrocés del gel són diverses: fenòmens còsmics, els moviments de translació del nostre planeta respecte el sol. Els volcans amb les seves cendres i fums priven que les radiacions del sol entrin i es reflectint. Actualment s’està perdent gel d’1 i ½ m. cada any. És possible que al 2050 s’hagin extingit les glaceres. Dintre d’un 17.000 anys tocaria un altra glaciació. L’home en contribuir a degradar el medi ambient contribueix a accelerar el canvi climàtic. Resum Mercè Gasch, fotografia Aurora Masat

dimarts dia 10, Assemblea general ordinària, a les 18:30.

Per a tots els nostres socis i simpatitzants...

Actuació nadalenca del cor infantil Amics de la Unió dirigits pel mestre Josep Vila

El concert del passat dimarts a càrrec del Cor Infantil Amics de la Unió va ser molt interessant. En lloc de les típiques i conegudes cançons de Nadal ens varen oferir una audició diferent i original. Tot seguint l’esperit nadalenc començaren amb un suau "al·leluia" a quatre veus, amb intensitat creixent fins arribar a un clímax de joiosa sonoritat per acabar suament amb un “pianíssimo” ple d’emoció i finor. Continuaren amb la “suite” A Ceremony of Carols de Benjamin Britten composta durant un viatge en vaixell. Amb l’acompanyament de l’arpa cada una de les cançons evocaven ritmes, cadències i estats d’ànim, tot descrivint les diferents sensacions del com- positor. Per acabar van cantar La cucaracha, cançó mexicana, alegre i festiva, acompanyada d’una ben representada coreografia. No podia faltar una cançó tan entranyable per a nosaltres com la nadala d'El Cant dels Ocells interpretada pels cantaires tot rodejant la sala i omplint-la de sons estereofònics i nadalencs. A cantaires i socis se’ls va oferir un tast de torrons i begudes per encetar les Festes de Nadal. Resum d’ Aurora Masat, fotografies de Mercè Gasch i d’ Eva Casals

Paco Monja va parlar sobre La premsa local i comarcal: la seva realitat al llarg del segle XX i XXI a Granollers i al Vallès oriental, dimarts dia 13 de desembre

Setanta mil pàgines d'informació publicada a diaris a un sol clic. L'Arxiu digital de Granollers ha incorporat, aquest mes de maig, un cercador de premsa local i comarcal dels segles XIX i XX, del fons de l'Hemeroteca Municipal Josep Móra. En total són 86 capçaleres que es poden consultar des del web municipal. L'eina pot fer servei a tothom però, sobretot, facilitarà la feina a les persones que fan recerca ja que no caldrà que es desplacin fins a la seu de l'arxiu per consultar els documents. La posada en marxa d'aquest cercador culmina una feina iniciada fa 15 anys amb la microfilmació del fons de premsa. L'arxiu municipal també té la previsió de digitalitzar l'arxiu d'imatges però encara no hi ha data

Un dels Documents gràfics comentats durant la conferència

Més d’un centenar  de persones van assistir a la xerrada de Paco Monja, Durant una hora, amb el suport d’un PowerPoint de fotos de publicacions ben diverses i de periodistes de diferents mitjans de Comunicació del Vallès Oriental que va preparar amb encert l’Enric Bartel. Monja va parlar del tema: Els Mitjans de Comunicació a la Comarca del Vallès Oriental 1882-2011. A partir d’aquest titular general va presentar una sèrie d’informacions relatives a la vida de les capçaleres de premsa més importants i significatives (Eco, Diari de Granollers, La Gralla, Revista del Vallès, Plaça Gran, El 9 Nou) de les ràdios (Ràdio Granollers) de les televisions (VOTV, Vallès Visió) i de les propostes digitals (aravalles.cat,  vallèsoriental.com) Cal destacar la participación, amb una columna d’opinió, del director de Ràdio Granollers, Josep M.Codina, i l’emissió d'un vídeo de VOTV, dirigida per Albert Jordana, sobre el seu projecte. Monja va dedicar la xerrada als fotògrafs de premsa vallesana, amb molts dels quals ha treballat en diverses publicacions al llarg dels darrers 35 anys. Joan Sala.  Fotografia Mercè Gasch

David Bassa, Txell Roda i Josep Palau han parlat sobre 125 anys de Pastorets a Granollers, dimarts dia 29 de novembre

Els Pastorets és una representació teatral típica de les festes de Nadal a molts indrets de Catalunya. L'argument combina els continguts del naixement de Jesús, la lluita del bé i del mal entre àngels i dimonis, i diverses històries i diàlegs dels pastors que rememoren el primer Nadal.

Els orígens del gènere dels pastorets els trobem en els drames religiosos medievals. L'officium pastorum (l'adoració dels pastors) és el punt de partida d'antigues celebracions que els fidels interpretaven durant la nit de Nadal en les esglésies al redós de la missa del gall...
El dissabte 1 d'octubre proppassat els "Amics dels Pastorets" de Granollers, varen celebrar una festa a la Porxada amb motiu de fer 125 anys  de Pastorets a la nostra ciutat.

La història dels nostres PASTORETS

Els tres conferenciants d’avui han fet una petita explicació sobre la llarga trajectòria dels Pastorets a Granollers i han posat noms i cognoms a actors, directors, tramoistes, modistes, músics etc.

Al 1886 en el diari La Reforma ja es parlava dels Pastorets sota la direcció d’Antonio Novelles. Els Pastorets en la versió de Josep M. Folch i Torres es va entronitzar al 1920 que va substituir Los partorcillos de Belén, de Miquel Saurina.

Des de fa 6 anys l’entitat “Amics del Pastorets”, que publica la revista Macatxo, tenen estatuts i paguen drets d’autor, potencia Els Pastorets, mantenen la llengua, aglutinen famílies, i fan amics. També estan oberts a altres entitats de Granollers. Tenen una forta relació amb les escoles i a partir d’aquí hi ha nens i nenes que comencen a descobrir la seva vocació pel teatre.

En Josep M. Palau ha fet una detallada dissertació sobre l’evolució històrica de l’entitat. S’ha capbussat en les revistes locals per treure-hi tot el suc possible. Ha parlat de l’evolució de l’entitat des del 1886 al 1937 i del 1940 al 2011. Ha explicat en quins locals han fet representacions des del Centre Catòlic fins arribar al Teatre Auditori  al 2001  i la creació al 1986 de l’entitat “Amics dels Pastorets”.

L'entrada de la Txell Roda ha significat un revulsiu de modernitat, tant en la tramoia, com en l’entrada d’actors més joves i també professionals, i en la modernització del text. Ella ha estat la directora des de fa 10 anys de la nova etapa dels Pastorets.

El “sempre s’ha fet així” no justifica que un acte de cultura popular no es pugui variar i adaptar, i que intervinguin també actors professionals.  Les tradicions tendeixen a empolsinar-se. Contemporitzar les tradicions és molt important, i també cal revisar-les i dignificar-les per tal que no morin. Al 2006 es va crear la 'Coordinadora dels Pastorets de Catalunya'. Els Pastorets s’han convertit en una obra clàssica, han donat cohesió social i un bon espectacle a la ciutat. Mercè Gasch resum i fotografia

Jesús Fernández Sojo va parlar sobre Regeneració i transplantament d'ògans i teixits, dimarts dia 22 de novembre

El trasplantament d'òrgans i teixits consisteix en la substitució d'un òrgan o teixit en mal estat per un de sa, procedent normalment d'un donant cadàver. Per als pacients que esperen un òrgan, el trasplantament és l'única possibilitat de continuar amb vida o de millorar-ne substancialment la qualitat. Es calcula que una persona trasplantada guanya 10 anys de vida, per terme mitjà; tot i que l'esperança de vida depèn molt de l'òrgan trasplantat i de l'estat de cada pacient.

També es poden trasplantar cèl·lules mare del moll de l'os o de la sang perifèrica d'un donant sa.

TV3 ja va dedicar La Marató al trasplantament d'òrgans. En aquesta edició s'amplia amb el trasplantament i la regeneració de teixits, ja que, al cap de 12 anys, l'evolució en la recerca en cèl·lules mare i en medicina regenerativa de teixits demostra la necessitat d'aprofundir en aquest àmbit.

Les idees bàsiques sobre regeneració i transplantament d'òrgans

La conferència va plantejar-se com una col·laboració amb la Fundació de la Marató de TV3, amb una doble finalitat: a) recolzament econòmic i b) conscienciació ciutadana. La part central de la xerrada va raure en la projecció d’un vídeo amb opinions de trasplantats i amb alliçonaments bàsics dels transplantaments i regeneracions.De sortida una advertència: en principi per llei tothom és donant, excepte aquelles persones que manifestin obertament que no volen ser-ho.El conferenciant va distingir entre regeneració i transplantament com també els objectius i finalitats corresponents. Va explicar com es fan i amb quines condicions les donacions, i sempre amb la finalitat de millorar la qualitat de vida de les persones. Com funcionen els serveis mèdics quan es produeix una donació, i quan aquesta és positiva. Part molt interessant fou l’apartat de precs i preguntes, ja que ajudà a millorar molt el coneixement i el funcionament d’aquest servei sanitari.

L’aspecte més important, i principal raó de la Marató d’enguany, rau en la investigació, recerca que està en el camí de poder assolir transplantaments sense necessitat de donacions, en base a aconseguir òrgans mitjançant tècniques productives a partir, per exemple, de cèl·lules mare.

Va ser una lliçó diferent i a la vegada molt participativa i conseqüentment alliçonadora. Joan Sala, fotografia Mercè Gasch

Anna Paré va parlar sobre Com alimentar-nos quan ens fem grans, dimarts dia 15 de novembre

L’alimentació que una persona segueix al llarg de la seva vida interactúa amb el procés d’envelliment i influeix en el seu estat de salut. Una alimentació inadequada representa un factor de risc a desenvolupar diferents malalties inflamatòries, cardiovasculars i degeneratives, mentre que una alimentació variada i equilibrada actúa com a factor de protecció de les mateixes. Paral.lelament, amb el pas dels anys es produeixen una sèrie de canvis estructurals i funcionals en l’organisme, que formen part de l’envelliment com a procés natural i progressiu, i que afecten a la forma d’alimentar-nos. Amb una adequada intervenció nutricional adaptada a les necessitats de les persones grans contribuïm a frenar l’envelliment, millorar la qualitat de vida i reduïr la susceptibilitat d'algunes de les malalties més freqüents.

La clau per a la nostra alimentació en 10 punts màgics

Les persones més grans de 65 anys som heterogènies i vulnerables, i moltes vegades amb dèficit de nutrients. En aquest sentit ha distingit entre aliments, com l’arròs, la fruita, la verdura... i els nutrients, com les vitamines, els minerals, els hidrats de carboni. Mitjançant la digestió els aliments es converteixen en nutrients. Segons el nostre estat de salut, aprofitem més o menys els aliments que mengem i aprofitem més o menys els nutrients.

La població té cada vegada més esperança de vida, actualment sobre els 81 anys,  i hi ha més població envellida, un 20% està per sobre dels 65 anys.

Hi ha uns factors psicològics com l’entorn i la soledat, i uns factors socioeconòmics com el grau de dependència o d’autonomia, que influeixen en com ens alimentem.

Quan som grans tenim problemes, com falta de peces dentals, fabriquem menys saliva, tenim menys gust i olfacte, disminueix el peristaltisme intestinal, i també l’absorció de minerals i vitamines. Perdem muscle, els cartílags se’ns desgasten i es redueix la massa òssia. Apareix l’osteoporosi, l’atrossis, les fractures...

Moltes de les malalties que apareixen estan relacionades amb l’alimentació. Prenem fàrmacs que solucionen un problema però en creen d’altres. Hipòcrates va dir ”Què l’aliment sigui el teu medicament, i el medicament el teu aliment”.

Ens ha donat la piràmide dels aliments pels majors de 65 anys i les 10 regles d’or: 1a fer una dieta variada, 2a evitar la soledat, 3a fer 5 àpats al dia, 4t prendre aliments d’elevada densitat nutritiva, 5è menjar els aliments tradicionals, 6è prendre aliments rics en fibra, 7è moderar l’ús de la sal, 8è moderar l’ús del sucre, 9è beure molt líquid, 10è mantenir-se actiu.

Anna Parè ens ha donat una conferència molt entenedora i pràctica per als majors de 65 anys, amb l’assistència de seixanta persones ben interessades en tot el que deia, maltrat la pluja que queia sobre Granollers!    Mercè Gasch