Joan Díaz va parlar dimarts dia 15: De la crisi global a la particular espanyola: perspectives i oportunitats

La nostra societat gira al voltant d’un eix que porta per nom “economia”. La mateixa etimologia de la paraula, composta de les gregues oikos (casa) i nomos (llei) ens insinua que es tracta d’una regulació de convivència, que té el seu origen en la llar. L’economia, que se centra en la filosofia i l’ús del diner, és un instrument molt protagonista en la pau de món. Quin paper hi juga la crisi i perquè es produeix? És la filosofia que ens cal saber i aprofundir.

Cliqueu la imatge per ampliar la informació

Un moment de la conferència i una síntesi de les idees exposades

L’actual crisi econòmica, iniciada l’any 2007, començà als EEUU d’Amèrica i a Espanya. La raó cal buscar-la en un comportament poc racional del preu real, degut a una actuació irracional dels agents comercials, a la manipulació de la informació i a les mentides sobre el mercat. (Com si el preu dels pisos, per exemple, més aviat pujarien i no es pedreria el seu valor).

Comença com una bombolla als EEUU, que sembra el pànic, la por i la histèria.

La primera bombolla de la que es té notícia és de l’any 1577 i fins a l’actual del 2011 se n’han produït cinquanta. Les més importants han estat la de l’any 1929, de la que els EEUU van trigar 20 anys a sortir-ne i la japonesa de 1985, que en trigà uns deu. La crisi espanyola es deu a una bombolla immobiliària, que no fou reconeguda en el seu temps pel govern i per tant una mala actuació política l’ha agreujat i no es preveu la seva durada. Les entitats més perjudicades, les Caixes, pel seu volum immobiliari. La situació actual és molt decebedora perquè
                                             -no creixem

                                             -l’atur continua creixent. El dels joves és d’un 42%

                                             -manca de reformes estructurals

                                             -manca de crèdit

                                             -manca de confiança (molt important)

La sortida de la crisi no és viable sense una reforma racional del mercat del treball.                                             Joan Sala

L'humor en la música clàssica serà la conferència que farà Pere Andreu Jariod el dia 8 de febrer

Els assistents tot gaudint de la música i de la conferència

Síntesi de la sessió

Amb la conferencia sobre L'humor en la música clàssica Josep Andreu Jariod ens fa una breu pinzellada de la broma, la sorpresa o el so inesperat en les composicions musicals. Si bé els més famosos compositors com Haydn, Mozart, Beethoven i molts d'altres, han escrit peces d' humor, requereixen la complicitat de l'orquestra i sobretot del director, per magnificar la interpretació de la partitura.

Podríem definir dos continguts d'humor: els purament timbres sonors acústics i extravagants, i els de descripció d'animals que indueixen l’oient a sensacions grotesques i inesperades.
L'humor es innat en el ser humà i Josep Andreu Jariod ens ha exposat una agradable mostra dels compositors que l’expressen des del barroc fins els nostres dies.                                                                                                     Aurora Masat

                                                                                                                                             

La Renaixensa: primera empresa editorial catalana per Carola Duran

“La Renaixensa” va ser un projecte que abastava: revista, diari, impremta i editorial.

L’objectiu primordial dels qui el varen crear, entre els quals, Àngel Guimerà, Valentí Almirall, etc. era la plena recuperació de la personalitat cultural i política catalanes.

D’una banda, es tractava d’introduir al país, per mitjà d’articles i traduccions, els nous corrents internacionals de pensament en l’àmbit artístic, fruit dels quals va ser el Modernisme. La data en què el Modernisme comença a fer-se efectiu a Catalunya, la podem situar entre el 1885-1890.De l’altra, es proposaven sensibilitzar el país per tal d’aconseguir un moviment polític propi -el catalanisme polític- d’on varen sorgir Les Bases de Manresa.
    



Un moment de la intervenció de la senyora Carola Duran, i públic assistent el dia 1 de febrer

Síntesi de la conferència

Carola Duran, amb la seva veu clara i expressiva, i amb un discurs ben travat i coherent, ens va situar a la Catalunya de final del segle XIX , en un moment en què la nostra  cultura corria greus perills  -a pesar que el poble, aleshores, parlava català en un 100%- per causa del semi abandonament  en què l’havien fet caure la majoria dels intel·lectuals de l’època, entregats a una altra cultura.

Uns homes, uns altres intel·lectuals, que volien portar la cultura catalana al lloc que li corresponia, varen iniciar una colla d’accions:  Jocs Florals i la creació paulatina d’una  revista, un diari, una impremta i una editorial -La Renaixensa-, que varen aconseguir desvetllar l’adormida societat catalana, tant en l’aspecte cultural, com en el polític.  

Les paraules de la conferenciant varen ser molt ben acollides pels assistents.                                   Montserrat Medalla 

El dimarts 25 de gener, Jordi Ribes i Maite Doñate parlaran sobre L'educació física, prevenció i tractament de l'Alzheimer

L’alzheimer és una malaltia neurològica degenerativa que afecta a gent no solament gran sinó també de mitjana edat. El que s’està investigant és veure d’on ve, perquè apareix i en principi que no prosperi. Actualment els exercicis de memòria ajuden a retardar  el progrés de la malaltia. Amb la investigació es vol detectar la malaltia en fase embrionària per curar-la o frenar la seva aparició. És molt trist veure una persona estimada que es va endinsant en la boira del no res i que desapareixem en els seus records. AQUÍ trobareu més informació

L'assistència a l'acte va estar molt concorreguda

Nazanín Amirian vindrà el dimarts dia 18 de gener

Nazanín Amirian treballa com a professora de Ciències Polítiques entre la UNED i la Universitat de Barcelona. Compromesa amb el món que l'envolta, és ereva de tot un passat que el va deixar marcada. Activista en la Revolució Iraniana, després del derrocament del xa de Pèrsia a Iran i la consegüent pujada al poder dels fonamentalistes islàmics, no va tenir cabuda en el nou règim com dona revolucionària que era; va ser així com va trobar refugi a Espanya. Actualment continua lluitant per l'acceptació de la dona en el món islàmic, i és per això què difon la història del seu país, per oferir una altra imatge de la seva Cultura, encara poc coneguda per Occident.

l'AGEVO amb la Mitja Marató

Si voleu saber...

-què és la Mitja Marató,

-quin serà el recorregut,

-quan serà,

-com participar,

-així com temes de voluntariat o d'equipament...

-AQUÍ trobareu tota la informació...