15 de juny 2015

Núria Candela ha parlat amb LA VEU DE DONES POETES CATALANES. Dimarts 16 de juny

Cloenda del curs 2014-2015
Ha presidit la trobada la Sra. Maria Dalmases Arnella que pertany a la Unitat de formació del professorat de l'ICE de la UAB. També és responsable acadèmica del programa La Universitat a l'Abast de la qual n'ha destacat la qualitat i la proximitat.

En Lluís Reverter ha presentat la conferenciant Núria Candela que ens ha embadalit a tots parlant de les poetes catalanes del segle XX. Ha recitat poemes de Mª Antònia Salvà, Clementina Arderiu, Rosa Laberoni, Montserrat Abelló, Rosa Fabregat, Quima Jaume, Joana Raspall, Marta Pessarrodona, Olga Xirinacs, Núria Albó, Sònia Moll i Mª Mercè Marçal. Resum de Carme Esplugas

6 de juny 2015

Assumpta Recasens va parlar de l'ALIMENTACIÓ EN PERSONES GRANS: RECEPTES D'AHIR PER LA CUINA D'AVUI. Programa 'GAUDIM MENJANT'. Dimarts 9 de juny.


Com podem menjar de forma saludable, variada i atractiva? Els estudis en diversos països de diferents tradicions i costums, demostren que tenen també diferents efectes sobre les malalties del cor. Els països més afectats per aquestes malalties són els països nòrdics i Estats Untis. En canvi Grècia, Itàlia i Espanya, amb la seva dieta mediterrània, té una incidència bastant baixa en malalties cardiovasculars.
La descoberta del colesterol en la sang, va ser un dels símptomes d'alarma de malalties coronaries. La dieta mediterrània tradicional, amb productes de proximitat adequats a cada estació de l'any, conté els nutrients ideals per conservar una nutrició equilibrada i rica en minerals i vitamines, a uns preus molt assequibles. La cuina de mercat, les receptes tradicionals, la varietat i la presentació són les millors eines per conservar la nostre salut.
Cada dia hem de fer ingesta de cinc productes importants: fècules i llegums, verdures, proteïnes, fruites i làctics. Donar també importància als fruits secs, nous, avellanes, ametlles. A l'oli d'oliva i al costum tradicional d'acompanyar els àpats amb vas de vi negre.
Un complement important és practicar algun exercici físic o bé, com diu el doctor Ballbona, cal fer deu mil passes cada dia. La doctora Recasens ens ha repartit una enquesta per fer un estudi dels nostres hàbits en el menjar, per posar-les en comú amb la resta dels estudis europeus sobre la nutrició de la gent gran, la dels nens i de les embarassades i poder continuar participant en programes com el de "We Love Eating", "Gaudim menjant". Resum i fotografía d'Aurora Masat.

29 de maig 2015

Enric Benavent va parlar de DIVERSITAT RELIGIOSA EN UNA SOCIETAT SECULARITZADA. Dimarts 2 de juny.

Secularització vol dir que la religió ha passat d’estar al centre a situar-se a la perifèria, a ser un element més de la societat.
A principis del segle XX hi havia un corrent de pensament que creia que la religió desapareixeria de la societat, es basava en el pes de la raó que donava respostes al grans interrogants. Aquesta era la filosofia d’August Comte, “el positivisme”. Considerava que hi havia tres fases en el pensament: l’infantil (estat teològic, tot ve donat per un ésser); l’abstracte (estat metafísic en el què hi havia les religions): i el positiu (estat científic: a partir de la raó es resol tot). Però això no ha passat perquè la religió no ha desaparegut, ha adoptat noves formes que superen i trenquen amb les institucions i formen part de l’agenda pública. Es donen dues característiques.
1/ Les noves formes ens proposen una religió individualitzada, el tema de la comunitat ha passat a segon terme. S’integren creences religioses de diverses religions, es busca l’espiritualitat i no tant la doctrina. Es popularitza una religió sense dogma, creences no definides, agafen maneres molt diferents de veure el món. Es recupera una idea de salvació aquí i ara. La vivència espiritual m’ha de servir per la vida d’ara. Això ens diu que tots tenim necessitat d’espiritualitat. Però cal separar l’àmbit espiritual del religiós. Hi ha preguntes que, siguem o no creient, ens les farem sempre: sobre el sofriment, la mort, que faig aquí... Estem en un moment en què les institucions que transmetien valors han entrat en crisis.
2/ Religiositat diversificada a causa de la immigració, la qual ens ha portat noves maneres de veure el món. També, en viatjar, hem conegut noves cultures, i per últim Internet. Les persones que han deixat els seus països per buscar una vida digna, es troba en un món amb uns valors completament diferents. Els ha canviat tot, només conserven la seva identitat i l’únic que els ajuda és la religió. El trobar-se amb persones d’igual religió els ajuda perquè parlen un mateix llenguatge. La religió és una clau per la seva identitat cultural.

Caldria definir un bon model de diversitat religiosa: a/ Model en què s’ajunten per barris, per escoles, per hospitals etc. Això crea bombolles; b/ Model annexionista, el dominant es menja els altres. No respecta la individualitat de cadascú; c/ Model interreligiós, en base a mirar d’integrar amb diàleg i conviure entre tots. És el més complex i difícil. A Catalunya hi ha 13 grups religiosos que han anat creixent.
Es consideren tres models possibles per gestionar la diversitat religiosa: 1/ l’estat i les religions van per separat, per exp. França; 2/ cooperació selectiva amb organitzacions religioses reconegudes, per exp. Espanya; 3/ església nacional, per exp. Anglaterra.
Per acabar ho ha exemplificat tot imaginant l’esquema d’una roda de carro: al centre estem nosaltres que ens fem preguntes, els radis són les diverses religions que donen respostes, però cadascuna va per al seu costat i el diàleg es fa difícil. Mercè Gasch resum i fotografia.

24 de maig 2015

Enric Domènech Pardo va parlar de LA RELACIÓ METGE-PACIENT: UN DIÀLEG PERMANENT. Dimarts 26 de maig. .

Picasso 1895
La relació metge pacient és difícil i complicada, es va definint al llarg del temps i de tota la vida.
Es tracta d’una relació interpersonal que s’ha de basar en el diàleg, que és difícil i intricat, i que cal canviar i anar adaptant . Varia si es produeix en un hospital o a una consulta. Es pot produir el fenomen feed back que farà més fàcil la relació o el fenomen iceberg, en el qual el pacient amaga el problema i el metge es fa una idea equivocada del que li passa.


La història clínica surt del diàleg entre metge i pacient, i és la base de tot. Es donen quatre models de relació. 1r.- Paternalista: és el que es donava als anys 50, i en el qual el que deia el metge anava a missa. 2n.- Informativa: el 1972, als EEUU, es va produir el cas Canterbury que va crear jurisprudència, el pacient té dret a ser informat del què té. 3r.- Interpretativa: el pacient té dret a ser informat del què té, però aplicat al seu cas concret. 4t.- Deliberativa: la informàtica ha portat molts canvis en la relació metge pacient. Amb un clic el metge té a la vista la història mèdica del malalt i també la teoria tècnica.
Ara és fa més difícil aquest diàleg. El malalt també pot estar més informat a través d’internet. El metge a més d’informar al pacient ha d’entrar en diàleg amb ell per deixar-lo decidir, consensuar el tractament, per exemple en el cas d’un càncer, si convé o no fer quimio i radioteràpia, parlar dels pros i dels contres del tractament etc. En tot diàleg hi ha silencis que poden ser molt importants. Altres vegades pot no haver diàleg, per exemple quan es produeix una urgència.
La conferència ha anat acompanyada del recital de la poesia de Marius Torres Dolç àngel de la mort i la lectura del poema de Maria Mercè Marsal Covava l’ou de la mort blanca. Resum i fotografia de Mercè Gasch.

18 de maig 2015

Pep Tuson va parlar de DIETA I AGRICULTURA, dimarts 19 de maig

Aquesta xerrada es troba en el marc del programa ‘Gaudim menjant’ impulsat per l'Hospital i l'Ajuntament de Granollers.
Vicenç Plana, impulsor del pla estratègic de Palou, ha presentat el conferenciant. Ens ha fet una pinzellada del projecte de dinamització de Palou que pretén convertir un espai agrari en un espai dinàmic en funció dels seus recursos, l'entorn favorable i el teixit productiu per dinamitzar-lo. Ha esmentat alguns projectes de futur com són un registre de la marca de productes de Palou, un banc de llavors locals, estudis tècnics, mercats i cicles d'esdeveniments, entre d' altres.
En Pep Tuson ens ha parlat de la dieta i l'agricultura tot plantejant si l'auto-proveïment d'aliments és possible a Catalunya. Ell l'anomena sobirania alimentària a Catalunya. La sobirania l'ha definit com el dret que té tot poble i país a garantir la pròpia alimentació i la producció d'aliments sans, propers i de l'època. Per exercir aquest dret cal considerar dos aspectes: l'alimentació i l'agricultura.
Pel que fa l’alimentació ha exposat diferents quadres, molt ben treballats, per demostrar que mengem el doble de proteïna de la que el cos necessita, també mengem massa sucre refinat i per contra ingerim poques lleguminoses, hortalisses i fruits secs. No és partidari de menjar la fruita en acabar els àpats perquè en barrejar-se amb els altres aliments, produeixen fermentacions i gasos, ha recalcat que millor ingerir-la 1/2 hora o una hora abans de dinar o sopar. Tampoc ha recomanat la llet per a les persones adultes, els àcids gàstrics bloquejant la caseïna (proteïna de la llet), tampoc digerim bé la lactosa (sucre de la llet) i també es generen problemes amb la calç que passa a la sang i es metabolitza, sent expulsada pels ronyons i produint descalcificació.
Pel que fa la producció agrària ha esmentat que Catalunya té 841.830 Ha. De les quals 577.368 són de secà i 264.462 són de regadiu (el 30%). Disposem de 3000 hectòmetres cúbics d'aigua dels quals 70% van a l'agricultura. Ha comentat que el 75 – 80% dels conreus herbacis són cereals i només un 0,5% són lleguminoses, molt repetitius, originant l'empobriment de les terres i incrementant les plagues. Ha remarcat la necessitat de diversificar i de consumir molt menys aliments procedents de la producció animal, atès que per produir 1 Kg de proteïna animal en fan falta cinc o sis de proteïna vegetal.
Amb aquesta situació no es possible l'auto-proveïment: ens caldrien 3.326.465 Ha. per atendre les nostres necessitats alimentàries. Si ingeríssim més aliments de procedència vegetal i menys d'animal la sobirania alimentària seria possible. Això depèn de la voluntat de la gent i d'una agricultura raonable. Ha insistit que caldrà informar molt i molt bé al consumidor.
Per acabar ha fet una proposta de dieta saludable que ha de ser equilibrada, diversa, d'aliments ecològics, integrals, de proximitat i de temporada.  Resum Carme Esplugas, fotografia Mercè Gasch

8 de maig 2015

Albert Beorlegui i Tous va parlar sobre L'ESPLENDOR DEL MUSICAL AMERICÀ, 3a part. Dimarts 12 de maig.

El 1927 comença el cinema sonor i els musicals, amb dificultats tècniques en arribar els anys 30 originen un canvi, sobre tot en incorporar-se l’artista Judith Garland. Després de la guerra mundial, es fan pel·lícules d’entreteniment per pujar la moral dels americans tot modernitzant el sector, una actriu molt important d’aquestes films va ser Esther Williams.
A partir dels anys 50, comencen nous canvis amb una pel·lícula de molt èxit que va rebre 7 Òscar Un americano en París, seguida de Cantando bajo la lluvia interpretada per l’actor Gene Kelly, que estava amb febre rodant la pel·lícula. Gran part de l’èxit va ser degut al seu productor Arthur Fright que en la seva joventut era lletrista i va aplicar els seus coneixements, donant nivell a la mateixa. Una curiositat dels efectes especials va ser que, per veure més bé la pluja i amb més realitat, és va barrejar l’aigua amb llet.
La productora M.G.M. era la que tenia més diners, per tant podia produir amb més facilitat. La pel·lícula que va tenir molt èxit va ser 7 novias para 7 hermanos: la seva producció va ser molt barata, es nota molt en els decorats que son molt senzills, però l’èxit va esdevenir perquè era molt activa i alegre, els protagonistes molt professionals, i la resta eren ballarins, quedant reflectit tot en la seva interpretació.
Vincent Minelli va ser un gran director d’aquesta època, tenia un gran sentit estètic, les seves pel·lícules van tenir gran ressò, Con él llego el escándalo, Pirata, Un americano en París, El padre de la novia, El loco del cabello rojo, són un petit exemple.
En 1953 la pel·lícula Melodias de Brodway, amb la interpretació de Fred Astaire i Cyd Charisse, va ser molt comentada i valorada, ja que es va considerar com una metàfora de la nostra pròpia vida. L’escenari és el món, que és un gran teatre, tots som actors d’una obra de teatre.
1954: les pel·lícules Ha nacido una estrella, amb la interpretació de l’actriu Judith Garland, i Navidades blancas interpretada per l’actor Bing Crosby van ser un reflex del que s’ha esmentat abans, que la vida és un gran teatre.
La productora Twenty Century Fox va produir Rio sin retorno, Con faldas y a lo loco, Los caballeros las prefieren rubias, com també va fer musicals importants, Oklahoma, El rey y yo interpretada pel actor Yul Briner, que va rebre un Òscar per la seva actuació, i Sonrisas y lágrimas.Un intèrpret tenor italià, Mario Lanza, va ser un referent per a posteriors tenors. A El gran Caruso cantava àries d’òperes: Il trovatore, Tosca, i Rigoletto que va emocionar un nen de 9 anys, Josep Carreras, motivant la seva exitosa carrera posterior. Al mateix temps a un poblet italià, Mantua, un altre nen que es deia Luciano Pavarotti va sentir la mateixa il·lusió per dedicar-se a l’òpera. Més tard és van retrobar recordant les seves inquietuds de joventut i compartint el seu èxit amb algunes actuacions conjuntes.
1961, El musical West side Story va revolucionar i deixar enrere tots els anteriors musicals per innovador. En un suburbi de Nova York, la lluita de dos bandes rivals, porto-riquenys i americans, acaba tràgicament a diferencia de tots els altres musicals anteriors. A partir d’aquí res seria igual.
El conferenciant va fer la reflexió que, en una hora i mitja, no es poden resumir els musicals dels anys 50. Van ser uns moments pletòrics d’emoció i molt agradables tot recordant el cine de la nostre joventut. Resum Mercè Barnils, fotografia Mercè Gasch.

29 d’abr. 2015

Gerard Porredón Mas va parlar de CONEIX-TE A TRAVÉS DELS SOMNIS. Dimarts 5 de maig.

En Gerard ha iniciat la xerrada tot despertant inquietuds i curiositats pel món dels somnis. Aquest món és la clau que obre la porta cap a on volem anar.

La teràpia Gestalt desenvolupa el potencial humà i s'enfoca més en el procés que en els continguts, en adonar-se d'una situació modifica totalment la situació. El món dels somnis també ha estat estudiat des de la ciencia.
Ha exposat les fases del son tot dient que una nit de set hores i mitja de son es divideix en cinc cicles d'una hora i mitja, dins dels quals hi ha 3 fases:
1.            Son lleuger; es desactiva l'aparell motor i dura poc
2.            Son profund; es restaura el desgast físic, no hi ha contingut de somnis.
3.            REM; el cervell s’activa gairebé com si s’estigués despert. És quan somniem. S'elabora allò  que s'ha viscut durant el dia. És busca solucions. Es mouen els ulls.
Després de la fase REM hi ha un micro despertar. Dura uns instants (1 o 2 segons), normalment no ens n’adonem. I tot seguit iniciem el segon cicle, passant per les 3 fases exposades anteriorment.
En els primers cicles de la nit passem molts estona en son profund, i en els darrers cicles la major part del temps estem en fase REM.
Al llarg de la vida les fases van canviant, els nadons tenen molta fase Rem, i en el lactant es va regulant. Entre els 4 anys i l'adolescència s'estructura com un adult i en fer-se gran hi ha menys desgast i l'organisme no té tant son profund i es queda  més en el lleuger.
Tots els mamífers somiem encara que no tothom ho recorda. També ho fan algunes aus. Cal fer un esforç per recordar els somnis, ja que en despertar-nos s’activa un mecanisme en nosaltres, que juga a favor de la salut, que fa que ens oblidem molt ràpid els somnis per no barrejar els dos mons.
Ha parlat de tres cervells; reptilià (alerta-repòs); mamífer (estímul que deixa impacte emocional -es vincula amb un record- s’encaixa amb els propis esquemes de realitat); i humà (analitza si el que estic fent és el que vull fer). Per poder dormir cal desactivar l'estat d'alerta. El cervell mamífer és l’implicat en els somnis, ja que l’humà resta inhibit (excepte en els casos de somnis lúcids). Cal ser conscients que és un somni, sobretot quan hi ha molt patiment. S'ha de treballar per ser més flexibles i poder fer-nos conèixer i buscar l'equilibri.
La teràpia Gestalt treballa els somnis com projeccions d'un mateix plantejant qui som des de tots els punts de vista, no només el de la imatge que volem donar.
Per acabar ha recordat que la funció dels somnis és buscar solucions i ha recomanat fer esforços per recordar-los tot donant tres pautes: a) mirar de relatar-los en present (desperta emocions); b) tornar a relatar-los en present i afegint “i així és la meva vida” després de cada frase; i c) centrar-nos en la part del somni més potent i identificar-nos amb els elements que hi apareixen (p. ex: ser la dent que cau,) Ha posat exemples pràctics i ha donat resposta a somnis concrets dels assistents. Resum Carme Esplugas, fotografia Mercè Gasch.

25 d’abr. 2015

Antoni Dalmau i Ribalta va parlar de LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA, 100 ANYS DESPRÉS. Dimarts 28 d'abril.


La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució vigent entre el 1914/1925. Va agrupar quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida. Va ser presidida per Enric Prat de la Riba 1914/1917 que, quan va morir, va presidir Josep Puig i Cadafalch.(arquitecte).
Prat de la Riba (advocat) va viure 47 anys i la seva trajectòria va ser de gran importància per a Catalunya. Principal ideòleg del catalanisme, important home de partit, polític eficient molt poc populista, discret, intel·ligent i molt preparat.
La Mancomunitat va contribuir a la modernització del país. En aquest període es van adquirir les cotes més altes de govern. Es van crear grans infraestructures: ports, ferrocarrils, telèfon, beneficència, cultura, sanitat. Es van potenciar els ensenyaments tecnològics per a la industria, la recuperació de la llengua catalana amb la creació de l’Institut d’Estudis Catalans. Cal un reconeixement important a Pompeu Fabra 1913 com a creador de les regles ortogràfiques de la llengua Catalana. Es va potenciar l’ensenyament públic, centres de formació professional, escoles d’estiu, moviments de renovació pedagògica, escola de bibliotecàries .
Comencen els moviments associatius i els moviments culturals tot reafirmant i reforçant la identitat del país: sardanes, castells, corals (cors de Clavé). El primer discurs en Català a l’Ateneu Barcelonès d’Àngel Guimerà.
En el Catalanisme convivien conservadors (burgesia), progressistes i regionalistes. Comencen a néixer partits polítics com la Lliga Regionalista. personatge important de la mateixa Sr. Cambó, serà el partit de més transcendència. També es va intentar potenciar un encaix amb Espanya, no un trencament. Però a Madrid no es veia amb simpatia el funcionament de la Mancomunitat.
A començament de l’any 1920 es va aguditzar la reivindicació nacionalista catalana que va incrementar la inestabilitat social tot provocant la dictadura de Primo de Ribera.
Actualment, les noves generacions veuen aquest encaix amb Espanya com un esforç inútil davant de casos com la sentència del Constitucional, l’Estatut de Catalunya. Molts catalans creuen que és el moment de girar full.
CRONOLOGIA .-
*1907 Diputació Barcelona (Prat de la Riba)
*1914 Constitució Mancomunitat
*1917 Lliga Regionalista
*1918/19 Campanya a favor la autonomia Catalana
*1923 Primo de Ribera instaura la dictadura militar
*1924 General Losada President interí de la Mancomunitat (política reprensiva
*1925 La dictadura disol la Mancomunitat

Resum Mercè Barnils, fotografia Mercè Gasch

22 d’abr. 2015

Jordi González Llàcer va parlar del ROMÀNIC A CATALUNYA. Dimarts 21 d'abril.

Rere una breu presentació del desenvolupament de l'art romànic i les circumstàncies ambientals i culturals dels segles Vlll, lX, X, Xl i Xll, cal considerar com d'aquelles èpoques s'han conservat les edificacions monumentals de catedrals i monestirs. També les petites esglesioles de pobles i poblets, sobretot dels Pirineus, ja que les muntanyes varen ser unes terres resguardades de la invasió sarraïna i gaudien d'una certa tranquil·litat i pau. Els vilatans tenien la protecció o bé d'un monestir o bé d'un senyor feudal. En tots dos casos defensaven els pagesos, però també els sotmetien a l'explotació amb unes dures lleis i tradicions.
L'art romànic es nodreix de les antigues cultures grega, romana i germànica. Es desenvolupa principalment als segles XI i XII. L'art romànic es va desenvolupar a Catalunya, com un art auster de pocs recursos, en els petits poblets; però també ric en art escultòric, pictòric i arquitectònic en els monestirs. Cal saber que tenien dos grups culturals molt diferents: els dels pagesos i vilatans que eren analfabets, i els dels monjos dels monestirs de llinatge aristocràtic que conservaven i augmentaven els coneixements tant religiosos com culturals.
L’art romànic català és auster, producte d'un país pobre, però d' una acusada personalitat. En el Museu d'Art Romànic de Barcelona, un dels mes importants dels món, es conserva una mostra de tots els elements romànics, plànols, escultures, pintures murals, pintures de frontals d'altar, arquetes... Resum d'Aurora Masat i fotografia de Mercè Gasch

11 d’abr. 2015

Bernat Puigdollers va parlar d' "Els Quatre Gats", BRESSOL DEL MODERNISME CATALÀ. Dimarts dia 14 d'abril.

“Els 4 Gats” és una taberna, actualment restaurant, situada al mig de Barcelona, al c/Montesió, en un edifici d’estil gòtic, d’en Puig i Cadafalch.
El Modernisme va voler recuperar a través de l’art l’esplendor de la cultura catalana. Apareix desprès de la Renaixença.
Santiago Rusiñol, Ramon Casas i Miquel Utrillo van anar a París a descobrir un món nou. Vivien molt austerament, malgrat ser burgesos. Rusiñol escrivia una columna a La Vanguardia que es deia “Des del Molino”. Rusiñol, Ramon Canudes i Utrillo, exposaven a la sala Parés de Barcelona, feien una pintura de tons grisos, impressionistes, com en Degàs. Pinten la part fosca del món parisenc.
Pere Romeu, el pare d’ ”Els 4 gats”, era pintor i també vivia a París, feia de cambrer al restaurant “Le petit Chat Noir” on també feia ombrer xineses, juntament amb M. Utrillo. Va voler obrir a Barcelona un local semblant, on segons Rusiñol, només hi anirien 4 gats. Pere Romeu vestia d’una manera molt particular i fàcilment identificable.
El 12 de juny de 1897 inauguren “Els 4 gats”, edifici tot ell d’estil gòtic tan a l’exterior, com en la decoració interior. Volien aconseguir un ambient distès i lliberal.
Per allí van passar pintors, músic i intel·lectuals de l’època, es van programar conferències, i exposicions, també es van fer ombrer xineses dibuixades per M. Utrillo i tertúlies.
Picasso, amb 17 any, va fer allí una primera exposició abans d’anar-se’n a París. Va rebre unes crítiques no massa bones perquè ja apuntava l’inici d’una nova època. Ricard Opisso, I. Nonell i R. Casas, també van pintar en aquest local. Allí encara podem veure una reproducció de “Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndem” pintat per Ramon Casas, perquè els modernistes també eren amants de l’esport.
Van passar per allí Enric Morera, Joan Maragall, Antoni Gaudí, Lluís Millet, Dario Regollos. Ramón Casas va exposar la galeria de retrats de burgesos catalans. Isidre Nonell les seves gitanes, Ramon Pichot i Gironès, va exposar els seus dibuixos sobre el cretinismes, pintats durant la seva estada a Bohí. Joaquim Mir, “La catedral dels pobres” de la seva estada a Mallorca.
També “La colla del safrà”, nomenats així per les tonalitats groguenques de les seves pintures, eren assidus del local. La formaven Ricard Canals, Adrià Gual, Joaquim Mir, Juli Vallmitjana, Isidre Nonell i Ramon Pichot.
“Els 4 gats” també va publicar, al 1898, una revista setmanal, de la qual només van sortir 15 números. Van fer certàmens literaris dedicats als gats. Al 1903 es va tancar el local i en Pere Romeu es va dedicar a fer de mecànic. Resum i fotografia de Mercè Gasch