Montse Lamúa Cassou ha parlat sobre L'HOLOCAUST DE GUERNIKA. CREACIÓ i CONTINGUT DEL QUADRE. Dimarts 7 d'octubre

Tothom sap qui era Pablo Ruiz Picasso, i el seu quadre més emblemàtic, el Guernica. Representa l’horror i la crueltat humana en la guerra, un quadre de plena actualitat que perdurarà en els temps. 

Uns apunts personals del nostre personatge per situar-lo en els moments del Paris de 1937, abatut per una crisi existencial: feia mesos que no agafava els pinzells, quan rep l’encàrrec de pintar un quadre per al 'Pavelló de la República Espanyola' en el marc de l’Exposició Internacional de París d’aquell mateix any, els missatgers de l’encàrrec van ser intel·lectuals com Enric Renau i Josep Sert, entre d’altres. 

L’incentiu que va motivar activar la seva hiperactivitat, van ser les notícies del brutal bombardeig a la població civil de la localitat basca, Guernica. 

Els artistes són cultes amb bons coneixements d’història antiga, de l’obra d’altres artistes escultors, dibuixants, pintors. D’aquí va venir el fet de començar l’activitat frenètica preparant esbossos amb figures, formes i personatges admirats, en referències plàstiques com el Beato de Liébana, Rubens, Vitale di Borgonya o Pierre Paul Prud’hon. 

Tota l'obra prèvia de dibuixos i esbossos va ser immortalitzada per la seva parella sentimental Dora Maar fotògrafa de gran prestigi. D’aquesta manera els estudiosos del mestre malagueny han tingut uns documents molt valuosos per estudiar el procés creatiu del quadre.

Les figures que tots identifiquem: el toro, el cavall, la mare que protegeix el seu fillet mort, la bombeta encesa, el soldat a terra mort, són el resultat de la seva creativitat.

Al marge del quadre i la seva creació, van sorgir vicissituds que durant anys van anar associades a l’artista i al seu quadre. El Moma de Nova York el va restaurar i cuidar durant molts anys, gràcies a la decidida intervenció dels Rockefeller. 

Exposicions, viatges, polítics i museus cobejant-lo, va prevaldre sempre la seva voluntat que no podia tornar a territori espanyol fins que es garantissin les llibertats individuals plenes dels ciutadans , i el lloc hauria de ser el Museu del Prado, cosa que no s’ha complert, actualment el podem admirar al Princesa Sofia.

Resum d'Esteve Garrell i Homs, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, Cartell de Montserrat Lluch.

Benvolguts socis i amics de les Aules. Desitgem que hàgiu gaudit d'un bon estiu, La Junta.

En aquesta conferència, el periodista i escriptor Eloi Vila, reflexiona sobre la importància de recuperar la memòria històrica, vinculada a la Guerra Civil espanyola i les seves influències en la societat catalana actual. 

Posa èmfasi en la necessitat de trencar el silenci que durant dècades ha envoltat les vivències de la generació dels d’avis i àvies, sovint silenciades per por, dolor, vergonya...

Comenta, el paper fonamental dels mitjans de comunicació en aquest procés de reconstrucció col·lectiva de la memòria a través de la narració d’històries personals. 

Per il·lustrar-ho, incorpora fragments audiovisuals del programa “Quanta Guerra”, de TVE3, en el qual es narra, la història que va viure a la guerra l’avi o l’àvia d’una persona coneguda. Tot aquest treball surt d’una recerca exhaustiva i rigorosa dels col·laboradors del programa per trobar la documentació verídica, que portarà a explicar cada història.

Molts anys després, són la generació dels nets qui prenen el relleu per analitzar aquesta recerca; per explicar als pares allò que ells mai van arribar a saber dels seus progenitors. 

La conferència, no només vol donar veu a les històries oblidades, sinó també reflexionar sobre el valor terapèutic i social d’aquesta recuperació de memòria, a través d’un viatge que reflecteix la realitat d’aquells temps amb la realitat d’ara. 

No es pot comparar un noi de divuit anys que va fer la guerra, amb un noi d’avui de la mateixa edat. La vida ha canviat.

Finalment comenta: ¿Què se’n treu de tot això?

A partir de tota la informació trobada, “Conèixer la història d’un avi a la guerra, pot servir perquè els nets es coneguin a si mateixos”

Resum Martí Majoral, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch.

Bon Estiu! Us esperem el dia 30 de setembre!

Anthus ha parlat de LOUIS ARMSTRONG, UN SOMRIURE EXTRAORDINARI. Dimarts 17 de juny.

Louis Armstrong neix el 1900 a New Orleans. Aquesta ciutat va esdevenir el mercat més gran de la venda d'esclaus que arribaven de tot el món sobretot del centre d'Àfrica.

En Louis vivia en el districte vermell que era sinònim de perill, gent pobra, prostitució, assassinats...

Quan ell era petit el seu pare els va abandonar i la mare es va veure obligada a exercir la prostitució. Sis anys després, va ser adoptat per una família blanca que li van ensenyar valors. Eren fabricants de carbó i com a compensació per acollir-lo, ell el repartia pel barri on escoltava els cantants del carrer i va decidir cantar com ells i es va fabricar una trompeta de llauna.

Més tard la família li regalaria una bona trompeta.

Per accident, el van ingressar en un reformatori on els nens dormien tots junts i en males condicions. Un dia a la setmana hi anava un professor de música que els portava instruments vells que els blancs ja no feien servir. Això el va fascinar.

El setembre del 1918 va formar part de l'orquestra 'Marable' on va rebre molta formació. 

Després va marxar a New York on va fer el seu primer enregistrament: “I'm going away to wear you off my mind 1923”.

Lil Mardin, gran pianista, va esdevenir la seva muller i mànager. 

Li va aconsellar que cantés Gòspel, aprengués música clàssica… Finalment, Armstrong va formar la seva pròpia banda “Potato Head Blues 1927”, amb la seva dona al piano.

Als anys 30 va arribar la Gran Depressió i va marxar a París. Després, durant la Segona Guerra Mundial torna als EUA, on va arribar a fer 300 concerts l'any. “C'est si bon” va ser un gran èxit mundial el 1947.

Mai es va pronunciar a favor d'acabar els abusos contra els afroamericans.

El 1965 canta “Hello, Dolly” a Berlín, sent un èxit aclaparador i pel qual va rebre un Grammy Award a la millor cançó.

Va tenir problemes als seus llavis per la falta de tècnica quan era jove, donat que va ser autodidacte; fins i tot, aquest fet li va ocasionar llagues als llavis.

Prenia laxants de forma recurrent, de la qual cosa n’estava tan content que els repartia entre els seus amics i coneguts gratuïtament.

Es va separar de la seva primera dona i mentora, es va tornar a casar i fins i tot va tenir una filla fora del matrimoni a qui va ajudar econòmicament tota la vida.

Louis Armstrong va ser una Gran Estrella del Jazz durant cinc dècades.

Vam escoltar, gairebé al final de la conferència, la meravellosa cançó “What a wonderful world” també de Louis Armstrong. [cliqueu el títol per sentir-la]

I com a cloenda, Anthus ens va regalar “a cappella” una bella cançó popular siciliana.

Una gran cloenda de curs amb una meravellosa conferència.

Resum de Rosa Ochoa, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.

Roser Perera Moragues ha parlat sobre LA RÀDIO PER DINS. Dimarts 10 de juny.

Ens ha visitat la Roser Perera Moragues, periodista, comunicadora i curiosa, com ella es defineix. Amb més de trenta anys a la professió, treballa habitualment a Catalunya Ràdio, on ha participat en diversos programes de l’emissora.

Ens ha vingut a parlar de la Ràdio per dins. La ràdio ja té 100 anys d'història en aquest país; un bon motiu per conèixer com és la ràdio per dins, com és el dia a dia i qui fa aquesta ràdio que no es veu i que no calla mai.

A través de la seva experiència de trenta-quatre anys a Catalunya Ràdio, que l’ha vist créixer i on s’ho passa molt bé, va proposar fer un viatge al passat, al present i al futur de la ràdio. 

Aquesta ha canviat molt des dels seus inicis sobretot per les noves tecnologies. 

La ràdio és el resultat d'un treball en equip, es veu i és imaginació

La ràdio és més viva que mai perquè s'ha sabut adaptar. Per ella, i per tots o la majoria dels que la fem servir, el gran avantatge que té la ràdio és que ens acompanya mentre vivim.

De fet, ella mateixa ens va fer la pregunta als que érem a la sala, de qui escoltava la ràdio, i es va constatar que els de la nostra generació som majoria, tot i que ella mateixa va constatar que els preocupa el jovent perquè tenen altres mitjans de comunicació, i els costa d’atansar-se a la ràdio tradicional. 

Tot i això, és l’únic mitjà que sempre hi és, com es va veure el dia de l’apagada general, que amb un transistor de piles vam poder seguir minut a minut l’angoixant actualitat.

També ens ha explicat com es preparen els programes i quin son les diferents persones que formen l’equip, 

amb el treball de cadascú, que forma un tot perquè pugui arribar el programa fins a nosaltres.

Resum de Joan Antoni Lledó, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.

Anna Vale ha parlat de COM CUIDAR I PROTEGIR EL CERVELL. PODEM PREVENIR ELS EFECTES DE L'ENVELLIMENT. Dimarts 3 de juny.

La Dra. Vale ha començat la conferència interpel·lant els assistents amb una sèrie de preguntes: com protegir el cervell, perquè l’hem de protegir, canvia el cervell amb l’envelliment?... amb bona participació per part del públic.

Hipòcrates, va definir el cervell com el responsable exclusiu de les emocions i gràcies a ell adquirim saviesa, coneixements i controlem les nostres actituds.

L’envelliment

La Dra. ha afirmat que l’envelliment és un procés natural que comporta canvis físics, emocionals i cognitius al llarg del temps. Tot i ser inevitable, el seu impacte en el cervell pot variar significativament entre individus. Sabem que l’edat és el principal factor de risc per a moltes malalties neurodegeneratives, incloent-hi la demència.

Hi ha demències lleus, com lapsus de memòria, que no comporten interferències amb les activitats de la vida quotidiana.

 Altres demències sí que poden alterar l’activitat del dia a dia, una de les més conegudes com la malaltia d’Alzheimer, que representa un deteriorament progressiu de les funcions mentals que redueix l’autonomia personal i la qualitat de vida. Actualment, podem afirmar que l’alzheimer es dona per una acumulació de proteïnes, la tau que envolta les neurones per fora i la beta amiloide que l’envolta per dins.

Durant bona part del segle XX es considerava que el declivi cognitiu i en particular, les demències eren conseqüència de fer-se gran. Tanmateix, les investigacions recents han transformat aquesta percepció. Ara sabem que certs factors ambientals també poden modificar l’activitat dels nostres gens, afavorint o retardant l’aparició de diverses formes de demència.

Aquest descobriment, juntament amb la capacitat de neuroplasticitat del cervell, fins i tot en edats avançades, obre noves vies per a la prevenció de les malalties neurodegeneratives i el declivi cognitiu associats a l’envelliment. Reduir els factors de risc i fomentar hàbits saludables s’ha revelat com una estratègia clau per protegir la salut cerebral i mantenir un funcionament cognitiu òptim durant més temps.

Hàbits saludables;

- Controlar l’estrès i les emocions negatives. 

- Cal potenciar les relacions socials i afectives.

- Activitat cognitiva, cal mantenir la ment activa; llegir, escriure, jocs, aprendre, ensenyar...

- Descans i son adequat.

- Activitat física, com a mínim 3 dies a la setmana. Cal evitar el sedentarisme.

- Control cardiovascular; glucosa, pressió... El que és bo pel cor, és bo pel cervell.

- Controlar la ingesta,

Ha ressaltat molt la dieta mediterrània, com la més saludable per la prevenció del deteriorament, cal no oblidar-nos de les vitamines, minerals, antioxidants, àcids grassos omega 3. Suprimir greixos saturats i sucres al màxim possible.

La Dra. ens ha mostrat l’experimentació, en rates de laboratori, que fan a UAB, segons el control o no dels aliments ingerits, i les seves diferències significatives.

Ens ha deixat molt clar com hem d’incorporar les pràctiques saludables a la nostra vida diària, per cuidar la nostra salut cerebral i viure una vida més plena i activa.

La conferència ha acabat amb un reeixit torn de preguntes.

Resum de Mª Carme Esplugas, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.

Joan Antoni Català ha parlat sobre GEOPOLÍTICA DE L'ESPAI. Dimarts 27 de maig.

Parlar de Geopolítica mai és fàcil. En Joan Antoni Català Amigó, Màster en Astronomia i Astrofísica per la Universitat Internacional de València i Llicenciat en Ciències Químiques, especialitat en química quàntica, per la Universitat de Barcelona ens ho va posar molt pla, va parlar a bastament de l’Espai i la seva complexitat. 

Els avantatges que els sistemes de navegació orbital, amb multitud de satèl·lits, són una realitat, amb exemples de com simplifiquen tasques i ajuden a prendre decisions amb exactitud, en diferents camps com la navegació marítima, terrestre i aire. 

En el camp de l’agricultura, control de conreus i avançar-se a l’aparició de malalties i malures potencials. 

Les prediccions Meteorològiques més exactes, per les àmplies dades ofertes pels satèl·lits. Serveis d’emergències, Cartografia, i control d’embassaments, de ramats i bestiar a la muntanya, els permet saber la Geolocalització, l’estat de salut. Realment cada vegada se li treu més utilitats per la humanitat. 

ECONOMIA DE L'ESPAI. Els humans van fer una llei el 1967 que ha quedat desfasada i obsoleta. La Unió Soviètica va fer uns grans avenços i treball a l’espai abans que els Estats Units arribessin a la lluna. En aquests moments Rússia està molt endarrerida en la cursa de l'espai. L'ESPAI EL 2022. En aquests moments EEUU, són els clars dominadors de l’espai fent i desfent sense respectar els acords internacionals. Elon Musk treballa per la NASA i per ell mateix, diu que vol arribar a Mart abans d’acabar aquesta dècada. Ell no dona explicacions a ningú per ser una empresa privada. Els països sí que tenen el deure de donar compte als seus parlaments. 

AGÈNCIA ESPACIAL EUROPEA. És un model molt ambiciós sumant esforços entre diferents estats europeus, el Japó, l’Índia, els Emirats Àrabs també hi estan en la cursa. Trump ha fet una retallada important en el pressupost de la NASA que afectarà els seus projectes. La Xina vol anar a la lluna en 2030 va treballant sense fer cap publicitat. La NASA volia que una dona i un negre fossin els pròxims en trepitjar la lluna, amb Trump ja ni se’n parla.

MILITARITZACIÓ DE L'ESPAI. Està prohibit posar armes a l’espai, però no ho està posar-les en l’òrbita de la terra. Les guerres del futur, seran a l’espai. Cal regular l’agressivitat en l'espai. Potser caldrà un accident molt greu per pensar què estan fent els nostres països. Tampoc està regulat anar a la lluna i fer una explotació minera. Els països rics seran els que s'aprofitaran més dels recursos de l’espai. Luxemburg és un país amb una legislació laxa que dona aixopluc legal a l’explotació de mineria a l’espai, sense posar gaires impediments a fer-ho. 

FERRALLA. Hi ha un compromís de fer caure els satèl·lits quan ja no serveixin. També va parlar de les ciutats marcianes, del naixement d'un nen a Mart abans d'acabar el segle. 

EMERGÈNCIA CLIMÀTICA. Està molt a prop. Un món injust serà cada vegada més injust i provocarà migracions humanes amb els conflictes que això ocasionarà. 

Tenim l'obligació de deixar el món igual o millor de com l’hem trobat. El planeta es protegeix ell mateix, els humans podem desaparèixer, però el món continuarà donant voltes al voltant del sol.

Resum de Rosa Ochoa, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.