Carme Barbany, que és escriptora i relatora de contes infantils, va començar dient que és molt més complicat fer una narració per a adults, i ens va anar explicant com es va gestar aquesta novel·la.
Quan l’Ajuntament de Granollers va voler editar quatre moments de la història de la ciutat, va buscar quatre historiadors i quatre escriptors per a que ho fessin.
El seu llibre és el tercer de la sèrie i està situat als anys 60, concretament del 1967 al 1968. Josep Llobet va ser el seu historiador i va entrevistar moltes persones que van viure en aquells anys. Ella era una nena però va sentir parlar de la guerra.
La novel·la junta dues generacions, una que va viure la guerra i l’altre que n’havia sentit parlar. Va voler fer una novel·la de sentiments i d’afectes, en la qual les protagonistes, la Mar i la seva tieta Lola, fossin dones, catalanes i mediterrànies.
El Granollers que explica té dues vessants, una de gent que viu en cases de pedra i que sempre han viscut allà, i l’altre de gent, en bona part nouvinguda, que viuen en pisos. Parla del Granollers amagat, de les classes de català, dels escoltes, del casino, de l’esbart dansaire, de gent que s’apuntava al que era català. Un altre Granollers de mercat, de cinema, de balls de festa, de gent que volia passar-s’ho bé.
També parla del moment històric viscut: la guerra era encara molt present per a uns, però hi havia altres que volien oblidar, i encara d’altres que volien tornar a abans de la guerra. La novel·la narra un fet verídic, que va ocórrer al 1968, quan van ser detinguts tres joves que lluitaven per la democràcia i que van ser denunciats.
L’autora acompanyava la conferència tot llegint fragments de la seva novel·la. Resum i fotografia de Mercè Gasch
Quan l’Ajuntament de Granollers va voler editar quatre moments de la història de la ciutat, va buscar quatre historiadors i quatre escriptors per a que ho fessin.
El seu llibre és el tercer de la sèrie i està situat als anys 60, concretament del 1967 al 1968. Josep Llobet va ser el seu historiador i va entrevistar moltes persones que van viure en aquells anys. Ella era una nena però va sentir parlar de la guerra.
La novel·la junta dues generacions, una que va viure la guerra i l’altre que n’havia sentit parlar. Va voler fer una novel·la de sentiments i d’afectes, en la qual les protagonistes, la Mar i la seva tieta Lola, fossin dones, catalanes i mediterrànies.
El Granollers que explica té dues vessants, una de gent que viu en cases de pedra i que sempre han viscut allà, i l’altre de gent, en bona part nouvinguda, que viuen en pisos. Parla del Granollers amagat, de les classes de català, dels escoltes, del casino, de l’esbart dansaire, de gent que s’apuntava al que era català. Un altre Granollers de mercat, de cinema, de balls de festa, de gent que volia passar-s’ho bé.
També parla del moment històric viscut: la guerra era encara molt present per a uns, però hi havia altres que volien oblidar, i encara d’altres que volien tornar a abans de la guerra. La novel·la narra un fet verídic, que va ocórrer al 1968, quan van ser detinguts tres joves que lluitaven per la democràcia i que van ser denunciats.
L’autora acompanyava la conferència tot llegint fragments de la seva novel·la. Resum i fotografia de Mercè Gasch
