Francesco Panicalli va parlar d' ALIMENTACIÓ I SALUT MENTAL, en col·laboració amb el programa "GAUDIM MENJANT". Dimarts 17 de març.

La conferència ha començat tot destacant el paper de l'alimentació sobre la salut mental. Ha definit la salut mental com un estat que inclou el benestar físic, mental i social. És considerat com un medi per arribar a un fi, com un recurs que permet portar una vida productiva i fructifica.
Ha destacat la interacció entre el cos i la ment, entre les persones i l' ambient, relacionant la salut cerebral, la salut ambiental i la salut mental. Aquesta depèn del funcionament del cervell com a òrgan que és molt variat, cada part té una producció de neurones que funcionen diferent, per tant depenem de la salut neuronal. Som el que elles ens permeten ser, cal cuidar-les molt.
No podem oblidar que el cervell té un 60% de greix, un 20% de massa seca omega 3 i un 20% relacionat amb el metabolisme corporal del sistema nerviós central, que consumeix 16 vegades més de calories per gram que un altre òrgan, com per exemple el cor.
La salut mental i la funció cerebral estan relacionats pels neurotransmissors, per la conducció de missatges (membranes cel·lulars), estrès oxidatiu, inflamació, vascularització. En les societats riques hi ha agut canvis culturals en l'alimentació, increment de grasses saturades, de sucres refinats i canvis en el balanç d'omega 3. Per contra la crisi econòmica ha portat pobresa i aquesta la desnutrició.
Per mantenir una bona salut mental cal controlar les calories, els tipus d'aliments, les vitamines, els minerals. La grassa causa inflamació i alteració de la vascularització. L’anorèxia porta canvis en el metabolisme. La falta d'alimentació pot derivar a depressió, ansietat, alcoholisme...
Ha destacat la importància dels a) hidrats de carboni que milloren l'humor, la somnolència i disminueixen l'agressivitat, b) de les proteïnes; aminoàcids essencials, la tirosina com precursor de neurotransmissors, c) del greix; els insaturats que actuen com agents antiinflamatoris, d) de les vitamines; remarcant les del grup B, B12, (carn i ous), Acid Fòlic (verdures fulla verda), e) els antioxidants que protegeixen dels radicals lliures, estrès, f) els oligoelements; ferro, magnesi, zinc.
Seleni. En definitiva la dieta ha de ser variada com la mediterrània.
Ha introduït els prebiòtics -psicobiòtics i la importància del psicobioma dels organisme vius en simbiosi amb nosaltres per exemple els bacteris de l' intestí.
Ha recomanat més: fibra, peix i millor blau, cereals integrals, omega 3, acid Fòlic, i menys sucres refinats així com reduir el consum d'alcohol.
Per acabar ha relacionat l'alimentació amb diferents alteracions com el TDAH, el trastorn bipolar i també ha esmentat que està en estudi com incideix en l'esquizofrènia i les dependències. Text Carme Esplugas, fotografia Mercè Gasch.   

Oriol Guinart i Berrueco va parlar sobre com FEM FRONT AL CANVI CLIMÀTIC...LA PROPOSTA DE GRANOLLERS. Dimarts dia 10 de març.

Se’ns presenta una triple crisi: ecològica, energètica i econòmica.
ECOLÒGICA. El canvi climàtic és un problema. L’efecte hivernacle no és dolent, el què es dolent és un excés, el gel s’esfondrà i a la tundra siberiana surten flamarades de metà. A la zona Mediterrània comença ha haver huracans i forts vents, que haurien d’estar al nord d’Europa. Ara diem que a l’estiu no fa estiu.
ENERGÈTICA. Per moure qualsevol cosa necessitem energia: petroli, energia solar...Per tenir energia cal gastar-la. Ara estem pitjor que a segles anteriors. Costa molt trobar petroli. El Sr. Manon King Hubbert, als anys 50 va establir que als anys 70 els EEUU arribarien al seu Peak Oil, i així ha estat. Al 2006 ha arribat a tot el món. L’Aràbia Saudí i la seva ària és l’única zona que encara proporciona petroli. El carbó arribarà al seu Peak al 2020/30, l’urani al 2030, el gas al 2015. Les energies no renovables representen el 92 % de l’energia. Al 2035 tindrem el 15% de l’energia que ara tenim. Cada any es gasta al món una milla cúbica de petroli.
ECONÒMICA. El bancs no poden pagar i canvien els diners per crèdit, amb la promesa que el tornaran. Europa ha de créixer un 2,5% per sortir de la crisi. L’economia i el petroli van parells, però com el petroli no creix, no es poden tornar els crèdits.
PROPOSTES. Resiliència què és la capacitat per entomar les situacions desfavorables. Actualment n’hi ha 1107 iniciatives, 43 d’elles oficials en diversos països del món. Cal que hi hagi un col·lectiu comunitari resilient, proactiu, local (de proximitat), amb un codi obert, auto organitzat, que sigui gratificant, i que sorgeixi des d’a baix. A Granollers es vol fer una agricultura ecològica en uns terrenys del Lledoner, tenim La Magrana Vallesana, Granollers pedala, Som energia, Granollers en transició ets. Es fan vermuts informatius d’aquestes propostes, als que estem tots convidats. Resum i fotografia Mercè Gasch

Jordi Camins va parlar de GLACERES EUROPEES. Dimarts dia 3 de març.

Va iniciar la conferència tot definint les glaceres i fent un recorregut per algunes glaceres del el món. La glacera és una gran maça de gel que passa d’estat líquid al sòlid a una temperatura de 0 graus, s’origina en la superfície terrestre per acumulació, compactació i recristal·lització de la neu per les baixes temperatures. La pressió de la superposició de capes de neu fa que prengui aire, i es torni més compacta la pressió. La força de la gravetat ocasiona el seu moviment i comencen a lliscar movent-se 100 ms. per any. Quan la glacera està en moviment es produeixen esquerdes, s’estripa el gel, aquests trencaments s’anomenen CERECS i conformen cascades. Aquest trossos de gel que es trenquen són Icebergs que van a la deriva i acaben fonent-se, emergeixen un 10 % i el 90 % esta amagat. El que cau damunt les glaceres s’anomena material MORRÈNIC.
Va esmentar diferents glaceres importants: glacera Chamonix, glacera de la Xina, glacera Perito Moreno, “Patagònica”, glacera Antàrtica, glacera Àrtic Groenlàndia, glacera Kilimanjaro “Africà”, glacera Alaska, glacera dels Andes, glacera Himalaia. Actualment tenim un gran coneixement de tot el que fa referència a les glaceres, la ciència de la glaciologia estudia tots els fenòmens provocats pel gel. Aquesta inquietud pel coneixement de les glaceres va néixer per la curiositat i interès dels alpinistes i per tots els amants de la naturalesa. La ràpida retirada de les glaceres des de mitjans s. XIX en tot el món està ben documentada i s’ha convertit en un problema climàtic de gran rellevància, aquest fenomen afecta la disponibilitat d’aigua dolça per al consum humà i regadiu i, a termini llarg, podria elevar el nivell dels occeans. A l’Himalaia n’han passat fets catastròfics, però a Europa està més controlat pels glaci-les i científics, el seu gran coneixement ha motivat aprofitar el gel per l’agricultura.
El turisme interessat en la natura n’ha surtit beneficiat. Va esmentar el gran interès per la glacera MER DE GLAS. Tota la conferència la va presentar amb imatges de les diferents glaceres del món, imatges espectaculars que ens van emocionar. La imatge més impactant va ser el procés d’una glacera fotografiada cada dia duran vuit mesos i, finalment, totes les imatges ajuntades, va ser molt didàctic. L’última imatge, una posta de sol a l’Everest, la naturalesa és impactant, va ser una manera d’acabar deixant l’auditori embadalit i molt satisfet de la xerrada.  Resum Mercè Barnils, fotografía Aurora Masat

Cèlia Puig va parlar sobre QUÈ ENS DIUEN LES ETIQUETES DELS ALIMENTS. Programa GAUDIM MENJANT, Dimarts 24 de febrer.

Ha començat la xerrada tot passant un vídeo sobre diferents maneres de comprar i ha dit que per realitzar una dieta saludable, cal fer una bona compra perquè mengem el que comprem.
Actualment els productes alimentaris tenen molta informació relacionada amb la salut. Però no sempre sabem llegir i valorar la informació que apareix a les etiquetes dels productes. En aquesta xerrada ha donat eines per poder valorar la composició dels productes, saber interpretar la informació per arribar a saber escollir la millor opció per a la nostra salut.
Ha repartit etiquetes de diferents productes per a tothom i ha ensenyat a llegir-les fent diferenciar el nom del producte del de la marca (no sempre queda clar), observar els ingredients recalcant que quan menys millor, els additius que venen regulats per la unió europea. Des de desembre 2014 hi ha un reglament nou segons la U.E. que obliga que la lletra sigui més visible, més clara, més gran, a comunicar les substàncies al·lèrgens, la informació nutricional... Ha afegir que cal comparar les diferents etiquetes d'un mateix producte i que cal fer-ho sempre per a 100gr. Considerant les calories, el greix saturat, els sucres, la sal o sodi. Ha insistit que és bo anar a comprar amb la família i quan no tenim gana. Cal educar els nens des de petits.
Aquesta conferència està dins del programa “We Love eating”, gaudiu de la vostra salut, que inclou sis temes; 1. Gaudir comprant per fer un àpat saludable, 2. Gaudir cuinant, 3. Gaudir menjant plegats, 4. Gaudir bevent aigua, 5. Gaudir dels colors de la fruita i la verdura, i 6. Gaudir de l'exercici físic. Resum Carme Esplugas, fotografia Mercè Gasch

Carles Capdevila va parlar sobre com VIURE DE BON HUMOR. Dimars 17 de febrer.

L’ humor és un tema molt interessant perquè ens ajuda a viure una vida amb més plenitud. A través d’un recorregut per la seva va mostrar l'interès per la comunicació, i com es va iniciar de jove, al seu poble Hostalets de Balenyà, en l’aprenentatge vital més gran, i el va fer per haver nascut en un poble petit, “ja que tot és possible i tot està per fer”. Si ens hi posem, podem amb tot. El seu tracte amb la gent, el va conduir a separar dos perfils de persona, “Emprenedors socials, i els que ni fan ni deixen fer”.
Quan va anar a viure a Barcelona, va constatar que hi havia els mateixos tics que en un poble. Va integrar-se molt aviat al barri de Gracia,: coral, grallers, esplai, ja que a l’escola dels seus fills va conèixer a tots els que estaven implicats en les associacions, i si hi vas “t’enganxes”.
De la seva experiència com a pare de dos fills adolescents, i dos de petits, va dir que l’educació de les diferents edats és molt diferent i complexa, però al mateix temps és molt enriquidora: ”t’educa a tu”. Els pares han de tenir criteri, posar límits, utilitzar la lògica i adaptar-se amb humor a les diferents situacions. De fet en la vida no és important el que et passa, sinó com reacciones davant el que et passa. Per viure cal tenir sentit del humor, riure de nosaltres mateixos, desafiar els emprenyadors, no deixar-nos acomplexar, autoestima alta tot desafiant els que ens passa, i acceptar-ho. La ironia és la manera de no prendre seriosament coses que no tenen importància, la ironia també és educadora.
Viure amb humor és com un oli que fa que tot més o menys rutlli. I en aquest moments, més que mai cal l’humor. Tot resumint: cal tenir present cinc sentits per viure amb plenitud la vida: 1- el sentit comú, 2- el sentit del deure, 3- el sentit del ridícul, 4- el sentit moral i 5- el sentit de l’humor. Resum Mercè Barnils, fotografia Mercè Gasch.

Albert Beorlegui i Tous va parlar de L'ESPLENDOR DEL MUSICAL AMERICÀ, 2ª part. Dimarts 10 de febrer,

En la segona part de la trilogia del Esplendor del musical americà  el Sr. Beorlegui va començar esmentant  la  importància de l’any 1927, ja que va ser l’inici del cinema sonor.

Va recordar els actors de la primera trilogia: Fred Staire, Maurice Chevalier i  Gínger Rogers  que van ser els artífexs d’un cinema d’evasió molt important en aquells anys a Amèrica (anys 30) . La primera conferència la va acabar explicant la pel·lícula el Mago de Oz, film important ja que per primera vegada estaven introduïdes les lletres de la cançó en la pel·lícula.

L’any 39 amb motiu de la 2ª gerra mundial, el món del cinema canvia , els americans es mobilitzen i envaeixen els estudis per aixecar la moral, tot fent pel·lícules de propaganda Casablanca, per oferir moment d’evasió i oblidar-se de la guerra. En aquesta època comencen els “musicals” i “el tecnicolor”.  Va posar uns fragments de pel·lícules amb les primeres actuacions dels actors Gen Kelly, Marlene Dietrich, Greta Garbo, parlant dels directors i dels actors de l’època. Un actor molt conegut i força apreciat va ser en Xavier Cugat, que va fer moltes pel·lícules llatines, Escuela de sirenas, i va marcar un estil molt valorat en aquell moment. Cada productora tenia la seva personalitat, va fer esment d’unes quantes: la M.G.Mayer, la Columbia, la Guarnes Bros, la Paramount, la Tuenty Century Fox, totes rivalitzaven per fer un cine interessant.

Acabada la guerra mundial arriben grans transformacions i diferents motius: comença el Baby Boom i la Televisió, això va comportar una gran davallada de l’assistència al cinema. Va continuar projectant  uns quants talls de pel·lícules musicals del director Vincent Minelli d’aquells anys, que tots vam recordar amb interès.

Va ser una tarda molt agradable, i ens vam acomiadar tot esperant la 3ª part Del esplendor del musical Americà que serà el mes de Maig. Resum Mercè Barnils, fotografia Mercè Gasch

Sol Enjuanes Puyol va parlar d' EL GRECO, UN PINTOR EXTRAVAGANT?. Dimarts 3 de febrer.

Al 2014 es varen complir 400 anys del naixement de Domenico Theotocopuli, conegut per El Greco. En realitat va néixer a Creta quan pertanyia a la República de Venècia. Les seves primeres pintures estaven inspirades en les icones gregues, fons daurats, imatges religioses planes, sense relleu.
El seu trasllat a Venècia li permet estudiar les pintures dels artistes famosos, Tintoretto, Veronese... i descobreix la profunditat i el volum, la pintura de l’oli sobre tela, la perspectiva i el color. La seva estança a Roma li permet entrar al cercle cultural del cardenal Farnesio, coneix nous estils dels pintors famosos de l'època i on crea un taller de pintura i fa encàrrecs per esglésies i retrats a personatges rellevants.
Busca trobar un lloc com a pintor per donar a conèixer el seu peculiar estil, viatja a Madrid però s'instal·la a Toledo. Allà farà tota la resta de la seva obra, el Cavaller de la mà al pit, El entierro del Señor de Orgaz...
El Greco sempre a estat un pintor qüestionat. La seva pintura es tan personal i diferent de tots els altres pintors que en tot temps té defensors i detractors. Són obres son inconfusibles, treballa amb les mateixes tècniques dels seus contemporanis però amb un estil únic i diferent. Destaquen en les seves pintures la llum, el color, la composició i la perspectiva, però sobretot es la seva lluita per l'expressió de les figures i el misticisme de la mirada el que les fa diferents i úniques. El Greco, amb els seus cossos eteris, fa sentir en els seus quadres el missatge de la nostre estança mundana entre cel i terra i, ens deixa entreveure la no realitat d'una ànima invisible. Resum Aurora Masat, fotografia Mercè Gasch

Cèlia Puig va parlar sobre LA NUTRICIÓ DE LA GENT GRAN I DELS ESPORTISTES. Dimarts 27 de gener.

L'envelliment és una etapa de la vida en la qual l'alimentació juga un paper importantíssim i, si es practica exercici físic, les recomanacions nutricionals s'han d'adaptar a les característiques de l'edat, el tipus d'esport, l' aparició de malalties cròniques, els fàrmacs, etc. Cal tenir en compte que, en els últims anys, l'esport a la tercera edat està augmentant ja que serveix per mantenir la condició física, millorar l'estat de salut i afavorir la socialització perquè la majoria d'activitats es fan en grup. Però com i què s'ha de menjar abans i després de fer exercici? No podem oblidar-nos d'una dieta adequada i mantenir una bona hidratació. Consideracions a tenir molt presents: no fer exercici físic en dejú, ingerir hidrats de carboni a cada àpat si fem exercici, mantenir les ingestes en horaris regulars, mínim 5 vegades al dia, no eliminar els làctics (llet, formatge, yugourt), i portar vestit i calçat còmode. La dietista ha parlat de persones grans, fràgils, actives i molt actives. Resum de la mateixa dietista Cèlia Puig, fotografia Mercè Gasch

http://atenciogentgran.org/alimentacio-vellesa-saludable/

Francesc Bailón va parlar de GROENLÀNDIA i la identitat INUIT, CAP UN ESTAT PROPI. Dimarts 20 de gener.

Francesc Bailón ens exposa la situació actual del poble inuit, conegut per nosaltres com el dels esquimals. La seva història va començar fa 4.500 anys amb les migracions procedents de Sibèria, el Nord canadenc i Alaska que s'estableixen a Groenlàndia. Ells mateixos s'anomenen "inuits" que vol dir "sers humans". La climatologia no afavoreix el seu establiment però aconsegueixen aclimatar-se i viure dels pocs recursos que la terra de neu i gel els oferia.
Fins el segle XVI no tenen contacte amb l'home blanc. El primer d'ells va ser un missioner. Altres foren els balleners i els expedicionaris. Aquest home comença la seva cristianització aprenent la seva llengua i proporcionant el llenguatge escrit. Fa editar Bíblies en el llenguatge inuit i els ensenya a llegir. Actualment no tenen analfabets, tots els nens i nenes van a escola. Amb el fet de saber llegir i escriure neix el sentiment de nació.
Groenlàndia és una província danesa. Al 1953 son raptats 10.000 infants i traslladats a Dinamarca per donar-lis educació i retornar-los preparats per ser l'élite cultural i política de Groenlàndia. Però la resposta d'aquests joves va ser inesperada, no es senten danesos sinó groenlandesos i creen l'estatut d'autonomia en defensa de la seva nació. Presentat a La Haya en el 1970 es converteix amb el primer Govern Autònom " kqalit" o "Terra dels groenlandesos"
És un país sense carreteres, els desplaçaments es fan en barca, avió, helicòpter o el tradicional trineu de gossos. El menjar quotidià es la carn de foca, ja tenen supermercat però prefereixen la seva menja tradicional. Des el 2002 estan protegits per els Drets Internacionals doncs, amb la separació de Dinamarca desprès de celebrar un Referèndum on tots els partits polítics van votar per l'independència, han quedat fora de la Comunitat Europea, però poden escollir amb llibertat els tractats, els drets de pesca, els minerals rars, el turisme. El seu pensament de nació es: "No permetrem que ens robin els nostres recursos". Resum: Aurora Masat, fotografía: Mercè Gasch

ASSEMBLEA. Mateu Aragay va parlar sobre el QUE ÉS LA MUSICOTERÀPIA. Dimarts 13 de gener.

El conferenciant ens ha explicat amb entusiasme en què consisteix la musicoteràpia: no es tracta d’estudiar metòdicament música o solfeig, o la disciplina d’un instrument, sinó de gaudir tot descobrint el so, el timbre i el ritme. Es tracta de treure de cada persona el petit o gran talent que tots portem amagat, per posar-lo en evidència, i compartir-lo. Fer que l’energia del so, millori la nostre salut, la nostre ment, els nostres sentiments quasi sempre continguts. Els camps per aquesta pràctica son extensos: es pot aplicar especialment a totes les persones amb una patologia crònica o terminal, ja que som éssers sonors, musicals i vibracionals.

La dimensió de la música envers la persona és física, emocional, cognitiva, creativa, social i espiritual. La musicoteràpia pot ajudar a aconseguir objectius terapèutics, amb la restauració, millora i manteniment de la salut mental i física de les persones. L’estrès ens ajuda a defensar-nos en moments de perill, però l’estrès constant en el nostre dia a dia afecta la nostra salut. Amb la música podem ajudar el nostre cos i la ment a trobar la relaxació, controlar millor les nostres emocions i activar sentiments positius. La música ens pot ajudar en tots els nivells. Resum i fotografia d’ Aurora Masat.