Enric Domènech Pardo va parlar de LA RELACIÓ METGE-PACIENT: UN DIÀLEG PERMANENT. Dimarts 26 de maig. .

Picasso 1895

La relació metge pacient és difícil i complicada, es va definint al llarg del temps i de tota la vida.
Es tracta d’una relació interpersonal que s’ha de basar en el diàleg, que és difícil i intricat, i que cal canviar i anar adaptant . Varia si es produeix en un hospital o a una consulta. Es pot produir el fenomen feed back que farà més fàcil la relació o el fenomen iceberg, en el qual el pacient amaga el problema i el metge es fa una idea equivocada del que li passa.





La història clínica surt del diàleg entre metge i pacient, i és la base de tot. Es donen quatre models de relació. 1r.- Paternalista: és el que es donava als anys 50, i en el qual el que deia el metge anava a missa. 2n.- Informativa: el 1972, als EEUU, es va produir el cas Canterbury que va crear jurisprudència, el pacient té dret a ser informat del què té. 3r.- Interpretativa: el pacient té dret a ser informat del què té, però aplicat al seu cas concret. 4t.- Deliberativa: la informàtica ha portat molts canvis en la relació metge pacient. Amb un clic el metge té a la vista la història mèdica del malalt i també la teoria tècnica.
Ara és fa més difícil aquest diàleg. El malalt també pot estar més informat a través d’internet. El metge a més d’informar al pacient ha d’entrar en diàleg amb ell per deixar-lo decidir, consensuar el tractament, per exemple en el cas d’un càncer, si convé o no fer quimio i radioteràpia, parlar dels pros i dels contres del tractament etc. En tot diàleg hi ha silencis que poden ser molt importants. Altres vegades pot no haver diàleg, per exemple quan es produeix una urgència.
La conferència ha anat acompanyada del recital de la poesia de Marius Torres Dolç àngel de la mort i la lectura del poema de Maria Mercè Marsal Covava l’ou de la mort blanca. Resum i fotografia de Mercè Gasch.

Pep Tuson va parlar de DIETA I AGRICULTURA, dimarts 19 de maig

Aquesta xerrada es troba en el marc del programa ‘Gaudim menjant’ impulsat per l'Hospital i l'Ajuntament de Granollers.
Vicenç Plana, impulsor del pla estratègic de Palou, ha presentat el conferenciant. Ens ha fet una pinzellada del projecte de dinamització de Palou que pretén convertir un espai agrari en un espai dinàmic en funció dels seus recursos, l'entorn favorable i el teixit productiu per dinamitzar-lo. Ha esmentat alguns projectes de futur com són un registre de la marca de productes de Palou, un banc de llavors locals, estudis tècnics, mercats i cicles d'esdeveniments, entre d' altres.
En Pep Tuson ens ha parlat de la dieta i l'agricultura tot plantejant si l'auto-proveïment d'aliments és possible a Catalunya. Ell l'anomena sobirania alimentària a Catalunya. La sobirania l'ha definit com el dret que té tot poble i país a garantir la pròpia alimentació i la producció d'aliments sans, propers i de l'època. Per exercir aquest dret cal considerar dos aspectes: l'alimentació i l'agricultura.
Pel que fa l’alimentació ha exposat diferents quadres, molt ben treballats, per demostrar que mengem el doble de proteïna de la que el cos necessita, també mengem massa sucre refinat i per contra ingerim poques lleguminoses, hortalisses i fruits secs. No és partidari de menjar la fruita en acabar els àpats perquè en barrejar-se amb els altres aliments, produeixen fermentacions i gasos, ha recalcat que millor ingerir-la 1/2 hora o una hora abans de dinar o sopar. Tampoc ha recomanat la llet per a les persones adultes, els àcids gàstrics bloquejant la caseïna (proteïna de la llet), tampoc digerim bé la lactosa (sucre de la llet) i també es generen problemes amb la calç que passa a la sang i es metabolitza, sent expulsada pels ronyons i produint descalcificació.
Pel que fa la producció agrària ha esmentat que Catalunya té 841.830 Ha. De les quals 577.368 són de secà i 264.462 són de regadiu (el 30%). Disposem de 3000 hectòmetres cúbics d'aigua dels quals 70% van a l'agricultura. Ha comentat que el 75 – 80% dels conreus herbacis són cereals i només un 0,5% són lleguminoses, molt repetitius, originant l'empobriment de les terres i incrementant les plagues. Ha remarcat la necessitat de diversificar i de consumir molt menys aliments procedents de la producció animal, atès que per produir 1 Kg de proteïna animal en fan falta cinc o sis de proteïna vegetal.
Amb aquesta situació no es possible l'auto-proveïment: ens caldrien 3.326.465 Ha. per atendre les nostres necessitats alimentàries. Si ingeríssim més aliments de procedència vegetal i menys d'animal la sobirania alimentària seria possible. Això depèn de la voluntat de la gent i d'una agricultura raonable. Ha insistit que caldrà informar molt i molt bé al consumidor.
Per acabar ha fet una proposta de dieta saludable que ha de ser equilibrada, diversa, d'aliments ecològics, integrals, de proximitat i de temporada.  Resum Carme Esplugas, fotografia Mercè Gasch

Albert Beorlegui i Tous va parlar sobre L'ESPLENDOR DEL MUSICAL AMERICÀ, 3a part. Dimarts 12 de maig.

El 1927 comença el cinema sonor i els musicals, amb dificultats tècniques en arribar els anys 30 originen un canvi, sobre tot en incorporar-se l’artista Judith Garland. Després de la guerra mundial, es fan pel·lícules d’entreteniment per pujar la moral dels americans tot modernitzant el sector, una actriu molt important d’aquestes films va ser Esther Williams.
A partir dels anys 50, comencen nous canvis amb una pel·lícula de molt èxit que va rebre 7 Òscar Un americano en París, seguida de Cantando bajo la lluvia interpretada per l’actor Gene Kelly, que estava amb febre rodant la pel·lícula. Gran part de l’èxit va ser degut al seu productor Arthur Fright que en la seva joventut era lletrista i va aplicar els seus coneixements, donant nivell a la mateixa. Una curiositat dels efectes especials va ser que, per veure més bé la pluja i amb més realitat, és va barrejar l’aigua amb llet.
La productora M.G.M. era la que tenia més diners, per tant podia produir amb més facilitat. La pel·lícula que va tenir molt èxit va ser 7 novias para 7 hermanos: la seva producció va ser molt barata, es nota molt en els decorats que son molt senzills, però l’èxit va esdevenir perquè era molt activa i alegre, els protagonistes molt professionals, i la resta eren ballarins, quedant reflectit tot en la seva interpretació.
Vincent Minelli va ser un gran director d’aquesta època, tenia un gran sentit estètic, les seves pel·lícules van tenir gran ressò, Con él llego el escándalo, Pirata, Un americano en París, El padre de la novia, El loco del cabello rojo, són un petit exemple.
En 1953 la pel·lícula Melodias de Brodway, amb la interpretació de Fred Astaire i Cyd Charisse, va ser molt comentada i valorada, ja que es va considerar com una metàfora de la nostra pròpia vida. L’escenari és el món, que és un gran teatre, tots som actors d’una obra de teatre.
1954: les pel·lícules Ha nacido una estrella, amb la interpretació de l’actriu Judith Garland, i Navidades blancas interpretada per l’actor Bing Crosby van ser un reflex del que s’ha esmentat abans, que la vida és un gran teatre.
La productora Twenty Century Fox va produir Rio sin retorno, Con faldas y a lo loco, Los caballeros las prefieren rubias, com també va fer musicals importants, Oklahoma, El rey y yo interpretada pel actor Yul Briner, que va rebre un Òscar per la seva actuació, i Sonrisas y lágrimas.Un intèrpret tenor italià, Mario Lanza, va ser un referent per a posteriors tenors. A El gran Caruso cantava àries d’òperes: Il trovatore, Tosca, i Rigoletto que va emocionar un nen de 9 anys, Josep Carreras, motivant la seva exitosa carrera posterior. Al mateix temps a un poblet italià, Mantua, un altre nen que es deia Luciano Pavarotti va sentir la mateixa il·lusió per dedicar-se a l’òpera. Més tard és van retrobar recordant les seves inquietuds de joventut i compartint el seu èxit amb algunes actuacions conjuntes.
1961, El musical West side Story va revolucionar i deixar enrere tots els anteriors musicals per innovador. En un suburbi de Nova York, la lluita de dos bandes rivals, porto-riquenys i americans, acaba tràgicament a diferencia de tots els altres musicals anteriors. A partir d’aquí res seria igual.
El conferenciant va fer la reflexió que, en una hora i mitja, no es poden resumir els musicals dels anys 50. Van ser uns moments pletòrics d’emoció i molt agradables tot recordant el cine de la nostre joventut. Resum Mercè Barnils, fotografia Mercè Gasch.

Gerard Porredón Mas va parlar de CONEIX-TE A TRAVÉS DELS SOMNIS. Dimarts 5 de maig.

En Gerard ha iniciat la xerrada tot despertant inquietuds i curiositats pel món dels somnis. Aquest món és la clau que obre la porta cap a on volem anar.

La teràpia Gestalt desenvolupa el potencial humà i s'enfoca més en el procés que en els continguts, en adonar-se d'una situació modifica totalment la situació. El món dels somnis també ha estat estudiat des de la ciencia.

Ha exposat les fases del son tot dient que una nit de set hores i mitja de son es divideix en cinc cicles d'una hora i mitja, dins dels quals hi ha 3 fases:

1.            Son lleuger; es desactiva l'aparell motor i dura poc

2.            Son profund; es restaura el desgast físic, no hi ha contingut de somnis.

3.            REM; el cervell s’activa gairebé com si s’estigués despert. És quan somniem. S'elabora allò  que s'ha viscut durant el dia. És busca solucions. Es mouen els ulls.

Després de la fase REM hi ha un micro despertar. Dura uns instants (1 o 2 segons), normalment no ens n’adonem. I tot seguit iniciem el segon cicle, passant per les 3 fases exposades anteriorment.

En els primers cicles de la nit passem molts estona en son profund, i en els darrers cicles la major part del temps estem en fase REM.

Al llarg de la vida les fases van canviant, els nadons tenen molta fase Rem, i en el lactant es va regulant. Entre els 4 anys i l'adolescència s'estructura com un adult i en fer-se gran hi ha menys desgast i l'organisme no té tant son profund i es queda  més en el lleuger.

Tots els mamífers somiem encara que no tothom ho recorda. També ho fan algunes aus. Cal fer un esforç per recordar els somnis, ja que en despertar-nos s’activa un mecanisme en nosaltres, que juga a favor de la salut, que fa que ens oblidem molt ràpid els somnis per no barrejar els dos mons.

Ha parlat de tres cervells; reptilià (alerta-repòs); mamífer (estímul que deixa impacte emocional -es vincula amb un record- s’encaixa amb els propis esquemes de realitat); i humà (analitza si el que estic fent és el que vull fer). Per poder dormir cal desactivar l'estat d'alerta. El cervell mamífer és l’implicat en els somnis, ja que l’humà resta inhibit (excepte en els casos de somnis lúcids). Cal ser conscients que és un somni, sobretot quan hi ha molt patiment. S'ha de treballar per ser més flexibles i poder fer-nos conèixer i buscar l'equilibri.

La teràpia Gestalt treballa els somnis com projeccions d'un mateix plantejant qui som des de tots els punts de vista, no només el de la imatge que volem donar.

Per acabar ha recordat que la funció dels somnis és buscar solucions i ha recomanat fer esforços per recordar-los tot donant tres pautes: a) mirar de relatar-los en present (desperta emocions); b) tornar a relatar-los en present i afegint “i així és la meva vida” després de cada frase; i c) centrar-nos en la part del somni més potent i identificar-nos amb els elements que hi apareixen (p. ex: ser la dent que cau,) Ha posat exemples pràctics i ha donat resposta a somnis concrets dels assistents. Resum Carme Esplugas, fotografia Mercè Gasch.

Antoni Dalmau i Ribalta va parlar de LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA, 100 ANYS DESPRÉS. Dimarts 28 d'abril.

La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució vigent entre el 1914/1925. Va agrupar quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida. Va ser presidida per Enric Prat de la Riba 1914/1917 que, quan va morir, va presidir Josep Puig i Cadafalch.(arquitecte).
Prat de la Riba (advocat) va viure 47 anys i la seva trajectòria va ser de gran importància per a Catalunya. Principal ideòleg del catalanisme, important home de partit, polític eficient molt poc populista, discret, intel·ligent i molt preparat.
La Mancomunitat va contribuir a la modernització del país. En aquest període es van adquirir les cotes més altes de govern. Es van crear grans infraestructures: ports, ferrocarrils, telèfon, beneficència, cultura, sanitat. Es van potenciar els ensenyaments tecnològics per a la industria, la recuperació de la llengua catalana amb la creació de l’Institut d’Estudis Catalans. Cal un reconeixement important a Pompeu Fabra 1913 com a creador de les regles ortogràfiques de la llengua Catalana. Es va potenciar l’ensenyament públic, centres de formació professional, escoles d’estiu, moviments de renovació pedagògica, escola de bibliotecàries .
Comencen els moviments associatius i els moviments culturals tot reafirmant i reforçant la identitat del país: sardanes, castells, corals (cors de Clavé). El primer discurs en Català a l’Ateneu Barcelonès d’Àngel Guimerà.
En el Catalanisme convivien conservadors (burgesia), progressistes i regionalistes. Comencen a néixer partits polítics com la Lliga Regionalista. personatge important de la mateixa Sr. Cambó, serà el partit de més transcendència. També es va intentar potenciar un encaix amb Espanya, no un trencament. Però a Madrid no es veia amb simpatia el funcionament de la Mancomunitat.
A començament de l’any 1920 es va aguditzar la reivindicació nacionalista catalana que va incrementar la inestabilitat social tot provocant la dictadura de Primo de Ribera.
Actualment, les noves generacions veuen aquest encaix amb Espanya com un esforç inútil davant de casos com la sentència del Constitucional, l’Estatut de Catalunya. Molts catalans creuen que és el moment de girar full.
CRONOLOGIA .-
*1907 Diputació Barcelona (Prat de la Riba)
*1914 Constitució Mancomunitat
*1917 Lliga Regionalista
*1918/19 Campanya a favor la autonomia Catalana
*1923 Primo de Ribera instaura la dictadura militar
*1924 General Losada President interí de la Mancomunitat (política reprensiva
*1925 La dictadura disol la Mancomunitat
Resum Mercè Barnils, fotografia Mercè Gasch

Jordi González Llàcer va parlar del ROMÀNIC A CATALUNYA. Dimarts 21 d'abril.

Rere una breu presentació del desenvolupament de l'art romànic i les circumstàncies ambientals i culturals dels segles Vlll, lX, X, Xl i Xll, cal considerar com d'aquelles èpoques s'han conservat les edificacions monumentals de catedrals i monestirs. També les petites esglesioles de pobles i poblets, sobretot dels Pirineus, ja que les muntanyes varen ser unes terres resguardades de la invasió sarraïna i gaudien d'una certa tranquil·litat i pau. Els vilatans tenien la protecció o bé d'un monestir o bé d'un senyor feudal. En tots dos casos defensaven els pagesos, però també els sotmetien a l'explotació amb unes dures lleis i tradicions.

L'art romànic es nodreix de les antigues cultures grega, romana i germànica. Es desenvolupa principalment als segles XI i XII. L'art romànic es va desenvolupar a Catalunya, com un art auster de pocs recursos, en els petits poblets; però també ric en art escultòric, pictòric i arquitectònic en els monestirs. Cal saber que tenien dos grups culturals molt diferents: els dels pagesos i vilatans que eren analfabets, i els dels monjos dels monestirs de llinatge aristocràtic que conservaven i augmentaven els coneixements tant religiosos com culturals.

L’art romànic català és auster, producte d'un país pobre, però d' una acusada personalitat. En el Museu d'Art Romànic de Barcelona, un dels mes importants dels món, es conserva una mostra de tots els elements romànics, plànols, escultures, pintures murals, pintures de frontals d'altar, arquetes... Resum d'Aurora Masat i fotografia de Mercè Gasch

Bernat Puigdollers va parlar d' "Els Quatre Gats", BRESSOL DEL MODERNISME CATALÀ. Dimarts dia 14 d'abril.

“Els 4 Gats” és una taberna, actualment restaurant, situada al mig de Barcelona, al c/Montesió, en un edifici d’estil gòtic, d’en Puig i Cadafalch.
El Modernisme va voler recuperar a través de l’art l’esplendor de la cultura catalana. Apareix desprès de la Renaixença.
Santiago Rusiñol, Ramon Casas i Miquel Utrillo van anar a París a descobrir un món nou. Vivien molt austerament, malgrat ser burgesos. Rusiñol escrivia una columna a La Vanguardia que es deia “Des del Molino”. Rusiñol, Ramon Canudes i Utrillo, exposaven a la sala Parés de Barcelona, feien una pintura de tons grisos, impressionistes, com en Degàs. Pinten la part fosca del món parisenc.
Pere Romeu, el pare d’ ”Els 4 gats”, era pintor i també vivia a París, feia de cambrer al restaurant “Le petit Chat Noir” on també feia ombrer xineses, juntament amb M. Utrillo. Va voler obrir a Barcelona un local semblant, on segons Rusiñol, només hi anirien 4 gats. Pere Romeu vestia d’una manera molt particular i fàcilment identificable.
El 12 de juny de 1897 inauguren “Els 4 gats”, edifici tot ell d’estil gòtic tan a l’exterior, com en la decoració interior. Volien aconseguir un ambient distès i lliberal.
Per allí van passar pintors, músic i intel·lectuals de l’època, es van programar conferències, i exposicions, també es van fer ombrer xineses dibuixades per M. Utrillo i tertúlies.
Picasso, amb 17 any, va fer allí una primera exposició abans d’anar-se’n a París. Va rebre unes crítiques no massa bones perquè ja apuntava l’inici d’una nova època. Ricard Opisso, I. Nonell i R. Casas, també van pintar en aquest local. Allí encara podem veure una reproducció de “Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndem” pintat per Ramon Casas, perquè els modernistes també eren amants de l’esport.
Van passar per allí Enric Morera, Joan Maragall, Antoni Gaudí, Lluís Millet, Dario Regollos. Ramón Casas va exposar la galeria de retrats de burgesos catalans. Isidre Nonell les seves gitanes, Ramon Pichot i Gironès, va exposar els seus dibuixos sobre el cretinismes, pintats durant la seva estada a Bohí. Joaquim Mir, “La catedral dels pobres” de la seva estada a Mallorca.
També “La colla del safrà”, nomenats així per les tonalitats groguenques de les seves pintures, eren assidus del local. La formaven Ricard Canals, Adrià Gual, Joaquim Mir, Juli Vallmitjana, Isidre Nonell i Ramon Pichot.
“Els 4 gats” també va publicar, al 1898, una revista setmanal, de la qual només van sortir 15 números. Van fer certàmens literaris dedicats als gats. Al 1903 es va tancar el local i en Pere Romeu es va dedicar a fer de mecànic. Resum i fotografia de Mercè Gasch

Josep Solé Sabater va parlar de LA CATALUNYA RESISTENT: ALLÒ QUE LA TRANSICIÓ ENS VA AMAGAR, en col·laboració amb la Setmana de la gent gran. Dimarts 7 d'abril.

Catalunya va sortir de la guerra destruïda interiorment, i va durar molts anys en aquesta situació. Dels dirigents, els qui van perdre -la majoria- van marxar al exili, el Sr. Tarradellas va ser un d’ells, el Sr. Companys es va quedar i no va tenir la mateixa sort.
Les actituds van ser diferents de com és va acceptar la transició, de primer per por la gent se sotmet, (1939/1945). els col·laboracionistes podien guanyar llocs de treball: la Caixa i el port, foren punts claus de l’economia catalana que, de cop i volta, parlava en castellà. Havien moltes actuacions en col·laboració amb el franquisme, que estaven disposats a fer desaparèixer la llengua catalana.
Els Maquis van tenir un paper rellevant en la lluita contra el franquisme tot ocupant la Vall D’Aran. Hi ha un llibre d’aquest moment, no publicat: “Historia d’un fracàs”. A partir del 45/49 els catalans comencen a fer país (sardanes, teatre en català, creació d’esbarts. La vaga del 51, el preu del tramvia era més car que a Madrid, és l’inici d’una generació que pensa que el país pot canviar. S’obliden de la guerra civil.
Comencen canvis socials i culturals, associacions. Hilari, monjo de Montserrat i Joan Raventós foren personatges importants en aquest canvi. També s’inicien partits polítics dins de la universitat, i tenen una gran incidència amb la gent de la CNT, el PSUC, el país evoluciona malgrat el franquisme.
Quan comença a arribar gent de fora arriben les idees i, amb l’immigració, canvien alguns hàbits. En el 62, la gent comença a perdre la por, i en el 63/64, la política la fa la societat, tot i que el Franquisme te el poder, neixen nous organismes politics, ”Comissions Obreres”. L’Assemblea de Catalunya també té un paper important en la socialització de la societat, reivindicant l’estatut del 32. Un moment important en l’alliberació de la dona és quan arriba “la pastilla” l’any 68.
En el 1975 mor Franco, marcant el temps de la transició, amb els politics ple de “ FEBLESES”. Es volia la ruptura però no va ser possible. Catalunya va sortí perdent en la transició, en canvi el País Basc va aconseguir el concert econòmic. El govern va promoure l’operació Tarradellas (Carles Sentis com a intermediari) desfent l’esquerra. En la transició, Catalunya queda dins l’estat espanyol. Amb el “ 23 F.”, cop d’estat frustrat, s’acaba la transició, i en el 83, amb la llei “LOAPA” comença la gran retallada de les nostres lleis. Vam emplaçar el conferenciant per una sesió pròxima que ens expliqués l’evolució de la nostra història fins a l’actualitat. Resum Mercè Barnils, fotografía Mercè Gasch.

Albert Estapé Vilà va parlar sobre QUÈ ENS DIU EL REBUT DE LA LLUM? Dimarts dia 24 de març.

El conferenciant va començar dient-nos que no ens podíem imaginar un món sense l’electricitat que ens ha donat un confort a canvi d’un preu. Nosaltres som la tercera generació amb aquestes comoditats.
Després va explicar com va arribar l’electricitat a Granollers, al 2013, i l’evolució de l’empresa Estevanell que porta 100 anys oferint servei. Estebanell i Pahisa era una empresa tèxtil al Ripollès i al 1910 Estebanell va fundar una central elèctrica a Centelles.
Al 1998 es liberalitza el sector elèctric amb la idea de treure monopolis i abaixar el preu de l’energia. Però no s’aconsegueix del tot. Hi ha tres aspectes a considerar: negoci de generació, lligat als salts d’aigua; comercialització, que és l’administració lligada a la compra i venda d’electricitat als usuaris; i la distribució de l’energia elèctrica, regulada per llei, que disposa de les infraestructures, és a dir dels cables.
El distribuïdor és l’emissor de la factura, ha de pactar amb el comercialitzador. La factura té tres parts: la potència en Kw. que ens permet tenir endollats diversos aparells alhora; l’energia, és a dir el consum en Kwh (volum gastat en temps); i els impostos que és una motxilla que posa l’estat.
Després ens va anar calculant el preu del confort segons el preu total que s’ha pagat per 60 dies (són rebuts de dos mesos) i s’obté el preu per dia. Per saber el preu del Kw. divideixes el preu total pagat pel número de Kw. gastats i tindràs el preu del Kwh. A partir d’aquí ens va anar calculant el preu d’un pastís, d’una rentadora, el que pagues per deixar-te un llum encès etc. Pel confort que ens donen són preus baixos. Hi ha altres formes d’energia però cap és perfecta. El petroli, per exemple, d’ell només aprofitem, per energia elèctrica, un 30%.
Actualment s’han canviat els comptadors existents per altres intel·ligents que ens diuen que gastem en cada moment i en cada hora del dia. Es poden fer lectures remotes, s’activen automàticament. Aquest nou sistema ha d’estar a punt al 2018. Fins ara l’electricitat no es pot acumular, com el gas per exemple, n’hi ha una dependència elèctrica, si la línia es fa malbé o es col·lapsa, no tinc electricitat a casa. Però es preveu poder comprar i vendre energia acumulada, sense la xarxa elèctrica però amb acumuladors. Es donarà pas a les energies renovables que seran més netes. Resum i fotografia de Mercè Gasch.

Francesco Panicalli va parlar d' ALIMENTACIÓ I SALUT MENTAL, en col·laboració amb el programa "GAUDIM MENJANT". Dimarts 17 de març.

La conferència ha començat tot destacant el paper de l'alimentació sobre la salut mental. Ha definit la salut mental com un estat que inclou el benestar físic, mental i social. És considerat com un medi per arribar a un fi, com un recurs que permet portar una vida productiva i fructifica.
Ha destacat la interacció entre el cos i la ment, entre les persones i l' ambient, relacionant la salut cerebral, la salut ambiental i la salut mental. Aquesta depèn del funcionament del cervell com a òrgan que és molt variat, cada part té una producció de neurones que funcionen diferent, per tant depenem de la salut neuronal. Som el que elles ens permeten ser, cal cuidar-les molt.
No podem oblidar que el cervell té un 60% de greix, un 20% de massa seca omega 3 i un 20% relacionat amb el metabolisme corporal del sistema nerviós central, que consumeix 16 vegades més de calories per gram que un altre òrgan, com per exemple el cor.
La salut mental i la funció cerebral estan relacionats pels neurotransmissors, per la conducció de missatges (membranes cel·lulars), estrès oxidatiu, inflamació, vascularització. En les societats riques hi ha agut canvis culturals en l'alimentació, increment de grasses saturades, de sucres refinats i canvis en el balanç d'omega 3. Per contra la crisi econòmica ha portat pobresa i aquesta la desnutrició.
Per mantenir una bona salut mental cal controlar les calories, els tipus d'aliments, les vitamines, els minerals. La grassa causa inflamació i alteració de la vascularització. L’anorèxia porta canvis en el metabolisme. La falta d'alimentació pot derivar a depressió, ansietat, alcoholisme...
Ha destacat la importància dels a) hidrats de carboni que milloren l'humor, la somnolència i disminueixen l'agressivitat, b) de les proteïnes; aminoàcids essencials, la tirosina com precursor de neurotransmissors, c) del greix; els insaturats que actuen com agents antiinflamatoris, d) de les vitamines; remarcant les del grup B, B12, (carn i ous), Acid Fòlic (verdures fulla verda), e) els antioxidants que protegeixen dels radicals lliures, estrès, f) els oligoelements; ferro, magnesi, zinc.
Seleni. En definitiva la dieta ha de ser variada com la mediterrània.
Ha introduït els prebiòtics -psicobiòtics i la importància del psicobioma dels organisme vius en simbiosi amb nosaltres per exemple els bacteris de l' intestí.
Ha recomanat més: fibra, peix i millor blau, cereals integrals, omega 3, acid Fòlic, i menys sucres refinats així com reduir el consum d'alcohol.
Per acabar ha relacionat l'alimentació amb diferents alteracions com el TDAH, el trastorn bipolar i també ha esmentat que està en estudi com incideix en l'esquizofrènia i les dependències. Text Carme Esplugas, fotografia Mercè Gasch.